Nom propi
Tolc del Clot Localització
Barcelona
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una gàrgola alada i d'una figura antropomòrfica, la qual recorda a diferents animals units fent una bèstia infernal, dotada de dues banyes, un nas de porc, amb ales de ratpenat, dents ferotges, cos d'home, urpes a mans i peus, i, a més, una cua de reptiliana que recorda a un llangardaix. La figura és de cos sencer i recolza les cames i la mà esquerra sobre una pedra. Al coll hi duu penjada una medalla amb l'escut de Sant Martí. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per dues persones situades a l'exterior de la peça per mitjà de dos agafadors desmuntables. La bèstia es mou a través de quatres rodes, dues fixes a la part davantera i dues boges al darrere. Punts expel·lidors
Catorze punts de foc: tres punts de foc a la boca, tres punts de foc a la mà, dos punts de foc a cada ala i quatre punts de foc a la cua. Elements desmuntables
Les ales, els agafadors per moure la bèstia, la figura i la base. Història específica de la peça
El barri del Clot de Barcelona, des de 1978, ja tenia un drac, però estava molt malmès i els diables del Clot van decidir crear una nova bèstia. Per sufragar les despeses es va fer una col·lecta popular al barri. La idea inicial d'aquesta col·lecta fou de crear un ratpenat, ja que els diables portaven cosit un ratpenat a la capa, i el dibuixant, per tal de donar un aspecte més ferotge, també va afegir-hi elements de les gàrgoles, i així és com va crear el Tolc. Any de construcció
1995 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Vestit sense caputxa de color verd i marró amb barret de la Patum. Músics
Pantalons vermells i, samarreta o dessuadora de la colla. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabalers dels Diables del Clot Tipologia dels instruments
Toc tradicional Sobre la bèstia:Lloc execució
Barri del Clot Precisió localització
Orfeó Martinenc, Av. Meridiana, 97, Barcelona. Propietari
Orfeó Martinenc Administrador
Diables del Clot Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Xavier Jansana Font Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Base, cos, ales i agafadors. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
200, 250, 400 cm i 200 kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2015/04/17 - Reparació de l'estructura i de la fibra. Imatges
Any
1995 Precisions imatge
Cercavila de gegants del Clot. Autor/a imatge
Antoni Querol Any
1995 Precisions imatge
Estrena de la figura al Parc del Clot. Autor/a imatge
Antoni Querol Any
1995 Precisions imatge
Estrena de la figura al Parc del Clot. Autor/a imatge
Antoni Querol Any
1995 Precisions imatge
Estrena de la figura al Parc del Clot. Any
2016 Precisions imatge
Estrena del local dels Castellers de Barcelona. Bibliografia:Autor
Cordomí, Xavier; JuanolO Títol
Bestiari de Barcelona Any de publicació
2018 Ciutat i país
Barcelona Editorial
El Cep i la Nansa Autor
Massana Soler, Heribert; JuanolO Títol
50 singulars de Festa. Volum 1 Any de publicació
2015 Ciutat i país
Barcelona Editorial
El Cep i la Nansa Autor
Venteo, Daniel Títol
Imatgeria Festiva de Sant Martí (1953-2006) Any de publicació
2006 Ciutat i país
Barcelona Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Mullor Tenas, Jordi Any de naixement
1968 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Membre de la colla des de 1988 fins l'actualitat (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Drac segons l'esterotip europeu. El cos és de color vermell, amb la boca mig oberta ensenyant dues dents blanques i treien la llengua, té ales de ratpenat on hi figuren el dibuix d'uns ulls, la cua té forma de serp. Tot i no tenir potes es tracta d'un cos sencer. A la part inferior del cos, tocant a la panxa de la bèstia, hi ha una sanefa des del final de la mandíbula a la cua, emmarcada amb dues ratlles negres, la sanefa són varies X a on la primera aspa és de color groga i la segona de color negre.
La figura es de dimensions reduïdes i està subjectata per un pal de 2m a la part més inferior de la panxa, En aquest pal porta una banderola amb la següent inscripció: Colla del Drac del Poble Nou Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per una sola persona a través d'un pal Punts expel·lidors
Un punt de foc situat a la llengua del drac Elements desmuntables
El pal es pot desmuntar en dues parts i la banderola es pot desmuntar. Història específica de la peça
Aquesta figura és la tercera que es construeix i que rep aquest nom i funció.
La primera fou creada l'any 1985, la qual fou cremada accidentalment durant l'any 1987 durant una actuació a la Vall de l'Herault.
En l'any 1987 es construeix una segona figura més grossa com a estendard de la colla, tot i que patí algunes modificacions per tal de fer-la més àgil, fins que el 1997 es ve decidir deixar d'utilitzar per fer-na una altre de nova amb unes dimensions més reduïdes i menys pesada. Any de construcció
1997 Tipus de peça
Versió Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Ús i funció actuals
Fa les funcions d'estendard de la colla durant totes les actuacions i altres activitats de la Colla del Drac. Indumentària:Portadors
Vestit de cremar: pantalons negres, jaqueta negra amb aplicacions de feltre.
Vestit de gala de la colla: calçat negre o fosc, pantalons negres amb l'escut de la Colla del drac, brusa de ratlles grises i blanques, faixa vermella i barret de cotó. Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Lloc execució
Poblenou Precisió localització
Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou, Can Saladrigas, C/ del Joncar, 35, 08005, Barcelona Propietari
Colla del Drac del Pobleu Nou Administrador
Colla del Drac del Pobleu Nou Entitat
Associació Cultural Colla del Drac del Poble Nou Sobre l'autoria:Autor/a
Manel Ollé Garcia Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Tipus inscripció
Inscripció Precisions de la inscripció
Es tracta d'una banderola de feltre que penja de la panxa del Drac, paral·lelament al pal. Text d'inscripció
Colla del Drac del Poble Nou Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Figura, banderola, pal. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
80, 22, 90 cm i 3 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Manel Ollé Garcia Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Ollé Garcia, Manel Any de naixement
1960 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Dissenyador i constructor de l'Estendard i membre de la Junta de l'Associació Cultural del Drac del Poble Nou (2018)
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Drac segons l'esterotip europeu. El cos és de color vermell i granat amb crestes verdes, a la primera cresta de damunt del cap hi llueixen els cabells de diferents colors en forma de cresta. Té ales de ratpenat on hi figuren set ulls de les ales dels àngels caiguts. No té potes i tot el perímetre està cobert per una faldilla que tapa les cames des portadors que acaba a la part posterior en forma de cua. Sistema de Portatge i mobilitat
El porten dues persones situades a l'interior de la bèstia, una davant de l'altre, que suporten el pes de la figura a les espatlles. El portador de davant és el que dirigeix els moviments de la figura. Punts expel·lidors
Quatre punts de foc: dos a la boca i un per cada ala. Història específica de la peça
Va actuar per primer cop en el marc de les Festes de Maig del 1997, apadrinat pel Lloro del 36, el gegantó de la Colla dels Gegants del Poble Nou. Any de construcció
1997 Precisions en la datació
Festes de Maig del 1997 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Ús i funció actuals
Participa a les Festes de Maig en la despertada de bèsties fogueres, el correfoc i cercavila d'aniversari dels Dracs i la Víbira.
A la Festa Major participa al Cercavila del pregó, al correfoc i a la trobada de gegants. Indumentària:Portadors
Vestit de cremar: pantalons negres, jaqueta negra amb aplicacions de feltre.
Vestit de gala de la colla: calçat negre o fosc, pantalons negres amb l'escut de la Colla del drac, brusa de ratlles grises i blanques, faixa vermella i barret de cotó. Músics
Pantalons negres, samarreta negre amb els distintius de la Colla i capa curta amb aplicacions de feltre. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball de Drac Petit Estarrufadet Partitures
Nom partitura
Estarrufadet Autor
Carles Vidal Any
2014 Músics
Gralles i percussió Partitures
ESTARRUFADET.pdf Sobre la bèstia:Lloc execució
Poblenou Precisió localització
Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou, Can Saladrigas, C/ del Joncar, 35, 08005, Barcelona Propietari
Colla del Drac del Pobleu Nou Administrador
Colla del Drac del Pobleu Nou Entitat
Associació Cultural Colla del Drac del Poble Nou Sobre l'autoria:Autor/a
Manel Ollé Garcia Precisions en l'autor
En el procés de creació hi van participar molt activiament els nens que van formar la primera colla infantil del Drac del Poblenou, que el 1997 tenien entre sis i vuit anys, eren: Adrià Garcerán Amills, Àlex Villanueva Álvarez, Álvaro Cervantes Sorribas, Ariadna Trespaderne Dedeu, Blanca Martínez Riquelme, Francesc Hernández Lucea, Gerard Vidal Ripoll, Heura Gabarri Cortés, Irene Borràs Bellart, Jordi Zaragoza Alòs, Josep Sirera Sales, Judith Sirera Sales, Laia Ayats Esteller, Laia Gallegos Peris, Marc Casanovas Gilabert, Maria Casademont Cavero, Quim Español Escoda. Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
Escut del Poblenou de llautó esmaltat a cada costat del cos. Es tracta d'un escut en forma de rombe dividit en 4 espais. A la part superior, començant per la dreta, hi ha una barca, a continuació la creu de sant Jordi, a sota hi han les 4 barres i al costat la silueta d'una fabrica. Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, coll, cos, ales, faldilles i cua Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
120, 180, 210 cm i 20 kg. Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Manel Ollé Garcia Any
1997 Precisions imatge
Proves amb el drac abans que estigues acabat del tot a la plaça de Can Felipa Any
2002 Precisions imatge
Correfoc de les Festes de Maig Any
2018 Precisions imatge
Cercavila de la Trobada de Gegants de la Festa Major de Poblenou Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Precisions imatge
Festes de Maig Bibliografia:Autor
Venteo, Daniel Títol
Imatgeria Festiva de Sant Martí (1953-2006) Any de publicació
2006 Ciutat i país
Barcelona Editorial
Ajuntament de Barcelona Arxiu / Doc. de referència:Arxiu / Doc. de referència
"La imatgeria festiva del Poblenou", Edita: Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou carrer del Joncar, 35 Barcelona, El Poblenou Textos i il•lustracions: Manel Ollé Garcia Primer edició: desembre de 2017 Informants:Nom informant
Ollé Garcia, Manel Any de naixement
1960 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Dissenyador i constructor de l'Estarrufadet i membre de la Junta de l'Associació Cultural del Drac del Poble Nou (2018)
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una bèstia, amb cap de drac i cos de drac però el qual té pits de donar, les ales són de ratpenat mig plegades i la cua esta caragolada en una espiral. La part inferiro de la bèstia està tapada per una faldilla de tela que protegeix i tapa les cames del portador. La bèstia es pintada en colors de tons vermellosos.
Durant la cercavila del pregó de la Festa Major del Poblenou porta un ram de flor blanca amb la que obsequia al pregoner. També des del seu 25é aniversari porta un collaret metàl·lic que porta en les actuacions sense pirotècnia i que llueix en l'exposició permanent del Centre d'Imatgeria Festiva del poble Nou Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situat a l'interior de la peça, carregat a les espatlles. Punts expel·lidors
Cinc punts de foc: dos al final de la llengua, un a cada ala i un a la cua Història específica de la peça
Basada en els gravats de les auques del segle XVIII recollides per Joan Amades, com a representació d'una Víbria femella. Figura que, a més, es troba documentada en els entremesos de la ciutat comtal en la baixa edat mitjana.
Aquesta fou construïda gràcies als fons propis de la colla i amb una aportació de la seva padrina, la Teresa Ferreres, mestressa de la Licorera del Taulat. Fou construïda al local de Can Felipa, al carrer Pallars, 277. Any de construcció
1992 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa a les Festes de Maig (Cercavila de Foc, Cercavila d'aniversari dels Drac i la Víbria i a la Ballada dels Marrecs) i en la Festa Major (Cercavila, Pregó, Correfoc, Trobada de gegants i Cercavila de Cloenda) Indumentària:Portadors
Vestit de cremar: calçat negre o fosc, pantalons negres, bata negre, mocador vermell al coll i faixa morada.
Vestit de gala: calçat negre o fosc, pantalons negres amb l'escut de la Colla del drac, brusa de ratlles grises i blanques i faixa vermella Músics
Pantalons negres, samarreta negre amb els distintius de la Colla i capa curta amb aplicacions de feltre. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
La Dragonera, tarantel·la de la Víbria Ballada dels Marrecs Partitures
Nom partitura
La Dragonera, tarantel·la de la Víbria Autor
Eduard Miralles Ventimilla Any
1992 Músics
Gralles a dues veus i percussió Moment en que es toca
Durant les ballades de la Víbria en cercaviles o actuacions de plaça. Partitures
Dragonera1992 - Espurna de Drac.pdf Nom partitura
Ballada dels Marrecs Autor
Esther Álvarez Puerto Any
1996 Músics
Grallers i percussió Moment en que es toca
Ballada que es realitza després de recollir els xumets dels nens. Nom partitura
Arranjaments de La Dragonera d'Eduard Miralles Autor
Carles Vidal Any
2014 Músics
Gralles a dues veus i percussió Moment en que es toca
Ballades Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ballada de la Víbria Descripció de la dansa
Es situa en el centre de la plaça a on els encenedors, un cop començada la música, encenen tots els punts de foc de la bèstia. Aquesta farà una coreografia consistent en uns passos endavant i endarrere, fins que fa una volta sobre girant primer a dreta i un cop està en el punt inicial gira cap a la banda esquerre tornant al punt inicial retornant a iniciar la coreografia. Fins que acaba en el seu punt inicial fent varies voltes sobre si mateixa i acabant el ball amb una gran reverencia als assistents. Autor
Manel Ollé, Josep Ramon Sagües Vídeo (online)
Nom de la dansa
Ballada de Marrecs Descripció de la dansa
La tradició es remunta al maig de 1994, quan la Víbria del Poblenou comença a recollir xumets quan els marrecs es feien grans. així que arran d'aquell 1994 es comença la tradició de la recollida dels xumets i del ball de Marrecs en agraïment als xumets lliurats pels infants.
La bestia fa una volta a pas lent per tota la circumferència la rotllana tot saludant als marrecs ensenyant la llengua plena dels xumets que ha anat recollint durant la jornada. En el moment que la música s'anima la música la bestia fa voltes a dreta i esquerre i torna a repetir la volta a pas lent per la rotllana fins que música es torna a animar tot girant sobre si mateixa. Al finalitzar la música fa varies voltes sobre si mateixa. Autor
Josep Ramon Sagües Vídeo (online)
Sobre la bèstia:Lloc execució
Poblenou Precisió localització
Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou, Can Saladrigas, C/ del Joncar, 35, 08005, Barcelona Propietari
Colla del Drac del Pobleu Nou Administrador
Colla del Drac del Pobleu Nou Entitat
Associació Cultural Colla del Drac del Poble Nou Sobre l'autoria:Autor/a
Manel Ollé Garcia Precisions en l'autor
La construcció fou feta principalment per Manel Ollé i Xavier Virgos Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
L'escut del Poble Nou està situat als dos costats del cos de la bèstia. Es tracta d'un escut en forma de rombe dividit en 4 espais. A la part superior, començant per la dreta, hi ha una barca, a continuació la creu de sant Jordi, a sota hi han les 4 barres i al costat la silueta d'una fabrica. Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, coll, cos, ales i cua Material i tècnica constructiva
Fibra Polièster Tècnica Constructiva›Modelatge d'Argila Tècnica Constructiva›Motlle de Guix Tècnica Constructiva›Motlle de fang Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
180, 250, 210 cm i 65 Kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Manel Ollé Garcia Any
1996 Autor/a imatge
Jordi Casademont Pérez Any
2001 Precisions imatge
Cercavila del Pregó de la Festa Major del Poblenou Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Precisions imatge
Festes de Maig, ballada en honor a la seva padrina. Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Precisions imatge
Recollida de xumets apunt per fer la Ballada dels Marrecs Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Bibliografia:Autor
Venteo, Daniel Títol
Imatgeria Festiva de sant Martí (1953-2006) Any de publicació
2006 Ciutat i país
Barcelona Editorial
Ed. Ajuntament de Barcelona Arxiu / Doc. de referència:Arxiu / Doc. de referència
"La imatgeria festiva del Poblenou", Edita: Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou carrer del Joncar, 35 Barcelona, El Poblenou Textos i il•lustracions: Manel Ollé Garcia Primer edició: desembre de 2017 Arxiu / Doc. de referència
"La Víbria. Quatre notes sobre la vida i costums d'aquesta singular bestiola". Colla del Drac del Poble Nou, maig de 1992
Informants:Nom informant
Ollé Garcia, Manel Any de naixement
1960 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Dissenyador i constructor de la Víbria i membre de la Junta de l'Associació Cultural del Drac del Poble Nou (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Au fènix de color daurada i negra amb les ales alçades i una petita cua. Té un bec llarg i punxegut, amb dos ulls de color vermell sang. El cos de la bèstia està tallat per la part de les potes, on se situa el portador. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situat a l'interior de la peça, carregat a les espatlles. Les mans dels portadors se situen dins de la peça en dues barres per tal de controlar-ne el moviment. Punts expel·lidors
Sis punts de foc: tres a cada ala. Breu història de l'objecte
Els egipcis l'identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire, anomenat ‘bennu’, conegut des del Llibre dels Morts i altres textos egipcis com un dels símbols sagrats venerats a Heliòpolis, estretament associat amb el sol naixent i el Déu del sol egipci Ra. Els grecs adaptaren el mot ‘bennu’ (i també en prengueren el significat egipci més primerenc de palmera de dàtils) i l'identificaren amb la seva paraula phoinix, que significava 'color porpra o carmesí'.
Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort. Història específica de la peça
Les aus fènix són éssers mitològics dels quals se'n diu que poden arribar a viure centenars d'anys. Es tracta d'un ocell amb les plomes daurades i vermelles que quan arriba a la fi del seu cicle vital fa un niu amb branquillons de canyella i amb el foc que ell mateix escup s'encén a si mateix quedant reduït a cendra, de la qual en sorgeix un nou i jove fènix. Es creia que l'ocell també regenerava les ferides amb l'aplicació de les seves llàgrimes.
Durant els segles XIV al XVI es té constància que era part de les figures d'imatgeria festiva de Barcelona.
El 9 de desembre de 2011 es presentà la figura a la ciutat amb una cerimònia de naixement que portà la nova figura des de la platja del Bogatell fins a la Rodona del Casino al Poblenou. Any de construcció
2011 Precisions en la datació
9 de desembre de 2011 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa de forma regular a la
- Mort i Renaixement del Fènix (tres divendres abans de Nadal)
- Cercavila de la trobada de Bestiari nadalenc
- Cercavila d'aniversari dels Dracs i la Víbria a les Festes de Maig
- Cercavila d'encesa de la Foguera de Sant Joan
- Cercavila del Pregó de Festa Major
Indumentària:Portadors
Vestit de cremar: pantalons negres, jaqueta negra amb aplicacions de feltre.
Vestit de gala: pantalons negres, jaqueta daurada amb aplicacions de feltre.
Vestit de gala de la colla: calçat negre o fosc, pantalons negres amb l'escut de la Colla del drac, brusa de ratlles grises i blanques i faixa vermella.
Músics
Pantalons negres, samarreta negra amb els distintius de la Colla i capa curta amb aplicacions de feltre.
Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Combo de Gralles i Percussió Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Mort i Renaixement Partitures
Nom partitura
Mort i Renaixement Autor
Lluïsa Vandellós Any
2016 Músics
Gralles i percussió Moment en que es toca
En la Mort i Renaixement del Fènix, tres divendres abans de Nadal. Partitures
renaixement gralles - Espurna de Drac.pdf Nom partitura
Naixement, Cercavila, Mort i Renaixement Autor
Esther Vela López Any
2011 Músics
Banda mixta de vents metalls, doble canya i percussió. Moment en que es toca
Naixement del Fènix. Només s'ha interpretat un sol cop. Ball de la bèstia
Sobre la bèstia:Lloc execució
Poblenou Precisió localització
Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou, Can Saladrigas, C/ del Joncar, 35, 08005, Barcelona. Propietari
Colla del Drac del Pobleu Nou Administrador
Colla del Drac del Poble Nou Entitat
Associació Cultural Colla del Drac del Poble Nou Sobre l'autoria:Autor/a
Manel Ollé Garcia Precisions en l'autor
La construcció fou feta principalment per Manel Ollé i Joan Carles Soler Duch amb la col·laboració de diferents membres de la Colla del Drac del Poble Nou. Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Bec, cap, coll, cos, ales i cua. Material i tècnica constructiva
Fibra Motlles›Silicona Polièster Tècnica Constructiva›Modelatge amb poliestirè expandit Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
143, 215, 170 cm i 20 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Jordi Casademont Pérez Any
2011 Precisions imatge
Primera aparició del Fènix. Autor/a imatge
Manel Ollé Garcia Any
2011 Precisions imatge
Cartell de presentació del Fènix. Autor/a imatge
Manel Ollé Garcia Any
2017 Precisions imatge
Arribada del Fènix a l'emplaçament de la Foguera de St. Joan. Any
2018 Precisions imatge
11 de setembre de 2018, en la interpretació de "El toc de les dotze" al carrer Marià Aguiló. Any
2011 Precisions imatge
Cercavila de bestiari nadalenc (Poblenou). Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Arxiu / Doc. de referència
"La imatgeria festiva del Poblenou", Edita: Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou carrer del Joncar, 35 Barcelona, El Poblenou Textos i il·lustracions: Manel Ollé Garcia Primer edició: desembre de 2017. Informants:Nom informant
Ollé Garcia, Manel Any de naixement
1960 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Dissenyador i constructor del Fènix i membre de la Junta de l'Associació Cultural del Drac del Poble Nou (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una figura realista d'una mulassa, amb els ulls oberts de vidra i la boca oberta. Al coll i du campanes i picarols, així com du els arnesos i corretges típics de la bèstia, així com un esquellot. Vesteix faldilla verda amb triangles a la vora, retallats sobre passamaneria daurada, mentre que al llom hi du l'escut de la ciutat brodat sobre un domàs vermell. Sistema de Portatge i mobilitat
Es porta per una sola persona a l'interior de la peça. Punts expel·lidors
Quatre punts de foc situats a la boca Elements desmuntables
Es desmunta en dues parts, el cavallet i el cos. Història específica de la peça
La Mulassa de Barcelona es troba referenciada des de 1568 i pertanyia al gremi dels Paraires, que tenien capella a la basílica de Santa Maria del Pi, per la qual cosa se la va arribar a conèixer com la Mulassa del Pi. Aquesta llançava fuets i obria les processons amb el rebombori consegüent. Es va perdre a mitjans del segle XIX i a va ser recreada l'any 1988. Any de construcció
1988 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Ús i funció actuals
Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer) en el correfoc i seguici
Festes de Sant Josep Oriol (23 de març) en el Retaule, "Bestieses" i l'"Enmulassa't" i la cercavila de Festa Major
Festes de Corpus
Festes de la Mercè (24 de setembre) en el Seguici, el seguici inaugural, el toc d'inici, la passejada de bèsties, el Correfoc, seguici d'autoritats i la Cavalcada de la Mercè Elements patrimonials relacionats
Mulassa de Barcelona (Nova) Indumentària:Portadors
En els correfoc: espardenyes negres, pantalons verds i casaca marró, en els pantalons hi porten cascavells i a la casaca hi duen a més triangles verds i una caputxa amb orelles
En els seguicis: espardenyes negres, pantalons bombatxos beige, camisa de color marró fosc, armilla de color beig i faixa negre. Músics
Samarreta de la Mulassa Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Musics del Pi Nom peces que es toquen
Ball de la Mulassa Nom banda música
Pircussió Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball de la Mulassa Partitures
Nom partitura
Ball de la Mulassa Autor
Eduard Casals Músics
Grallers, Ministrils o Banda. Moment en que es toca
Dins de la basílica de Santa Maria del Pi per "Bestieses", a la plaça de Sant Josep Oriol per l' "Emmulassa't!" i a la plaça de Sant Josep Oriol per la Cercavila de Festa Major de les Festes de Sant Josep Oriol; a la plaça de Sant Jaume pel Toc d'Inici de les Festes de la Mercè. Partitures
Ball_de_la_Mulassa.jpg Sobre la bèstia:Propietari
Associació d'Amics dels Gegants del Pi Administrador
Associació d'Amics dels Gegants del Pi Protecció jurídica
Protegida pel Protocol Festiu de Barcelona Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Manel Casserras i Boix Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
Al domàs que en penja del llom Text d'inscripció
Escut de la ciutat de Barcelona Morfologia de la peça:Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
80, 230, 250 cm i 60 kg Estat de conservació
Bo Bibliografia:Autor
Cordomí, Xavier Títol
Altíssims Senyors, Nobles Bèsties. Imatgeria festiva de la Barcelona Vella Any de publicació
2001 Ciutat i país
Tarragona Editorial
El Mèdol Autor
Comissió redactora del Protocol Festiu Títol
Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona Any de publicació
2012 Ciutat i país
Barcelona Autor
Amades, Joan Títol
Gegants, nans i altres entremesos Any de publicació
1934 Ciutat i país
Barcelona Editorial
José J. de Olañeta Autor
Cordomí Fernandes Xavier i Udina Castell, Sete Títol
Besties de Festa! Any de publicació
2008 Ciutat i país
Barcelona Editorial
CIM edicions Autor
Cordomí, Xavier Títol
Imatgeria Festiva de Ciutat Vella Any de publicació
1995 Ciutat i país
Barcelona Editorial
Ajuntament de Barcelona Autor
Peix, Sussana Títol
Mulasses! Any de publicació
2017 Ciutat i país
Vilanova i la Geltrú Editorial
El Cep i la Nansa Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Alonso Crozet, Nicolás Any de naixement
1992 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Persona activa de la colla des del 2006, actual Cap de colla (2017) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una figura realista d'una mulassa, amb els ulls oberts de vidra i la boca oberta. Al coll i du campanes i picarols, així com du els arnesos i corretges típics de la bèstia, així com un esquellot. Vesteix faldilla verda amb triangles a la vora, retallats sobre passamaneria daurada, mentre que al llom hi du l'escut de la ciutat brodat sobre un domàs vermell. Sistema de Portatge i mobilitat
Es porta per una sola persona a l'interior de la peça. Punts expel·lidors
Quatre punts de foc situats a la boca Elements desmuntables
Es desmunta en tres parts, el cavallet, el cos i orelles Elements mòbils
La Mulassa de Barcelona es troba referenciada des de 1568 i pertanyia al gremi dels Paraires, que tenien capella a la basílica de Santa Maria del Pi, per la qual cosa se la va arribar a conèixer com la Mulassa del Pi. Aquesta llançava fuets i obria les processons amb el rebombori consegüent. Es va perdre a mitjans del segle XIX i a va ser recreada l'any 1988. Història específica de la peça
La Mulassa de Barcelona es troba referenciada des de 1568 i pertanyia al gremi dels Paraires, que tenien capella a la basílica de Santa Maria del Pi, per la qual cosa se la va arribar a conèixer com la Mulassa del Pi. Aquesta llançava fuets i obria les processons amb el rebombori consegüent. Es va perdre a mitjans del segle XIX i a va ser recreada l'any 1988. Any de construcció
2015 Tipus de peça
Rèplica Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Ús i funció actuals
Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer) en el correfoc i seguici
Festes de Sant Josep Oriol (23 de març) en el Retaule, "Bestieses" i l'"Enmulassa't" i la cercavila de Festa Major
Festes de Corpus
Festes de la Mercè (24 de setembre) en el Seguici, el seguici inaugural, el toc d'inici, la passejada de bèsties, el Correfoc, seguici d'autoritats i la Cavalcada de la Mercè Elements patrimonials relacionats
Mulassa de Barcelona (Vella) Indumentària:Portadors
En els correfoc: espardenyes negres, pantalons verds i casaca marró, en els pantalons hi porten cascavells i a la casaca hi duen a més triangles verds i una caputxa amb orelles
En els seguicis: espardenyes negres, pantalons bombatxos beige, camisa de color marró fosc, armilla de color beig i faixa negre. Músics
Samarreta de la Mulassa Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Musics del Pi Nom peces que es toquen
Ball de la Mulassa Nom banda música
Pircussió Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball de la Mulassa Partitures
Nom partitura
Ball de la Mulassa Autor
Eduard Casals Músics
Grallers, Ministrils o Banda. Moment en que es toca
Dins de la basílica de Santa Maria del Pi per "Bestieses", a la plaça de Sant Josep Oriol per l' "Emmulassa't!" i a la plaça de Sant Josep Oriol per la Cercavila de Festa Major de les Festes de Sant Josep Oriol; a la plaça de Sant Jaume pel Toc d'Inici de les Festes de la Mercè. Partitures
Ball_de_la_Mulassa.jpg Sobre la bèstia:Precisió localització
Casa dels Entremesos (Pl. de les Beates, 2) Propietari
Associació d'Amics dels Gegants del Pi Administrador
Associació d'Amics dels Gegants del Pi Protecció jurídica
Protegida pel Protocol Festiu de Barcelona Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Manel Casserras i Soler Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
Al domàs que en penja del llom Text d'inscripció
Escut de la ciutat de Barcelona Morfologia de la peça:Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
80, 230, 250 cm i 30 kg Estat de conservació
Bo Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Alonso Crozet, Nicolás Any de naixement
1992 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Persona activa de la colla des del 2006, actual Cap de colla (2017) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
És una mulassa negra, amb el coll extensible i mòbil, i porta una gualdrapa de vellut de color or vell. Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per cinc persones a l'interior de la bèstia, dues situades al davant i dues al darrere. La cinquena persona se situa al mig de la bèstia i és qui en manipula el coll i el cap. Punts expel·lidors
Un punt d'aigua situat a la boca de la bèstia. Elements desmuntables
Es desmunta en vuit parts: cap, les dues orelles, coll, cua i el cos, que es divideix en tres peces. Elements mòbils
Orelles, cap, coll, cua i la part central del cos, que es converteix en un castellet de titelles. Història específica de la peça
Es pot documentar l'existència d'una mulassa a Girona des de finals del segle XVI. Hi ha constància que el 1648 es construí una mulassa a Girona fins que l’any 1859 es destruí durant l'ensorrament de la capella de Sant Miquel. El 2014 es va recuperar la mulassa gironina, i el 2016 es va crear una versió més petita de la figura: la Mula Petita. Any de construcció
2016 Precisions en la datació
28 d'octubre de 2016 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons i samarreta negres, la samarreta du un dibuix de la Mula Baba amb la inscripció: "MULA BABA BABAROTA GIRONINA". Al cap hi duen un mocador de color groc mostassa. Músics
Músics de la colla: pantalons i samarreta negres, la samarreta du un dibuix de la Mula Baba amb la inscripció: "MULA BABA BABAROTA GIRONINA". Girona Marxing Band: samarreta de color verd festuc. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Girona Marxing Band Tipologia dels instruments
Toc modern Nom banda música
Músics de la Mula Baba Tipologia dels instruments
Toc modern Sobre la bèstia:Precisió localització
Equipament Mas Abella, C/ Mas Abella, 1, Girona. Propietari
Associació Baba Babarota Administrador
Associació Baba Babarota Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Amb la participació dels infants de la colla Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Nuxu Perpinyà i Salvatella Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, cos, coll i cua. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
100, 170, 220 cm i 30 kg. Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Fèlix Xunclà i Assumpció Parés Any
2016 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Perpinyà i Salvatella, Nuxu Any de naixement
1976 Sexe
Home Lloc de naixement
Girona Lloc de residència
Girona Precisions de l'informant
Membre de l'associació i constructor de la bèstia (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Nom propi
Àliga de Sant Julià de Vilafranca del Penedès Localització
Vilafranca del Penedès Descripció element festiu:Descripció general
Àliga naturalista, inspirada en l'àliga reial, amb les ales obertes. Duu una corona de raïms, fulles de pàmpol i d'olivera. A la zona del pit a on hi ha el visor del portador hi ha unes fulles de pàmpol. Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per una sola persona situada a l'interior de la peça. Història específica de la peça
L’any 2003 es va estrenar per la Festa Major de Vilafranca una àliga, en substitució de l’àliga vella, encarregada per la regidoria de cultura de l’ajuntament de Vilafranca a l’artista Dolors Sans. Aquesta Àliga Nova va sortir per la Festa Major durant 8 anys. L’any 2010 el Consell de la Festa Major de Vilafranca va decidir que no sortís i va tornar a sortir l’àliga vella.
L’any 2014, es va signar un conveni entre l’Associació de Veïns de Sant Julià de Vilafranca i l’ajuntament segons el qual l’ajuntament cedeix l’Àliga Nova del 2003 a l’Associació de Veïns durant un període de 4 anys. A partir d’aleshores el nom de la peça és Àliga de Sant Julià. Es va presentar a la festa del barri el juny de 2015. Els portadors de l’Àliga de Sant Julià són els pares i mares de l’AMPA de l’escola Baltà Elias. Any de construcció
2003 Tipus de peça
Versió Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Ús i funció actuals
Festa del Barri de Sant Julià (juny) i Fira del Gall de Vilafranca (desembre). Indumentària:Portadors
Pantalons texans i samarreta groga amb l'anagrama de l'àliga. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Ministrers de Vilafranca Tipologia dels instruments
Orquestrina Nom peces que es toquen
L'Àliga negre Partitures
Nom partitura
Àliga negra Autor
Patin Felices Any
2018 Músics
Flabiol, tamborí, sac de gemecs, tarota i instruments de vent. Moment en que es toca
Festa del barri de Sant Julià de Vilafranca del Penedès i ira del Gall de Vilafranca del Penedès. Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Dansa de l’àliga de Sant Julià de Vilafranca del Penedès Descripció de la dansa
La dansa s’organitza amb l’àliga al centre i al seu voltant es fa un gran cercle amb el públic que vol ballar amb l'àliga. Seguint els ritmes de la música hi ha quatre passos diferents de l’àliga que va fent i que va en paral·lel als moviments del públic que va girant i picant de mans. Autor
Eloi Botey Any
2016 Sobre la bèstia:Precisió localització
Es pot veure al local de l'associació de veïns del barri de Sant Julià: Pl. de la Sardana. Propietari
Ajuntament de Vilafranca del Penedès Administrador
Associació de Veïns de Sant Julià de Vilafranca Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Tipus inscripció
Signatura Precisions de la inscripció
Signatura situada a l'interior de la peca, a la part dreta del visor Text d'inscripció
Dolors Sans Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, dues ales, cos i cua Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
120, 160, 400 cm i 80 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Manel Güell Any
2016 Precisions imatge
Fira del Gall de Vilafranca Autor/a imatge
Dolors Sans Any
2016 Precisions imatge
Fira del Gall de Vilafranca Autor/a imatge
Manel Güell Any
2015 Precisions imatge
Presentació de la peca al barri de Sant Julià Autor/a imatge
Manel Güell Any
2017 Precisions imatge
Fira del Gall Bibliografia:Autor
Güell, Manel Títol
Escultors de la Festa Any de publicació
2019 Ciutat i país
Lleida Editorial
Pagès editors Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Güell Barceló, Manel Any de naixement
1956 Sexe
Home Lloc de naixement
Vilafranca del Penedès Lloc de residència
Vilafranca del Penedès Precisions de l'informant
Persona activa de la colla (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Mig cos de bou de mida petita i de color marró fosc amb una taca blanca a la pota de davant i al llom. Sistema de Portatge i mobilitat
Té una roda al mig de les potes davanteres. És portat exteriorment per una persona com si es tractés d'un carretó. Punts expel·lidors
Dos punts de foc situats a les banyes. Història específica de la peça
Els Torets neixen a petició dels menors que participaven en els correfocs que també volien participar de la Festa Major. Són considerats els fills del Toros Embolats: la Divina, l'Afgano, el Molaria i el Provechoso, ja que van servir d'exemple per a la seva construcció. Any de construcció
2009 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Infantil Precisions en ús i funció
Participa principalment en la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Ús i funció actuals
Actualment participa en; Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, primer diumenge de Festa Major; Sortida dels Torets Embolats dels Blaus de Granollers, dimarts de Festa Major; i el Seguici dels rajolers (segon diumenge de Festa Major). Elements patrimonials relacionats
Torets Embolats (Fogosa) Torets Embolats (Punky) Indumentària:Portadors
Granota de color taronja, samarreta de la colla, mocador taronja i espardenyes. Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Precisió localització
Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, Granollers Propietari
Els Blaus de Granollers Administrador
Els Blaus de Granollers Entitat
Blaus de Granollers Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Construït pels membres de la colla Natalia Escalera Casado i Noemi Navarro Valencia. Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Autoria
Atribuït Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Mig cos de bou. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
40, 80, 120 cm i 6,5 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2017 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2017 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2015 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2014 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Escalera Casado, Mario Any de naixement
1994 Sexe
Home Lloc de naixement
Granollers Lloc de residència
Canovelles Precisions de l'informant
Antic membre de la colla durant l'època de creació dels Torets. Nom informant
Escalera Casado, Natalia Any de naixement
1981 Sexe
Dona Lloc de naixement
Granollers Lloc de residència
Canovelles Precisions de l'informant
Antiga cap de colla i fundadora del grup dels Torets. |