Notícies Bestiari
La Festa de la Fil·loxera se suma a la donació de sang amb una nova jornada solidària
La iniciativa, organitzada conjuntament amb l’Associació de Donants de Sang de l’Alt Penedès, se celebrarà al Celler de la Fassina de Can Guineu, al carrer Sant Pere, 40-42, de 10 a 20 h.
Per participar a la jornada cal reservar hora prèviament a través del Banc de Sang (https://www.bancsang.net/ca/donacions/sang/recollida/poblacio/10755/sant-sadurni-d-anoia/05-09-2026/). La iniciativa vol facilitar la participació ciutadana i contribuir a mantenir les reserves de sang necessàries per als centres sanitaris.
Poden donar sang, en general, les persones d’entre 18 i 70 anys que pesin més de 50 kg. No és necessari estar en dejú i situacions habituals com tenir el colesterol elevat o prendre alguns dels medicaments més freqüents no impedeixen necessàriament fer una donació.
La jornada de donació se celebrarà en el marc de l’Espai Fil·loxera, sumant així una proposta solidària al programa d’activitats de la Festa de la Fil·loxera.
Bestiari, al costat de les entitats
Bestiari és xarxa, suport i acompanyament per a les entitats del territori. Som aquí per escoltar-vos, connectar-vos i ajudar-vos a créixer, compartir projectes i fer més visible la cultura popular.
La cultura popular també necessita estructura, eines i acompanyament. Per això, treballem per donar resposta als reptes del present i del futur i per enfortir el sector. Oferim suport en àmbits com la comunicació, la formació, els projectes, la representació i el suport territorial.
Volem que les entitats tinguin més força i més veu, i que el bestiari festiu continuï creixent arreu del territori. Connectem entitats i territoris, fem créixer projectes i iniciatives, donem veu a la cultura popular i projectem el nostre patrimoni al món.
Som una federació al servei de les entitats i del patrimoni viu dels territoris de parla catalana. T’escoltem, et representem i treballem perquè la cultura popular tingui més força, més veu i més futur.
Som aquí per tu i per la teva entitat.
Escriu-nos i fem xarxa! Fem créixer el bestiari. Fem créixer el territori.
info@bestiari.catEl barri de Sant Julià incorpora dues noves aliguetes al seu patrimoni festiu, obra de Dolors Sans
Imatge de les 3 aliguetes: Tramuntana, Llevant i Ponent
Aquesta iniciativa forma part d’un projecte que pretén reforçar la identitat del barri, fomentar la participació veïnal i afavorir la integració dels nous residents a través de la cultura popular. Els infants són els principals protagonistes de la proposta, ja que són els encarregats de portar les figures durant les celebracions, una experiència que també implica les seves famílies i contribueix a enfortir els vincles amb la comunitat. En aquest sentit, el projecte compta amb la col·laboració de l’Escola Baltà Elias.
Les aliguetes tenen el seu origen en l’Àliga de Sant Julià, una figura cedida fa quinze anys a l’associació veïnal per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i que durant 8 anys va participar en els actes de la Festa Major. A partir d’aquesta figura es va impulsar la creació d’un conjunt de quatre aliguetes dedicades als punts cardinals del vent —Tramuntana, Llevant, Ponent i, pròximament, Migjorn—, una iniciativa que simbolitza l’esperit d’acollida i d’obertura del barri cap a persones vingudes d’arreu.
Imatges de la presentació de les dues noves aliguetes
Com la resta de figures del projecte, les noves aliguetes són obra de Dolors Sans, molt vinculada al barri. Estan construïdes amb fibra de vidre, fan aproximadament dos metres de llargada i tenen un pes d’uns set quilograms. El seu disseny permet que siguin portades còmodament sobre les espatlles per infants d’entre set i dotze anys, que poden desfilar i ballar amb facilitat.
L’estrena també ha anat acompanyada de novetats en l’àmbit musical i coreogràfic. Per a l’ocasió s’ha creat una peça original, composta per Guiu Botey Rafecas, així com una nova coreografia que reuneix les dues aliguetes acabades d’estrenar, Tramuntana i l’Àliga de Sant Julià.
El projecte s’ha completat amb la confecció d’un vestuari per als petits portadors i amb l’edició d’un conte infantil dedicat a les aliguetes, escrit per la junta de l’Associació de Veïns de Sant Julià, il·lustrat per Nenen i publicat per la mateixa entitat.
La creació de les noves figures ha estat possible gràcies al suport del programa “Impuls pel territori” de la Fundació Pinna, que impulsa iniciatives de desenvolupament social i cultural al territori.
https://www.bestiari.cat/wp-content/uploads/2026/07/Ball-Aliga-i-aliguetes-de-Sant-Julià-Vilafranca-27.06.26-1-1.mp4Bestiari impulsa un dels projectes de recerca sobre drets culturals millor valorats pel Ministeri de Cultura
Text: Arnau Cristóbal
Cada cap de setmana, milers de persones surten al carrer per donar vida a la cultura popular. Darrere de cada bèstia, de cada cercavila, de cada ball, de cada festa major, hi ha hores de reunions, assajos, restauracions, aprenentatges compartits i una xarxa de persones que dediquen temps, coneixement i il·lusió a mantenir viu un patrimoni que és de tothom.Poques vegades, però, ens aturem a pensar què hi ha darrere de tot això.
Què fa possible que aquestes comunitats continuïn existint? Com s’organitzen? Quins reptes afronten? I, sobretot, quin paper tenen en un concepte que cada vegada pren més força dins les polítiques culturals: els drets culturals.
Per respondre aquestes preguntes, Bestiari ha iniciat un projecte de recerca que analitzarà els models associatius de la cultura popular i la seva contribució a l’exercici efectiu dels drets culturals a Espanya.
Es tracta d’una investigació que neix amb una voluntat clara: aportar coneixement útil al conjunt del sector i contribuir a explicar, amb dades i evidències, allò que les entitats fa molts anys que demostren des de la pràctica.
Durant dècades hem explicat la cultura popular sobretot des de la seva dimensió patrimonial. I és cert: les nostres festes, els nostres rituals, les nostres bèsties i les nostres tradicions formen part del patrimoni cultural immaterial que hem rebut i que tenim la responsabilitat de transmetre.
Però la cultura popular és molt més que conservar el passat. És un espai on s’aprèn a participar, on es comparteixen responsabilitats, on conviuen persones de diferents generacions, on s’acullen nous membres i on es construeixen vincles que difícilment neixen en altres àmbits.
Quan una persona entra en una colla no només aprèn a portar una bèstia, a tocar un tabal o a organitzar una festa. Aprèn també a formar part d’una comunitat.
I això és, precisament, un dels fonaments dels drets culturals: que totes les persones puguin participar activament en la vida cultural de la seva comunitat, crear cultura i transmetre-la.
L’estudi vol analitzar aquesta realitat des d’una perspectiva que encara ha estat poc explorada. La recerca estudiarà com els diferents models associatius condicionen la participació, la governança, el relleu generacional, la sostenibilitat de les entitats i la seva capacitat per garantir una cultura oberta, inclusiva i arrelada al territori. També identificarà les barreres estructurals que dificulten aquest exercici dels drets culturals i formularà propostes de política pública que ajudin a reforçar el paper de les entitats de cultura popular.
Per fer-ho, es combinarà l’anàlisi comparada dels diferents models existents a diverses comunitats autònomes amb entrevistes a federacions, responsables institucionals, investigadors i persones vinculades al món de la cultura popular.
L’objectiu és construir una fotografia rigorosa del sector que permeti entendre millor com funciona avui i quins són els reptes que haurà d’afrontar en els propers anys.
La qualitat de la proposta ha estat reconeguda pel Ministeri de Cultura, que ha seleccionat el projecte dins la convocatòria estatal d’ajuts per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals.
La investigació ha obtingut 68,5 punts, la segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries de la convocatòria, i comptarà amb una subvenció de 33.750 euros per al seu desenvolupament.
Aquest reconeixement suposa un aval a una manera d’entendre la cultura popular que va més enllà de la preservació del patrimoni i la situa com un actor imprescindible en la construcció d’una societat més participativa, cohesionada i democràtica.
Aquest no serà un estudi fet des d’un despatx.
Durant els propers mesos, el projecte incorporarà la veu de federacions, entitats, investigadors, administracions públiques i professionals de la cultura. La voluntat és que les conclusions neixin del diàleg amb les persones que fan possible la cultura popular cada dia.
Per això, Bestiari compartirà l’evolució dels treballs i els principals avenços de la investigació a través dels seus canals de comunicació, convidant el conjunt del sector a seguir-ne el desenvolupament.
Perquè entendre millor la cultura popular és també una manera de cuidar-la.
I perquè, quan una comunitat participa de la seva cultura, no només conserva un patrimoni: exerceix un dret.
Dades del projecte
Projecte: Models associatius de cultura popular i exercici efectiu dels drets culturals a Espanya: anàlisi comparada, barreres estructurals i propostes de política pública.
Impulsa: Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Finança: Ministeri de Cultura.
Convocatòria: Ajudes per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals (2026).
Valoració obtinguda: 68,5 punts (segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries).
Import de la subvenció: 33.750 €.
El Seguici Popular de Santa Tecla protagonitza la nova obra de Jordi Bertran
L’autor analitza els orígens i l’evolució del Seguici, posant en relleu com aquesta manifestació ha sabut preservar la seva essència mentre incorporava noves recuperacions i aportacions. El llibre explica els diferents elements que formen part de la celebració, des del bestiari i els balls fins als entremesos, la música que acompanya la festa o qüestions vinculades amb el foc pirotècnic.
L’obra també aprofundeix en el paper que el Seguici ha tingut en la construcció de la identitat cultural de Tarragona i en la implicació de les entitats i de la ciutadania per mantenir viu aquest patrimoni. El resultat és una mirada rigorosa però alhora divulgativa, pensada tant per als estudiosos de la cultura popular com per a qualsevol persona interessada a conèixer millor una de les festes majors més destacades de Catalunya.
Bestiari del Seguici Popular de Santa Tecla. A l’esquerra, la Víbria, a la dreta, el Drac de Sant Roc.
La presentació de l’obra va tenir lloc el passat 13 de juliol al Seminari de Tarragona, en un acte que va reunir diverses personalitats vinculades a l’àmbit acadèmic i cultural. L’esdeveniment es va plantejar en format de col·loqui i va comptar amb la participació de Francesc Massip, catedràtic d’Història del Teatre i director de la tesi de l’autor, així com d’Antoni Jordà i Montserrat Canela.
El llibre, editat per Cossetània Edicions, recull part de la tesi doctoral de Jordi Bertran sobre el cicle festiu de Santa Tecla i el Corpus, defensada el 2024 a la Universitat Rovira i Virgili i guardonada el 2025 amb el Premi Josep M. Pujol a la millor tesi d’Humanitats i Ciències Socials.
La cultura popular de Vilanova i la Geltrú commemora a Barcelona els 90 anys de l’Olimpíada Popular de 1936
Diverses entitats de la ciutat participaran en aquesta jornada de record dedicada a un projecte esportiu i cultural que no es va arribar a celebrar a causa de l’esclat de la Guerra Civil.
Per a l’ocasió, el Drac, la Mulassa, els Gegants Petits i el Ball de Bastons de Vilanova es reuniran de nou a Barcelona, evocant la presència que aquests elements havien de tenir en la cerimònia inaugural de l’Olimpíada Popular. Les figures actuals retornen simbòlicament a la ciutat noranta anys després dels fets que van provocar la desaparició de les peces originals, convertint la jornada en un homenatge a la memòria històrica i al patrimoni festiu vilanoví.
La programació començarà a les 10.30 h amb la plantada dels elements del seguici al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya. Tot seguit hi haurà els parlaments institucionals i la interpretació de l’Himne de l’Olimpíada Popular. Durant el matí també s’ha previst una taula rodona dedicada al paper de l’esport popular l’any 1936. La jornada culminarà a les 13.00 h amb una desfilada del seguici popular pels exteriors del Palau de Mar.
Paral·lelament, Vilanova i la Geltrú acollirà una exposició dedicada a recordar aquest episodi de la història local. Sota el títol Folklore i antifeixisme, la mostra es podrà visitar a La Unió Vilanovina a partir del 17 de juliol, coincidint amb els actes de Festa Major. L’exposició recorda les figures històriques que van quedar atrapades a Barcelona al 1936, on s’havien desplaçat per participar a l’Olimpíada Popular, i la seva posterior pèrdua degut a la Guerra Civil.
A més, les entitats impulsores de la iniciativa presentaran una samarreta commemorativa il·lustrada per Joan Manel Pérez, que es posarà a la venda a la parada del Drac de Vilanova. Els actes del 19 de juliol seran d’accés lliure i gratuït, i les entitats organitzadores animen la ciutadania a participar en aquesta jornada que uneix patrimoni festiu, cultura popular i memòria històrica.
Podeu consultar el programa: AQUÍ
El Drac i Bruixes de Can Boada convoca el 2n Concurs d’Enceses de Bèsties
El concurs es planteja en format d’intercanvi, de manera que cada colla podrà adaptar la seva participació a les seves necessitats, tant si actua amb pirotècnia pròpia com si opta per fer-ho sense. Les colles participants rebran un val de 400 euros per a Estalella i tindran el sopar inclòs durant la jornada. L’organització també ofereix la possibilitat d’ampliar l’actuació aportant material pirotècnic propi.
La competició constarà de tres enceses puntuables: una encesa de presentació, una encesa de batalla i una encesa de lluïment. Un cop finalitzat el concurs, totes les colles participants prendran part en una encesa conjunta, per a la qual l’organització proporcionarà la pirotècnia necessària.
Pel que fa als premis, el certamen repartirà:
- 500 euros al primer classificat,
- 300 euros al segon i
- 150 euros al tercer.
Amb aquesta segona edició, el Drac i Bruixes de Can Boada vol continuar impulsant una trobada que fomenti la germanor entre colles, l’intercanvi d’experiències i la difusió de les tradicions festives vinculades al bestiari i al foc.
Per a més informació a dracibruixes@hotmail.com
El Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida celebra la 17a edició marcada pel 20è aniversari del Griu
L’edició d’enguany va tenir un significat especial, ja que coincidia amb el 20è aniversari del Griu d’Artesa de Lleida. A més, la colla va presentar oficialment dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, ampliant així la família del Griu i reforçant el compromís amb el relleu generacional dins la cultura popular.
Fotografia de les dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, per Eva Sánchez Pérez
Pel que fa al concurs d’enceses, hi van prendre part el Drac de la Múnia (Alt Penedès), l’Espurna el Drac de Calafell (Baix Penedès), la Farnaca de Cambrils (Baix Camp), el Drac Nervon (Vallés Occidental) i el Mamut de la Canonja (Alt Penedès). Les diferents colles van oferir exhibicions plenes de creativitat, amb una gran varietat d’artefactes pirotècnics, colors i composicions que van demostrar, un any més, l’alt nivell tècnic i artístic del festival.
Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra l’Hydra, a la dreta el Drac de la Múnia. Imatges de Pau Pascual Prat
Després de la valoració del jurat, la victòria va ser per a l’Espurna, Drac de Calafell, que es va imposar amb 167 punts. El segon lloc va correspondre al Drac de la Múnia amb 157,80 punts, seguit del Mamut de la Canonja amb 148,40 punts. El Drac Nervon va finalitzar en quarta posició amb 141,80 punts, mentre que la Farnaca de Cambrils va completar la classificació amb 135 punts.
El públic també va poder expressar la seva opinió mitjançant una votació popular, que va distingir la Farnaca de Cambrils amb el Premi Popular, un reconeixement patrocinat per Pirotècnia Estalella i Pirotècnia Catalana.
Fotografia de la Farnaca de Cambrils al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat
L’organització va valorar molt positivament el desenvolupament de la jornada, destacant tant la implicació de totes les colles participants com el bon ambient que es va viure durant tota la celebració. La col·laboració entre els grups i la qualitat de les enceses van contribuir a consolidar, un any més, el Festival d’Enceses com una de les cites de referència del calendari del bestiari festiu.
El jurat d’aquesta edició va estar format per Marc Vendrell, guanyador de l’Experiència Griu 2025; l’escultora Dolors Sans; Ramon Fontova Carles, músic, investigador i un dels primers portants del Griu; Pau Plana Parés, tècnic de cultura de la Paeria de Lleida; Noèlia Díaz Espinós, primera portant del Griu, i Mariona Rebull, alcaldessa d’Artesa de Lleida, que va exercir la presidència del jurat.
Fotografia del jurat del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Eva Sánchez Pérez
Més enllà del concurs, la commemoració del 20è aniversari del Griu i l’estrena del bestiari infantil, en Èon i Èter, van ser el fil conductor de tota la celebració. L’endemà del festival es va retre homenatge a les persones que van fer possible el naixement de la figura l’any 2006, reconeixent especialment la tasca dels primers portants: Pau Plana Parés, Noèlia Díaz Espinós, Ramon Fontova Carles i Robert Querol Butia. El seu esforç i entusiasme van ser determinants per iniciar un projecte que, dues dècades després, continua creixent.
Fotografia del Griu al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat
Durant aquests vint anys, la colla ha anat ampliant el seu univers festiu amb la creació de nous projectes. A la primera Trobada de Bestiari de Foc, celebrada el 2007, s’hi van sumar posteriorment els Diablons, nascuts el 2009, l’Hydra, incorporada el 2015, i ara també l’Èon i l’Èter, pensats perquè els més petits puguin iniciar-se en la cultura del foc.
Aquest recorregut reflecteix la voluntat del Griu d’Artesa de Lleida de mantenir viva la tradició, fomentar la participació de totes les edats i continuar fent créixer una comunitat que ha esdevingut un referent dins la cultura popular catalana. La celebració del vintè aniversari va servir, així, per recordar el camí recorregut i, alhora, mirar cap al futur amb nous projectes i noves generacions preparades per mantenir viu aquest patrimoni festiu.
Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra el Mamut de la Canonja, a la dreta el Drac Nervon. Imatges de Pau Pascual Prat
Fotografia de la portada: Pau Pascual Prat
Per molts anys Griu d’Artesa de Lleida i que per molts anys més ho puguem celebrar!
Els drets culturals no els garanteixen les lleis. Els garanteixen les comunitats.
En els darrers anys s’ha començat a parlar amb més força dels drets culturals. Han entrat als discursos institucionals, a les polítiques públiques i als documents estratègics. És una bona notícia. Significa que la cultura deixa de ser considerada un luxe o un complement i passa a ser reconeguda com un dret fonamental.
Però hi ha una pregunta que encara ens fem massa poc.
Qui garanteix realment els drets culturals?
La resposta habitual és senzilla: les administracions públiques. I, certament, tenen una responsabilitat ineludible. Han de promoure polítiques culturals, facilitar l’accés a la cultura i protegir el patrimoni.
Però aquesta resposta és incompleta, perquè cap llei organitza una cercavila. Cap decret restaura una bèstia ni cap administració transmet, per si sola, els coneixements que passen d’una generació a una altra dins d’una colla.
Els drets culturals no es fan efectius quan s’escriuen en un document. Es fan efectius quan existeixen comunitats capaces de convertir-los en una realitat quotidiana.
Aquí és on el món del bestiari adquireix una dimensió que sovint passa desapercebuda: quan una colla dedica centenars d’hores a preparar una festa, no està només organitzant un esdeveniment. Està fent possible que un poble continuï exercint el seu dret a crear cultura, a compartir-la i a transmetre-la.
Quan una entitat ensenya un infant a portar una bèstia, no només està assegurant el relleu generacional. Està garantint que aquest infant pugui formar part d’una tradició que no es consumeix des de la grada, sinó que es construeix des de dins: es viu!
Quan un mestre constructor restaura una figura, no només conserva un objecte. Manté viu un llenguatge simbòlic, uns coneixements artesanals i una memòria col·lectiva.
Els drets culturals no són una idea abstracta. Tenen nom, cognoms i moltes hores de voluntariat. Aquest canvi de perspectiva també obliga a repensar les polítiques culturals.
Si acceptem que són les comunitats les que fan possibles els drets culturals, aleshores les entitats deixen de ser simples beneficiàries de subvencions. Es converteixen en infraestructures democràtiques imprescindibles. No som un actor més del sistema cultural. Som una part del sistema que fa possible que aquest existeixi.
Per això, quan una colla desapareix, no només es perd una activitat del calendari festiu. Es debilita la capacitat d’una comunitat per exercir els seus drets culturals.
Quan el relleu generacional falla, no només tenim un problema associatiu. Tenim un problema democràtic. Quan les entitats ens veiem obligades a dedicar més temps a la burocràcia que a generar vida cultural, no només estem dificultant la nostra feina. Estem afeblint les estructures que sostenen la participació cultural de milers de persones.
Potser ha arribat el moment de deixar de preguntar-nos quines activitats organitzen les entitats de cultura popular. La pregunta important és una altra. Quins drets deixarien d’existir si aquestes entitats desapareguessin? La resposta és incòmoda.
Sense les colles, sense els voluntaris, sense els artesans, sense les bandes, sense les federacions i sense totes les persones que sostenen el patrimoni des de l’associacionisme, els drets culturals continuarien existint sobre el paper. Però deixarien d’existir als carrers. I és als carrers on els drets culturals deixen de ser teoria per convertir-se en una experiència compartida. Potser aquest és el gran repte que tenim al davant: deixar de defensar la cultura popular només perquè és tradició. I començar a defensar-la perquè és una de les formes més potents que té una societat de garantir un dret fonamental: el dret de les persones a crear, compartir i viure la seva pròpia cultura.
El bestiari català farà vibrar Estocolm durant el 38è Aplec Internacional
Els carrers i les places del centre històric d’Estocolm acolliran una extensa programació dedicada a la cultura popular catalana, amb exhibicions de dansa, música, imatgeria festiva, castells, falcons, jocs tradicionals, gastronomia i moltes altres manifestacions que formen part de les festes populars de Catalunya.
Pel que fa al món del bestiari, hi participaran tres representants de diferents tipologies. En l’àmbit del bestiari de protocol, hi seran presents el Gall de la Pobla de Montornès i la Mulassa de Montblanc, mentre que el Drac de Jesús, de l’Associació Cultural i Juvenil 7 Cervells, representarà el bestiari de foc. També prendran part en l’esdeveniment els Falcons de Barcelona, una entitat que, a més de la seva activitat falconera, forma part de la família del bestiari.
A l’esquerra, el Gall de la Pobla de Montornès, a la dreta, l’Hydracus.
L’activitat començarà el dijous 13 d’agost a les 17 h amb la presentació oficial del 38è Aplec Internacional a la plaça de Slottsbacken. L’endemà, divendres 14, de 21 h a 22.30 h, tindrà lloc l’espectacle inaugural, que reunirà totes les colles participants en una primera mostra conjunta de la cultura popular catalana.
El dissabte 15 d’agost serà una de les jornades més intenses. Al matí a Norrbro es farà la fotografia oficial de tots els participants, seguida de la plantada dels elements festius (12 h – Vattentorget) i de la gran cercavila (12.30 h a 14.00h – Vattentorget – Slottsbacken) que finalitzarà amb un tirabol. Durant la tarda a Slottsbacken hi haurà exhibicions de Falcons i mostres de danses i balls de seguici. A la nit (21 h a 22.30 h – Slottsbacken), l’espectacle “La Festa Major a Catalunya” reunirà tots els grups participants i culminarà a Vattentorget amb la Nit del Foc, una cercavila nocturna en què el bestiari de foc serà un dels grans protagonistes.
La programació continuarà el diumenge 16 d’agost amb una nova plantada dels elements festius (de 12h a 12.30 h – Slottsbacken) i una cercavila dedicada a la imatgeria festiva pels carrers del centre de la ciutat (12.30 h a 15 h Slottsbacken – Kungsträdgården// Kungsträdgården – Slottsbacken). La cloenda arribarà al vespre amb un espectacle inspirat en la figura de Joan Amades i el seu llegat sobre el costumari català, que comptarà amb la participació de totes les colles presents.
Paral·lelament, durant tot el cap de setmana, els visitants podran gaudir d’una mostra permanent de jocs tradicionals i tallers de cultura popular a Kungsträdgården, un espai que permetrà descobrir de prop diverses expressions del patrimoni festiu català.
Amb aquesta nova edició de l’Aplec Internacional, Estocolm es convertirà durant tres dies en un gran aparador de la cultura popular catalana. La presència del bestiari, juntament amb la resta de manifestacions festives, contribuirà a donar a conèixer internacionalment unes tradicions que continuen vives gràcies a la implicació de centenars de colles i entitats d’arreu del país.
Tota la programació, al llibret oficial de l’Aplec, descarrega’l aquí.
La cultura del foc vendrellenca arriba als més petits amb el llibre ‘El foc, la nostra il·lusió. Diables i bèsties del Vendrell’
L’obra ha estat creada per Mar Vives Guasch, autora del text, amb il·lustracions i disseny d’Helena Ribas Domènech. Ambdues autores, vinculades al municipi, han impulsat aquest projecte amb la voluntat de donar a conèixer la importància que té la cultura del foc dins el patrimoni festiu vendrellenc.
Actualment, el Vendrell compta amb tretze colles i agrupacions relacionades amb el foc, integrades tant per infants com per adults. Entre elles el Drac del Vendrell, el Borinot de Foc, el Bou de Foc, la Mulassa Feixuga, la Víbria, el Drac de Foc el Tallot, el Drac de Foc el Cabrot, el Cabrot Petit, la La Tortuga de Foc, el Caramot del Vendrell i les Quatre puces que l’acompanyen. Aquesta realitat ha inspirat una publicació que combina una història de ficció amb continguts divulgatius i material gràfic.
El relat transcorre entre dues dates destacades del calendari festiu local: la revetlla de Sant Joan i la nit de Santa Anna, quan té lloc la tradicional Cercavila de Foc. Al llarg de les seves pàgines, els lectors descobriran curiositats sobre les festes populars del municipi i aprendran aspectes relacionats amb el món dels diables i les bèsties, com ara les diferències entre una cercavila i un correfoc o les característiques singulars de l’encesa del campanar.
La publicació també incorpora un apartat final dedicat a les colles de foc del Vendrell, amb informació descriptiva de cadascuna i una selecció d’imatges de les seves actuacions.
El projecte ha comptat amb el suport de la Regidoria de Cultura Popular de l’Ajuntament del Vendrell.
La presentació oficial del llibre tindrà lloc el 22 de juny a les 18.30 hores a la Sala Polivalent del Portal del Pardo.
Betxí acull amb èxit la XXVI Trobada de Bèsties de Foc
La trobada va comptar amb la participació dels Dolçainers i Tabaleters de Betxí, els Alcozancos d’Alcalà de Xivert, els Gegants i el Drac de Dénia, el Minotaure Asterió d’Amposta, els Cabuts i Dolçainers de la Vilavella, el Guerrer Moixent de València, el Bou Bicèfal de Sant Sadurní d’Anoia, el Boc Jordiet de Tortosa, així com el Drac, la Víbria i el Bestiari Infantil de Botafocs.
Fotografies de la XXVI Trobada de Bèsties de Foc a Betxí (La Plana Baixa). A l’esquerra, el Drac de Botafocs, a la dreta, el Bestiari Infantil de Botafocs. Imatges cedides per Botafocs.
La jornada va començar amb la recepció oficial de les colles participants i l’intercanvi d’obsequis institucionals, amb la presència de representants municipals, l’Alcaldessa de Betxí i el Tinent Alcalde. Tot seguit, els tocs de cultura popular, que es van desenvolupar amb la percussió de les entitats i la música dels dolçainers, van donar inici als actes previs, creant un ambient festiu que anunciava l’arribada de la cercavila de lluïment.
A l’hora prevista, les diferents figures van iniciar el recorregut pels carrers de la població. Prop de dues-centes persones van formar part activa de la trobada, oferint un espectacle ple de balls, música, foc, fum i confeti que va captar l’atenció d’un nombrós públic. La diversitat de bèsties participants i la interacció amb els assistents van contribuir a crear una atmosfera vibrant i participativa durant tot el recorregut.
Fotografies de la XXVI Trobada de Bèsties de Foc a Betxí (La Plana Baixa), cedides per Botafocs. Els cabuts de La Vilavella (esquerra), el Boc Jordiet de Tortosa (centre) i el Drac i Gegants Dénia (dreta).
Un cop finalitzada la cercavila, la Plaça Major va acollir les enceses individuals de les diferents figures de foc. Les enceses van despertar l’entusiasme dels espectadors, especialment tenint en compte que era la primera vegada que aquesta trobada se celebrava a la localitat. Els tocs de les colles de dolçainers, acompanyats pels timbals, van acompanyar l’acte final, culminat amb una gran encesa i un espectacular final pirotècnic.
La bona resposta del públic i el desenvolupament de la jornada van deixar una valoració molt positiva tant entre l’organització com entre les colles participants. La trobada va concloure amb un sopar de germanor al CEIP Cervantes-Dualde, un espai que va permetre compartir experiències, comentar els moments més destacats de la jornada i reforçar els vincles entre les diferents entitats.
Fotografies de la XXVI Trobada de Bèsties de Foc a Betxí (La Plana Baixa), cedides per Botafocs. Començant per dalt a l’esquerra: la Serp de Massalfassar, la Víbria de Castelló, lo Minotaure Asterió d’Amposta, els Alcozancos d’Alcalà de Xivert, el Guerrer Moixent de València i el Bou Bicèfal de Sant Sadurní.
Conferència “Corpus. La festa de les festes” a càrrec d’Amadeu Carbó
El dilluns 8 de juny, la Seu de Bestiari de Sant Vicenç dels Horts acollirà la conferència “Corpus. La festa de les festes”, a càrrec del folklorista Amadeu Carbó.
La xerrada proposa un recorregut per l’origen, l’evolució i la importància d’una de les celebracions més rellevants del calendari festiu català. El Corpus, instituït al segle XIV com una gran manifestació pública vinculada a l’eucaristia, va anar adquirint amb el temps una dimensió popular que ha deixat una empremta profunda en moltes de les festes que coneixem avui.
A través d’elements com l’ou com balla, les catifes de flors, les enramades, els gegants, l’àliga, el drac, els diables o els cavallets cotoners, Amadeu Carbó explicarà com la processó del Corpus va esdevenir un gran escenari festiu, on convivien la solemnitat religiosa, la participació popular i un ampli univers simbòlic. Moltes figures i expressions del nostre patrimoni festiu actual tenen part dels seus orígens en aquesta celebració, considerada sovint “la festa de les festes”.
La conferència serà també una oportunitat per entendre millor el paper del Corpus en la configuració de la cultura popular catalana i la seva relació amb el bestiari festiu, les figures processionals i les formes de celebració que encara avui continuen vives arreu del territori.
Dia: dilluns, 8 de juny de 2026
Hora: 19.00 h
Lloc: Seu de Bestiari. c/ Nou, 27. Sant Vicenç dels Horts
Entrada lliure
Kit d’hipersensibilitat sensorial: avançar cap a unes festes més accessibles i inclusives
Amb motiu de la revetlla de Sant Joan, el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el sector pirotècnic, ha impulsat una campanya específica amb consells d’autoprotecció i recomanacions per a persones amb sensibilitat sensorial i els seus entorns. La iniciativa vol contribuir a fer compatibles la celebració festiva i el benestar de totes les persones.
En aquest marc, també s’ha elaborat un díptic informatiu sobre kits d’hipersensibilitat sensorial, una eina pràctica per ajudar a reduir l’impacte dels estímuls intensos durant activitats festives i espais amb alta càrrega acústica o ambiental.
Podeu consultar els consells d’autoprotecció aquí!
Kit d’Hipersensibilitat Sensorial
Els actes de foc i el repte de l’accessibilitat
Els actes de foc, els correfocs i les sortides de bestiari festiu formen part d’un patrimoni cultural viu amb una gran força simbòlica i emocional. El foc, la percussió, les espurnes i la intensitat sonora són elements centrals de moltes manifestacions festives del país.
Precisament per aquesta intensitat, també és important començar a incorporar mirades d’accessibilitat i benestar sensorial dins del model festiu. Igual que el sector ha anat incorporant protocols de seguretat física al llarg dels anys, avui també emergeix la necessitat de reflexionar sobre com generar espais més accessibles i inclusius per a persones amb necessitats diverses.
Això no significa desnaturalitzar la festa ni reduir-ne la potència expressiva. Significa generar eines, informació i context perquè més persones puguin participar-hi amb seguretat i comoditat.
Mesures com informar prèviament sobre els moments de màxima intensitat acústica, habilitar espais tranquils, facilitar cascs antisoroll o generar materials d’anticipació poden ajudar moltes famílies i participants a viure la festa de manera més positiva.
Cultura popular de i per a tothom
Des de Bestiari apostem per unes manifestacions festives obertes, accessibles i pensades des d’una mirada comunitària. Entenem la cultura popular com un patrimoni viu que ha de continuar evolucionant per donar resposta als reptes socials contemporanis sense perdre la seva essència ni el seu arrelament.
Els nostres plans estratègics situen la sostenibilitat cultural, l’accessibilitat i la cohesió social com a eixos centrals de futur. Defensem una cultura popular que sigui espai de participació, transmissió i convivència, i que pugui ser viscuda per totes les persones, independentment de la seva realitat o condició.
També treballem perquè el sector del bestiari festiu es consolidi com un actor cultural compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits vinculats a la inclusió, la comunitat i els drets culturals.
Fer unes festes més accessibles no és només una qüestió tècnica. És una manera d’entendre la cultura popular com un espai compartit, viu i col·lectiu.
Terrassa celebrarà els 45 anys del Drac amb el repte “Un drac per tots els barris”
Nascut l’any 1981, el Drac de Terrassa s’ha consolidat com una de les figures més representatives i estimades del folklore local. Durant dècades ha estat present en festes majors, correfocs, cercaviles i celebracions populars, convertint-se en un símbol molt arrelat a la memòria col·lectiva de diverses generacions de terrassencs.
Per celebrar aquesta efemèride, la colla ha preparat un repte singular: durant tota la jornada, el Drac recorrerà Terrassa fent petites actuacions i balls simbòlics als diferents barris, en una ruta simultània i coordinada que connectarà la ciutat sencera. A més, també hi haurà espais per fer fotografies i trobada amb la ciutadania.
L’objectiu del repte és portar el Drac de Terrassa a tots els barris de la ciutat durant un sol dia, apropant la cultura popular i el patrimoni festiu terrassenc a tota la ciutadania – Grup del Drac de Terrassa
La iniciativa vol reforçar el vincle entre la cultura popular i els barris, especialment en aquells espais on habitualment no arriba tanta activitat festiva. A més de celebrar els 45 anys del Drac, el projecte també busca fomentar la participació ciutadana, donar visibilitat als espais comunitaris i reivindicar el Drac com una peça fonamental del patrimoni cultural terrassenc.
La jornada començarà a les 9 del matí amb les dues rutes repartides per diferents sectors de la ciutat. El Drac visitarà places, centres cívics, carrers i espais emblemàtics dels barris, connectant Terrassa d’una punta a l’altra. Després d’una aturada per dinar a la Maurina, el recorregut continuarà fins al vespre. El punt culminant arribarà a les 20.00 h al Raval de Montserrat, on confluiran els dos itineraris. Allà es produirà una de les imatges més simbòliques de la jornada: el retrobament del Drac Vell, que enguany celebra 45 anys, i el Drac Nou, que en celebra 35. Totes dues figures pujaran conjuntament a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Terrassa, tancant així una celebració carregada de simbolisme.
És una celebració de ciutat. Un homenatge als barris. Una manera de compartir cultura popular amb tothom. Perquè la cultura popular només té sentit si és compartida – Grup del Drac de Terrassa
L’Obra del Cançoner Popular de Joan Amades al Baix Llobregat
El proper 20 de maig, a les 19.00 h, la Seu de Bestiari acollirà la xerrada amb música en directe L’Obra del Cançoner Popular de Joan Amades al Baix Llobregat, una proposta per acostar-nos al patrimoni musical i oral del nostre territori.
L’activitat anirà a càrrec de Pau Vinyoles (@pauvinyoles) i Esther Santos (@esther.saga), vinculats a la música d’arrel, la glosa i la recuperació de la cançó tradicional. Els dos formen part de La Cantera, un col·lectiu relacionat amb la transmissió i actualització de la cultura popular i la cançó de tradició oral. Tots dos han participat en activitats al voltant de l’Obra del Cançoner Popular i de les cançons recollides a Esplugues.
A través d’una sessió divulgativa i amb música en viu, descobrirem el llegat de Joan Amades i Joan Tomàs i la importància de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un projecte cabdal per documentar, preservar i transmetre cançons, tonades i formes d’expressió popular que formen part de la nostra memòria.
L’acte tindrà lloc a la Seu de Bestiari, al carrer Nou, 27 de Sant Vicenç dels Horts.
Guixanet presenta “Lo Pedrafoc”, una nova figura per al patrimoni festiu targarí
La nova figura és el resultat d’un projecte treballat durant anys pel grup de joves de Guixanet, molts dels quals van iniciar-se de petits als Targalets. Amb el pas del temps, el col·lectiu ha anat creixent i consolidant noves iniciatives vinculades al món del foc i la cultura popular. Després de la incorporació del timbal i de la Targafera, el grup culmina ara un dels seus objectius més esperats: tenir un drac propi.
“Lo Pedrafoc” recupera part de la memòria festiva i patrimonial de la ciutat de Tàrrega, inspirant-se en un antic drac documentat des de l’any 1610. La nova bèstia incorpora també elements arquitectònics i escultòrics del patrimoni local. La figura destaca pels seus dos caps, un d’ells amb un colom a la boca, un detall que ret homenatge al drac històric de la vila i que simbolitza la connexió entre passat i futur.
Des de Guixanet han volgut reconèixer especialment la feina de Xavier Badia i del Taller La Gàrgola, de Santa Coloma de Queralt, responsables de la construcció de la peça. El procés de creació ha estat marcat per mesos de treball intens, visites constants i molta implicació per donar forma a una figura única dins l’imaginari festiu targarí. L’Associació Cultural Guixanet ha volgut agrair també el suport rebut per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, que han contribuït a fer possible aquest projecte i a ampliar el patrimoni cultural i festiu de Tàrrega.
Més enllà de la nova bèstia, el projecte també neix amb la voluntat de continuar fomentant la participació dels més joves en la cultura popular i reforçar els vincles entre les noves generacions i les tradicions festives de la ciutat.
Després de quatre anys de preparació i espera, “Lo Pedrafoc” deixarà de ser un somni per convertir-se en realitat. Tàrrega tornarà a sentir bategar la seva història.