Notícies Bestiari

Missatge d'error

Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2405 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/menu.inc).
Subscriure a Canal Notícies Bestiari
La Federació d'entitats culturals amb figures de Bestiari Festiu
Actualitzat: fa 5 hores 13 minuts

La colla Ferafoc de Sant Quintí de Mediona celebra el desè aniversari amb l’estrena del Ferafoc petit

dc., 22/09/2021 - 11:32

El proper dissabte 2 d’octubre es celebra a Sant Quintí de Mediona la sisena edició de l’espectacle Foedus, organitzat per l’Associació del Ferafoc de Sant Quintí de Mediona i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, com també amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Un espectacle nascut a l’any 2016, que combina teatre, dansa, música, foc i llum, on l’argument principal és la lluita contra l’enemic que vol fer desaparèixer les figures d’imatgeria festiva d’arreu del món.

Les novetats més importants d’aquesta edició és la commemoració del 10è aniversari del Ferafoc de Sant Quintí de Mediona i el naixement del Ferafoc Petit, nova figura d’imatgeria festiva construïda per l’escultor Elias Álvarez, que s’incorpora amb la seva colla infantil al folklore quintinenc i al bestiari popular de Catalunya.

Aquest any, els actes s’han adaptat a les restriccions establertes pel Covid-19 i s’ha programat en format d’exposició la tradicional plantada de bèsties, que serà des de les 17.15 a les 19.15 h a la Pista de Manel Giménez. S’accedirà per grups de convivència i amb aforament limitat, d’aquesta manera es podran visitar les bèsties convidades a l’espectacle, i en el mateix recinte, es farà un recorregut pels 10 anys d’història del Ferafoc. Allà, els assistents també trobaran una petita mostra de tabals construïts per Xixo Luthier i pintats per artistes locals de diferents poblacions.

Més tard, a les 20 h, començarà l’espectacle Foedus a la plaça de Lacq-Audéjos, davant de l’Institut Escola Antoni Grau Minguell, amb l’aparició del Ferafoc petit. L’acte serà amb públic assegut i amb reserva prèvia d’entrada, que es podrà reservar a partir del dissabte 25 de setembre a les 10 h del matí en el següent enllaç: ferafoc.eventbrite.es. També es podran aconseguir presencialment el dia 25/9 de 10 a 13 h al local de l’entitat, ubicat a la plaça Onze de Setembre de Sant Quintí de Mediona.

Les bèsties participants d’enguany són el Drac de Foc el Cabrot del Vendrell, la Víbria de Tarragona, el Drac de la Geltrú i el Drac de Bellvei. I com a padrins del Ferafoc Petit participen, el Cabrot Petit del Vendrell, la Vibrieta de Tarragona, el Drac Petit de la Geltrú i el Drac Petit de Sant Quintí de Mediona. A més, com en edicions anteriors, també participarà a l’espectacle, el grup de percussió Taboo de Vilanova i la Geltrú i el grup de dansa de Sant Quintí de Mediona.

Una altra de les novetats més rellevants del Foedus,  serà el concert que es realitzarà posteriorment a les 22.30 h, a la plaça de Lacq-Audéjos. La banda de Rock MILÖF, formada l’any 2020 per Alicia Cortés i Rubén Bailón, farà una actuació. Tots els actes es realitzaran a la zona del Passeig de les Deus de Sant Quintí de Mediona, on hi haurà disponible servei de barra de bar amb aforament limitat.

L’entitat del Ferafoc fa unes setmanes que va presentar el nou ambaixador del Foedus per les xarxes socials. En la darrera edició, l’espectacle va comptar amb l’apadrinament del cantant i compositor Cesk Freixas i en aquesta ocasió s’ha volgut sumar al projecte i deixar la seva empremta el cuiner i presentador de televisió català, Marc Ribas, conegut per les seves aparicions als programes Cuines, Joc de cartes i Pop up Xef, tots tres de TV3. El qual també ha estat nomenat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ambaixador del Bestiari Festiu de l’any 2021.

Notícies relacionades

Obert el termini per presentar les candidatures als IV Premis Antoni Carné

dv., 17/09/2021 - 00:34

Fins al 30 de setembre es poden presentar les candidatures als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Enguany les bases contemplen la donació de 5.000 € en premis. 

Per inscriure’s s’han d’omplir els formularis que trobareu a la pàgina web de l’Ens a l’apartat “Premis” i després enviar-los al correu electrònic premis@ens.cat. Hi ha cinc categories:

  • Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català. Reconeixement a aquella entitat sense ànim de lucre que més hagi contribuït en la difusió de la xarxa associativa, contribuint a generar un impacte positiu en la cohesió social del seu àmbit de referència.
  • Premi Previsora General al Programa de l’Associacionisme Cultural Català, adreçat a aquells festivals, temporades o conjunt d’activitats organitzats durant setmanes o mesos, celebrats arreu de les terres parla catalana.
  • Premi Arç Cooperativa a l’Activitat de l’Associacionisme Cultural Català, destinat a aquells esdeveniments puntuals, d’un dia o cap de setmana, celebrats arreu de les terres de parla catalana.
  • Premi Ens de l’Associacionisme Cultural Català a la Persona. Guardó honorífic que reconeixerà la tasca d’una persona que hagi ajudat a vehicular, potenciar i articular l’associacionisme, ja sigui en un projecte puntual o en tota la trajectòria en les activitats desenvolupades en el temps.
  • Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació de l’Associacionisme Cultural Català. Reconeixement a un periodista, comunicador, programa o mitjà que hagi contribuït a la difusió de les activitats i els valors de l’associacionisme cultural català.

Només les modalitats de Premi a l’Entitat, Premi al Programa i Premi a l’Activitat són categories obertes, és a dir, els interessats enviaran les seves propostes a l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. En aquest cas, el Jurat decidirà l’entitat i els projectes premiats entre les propostes rebudes. La presentació podrà ser feta directament pels implicats o per tercers.

Pel que fa a les categories de Premi a la Persona i Premi al Mijtà de Comunicació, estaran subjectes a l’elecció directa del jurat.

Notícies relacionades

(Foto: Un dels dracs Bessons de Botafocs / Peu de foto: L’any 2019 una de les guardonades va ser l’associació Botafocs de Castelló de la Plana)

Lúdicament Bestial, una jornada per conèixer i divertir-se amb els jocs tradicionals

dj., 16/09/2021 - 13:36

Aquest dissabte 18 de setembre, la plaça Comercial de Barcelona (davant del Born CCM) es convertirà en un gran espai dedicat al joc tradicional. D’11 a 14 h i de 16 a 19 h s’hi celebrarà la jornada “Lúdicament Bestial”, pensada per ensenyar a petits i grans els jocs de carrer d’abans com ara les xanques, la cursa de xapes, l’alquerc o la xarranca.  

Qui serà el valent que s’atreveixi a pujar a la Cucanya de la plaça Nova i mantenir-hi l’equilibri? O qui s’animarà a provar els jocs de sortija i demostrar la seva habilitat? La jornada de dissabte és un convit a la diversió, però també a posar-se a prova un mateix, a entrenar les capacitats físiques i intel·lectuals i a compartir experiències amb persones de diferents generacions

Ara més que mai, endinsats en un context de pandèmia com el que estem, l’activitat “Lúdicament Bestial” no només permetrà que tornem a sentir per un dia el caliu de la festa, sinó que ens aproparà la cultura popular des d’un vessant totalment diferent. Tot plegat d’una forma segura, ja que els actes es faran a l’aire lliure i serà obligatori l’ús de la mascareta en tot moment. 

Durant la jornada, a part del gran mostrari de jocs tradicionals, la plaça Comercial també acollirà la 1a Mostra de colles de bestiari, pensada per apropar les entitats barcelonines que tenen bèsties. Fins a una vintena d’associacions tindran la seva parada perquè la gent vingui a conèixer les activitats que fan durant l’any, adquireixi algun producte de marxandatge o, qui sap, animar-se a formar part d’una colla!

La territorial de Barcelona de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, amb la col·laboració la Federació Catalana del Joc Tradicional i l’Institut de Cultura de Barcelona, ha estat l’encarregada d’organitzar aquesta jornada el projecte del qual titulat “Gamificació en el context de festa” va obtenir una de les Beques Ciutat de Barcelona l’any 2020.

L’Espai Debat

Si dissabte serà un lloc per jugar i experimentar, també serà per aprendre a “l’Espai Debat”. El pròxim 18 de setembre, la Federació Agrupació del Bestiari aprofitarà l’ocasió per donar a conèixer el seu projecte d’escaneig en 3D de les bèsties festives.

Mateu Tres, president de l’Agrupació, i Adrià Morreres, tècnic 3D de la federació, explicaran en què consisteix aquesta iniciativa pionera a Europa que obre la porta a poder imprimir reproduccions de les bèsties en petit format o bé inserir els arxius digitals en aplicacions de realitat virtual o augmentada. L’acte començarà a les 13.20 h i en ell es podrà veure com s’escaneja una figura en directe

De 12 a 13.15 h, a la plaça Comercial també es farà una taula rodona sobre festes singulars dinamitzada pel folklorista Amadeu Carbó i es presentaran els llibres Cordill. Carnet de Jugar de l’editorial Grata i El llibreter de les bitlles d’En joc edicions, a càrrec de Víctor Baroja, un dels autors. 

Ja a la tarda, de 17 a 19 h, tindrà lloc una cantada de quinto i una altra de catxo que, com la resta d’actes de l’Espai Debat, comptarà amb un intèrpret en llengua de signes per tal de poder arribar a persones amb diversitat funcional. Si esteu interessats a venir a alguna d’aquestes xerrades, es recomana reservar assistència al correu mercebcn2020@bestiari.cat. 

Programa d’actes

D’11 a 14 h:

  • Mostra d’entitats de bestiari i de jocs
  • Jocs de carrer i sortija
  • Jocs amb baldufes a càrrec del mestre Arcadi Salada
  • Taller d’iniciació a les xanques
  • Mostra de jocs i festa
  • Taller d’iniciació al bèlit i partides de demostració
  • Demostració de l’aixecada de càntirs d’Argentona

De 12 a 14 h a l’Espai Debat:

  • De 12 a 12.35 h: Taula rodona sobre festes singulars dinamitzada pel folklorista Amadeu Carbó.
  • De 12.40 a 13.15 h: Presentació dels llibres Cordill. Carnet de Jugar de l’editorial Grata i El llibreter de les bitlles d’En joc edicions, a càrrec de Víctor Baroja, un dels autors. 
  • De 13.20 a 14 h: Presentació del projecte 3D de l’Agrupació del Bestiari a càrrec de Mateu Tres, president de l’Agrupació, i Adrià Morreres, tècnic 3D de la federació.

De 16 a 17 h:

  • Mostra d’entitats de bestiari i de jocs
  • Jocs de carrer i de sortija
  • Mostra de jocs i festa

De 17 a 19 h a l’Espai Debat: 

  • De 17 a 18 h: Cantada de quinto
  • De 18 a 19 h: Cantada de catxo

 (Foto: Federació del Joc Tradicional)

Consells per evitar requeriments a l’hora de tramitar un acte ITC-18

dl., 13/09/2021 - 12:24

Durant la temporada de festes majors d’estiu, hem rebut algunes consultes per part d’entitats federades relatives a requeriments rebuts per part de la Delegación del Gobierno a l’hora de tramitar algun acte cultural amb ús d’artificis pirotècnics segons la ITC-18.

En primer lloc, volem agrair a les entitats que ens heu fet arribar els requeriments. Compartir aquestes situacions ajuda que tot el col·lectiu pugui preparar més bé els actes i evitar sorpreses indesitjades.

Les dues qüestions més freqüents giren entorn de l’ús d’artificis pirotècnics per part d’infants i per les mesures Covid. Després d’haver fet la consulta amb l’Àrea d’Indústria de la Delegación del Gobierno, tractarem d’aclarir-vos ambdues situacions, donat que és fàcil que es reprodueixin en futurs actes.

CAS 1: Denegació d’activitat per ser itinerant (restriccions Covid-19)

Com bé sabeu, avui dia encara hem de conciliar l’activitat cultural amb les restriccions imposades per la pandèmia. Mentre no s’indiqui el contrari, no estan permesos els actes de cultura popular itinerants.

Si el programa d’actes facilitat a la Delegación del Gobierno no especifica el caràcter estàtic de l’activitat, aquest serà denegat.

Solució: especificar en el programa d’actes enviat a la Delegación del Gobierno que l’activitat és estàtica.

CAS 2: Requeriment per pirotècnia no adequada a l’edat

En alguns municipis s’organitzen acte en què participen persones menors i majors d’edat. Aquest fet no està prohibit per llei, per tant és legal i viable.

No obstant això, per tal de donar compliment a la legalitat, és necessari que a cada edat es faci ús de la categoria de pirotècnia que correspongui.

I la manera de justificar-ho documentalment és:

  1. Que el certificat de pirotècnia contingui articles de les categories que corresponguin segons l’edat.
  2. Ajuntar a la sol·licitud que l’Ajuntament farà a la Delegación del Gobierno una declaració responsable signada per la presidència de l’entitat a mesura que s’acredita que tots els participants faran ús de pirotècnia amb la categoria corresponent a la seva edat.

Tenir en compte aquestes simples recomanacions us facilitarà l’obtenció de la pertinent autorització per part de la Delegación del Gobierno i, sobretot, evitar requeriments a darrer moment.

Us recomanem que feu arribar aquest correu a les persones tècniques municipals que habitualment efectuen els tràmits dels vostres ajuntaments (ja sigui personal tècnic del Departament de Cultura o de Protecció Civil), per tal que en siguin coneixedors.

Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu posar-vos en contacte amb l’Agrupació del Bestiari.

(Foto: Drac Apocaleus de Vallirana / Autor: josep@joaquin.cat)

Les bèsties i els jocs tradicionals es donen la mà en les Festes de la Mercè del 2021

dl., 13/09/2021 - 11:20

Aquest 2021, per les Festes de la Mercè, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ha organitzat dinou dies d’actes culturals, del 7 al 26 de setembre. Tenint el bestiari com a fidel protagonista, aquesta federació ha preparat diferents activitats per redescobrir les festes de Catalunya i Barcelona, per divertir-se aprenent amb els jocs tradicionals i per conèixer millor les colles de bestiari de la ciutat.

Com ja ve essent tradició, el vestíbul del Born Centre de Cultura i Memòria es convertirà un any més en un cau de bèsties. Dracs, mosquits, truges, àligues i mulasses faran parada al barri de la Ribera perquè la ciutadania els vingui a conèixer. En total hi haurà prop d’una seixantena de figures exposades, totes elles acompanyades d’una petita descripció.

La mainada, i també els més grans de casa, estan convidats a aquesta mostra que es complementarà amb diferents actes. El primer d’ells es farà dijous 16 de setembre, quan tindrà lloc la primera visita guiada nocturna a l’exposició de bèsties del Born CCM. L’activitat, que estarà teatralitzada, permetrà veure les figures des de nous angles, ja que totes elles estaran envoltades de focus de llum i ombres.

Dos dies més tard, dissabte 18 de setembre, la plaça Comercial acollirà la jornada “Lúdicament bestial”. Per un dia, d’11 a 19 hores, aquest espai públic passarà a ser una gran zona lúdica on es podran conèixer diferents jocs tradicionals. El bèlit, les bitlles, les rutlles… Jocs com aquests estaran disponibles davant del Born CCM amb diferents jugadors que faran demostracions i tallers d’iniciació.

La Federació Catalana del Joc Tradicional ha estat l’encarregada d’acompanyar l’Agrupació del Bestiari en l’organització d’aquesta jornada que per primera vegada acosta el caràcter de les figures de bestiari amb els jocs tradicionals. Durant tot el dia també es faran xerrades per conèixer la relació del joc amb festes singulars de Catalunya i hi haurà diferents espais per jugar a jocs de carrer i a jocs de taula. A més, tots els participants tindran un carnet i si juguen a un mínim de jocs, rebran un petit obsequi.

Paral·lelament, el mateix dissabte 18 se celebrarà la 1a Fira de Colles de Bestiari i es farà una xerrada sobre el projecte de Bestiari 3D a càrrec de Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari, i d’Adrià Morreres, tècnic 3D de l’Agrupació. La jornada acabarà cap a les 20 h amb la tradicional Passejada de bèsties.

L’entrada a tots aquests actes, pensats per apropar la cultura popular en temps de pandèmia, és gratuïta i per assistir-hi no caldrà fer reserva prèvia (excepte les xerrades i la visita nocturna). Es tracta d’activitats subjectes a les mesures del PROCICAT. Per a reserves i més informació, podeu enviar un correu electrònic a mercebcn2020@bestiari.cat.

Més actes i exposicions bestials

Les activitats organitzades per l’Agrupació del Bestiari amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) no acaben aquí. Del 7 al 26 de setembre també es podrà visitar al Born CCM una exposició sobre el 25è aniversari dels Gegants del Casc Antic, com també una decoració floral que anirà a càrrec de la Casa dels Oficis i commemorarà el 150 aniversari de la Mercè cívica.

Els dilluns 13, 20 i 27 de setembre, és a dir, els dies en què el Born estigui tancat, s’aprofitarà per escanejar en 3D les figures de bestiari que encara no estiguin digitalitzades.

Divendres 24 de setembre, dia de la Mercè, les bèsties es desplaçaran de manera puntual al Passeig de Gràcia on es durà a terme la Mostra d’Imatgeria Festiva de la ciutat de Barcelona i la Mostra de Foc.

Oferta de feina: tècnic/a multimèdia i de digitalització 3D – Incorporació immediata

dc., 18/08/2021 - 23:09

Es precisa persona per a desenvolupar aplicacions en el marc d’un projecte d’innovació tecnològica en l’àmbit de la cultura popular per a la Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, amb centre de treball a Vilafranca del Penedès.

S’ofereix contracte temporal de pràctiques a temps complet, amb una durada mínima de 6 mesos. Horari i retribució a convenir.

Activitats a dur a terme:

La Federació impulsa i promou un projecte d’innovació tecnològica en l’àmbit de la cultura popular que gira entorn a la digitalització en 3D dels elements patrimonials materials (figures de bestiari, gegants, nans i capgrossos).

Un dels eixos d’aquest projecte consisteix en dur a terme iniciatives divulgatives a partir dels materials obtinguts. En aquesta línia, estan en desenvolupament diverses aplicacions de Realitat Virtual (VR) i de Realitat Augmentada (AR). Es disposa de l’equipament de treball necessari per a efectuar els escanejos amb mitjans propis.

La persona candidata s’incorporarà a l’equip de treball existent, per tal de donar suport tant a la tasca de digitalització com al desenvolupament i manteniment d’aplicacions VR i AR noves i existents.

Donada la naturalesa disruptiva del projecte en l’àmbit de la cultura popular, es poden incorporar propostes relacionades segons perfil i aptituds demostrades pel/per la candidat/a.

Aquest és un llistat provisional de les tasques a realitzar, que podrà ser modificat o ampliat en funció de les necessitats de l’organització i de les aptituds del candidat. El lloc de treball depèn de forma directa de la Junta de Govern.

Requisits dels candidats:
Tenir entre 16 i 29 anys, ser una persona beneficiària del Sistema Nacional de Garantia Juvenil, inscrit com a demandant d’ocupació no ocupat (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

Formació:
Títol universitari o de formació professional de grau superior de videojocs, 3D, multimèdia o informàtica.

Aptituds i coneixements:

  • Aptituds personals: actitud proactiva, autonomia, capacitat de treball en equip.
  • Idiomes: Català i Castellà, nivell C o equivalent.
  • Coneixements tècnics:
    • Disseny i programació en entorns 2D i 3D (Unity o altres plataformes)
    • Desenvolupament d’aplicacions mòbils
    • (Opcional) Desenvolupament web (HTML5, Javascript, PHP, jQuery…)
  • Es valora qualsevol altra aptitud que pugui complementar les tasques encomanades
  • Es valora especialment la sensibilitat, coneixement, participació i/o integració en organitzacions associatives d’àmbit cultural o social, així com especialment el coneixement en el món del bestiari festiu.

Interessats:

Enviar currículum vitae a info@bestiari.cat abans del 15/09/2021.

IMPORTANT: 

  • Es preveu incorporació immediata.
  • Abstenir-se candidats que no compleixin els requisits de formació i que no siguin beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

(Foto: Pexels)

Èxit en l’acte de presentació del Gall de la Pobla de Montornès, creat vetllar per la pau i l’ordre del poble

dv., 13/08/2021 - 13:52

Divendres 30 de juliol la Pobla de Montornès va viure una nit de cine. Sí, sí, literalment. Una catifa vermella de 30 metres va donar la benvinguda a 400 assistents que van venir per conèixer la nova bèstia festiva de la localitat. Es tracta d’un gall, el Gall de la Pobla, una figura plena de simbolisme que fa un homenatge a tots aquells avis i àvies que havien tingut galls i gallines als seus corrals.

La presentació va ser tot un èxit que va comptar amb l’estrena d’un curtmetratge dirigit per Jordi Pardo en el qual actuen moltes poblenques i poblencs. L’argument explica com un dia els habitants de la Pobla es lleven i veuen que tots els llocs emblemàtics de la localitat estan plens de pancartes amb diferents refranys.

Una colla de nois i noies es posen a investigar qui ha fet aquestes accions, i resulta que són les àvies del municipi, que s’avorrien i decideixen escampar les dites populars per tot el municipi per tal que no es perdin.

Els protagonistes del curt són ni més ni menys que els membres més joves de la Banda de Timbals de l’Associació Amics de Montornès. Tots ells, anomenats “els pollastres” són els encarregats de posar fil a l’agulla i descobrir les causants d’aquestes bretolades…

Anys més tard, quan tots ells es fan grans, decideixen crear una figura, el Gall de la Pobla, per recordar l’aventura i que sigui ell l’encarregat de vetllar per la pau i l’ordre del poble.

En la història, a més, també apareix una persona no desitjada, l’amiga pandèmia, que obliga tothom a marcar distància i portar mascareta…

Una gala amb molts balls i molta música

La gala de presentació del Gall va comptar amb actuacions musicals i balls com el del padrí de la bèstia, el Drac la Pigota de la Pobla. El mossèn de la localitat, a més, va beneïr la peça i aquesta va fer diferents balls de lluïment.

Per exemple, amb els timbalers de l’entitat Amics de Montornès, la colla que l’acompanyarà normalment, i amb els grallers encarregats d’interpretar la música del ball del Gall, composta per Ferran Roca i amb coreografia de Judit Garcia.

L’acte de presentació es va fer al pàrquing de l’estació de la Pobla i el primer dia que es podien reservar les entrades, en mitja hora ja se n’havien agafat 160. Després, totes elles es van esgotar.

Verònica Garcia, vicepresidenta de l’Associació Amics de Montornès, va fer una molt bona valoració de l’esdeveniment i de la seva organització, tenint en compte el context de pandèmia. “El públic no va passar nervis ni es va atabalar”, explica.

El Gall de la Pobla és el resultat d’un projecte que es va iniciar l’any 2016. Actualment la colla té sis portadors. La bèstia, creada per l’escultor Joan Miró, pesa 35 quilos i té 13 punts de foc i un d’aigua.

 (L’acte de presentació del Gall va comptar l’assistència de la vicepresidenta de l’Agrupació del Bestiari -a l’esquerra-, Mercè Ayora. A la foto també surt el president de l’entitat (Dani Olivé), l’alcalde de la Pobla de Montornès (Sr. Francesc Larios) i la vicepresidenta de l’associació (Verònica Garcia).

L’Àliga de Reus rep una Menció Honorífica Municipal pel seu paper com a element festiu històric

dv., 13/08/2021 - 12:32

El passat mes de juliol, en el ple de l’Ajuntament de Reus es va aprovar la concessió de la Menció Honorífica Municipal a l’Àliga de Reus, un reconeixement que es va fer per “la seva importància com a element festiu històric dotat d’un gran simbolisme i personalitat diferenciada”.

Com s’explica des del portal de notícies de l’Ajuntament, aquesta bèstia és un dels components del bestiari festiu i popular català més antics, participant en les cercaviles i seguicis de la Festa Major.

Enguany s’ha celebrat el 25è aniversari de la seva recuperació i incorporació al Seguici Festiu de Reus, de la mà del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals – CRAC, entitat compromesa i encarregada de portar-la i fer-la ballar de manera ininterrompuda.

En una entrevista al Diari de Tarragona, el cap de colla, Francesc X. Rivero Bonillo, destaca la bona acceptació que va tenir la bèstia des d’un principi. “Ara parles amb la gent i sembla que sigui un element de tota la vida”, afirma.

Al llarg d’aquest temps han passat pel grup de portants un total de 19 persones, de les quals dues han estat des del començament. En l’entrevista Rivero també destaca que l’entitat està molt orgullosa i agraïda de rebre un reconeixement com aquest i vol donar les gràcies a la gent que els va ajudar quan fa 25 anys van decidir recuperar la peça, que va construir l’escultor Manel Llauradó.

(Foto de Salvador Daroca Cruset)

40 anys del Drac d’Igualada, una bèstia creada de forma altruista per dotar la ciutat de bestiari festiu

dv., 13/08/2021 - 12:26

Text de Marcel·lí J. Valls i Torné

Ara fa justament quaranta anys, el mes de juliol de 1981, quatre igualadins estaven construint el que seria el nou drac d’Igualada. Tres artistes locals (Isidre Pujol, Maria Àngels Gual i Àlvar Ymbernon) n’havien tingut la idea inicial l’estiu de l’any anterior i al mes d’octubre se’ls afegí el també artista Emili Miramunt.

Tots quatre, a partir d’aquell moment i amb seriositat, en uns moments de clara reviscolança de la Festa Major i sobretot del seu vessant més folkloric i popular, començaren a elaborar el projecte amb la manifesta voluntat d’oferir un drac a la ciutat, que feia ja uns anys que no en tenia.

Pel que fa al disseny, decidiren de fer-lo segons l’estil més habitual d’aquest bestiari i tenint present l’aspecte que tenia el drac igualadí els anys de seva infantesa: un drac de color verd que al migdia de la vigília de Sant Bartomeu baixava carrer de l’Argent avall cap a la plaça de l’Ajuntament per reunir-se amb els gegants a la Casa de la Ciutat. Explicaven que no era per manca d’idees originals, sinó perquè, per damunt de tot, els movia el desig de guardar fidelitat a les formes més típiques d’aquest entremès.

El cas és que el mes de febrer de 1981 encarregaren al manyà Murillo la que seria l’estructura base feta de rodó de ferro i, tot seguit, a partir del març, hi treballaren il·lusionats cada dissabte a la tarda al jardí del domicili de l’Isidre (un dels quatre) al carrer de Capellades.

L’estructura inicial la cobriren amb filat de galliner i, una vegada assolit la forma i volum adequats, l’anaren tapant amb successives capes de paper encolat. Aquest paper, no era pas un paper qualsevol, ni de bon tros, es tractava de fulls del Diari d’Igualada, l’Avui i La Vanguardia.

Una vegada acabada la cobertura de paper, només calia pintar-lo. Després de diverses proves, s’escolliren colors més aviat foscos i no pas cridaners. El color principal, lògicament, fou el verd, acompanyat encertadament de detalls vermells (la cresta, la llengua, la cua) i matisat tot amb uns tocs de bru. L’aplicació d’una darrera capa de vernís protector es va fer al taller de l’Amadeu Font, conegut artista i pintor.

Arribat el diumenge de Festa Major, el Drac, nou de trinca, participà en la cercavila de sortida d’ofici. Fou portat pels seus constructors, els quals, una vegada arribats a la plaça de l’Ajuntament, abans de començar els castells, en feren el lliurament a la ciutat.

“De tot plegat, en puc donar fe, ja que com a responsable que era a llavors de la part folklòrica de la festa, els constructors em feren partícep des de bon començament del seu projecte”, explica Valls i Torne. Recíprocament també des del principi, “comptaren amb el meu suport moral i, també, de qui era regidor de cultura i festes, Joan Rey i Alemany, sense oblidar la complicitat i suport dels cònjuges respectius.

“A més tingueren la gentilesa de convidar-me a les seves sessions dels dissabtes perquè fos testimoni directe de la gestació i naixença d’aquest nostre element patrimonial”.

Personal satisfacció i coneixença general dels igualadins i amants de les nostres festes i tradicions. Molt especialment, en recordo i em refereixo als autors pel seu gest, pel seu treball totalment altruista i per les atencions que em tingueren. Llastima que l’Àlvar ja no estigui entre nosaltres.

El Mamut de la Canonja, una espècie de “Mammuthus meridionalis” trobat al Barranc de la Boella

dt., 10/08/2021 - 13:57

El passat divendres dia 6 d’agost es va presentar el nou drac  Mamut de la Canonja, dissenyat i construït per l’escultora de la festa vilafranquina Dolors Sans. A l’acte de presentació es va representar una petit espectacle en el qual dos arqueòlegs trobaven el Mamut, davant d’un nombrós públic assegut d’acord amb la normativa Covid. Es van fer diversos parlaments per part de l’escultora Dolors Sans, el representat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Lluís Bros, la colla de diables de la Canonja, promotora de la peça, i el regidor de cultura, Salvador Ferré. 

Quan  les normes de la pandèmia ho permetin, es realitzarà un bateig del Mamut amb dos dracs de padrins: la Víbria de Tarragona i el Basilisc de Mataró. L’acte va acabar amb una encesa del Mamut i la dansa de protocol amb música composta expressament per la peça. La creació el Mamut és fruit d’una proposta dels pressupostos participatius de 2019 de l’Ajuntament de la Canonja.

Antecedents d’animals prehistòrics

A la Canonja hi ha l’important jaciment arqueològic del Barranc de la Boella, on s’han trobat restes notables d’una espècie de Mamut anomenat Mammuthus meridionalis. Aquest mamut meridional no era tant pelut com els altres de la seva espècie, ja que vivia en zones més càlides i és el motiu de la creació del drac Mamut.

El disseny de  Dolors Sans és una peça en posició agressiva, com atacant a la gent per reforçar el seu to de drac i es reforça aquesta intenció amb les potes de davant aixecades i la trompa enlaire. Sembla ser que era una de les conductes dels mamuts a l’atacar. Els ullals retorçats és el seu element més característic. No era un mamut pelut com el de l’imaginari de la gent . Per relacionar la imatge del mamut amb la realitat, s’ha fet una melena al cap, pèl curt al llom que s’acaba amb la pell sense pèl a la part inferior.

La figura té un aire naturalista i es contraposa amb un pintat més expressionista que reforça els volums i l’actitud agressiva, pròpia dels dracs. Seguint la tradició catalana dels dracs, el Mamut és una peça de dos portadors que van amagats per unes faldilles amb l’escut de la Canonja brodat. 

Característiques de la peça

El Mamut és de fibra de vidre (reïna de polièster). Les potes i els suports dels portadors són d’alumini. Pesa 45 quilos i sobre les potes mesura 3 ,20 metres d’alçada i 2,90 metres de llargada . Disposa de 9 punts de foc distribuïts als ullals, les orelles i la cua.

El procés de construcció comença amb una escultura en fang a mida real del Mamut. Sobre l’escultura de fang es col·loca la fibra de vidre. Un cop la fibra és consistent, es separa de l’escultura de fang  i ja  queda la peça construïda. Posteriorment es pinta, es col·loquen les potes i l’estructura pels portadors i els punts de foc.

Notícies relacionades

El Bou de Foc del Vendrell celebra el 35è aniversari amb una exposició al Portal del Pardo

dv., 06/08/2021 - 13:54

El Bou de Foc del Vendrell està d’aniversari, compleix 35 anys, i per celebrar-ho ha preparat una exposició a la Sala Polivalent del Portal del Pardo del Vendrell. La mostra és d’entrada gratuïta i es podrà visitar en l’horari habitual d’aquest espai fins dissabte 28 d’agost (de dimarts a dissabte d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Tancat diumenges, dilluns i festius).

En ella es podrà veure un recull de fotos de la colla, que aniran acompanyades d’una explicació de la seva trajectòria. També estaran exposats els vestits, els timbals i les 13 maces que solen acompanyar la bèstia en les seves sortides, com també el mateix Bou de Foc.

L’exposició, a més, tindrà una convidada especial, la Vaca “Xula” de Vacarisses, amb la qual s’hi va casar fa 25 anys. Finalment, es podrà veure un vídeo amb imatges d’algunes cercaviles en les quals ha participat la bèstia vendrellenca.

La figura del Bou de Foc del Vendrell va ser construïda l’any 1986 per una colla d’amics amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper i va actuar per primera vegada durant la Fira de Santa Teresa del Vendrell d’aquell mateix any. Des de llavors, el Bou de Foc, ha restat incorporat al ric bestiari festiu vendrellenc, participant en cercaviles, correfocs i d’altres manifestacions culturals.

En la Cercavila de Foc de la Festa Major del Vendrell de 1991, la figura va ser parcialment destruïda en encendre’s, accidentalment, el carretó de coets del grup. A causa d’aquest fet, es va construir una rèplica del Bou –l’actual– amb resina i fibra de vidre. L’obra la va realitzar l’escultora Dolors Sans. Les úniques diferències amb l’anterior són les majors dimensions de la nova bèstia (un 20% més gran) i la forma i disposició de la cua.

De cara al mes d’octubre d’aquest any, per la Fira de Santa Teresa, és quan el Bou complirà els 35 anys. L’entitat espera preparar algun acte commemoratiu, que es farà en funció de l’evolució de la pandèmia. Per la tardor, la colla també espera estrenar els nous vestits, que mantenen el disseny actual.

(Foto de: Jordi Arr Ca)

La imatgeria festiva i els balls populars de Sitges sortiran al carrer per la Festa Major del 2021

dv., 06/08/2021 - 13:41

El passat dimecres 4 d’agost es van donar a conèixer els actes de la Festa Major de Sitges. Un any més, la lluita contra la pandèmia ha obligat a modelar alguns dels principals actes , però la gran diferència respecte de l’any passat és que l’imaginari festiu i els balls populars sí que es podran veure en actuacions controlades al carrer, acompanyats de les seves músiques.

La presentació de la Festa Major ha permès conèixer com serà aquest retorn dels integrants de les processons i cercaviles al carrer: s’habilitaran 4 espais (Plaça de Catalunya, Hort de Can Falç, Escola Esteve Barrachina i Plaça dels Castellers) on s’hi accedirà a través d’entrada amb reserva prèvia i els diferents elements del seguici festiu hi actuaran en un passi a les 17 h i un altre a les 19:30 h, tant el dia 23 com el 24 d’agost. El 23 d’agost a les 12h, en els mateixos espais i també amb reserva prèvia, els grallers i músics de la festa actuaran simultàniament.

Entrades a partir del 10 d’agost 

Les entrades per accedir als actes amb aforament limitat es podran adquirir gratuïtament al web de la Festa Major (www.sitgesfestamajor.cat), a partir del 10 d’agost a les 9 h. Aquest web servirà per disposar d’entrades per a tots els actes de Festa Major. Les entrades per als actes organitzats per les diferents entitats sitgetanes (com els concerts de Les Barraques de Sitges) s’han d’adquirir a les webs dels respectius organitzadors.

Els secrets de la Festa Major de Sitges d’aquest 2021 s’han anat desvetllant, començant per la presentació del cartell, que és obra de Josep Furró Navarro. Seguidament, ha estat el moment de conèixer els pendonistes de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Per Sant Bartomeu, la Comissió organitzadora ha volgut fer un homenatge al personal mèdic i sanitari en general i especialment a les persones més vinculades a l’atenció a la gent gran. Per això, ha recaigut l’honor de ser pendonista en la Fundació de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges. Per Santa Tecla, la pendonista serà Dora Pons Sànchez.

El 19 d’agost engegaran els actes de la Festa Major del 2021 amb el Pregó, que aquest any serà obra de la periodista Eva Martín Martínez. A les set de la tarda, la plaça de l’Ajuntament tornarà a ser l’escenari d’un acte on també caldrà tenir entrada prèvia.

La Festa Major de Sitges comptarà, també, amb un Punt Lila, un espai que se situarà als concerts de La Plana de Santa Bàrbara, del dijous 19 al dimarts 24 d’agost, així com a les Barraques, del dijous 12 al dilluns 16 d’agost. Aquests punts atendran dubtes sobre agressions lgtbifòbiques i agressions masclistes o acompanyaran persones que n’hagin estat víctima o testimoni. Les persones que hi prestaran servei i informació resoldran els dubtes que se’ls plantegin i estan formades per especialistes en aquests àmbits.

Tota l’actualitat de la Festa Major de Sitges, així com les entrades per als actes d’aforament limitat, es pot trobar al web oficial de la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla: www.sitgesfestamajor.cat.

(Foto: El Drac i l’Àliga de Sitges al Corpus del 2021 / Autor: R. Vilà)

S’estrena el primer Mamut de la província de Tarragona amb ADN 100% canongí

dv., 06/08/2021 - 13:10

Atenció! Actualment dos arqueòlegs estan treballant en un jaciment al municipi de la Canonja. Segons un rumor s’han trobat les restes d’un animal prehistòric que semblen ser d’un mamut. Avui a les 21 h a la plaça Catalunya es resoldrà el misteri…

Aquest divendres 6 d’agost, a la localitat de la Canonja s’estrenarà una nova bèstia festiva. Es tracta de la figura d’un mamut feta per l’escultora Dolors Sans. La peça està pensada per a dos portants i té nou punts de foc. Es tracta d’una representació d’aquest mamífer de llargs ullals que té les dues potes del davant aixecades en posició d’atac.

Com expliquen des de la junta de Diables de la Canonja, volien que la bèstia “fes por”, motiu pel qual se li va demanar a l’artista penedesenca que no tingués un aspecte gaire amigable. La peça, feta de fibra de vidre, pesa 45 quilos i té una alçada de tres metres. I és que una de les altres condicions és que la peça fos ballable.

Durant l’acte de presentació, no només es donarà a conèixer la figura, sinó tots els elements que l’envolten. Aquest és el cas del vestuari dels portants del Mamut, pintats per artistes del municipi, o de la peça musical que acompanyarà la bèstia en el seu ball solemne, i que ha compost el músic canongí Oriol Olivé.

Més concretament, la coreografia del ball del Mamut ha estat pensada per la colla de diables i l’autor de la peça musical, que l’han dividit en dues parts. Aquesta comença amb un tempo tranquil i continua amb una segona part més animada que inclou una encesa de la bèstia.

El conjunt que normalment acompanyarà la figura en les sortides seran els tabalers dels Diables de la Canonja. El ball solemne, però, només es farà en ocasions especials. En aquest cas per a la presentació els encarregats de tocar la peça seran els alumnes de l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler, que tocaran la gralla, el timbal i el tabal fondo.

Una decisió popular per a una figura de tot el poble

El projecte del Mamut de la Canonja s’ha pogut tirar endavant gràcies a l’Ajuntament, que l’ha finançat, i també a tot el municipi. Així doncs, una de les propostes guanyadores en l’edició del 2019 dels Pressupostos Participatius va ser precisament la creació d’un mamut que pogués assistir en nom de la població en trobades arreu de Catalunya.

La relació de la població amb aquesta bèstia prehistòrica té els seus orígens en les restes de mamut que es van trobar l’any 2006 al Barranc de la Boella, a sis quilòmetres de la costa i a 50 metres d’altitud sobre el nivell del mar.

El Ball de Diables de la Canonja ja tenia un mamut, el van fer els socis i sòcies de l’entitat i consistia en un cap fet amb fibra de vidre i enganxat a un pal de ferro, des del qual es feia ballar. Més endavant es va incorporar el cos de la bèstia, fet de fusta i cobert de pelatge.

En aquests moments, al municipi de la Canonja també s’estan impulsant altres projectes de cultura popular. En el cas del Mamut, aquest va començar l’any 2019, però la pandèmia i el confinament ha allargat la data de presentació de la figura.

Segons la junta del ball de diables, treballar en la seva creació ha permès mantenir connectada l’entitat amb els seus socis, sobretot durant el confinament.

El programa de “la més típica” es presentarà dimarts 10 d’agost al Teatre Casal de Vilafranca

dv., 06/08/2021 - 11:53

El pròxim dimarts 10 d’agost, a les 20h, les administradores i administradors de la Festa Major 2021 presentaran en un acte al Teatre Casal la programació i el format de la Festa Major, que, tal i com van vingut anunciant, serà “la millor possible” adaptada a la situació sanitària i a les mesures establertes.

En l’acte, que serà conduït pel periodista de RAC1 Arnau Mañé, es presentaran les actuacions de la part tradicional i la graella musical i d’espectacles, s’explicarà com funcionarà el sistema de reserva i venda d’entrades i es detallaran els formats i els espais dels esdeveniments programats, tant els tradicionals com els lúdics.

L’acte estarà obert al públic i serà retransmès en directe per Penedès TV.

La reserva i venda d’entrades pels diferents actes i espectacles de Festa Major s’obrirà al públic el divendres 13 d’agost.

Tortosa dona a conèixer els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya en els quals també participarà el bestiari de la ciutat

dv., 30/07/2021 - 13:45

Tortosa ja ho té tot a punt per celebrar els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya, que tindran lloc del 17 al 19 de setembre. Aquest cap de setmana la capital de la comarca del Baix Ebre donarà protagonisme a les imatges festives de cultura popular i de folklore de la ciutat, com les tres Cucaferes, l’Àliga i el Bou.

Més concretament, pel que fa a les activitats en les quals participarà bestiari, divendres 17 de setembre a les 18 h es farà una trobada de totes les colles locals a la plaça de Barcelona. Seguidament s’iniciarà una cercavila fins al Parc Municipal de Teodor Gonzàlez, on es farà una segona plantada. A les 20 h, al mateix espai tindrà lloc el ball protocol·lari de l’Àliga de Tortosa amb l’acompanyament musical de la Colla Gegantera.

L’endemà, dia 18, a les 10 hores a l’Ajuntament es farà la signatura del conveni protocol·lari conjuntament amb el pregó institucional de benvinguda de la 33a Ciutat Gegantera i s’acabarà l’acte amb el ball de l’Àliga de la ciutat. A continuació, a les 11.15 h, començarà des de l’Ajuntament una cercavila de la cort de bèsties que acabarà al Parc Municipal de Teodor Gonzàlez. Finalment a la nit, a partir de les 22.30 h, des de la plaça de Barcelona se celebrarà un correfoc en el qual també actuaran les bèsties de la ciutat.

Com explicà l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, en la presentació del programa dimarts 27 de juliol: “Estem molt orgullosos de poder tindre enguany també la Ciutat Gegantera, que s’uneix a la Capital de la Cultura Catalana“.

Roigé va afegir que fa molt de temps que la ciutat treballa per potenciar la cultura popular i festiva i que des del govern municipal s’ha fet una aposta des de fa anys per impulsar el folklore. “Un exemple és la transformació de la llotja en la Casa dels Gegants, on els xiquets i els visitants poden veure durant tot l’any els gegants i la cort de bèsties”, recordà.

Posteriorment a tots els actes previstos, la Colla Gegantera de Tortosa viatjarà els dies 23 i 24 de setembre a l’Alguer per representar la ciutat a l’Aplec Internacional d’Entitats de Difusió del Folklore de Catalunya.

La restauració de gegants i bèsties segons el taller Eskuartean: “S’ha de procurar fer aflorar l’espiritualitat de l’obra”

dv., 30/07/2021 - 13:05

Cada figura té una història i, per aquest motiu, no totes es poden restaurar de la mateixa manera. Tot depèn del seu estat de conservació. El que sí que s’ha de procurar és fer aflorar “l’espiritualitat de l’obra”.  Aquests són alguns dels raonaments que van exposar els dos artistes del taller Eskuartean d’imatgeria festiva de Navarra en la xerrada que es va fer el passat dissabte 10 de juliol a Vilanova i la Geltrú.

Imanol Urabayen i Christian Azcona es dediquen a la construcció i restauració de gegants i en l’acte organitzat per la Colla de Geganters de Vilanova van explicar com havien reparat dos tipus de peces amb criteris ben diferents.

Primer van parlar de la restauració dels gegants de la Sociedad Benéfico-Recreativa “Irun’go Atsegiña” d’Irun. Més concretament de la Giganta Negra. Es tracta d’una figura de finals del segle XIX que es trobava en molt mal estat. Al llarg de 80 anys se li havien aplicat diferents materials com pell de cabra , tela d’arpillera, fusta, escaiola… com a resultat de males intervencions.

Tot això ho van treure i es van dedicar a afermar el material original. Per exemple, dels caps de cartó-pedra i les mans de fusta es va poder recuperar una part. En canvi, hi havia parts que estaven bastant “deconstruides”. Com que l’objectiu era obtenir unes figures que poguessin tornar a sortir al carrer, van haver de fer de nou les estructures i els vestits “d’acord amb una antiga làmina on s’aprecien unes vestimentes molt similars”.

 

(Abans i després d’un dels gegants d’Olite)

Un altre cas és el de les dues parelles de gegants d’Olite (Navarra), creades pel taller El Ingenio. Aquí Urabayen i Azcona es van dedicar a fer una restauració més suau i fidel a les  figures originals, ja que el seu procés de fabricació “havia sigut de qualitat”. En aquest cas, van retirar les capes de pintura que tenien els busts per trobar la policromia original de les peces i tornar-les a pintar d’acord amb l’estil del constructor.

La indumentària en la imatgeria festiva segons Marc Udina: “Una figura no és completa fins que no està en moviment”

dv., 30/07/2021 - 12:59

Marc Udina, figurinista i escenògraf, va fer una xerrada el passat dissabte 10 de juliol sobre la creació d’indumentària per a imatgeria festiva. L’acte es va fer en el marc del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de Vilanova i la Geltrú i en ell va explicar que a l’hora de crear un disseny “res és aleatori” i que s’ha de tenir present el tipus de personatge que encarna aquella figura.

“L’estètica ens explica una història, amb la indumentària pots explicar la vida d’una persona”, afirma. És per aquest motiu que sempre s’ha de fer documentació i recerca, aprofundir sobre el caràcter històric d’aquella peça i no quedar-se només amb el que diu l’imaginari col·lectiu.

Per exemple, s’ha de pensar en el tipus de teixits als quals haurien tingut accés els personatges d’aquelles figures en l’època en la qual estan ambientades, o pensar en el significat dels colors. Una barretina lila, per exemple, és sinònim d’estatus.

Udina, com a dissenyador de vestimentes com la dels Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar, va explicar que el vestuari permet intervenir en la forma de la figura, generar volums que no tingui amb peces de roba o encoixinats. També va remarcar que és important pensar si el gegant o bèstia s’haurà de vestir o no abans de cada sortida, ja que s’hauran d’afegir elements (guies, gafets, etc.) que permetin que la roba quedi ben posada.

Recentment Udina també ha dissenyat els nous vestits dels gegants Hereu i Pubilla de Vilanova i la Geltrú, que es presentaran el pròxim dimarts 3 d’agost. A l’hora de fer-ho ha pensat ens les proporcions dels estampats, en les textures, en la resistència dels teixits al sol i en triar robes tenint en compte el pes total de la figura. Com afirma: “un gegant o bèstia no és complet fins que no està en moviment”.

El Drac de Vilanova impulsa una campanya de micromecenatge per restaurar una versió anterior de la bèstia

dl., 26/07/2021 - 10:19

La colla de portants del Drac de Vilanova i la Geltrú llença a partir d’aquest mes de juliol una campanya de micromecenatge, a través de la plataforma Tot Suma, amb l’objectiu de recollir fons suficients per recuperar i restaurar el Drac del Nona.

https://www.totsuma.cat/projecte/1876/restauracio-del-drac-del-nona

Aquesta figura del Drac, que va estar en actiu entre 1982 i 1991, ha estat perduda durant 30 anys. Ara la colla de portants l’ha pogut recuperar però en un estat molt malmès. La necessitat urgent d’una restauració força costosa ha dut a la colla a demanar ajuda a tota la ciutadania.

Aquest drac va ser construït el 1982 per Josep Cardona “Nona”, el reconegut creador de gegants i figures de Mataró, i es va concebre com a rèplica de la figura que s’utilitzava fins al moment (dipositada actualment al Museu Balaguer). Es va estrenar a la Festa Major del 1982 i fins al 1990 va tenir força activitat. Però la figura es va deteriorar ràpidament i el 1991 es va canviar pel drac actual que tots coneixem, amb un canvi d’aspecte notable.

L’estat actual de la figura és molt greu, els materials estan tan deteriorats que pràcticament només l’estructura general del drac és aprofitable. Això encareix molt el projecte de restauració. Per això, la colla ha demanat una subvenció al Departament de Cultura a través de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova. No obstant això, i seguint l’esperit de la subscripció popular que ja el 1939 va permetre recuperar el drac perdut per la Guerra, caldrà la col·laboració de la ciutadania per finançar l’altra meitat de la despesa.

La restauració trigarà uns mesos, i la intenció de la colla és que Vilanova pugui tornar a veure el Drac del Nona restaurat a la Festa Major del 2022, coincidint, a més, amb el 40è aniversari de la seva estrena.

Ara per ara, per la Festa Major del 2021, es podrà visitar el Drac del Nona en el seu estat actual a l’exposició de Festa Major que es farà del 27 de juliol al 12 de setembre a La Sala.

S’obre la convocatòria als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català

dv., 23/07/2021 - 11:52

Fins al 30 de setembre, entitats, organitzacions i persones que treballen en la difusió de l’associacionisme i la cultura popular a Catalunya poden presentar les seves candidatures als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Els guardons atorgaran premis d’un total de 5.000 euros en les categories entitat, programa, activitat, persona i mitjà de comunicació.

Les entitats poden presentar la seva candidatura abans del 30 de setembre del 2021, enviant al correu electrònic premis@ens.cat el formulari corresponent que trobaran al web de l’Ens.

Premis en cinc categories

Les bases dels guardons contemplen enguany cinc categories: entitat, programa, activitat, mitjà de comunicació i a la persona. Les tres primeres categories es dirimiran entre totes les propostes presentades al correu premis@ens.cat; les candidatures al mitjà i a la persona s’escolliran per elecció directa del Jurat.

Com en edicions anteriors, el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català recompensarà amb 3.000 € a l’organització que hagi contribuït en la difusió de la xarxa associativa, i es valoraran aspectes com la creació de projectes singulars, la capacitat de mobilització, la repercussió, la innovació o la sostenibilitat dels projectes.

Al Premi Previsora General al Programa s’hi poden presentar aquelles entitats que hagin organitzat un programa d’activitats –festivals, cicles, temporades… –durant unes setmanes o mesos entorn un eix temàtic.  El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat vol premiar aquells esdeveniments puntuals, d’un dia o un cap de setmana, desenvolupats arreu del territori de parla catalana. Aquestes dues categories seran recompensades amb 1.000 €.

Es mantenen també els dos altres premis per elecció directa del jurat: el Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació i el Premi Ens a la Persona, un guardó honorífic que reconeix la tasca d’una persona que hagi contribuït a vehicular, potenciar i articular l’associacionisme cultural.

A banda dels premis que s’enduran les candidatures guanyadores, totes les finalistes rebran una menció especial per part del jurat i una subscripció al Canemàs, revista de pensament associatiu i cultura popular.

La missió dels premis

La missió dels Premis Antoni Carné és premiar i prestigiar a les persones o organitzacions que treballen en l’associacionisme i la cultura popular a Catalunya i fer valdre el seu paper per la cohesió i progrés de la societat.

Després de quinze mesos de pandèmia, aquesta quarta edició dels guardons sobretot vol ser “un suport i reconeixement a tots els col·lectius del món cultural i associatiu que, en una situació que no ha estat fàcil ni senzilla, han mantingut la flama cultural ben encesa”, destaca Rosa Maria Provencio, presidenta de l’ENS.

Homenatge al fundador de l’ENS

Els premis, creats l’any 2017, són també un record i homenatge a la figura del fundador i primer president de l’Ens: Antoni Carné i Parramon, mort l’any 2015, i que va dedicar els seus esforços a dotar al moviment associatiu de prestigi i reconeixement social.

(Foto: Víbria petita de Botafocs)

El Lleó de Vic es recupera a partir d’un dibuix del 1664 trobat a l’arxiu episcopal

dv., 23/07/2021 - 10:35

Emmig d’una gran expectació, ara farà poc més de tres setmanes, es va estrenar el divendres dos de juliol el Lleó de Vic. Es tracta de la recuperació d’una imatge festiva que havia tingut la ciutat en el passat. Com explica el portal el9nou.cat, sembla ser que la presència d’aquesta bèstia va ser habitual al seguici festiu de la capital osonenca des del 1601 al 1801, entre els segles XVII i XIX.

L’espurna que va impulsar la recuperació d’aquesta figura va venir per una descoberta que es va fer l’any 2019. Rogeret Albert, membre de la Comissió de Procuradors de Sant Miquel dels Sants i dels Geganters de Vic, va trobar a l’arxiu episcopal el dibuix d’un lleó datat del 1664 relacionat amb un encàrrec fet pel gremi de blanquers i pellaires. Es tracta de la representació més antiga que s’ha trobat fins ara d’una figura de la ciutat.

Dibuix del Lleó de Vic de 1664 / Font: Tornaveu

Quan fa dos anys, l’Ajuntament va encarregar el Lleó de Vic al Taller d’Escultura Casserras de Solsona, va demanar precísament que s’assemblés a aquest dibuix. I així ha estat. La peça, pensada per a dos portants, s’ha recuperat amb l’assessorament de Rogeret Albert. Aquesta, a més, duu l’escut de la ciutat i també una corona elaborada al taller Garreta de Vic.

Els membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Remei són els encarrregats de portar aquesta figura que balla amb la música composta pel també remeienc i vigatà Lluís Torán.

En el següent vídeo del Canal de Youtube Quarts de Quinze podeu veure el ball d’estrena que va fer a la plaça de la Catedral amb motiu de les Festes de Sant Miquel dels Sants:

(Foto del Lleó de Vic / Autor: Joan Parera)