Descripció element festiu
Descripció general
Es tracta d'una bèstia, amb cap de drac i cos de drac però el qual té pits de donar, les ales són de ratpenat mig plegades i la cua esta caragolada en una espiral. La part inferiro de la bèstia està tapada per una faldilla de tela que protegeix i tapa les cames del portador. La bèstia es pintada en colors de tons vermellosos.
Durant la cercavila del pregó de la Festa Major del Poblenou porta un ram de flor blanca amb la que obsequia al pregoner. També des del seu 25é aniversari porta un collaret metàl·lic que porta en les actuacions sense pirotècnia i que llueix en l'exposició permanent del Centre d'Imatgeria Festiva del poble Nou Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situat a l'interior de la peça, carregat a les espatlles. Punts expel·lidors
Cinc punts de foc: dos al final de la llengua, un a cada ala i un a la cua Història específica de la peça
Basada en els gravats de les auques del segle XVIII recollides per Joan Amades, com a representació d'una Víbria femella. Figura que, a més, es troba documentada en els entremesos de la ciutat comtal en la baixa edat mitjana.
Aquesta fou construïda gràcies als fons propis de la colla i amb una aportació de la seva padrina, la Teresa Ferreres, mestressa de la Licorera del Taulat. Fou construïda al local de Can Felipa, al carrer Pallars, 277. Any de construcció
1992 Tipus de peça
Original Ús de la figura
Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa a les Festes de Maig (Cercavila de Foc, Cercavila d'aniversari dels Drac i la Víbria i a la Ballada dels Marrecs) i en la Festa Major (Cercavila, Pregó, Correfoc, Trobada de gegants i Cercavila de Cloenda) Indumentària
Portadors
Vestit de cremar: calçat negre o fosc, pantalons negres, bata negre, mocador vermell al coll i faixa morada.
Vestit de gala: calçat negre o fosc, pantalons negres amb l'escut de la Colla del drac, brusa de ratlles grises i blanques i faixa vermella Músics
Pantalons negres, samarreta negre amb els distintius de la Colla i capa curta amb aplicacions de feltre. Altres elements patrimonials relacionats
Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
La Dragonera, tarantel·la de la Víbria Ballada dels Marrecs Partitures
Nom partitura
La Dragonera, tarantel·la de la Víbria Autor
Eduard Miralles Ventimilla Any
1992 Músics
Gralles a dues veus i percussió Moment en que es toca
Durant les ballades de la Víbria en cercaviles o actuacions de plaça. Partitures
Dragonera1992 - Espurna de Drac.pdf Nom partitura
Ballada dels Marrecs Autor
Esther Álvarez Puerto Any
1996 Músics
Grallers i percussió Moment en que es toca
Ballada que es realitza després de recollir els xumets dels nens. Nom partitura
Arranjaments de La Dragonera d'Eduard Miralles Autor
Carles Vidal Any
2014 Músics
Gralles a dues veus i percussió Moment en que es toca
Ballades Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ballada de la Víbria Descripció de la dansa
Es situa en el centre de la plaça a on els encenedors, un cop començada la música, encenen tots els punts de foc de la bèstia. Aquesta farà una coreografia consistent en uns passos endavant i endarrere, fins que fa una volta sobre girant primer a dreta i un cop està en el punt inicial gira cap a la banda esquerre tornant al punt inicial retornant a iniciar la coreografia. Fins que acaba en el seu punt inicial fent varies voltes sobre si mateixa i acabant el ball amb una gran reverencia als assistents. Autor
Manel Ollé, Josep Ramon Sagües Vídeo (online)
Nom de la dansa
Ballada de Marrecs Descripció de la dansa
La tradició es remunta al maig de 1994, quan la Víbria del Poblenou comença a recollir xumets quan els marrecs es feien grans. així que arran d'aquell 1994 es comença la tradició de la recollida dels xumets i del ball de Marrecs en agraïment als xumets lliurats pels infants.
La bestia fa una volta a pas lent per tota la circumferència la rotllana tot saludant als marrecs ensenyant la llengua plena dels xumets que ha anat recollint durant la jornada. En el moment que la música s'anima la música la bestia fa voltes a dreta i esquerre i torna a repetir la volta a pas lent per la rotllana fins que música es torna a animar tot girant sobre si mateixa. Al finalitzar la música fa varies voltes sobre si mateixa. Autor
Josep Ramon Sagües Vídeo (online)
Sobre la bèstia
Lloc execució
Poblenou Precisió localització
Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou, Can Saladrigas, C/ del Joncar, 35, 08005, Barcelona Propietari
Colla del Drac del Pobleu Nou Administrador
Colla del Drac del Pobleu Nou Entitat
Associació Cultural Colla del Drac del Poble Nou Sobre l'autoria
Autor/a
Manel Ollé Garcia Precisions en l'autor
La construcció fou feta principalment per Manel Ollé i Xavier Virgos Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions
Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
L'escut del Poble Nou està situat als dos costats del cos de la bèstia. Es tracta d'un escut en forma de rombe dividit en 4 espais. A la part superior, començant per la dreta, hi ha una barca, a continuació la creu de sant Jordi, a sota hi han les 4 barres i al costat la silueta d'una fabrica. Morfologia de la peça
Parts de la bèstia
Cap, coll, cos, ales i cua Material i tècnica constructiva
Fibra Polièster Tècnica Constructiva›Modelatge d'Argila Tècnica Constructiva›Motlle de Guix Tècnica Constructiva›Motlle de fang Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
180, 250, 210 cm i 65 Kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Manel Ollé Garcia Any
1996 
Autor/a imatge
Jordi Casademont Pérez Any
2001 Precisions imatge
Cercavila del Pregó de la Festa Major del Poblenou 
Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Precisions imatge
Festes de Maig, ballada en honor a la seva padrina. 
Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Precisions imatge
Recollida de xumets apunt per fer la Ballada dels Marrecs 
Autor/a imatge
Manel Carrera Any
2006 Bibliografia
Autor
Venteo, Daniel Títol
Imatgeria Festiva de sant Martí (1953-2006) Any de publicació
2006 Ciutat i país
Barcelona Editorial
Ed. Ajuntament de Barcelona Arxiu / Doc. de referència
Arxiu / Doc. de referència
"La imatgeria festiva del Poblenou", Edita: Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou carrer del Joncar, 35 Barcelona, El Poblenou Textos i il•lustracions: Manel Ollé Garcia Primer edició: desembre de 2017 Arxiu / Doc. de referència
"La Víbria. Quatre notes sobre la vida i costums d'aquesta singular bestiola". Colla del Drac del Poble Nou, maig de 1992
Informants
Nom informant
Ollé Garcia, Manel Any de naixement
1960 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Dissenyador i constructor de la Víbria i membre de la Junta de l'Associació Cultural del Drac del Poble Nou (2018) Observacions
La placa commemorativa de la façana de La Licorera:
Aquesta figura va ser apadrinada per Teresa Farreres que regentava l'establiment "La Licorera del Taulat" i que va col·laborar a consolidar les actuacions de les Festes de Maig i de la Festa Major oferint un generós refrigeri en el moment que la cercavila i el correfoc feien una parada davant de l'establiment. Per aquest motiu, la primera ballada de la Víbria del Poblenou va ser davant de La Licorera del Taulat, al carrer del Taulat, 91 i per commemorar-ho es va col·locar una placa a la façana de l'edifici.
El vestit de gala:
En la construcció de la Víbria hi trobem l’origen del “Vestit de Gala” de la Colla del Drac, ja que va ser arran de la construcció d’aquesta figura que els seus portadors es van vestir de forma diferent que la resta de la Colla per a fer les cercaviles amb La Víbria. El primer vestit de gala va ser: brusa blanca, calça curta sota genoll, mitgetes blanques i espardenyes de betes negres, acabat tot amb una faixa morada.