Nom propi
Drac Rustifaci Rusti Localització
Parets del Vallès
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Drac amb les ales plegades de color vermell assegut sobre les potes del darrere sobre una pedra. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per una sola persona a l'exterior de la peça a la part del darrere. Es mou per mitjà de quatre rodes. Punts expel·lidors
Deu punts de foc: dos al cap, dos a la boca, dos a la cua i quatre a la base de la pedra.
Tres punts d'aigua situats a la pedra. Elements desmuntables
Es desmunta el drac de la base, que simula una pedra, i segons la tipologia d'actuació té una base diferent. Història específica de la peça
En Rusti és un drac socarrat que acompanya la bèstia per les tenebres. Va ser batejat a la Festa Major d'estiu del 2013, com a bèstia petita de la colla, per tal de tenir una bèstia infantil.
Des del 2016, el Rusti incorpora un mecanisme d'aigua.
Any de construcció
2012 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa habitualment a la Cavalcada de Reis, a la Festa Major d'hivern de Parets del Vallès (última setmana de gener) i a la Festa Major d'estiu de Parets (últim dilluns de juliol). Indumentària:Portadors
Pantalons i casaca negres amb el logotip dels Diables de Parets de color vermell. Músics
Pantalons negres, samarreta vermella a l'estiu i dessuadora negra a l'hivern. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabalers dels Diables de Parets Tipologia dels instruments
Toc tradicional Sobre la bèstia:Propietari
Diables de Parets Administrador
Diables de Parets Sobre l'autoria:Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, cos, cua i pedra. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
170, 190, 190 cm i 55 kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2016 - Recobriment de la bèstia en fibra de vidre i es col·loca la base per incorporar el mecanisme d'aigua - Tomàs Pérez Calero i Eduard Ventura.
2018 - Creació d'una nova base més lleugera per poder fer sortides de foc - Eduard Ventura. Imatges
Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Palomero Caro, Eva Any de naixement
1972 Sexe
Dona Lloc de naixement
Palmo del Rio Lloc de residència
Parets del Vallès Precisions de l'informant
Cap de colla (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una pedra de grans dimensions estirada sobre un carro antic. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per tres persones que arrosseguen el carro. Punts expel·lidors
Tretze punts de foc: quatre a cada roda, quatre a la part superior de la pedra i un situat a l'interior. Elements desmuntables
Carro i pedra. Breu història de l'objecte
La Pedra Serrada o Pedra del Diable és un dels megàlits existents catalogats a Catalunya, i les seves dimensions són 250 cm de llargada per 100 cm d'amplada, i pesa 3.595 kg. La Pedra és coneguda per dos noms. La denominació més antiga és la Pedra Serrada, que apareix per primera vegada l'any 1893, mentre que Pedra del Diable no ho fa fins a l'any 1941.
La llegenda neix a partir d'aquest megàlit, quan a un arquitecte de Barcelona se li encarrega la reconstrucció de l’església de Sant Esteve de Parets, destruïda durant la guerra de successió. A l'arquitecte li falta una pedra singular per tancar la volta de la coberta de l'edifici, i un personatge, que resulta ser en Llucifer, li ofereix trobar aquesta pedra a canvi de la seva ànima. I és així com l'any 1996 va cobrar vida la Llegenda de la Pedra del Diable de Parets i posteriorment la figura de foc que la representa. Història específica de la peça
La peça va ser construïda per tal de sortir al Carnestoltes de 1996. En aquest moment es construeix una pedra de més de quatre metres de llarg i es carrega a pes entre els membres de la colla. Aquesta primera experiència va fer pensar en els responsables de la colla la necessitat de reduir la pedra i trobar un sistema alternatiu de portatge, ja que era necessària molta gent per tal de poder moure la peça. Així, la Pedra es va tallar per fer-la més petita i es va comprar un carro d'època per tal de poder transportar-la lligada amb unes grans cordes gruixudes i envellides.
L'estiu de 2014 es restaurà la peça fent una nova carcassa per donar-li estabilitat i es va reparar el carro. Així mateix, s'hi incorporaren 4 nous punts de foc arribant fins a 12 punts de foc, i l'interior es va preparar per poder portar pots de fum, per tal de simular que la Pedra prové de l'infern. Any de construcció
1996 Tipus de peça
Versió Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa en la Cavalcada de reis, en la Festa Major d'hivern de Parets (últim cap de setmana de gener) i en la Llegenda de la Pedra del Diable (Festa Major d'estiu). Indumentària:Portadors
Pantalons i casaca negres amb el logotip dels Diables de Parets de color vermell. Músics
Pantalons negres samarreta vermella a l'estiu i dessuadora negra a l'hivern. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabalers dels Diables de Parets Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
La Pedra del Diable Sobre la bèstia:Propietari
Diables de Parets
Administrador
Diables de Parets Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Obra col·lectiva de la colla de Diables de Parets del Vallès. Autoria
Atribuït Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Pedra i carro Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
150, 220, 400 cm i 100 kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2014 - Remodelació de la carcassa i estructura de la pedra i reparació del carro - Diables de Parets.
2018 - Es repinta la pedra - Diables de Parets. Imatges
Bibliografia:Autor
Mercè Alayna Títol
La Pedra del Diable de Parets del Vallès Any de publicació
2005 Ciutat i país
Parets del Vallès Editorial
Ajuntament de Parets Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Palomero Caro, Eva Any de naixement
1972 Sexe
Dona Lloc de naixement
Palmo del Rio Lloc de residència
Parets del Vallès Precisions de l'informant
Cap de colla (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'un esquelet de drac alat. Les ales es troben desplegades i aquestes mantenen part del teixit de les ales. Els ossos estan pintats amb pintura fluorescent que fa que en l'obscuritat, aquests brillin. Les cames del portador són tapades per una faldilla de roba negra i vermella. Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per una sola persona situada a l'interior carregant el pes a les espatlles, en els moments de ball. Durant les cercaviles és arrossegada per tres persones mitjançant un cavallet amb rodes. Punts expel·lidors
Quinze punts de foc: quatre a la boca, tres a cada ala, tres a la cua i un a cada braç. Elements desmuntables
Es desmunta en tres parts: el cos i les dues ales. Any de construcció
2005 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa en la Festa Major d'hivern de Parets del Vallés (últim cap de setmana de gener), Sant Jordi, Llegenda de la Pedra del Diable (última setmana de juliol) i Festa Major d'estiu (última setmana de juliol). Indumentària:Portadors
Pantalons i casaca negres amb el logotip dels diables de parets amb color vermell. Músics
Pantalons negres, samarreta vermella a l'estiu i dessuadora negra a l'hivern. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabalers dels Diables de Parets Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
La Bèstia Sobre la bèstia:Propietari
Diables de Parets
Administrador
Diables de Parets Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cos i dues ales. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
210, 350, 400 cm i 70 kg Estat de conservació
Bo Descripció de l'estat
2017 - Es pinta de nou i es modifiquen la subjecció de les ales - Dolors Sans Osete Imatges
Any
2018 Precisions imatge
Representació per Sant Jordi. Any
2017 Bibliografia:Autor
Mercè Alayna Títol
Història de la Bèstia Any de publicació
2005 Ciutat i país
Parets del Vallès Editorial
Ajuntament de Parets Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Palomero Caro, Eva Any de naixement
1972 Sexe
Home Lloc de naixement
Palmo del Rio Lloc de residència
Parets del Vallès Precisions de l'informant
Cap de Colla (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una bèstia híbrida composada per diverses parts d'animals, amb cos de dona. El cap i les potes són d'àliga, el ventre i tors es corresponen a una dona nua, les ales són la barreja entre les ales de ratpenat i àliga, i té una cua de drac. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça. Punts expel·lidors
Set punts de foc: dos a cada ala, dos a la llengua i un a la cua. Any de construcció
2006 Tipus de peça
Rèplica Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Espardenyes de pagès, mitjons vermells, pantalons negres amb cascavells i armilla blanca, on hi ha dibuixos relacionats amb el mar i una part de la bèstia a l'esquena en relleu. Duen faixa negra i mocador vermell al cap amb el logotip de la Víbria. Músics
Espardenyes de pagès, mitjons vermells, pantalons i casaca blancs amb dibuixos de temàtica marina i a l'esquena diferents parts de la bèstia en relleu. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball de la Víbria Partitures
Nom partitura
Ball de la Vibrieta de Tarragona Autor
Roser Olivé (adaptació) Músics
Onze músics: deu tabalers i una caixa. Moment en que es toca
S'interpreta habitualment en els moments més cerimonials de la Festa o en les ballades a les plaçes. Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball de la Vibrieta Descripció de la dansa
Es tracta del ball de gala. En un primer moment es balanceja a dreta i esquerre donant la volta sobre si mateixa, un cop realitzada la volta fa unes passes endavant i saluda els assistents, torna enrere i fa unes passes lateralment a dreta i esquerre. Un cop a la posició inicial, fa una volta primer girant a la dreta i una cap a l'esquerra, en aquest moment els encenedors s'acosten a la bèstia, un cop encesa la bèstia donen voltes a dreta i esquerra al so de la música. Autor
Jaume Guasch Any
1993 Sobre la bèstia:Lloc execució
El Serrallo Precisió localització
Espai d'entitats del Serrallo. Propietari
Colla de Diables Voramar del Serrallo i Víbria de Tarragona Administrador
Colla de Diables Voramar del Serrallo i Víbria de Tarragona Entitat
Colla de Diables Voramar del Serrallo i Víbria de Tarragona Sobre l'autoria:Autor/a
Joan Gallego Morell Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
A la part del visor del portador. Text d'inscripció
Bandera de Tarragona Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Panades Roviera, Pol Any de naixement
1991 Sexe
Home Lloc de naixement
Tarragona Lloc de residència
Tarragona Precisions de l'informant
Cap de Colla (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una reproducció d'un exemplar mascle adult de mamut llanut. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per fins a quatre persones mitjançant una plataforma amb quatre rodes. Punts expel·lidors
Un punt d'aigua situat a la trompa. Elements mòbils
La trompa, que es pot moure i desencaixar, cosa que permet orientar el raig d'aigua. Història específica de la peça
El Mamut és una figura festiva concebuda per reforçar la participació i identitat en les festes populars de Viladecans, el motiu de la construcció és el descobriment el 2008 de nombroses restes de Mamut a Viladecans. Any de construcció
2010 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons negres, samarreta groga i dessuadora negra. Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Propietari
Ajuntament de Viladecans Administrador
Coordinadora d'Entitats del Mamut de Viladecans Sobre l'autoria:Autor/a
Taller Sarandaka Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Ramon Aumedes Inscripcions:Tipus inscripció
Signatura Precisions de la inscripció
Situat a la cua de la bèstia. Text d'inscripció
Sarandaka Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Trompa, cap, cos i cua. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
190, 295, 370 cm i 200 kg. Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2011 Precisions imatge
Vilamut a la primera cercavila de la Nit del Mamut. Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2010 Precisions imatge
El Vilamut a la seva primera Mamullada. Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2010 Precisions imatge
El Vilamut a la seva primera Mamullada. Autor/a imatge
Miquel de la Rubia Any
2011 Precisions imatge
Vilamut participant en la festa de l'Entrellaça, festa de la Diversitat. Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2018 Precisions imatge
Cavalcada de Reis 2018 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
de la Rubia Campillo, Miguel Any de naixement
1963 Sexe
Home Lloc de naixement
Viladecans Lloc de residència
Viladecans Precisions de l'informant
Cap de Colla (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Mamut femella que simula una cria de mamut llanut amb uns ullals incipients. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per fins a quatre infants mitjançant una plataforma amb quatre rodes. Punts expel·lidors
Un punt d'aigua situat a la trompa. Elements mòbils
Trompa, es pot moure i desencaixar, cosa que permet orientar el raig d'aigua. Història específica de la peça
La Mamuteta neix com a complement infantil del Vilamut, el Mamut de Vildecans. Es tracta d'una figura festiva infantil concebuda per reforçar la participació i identitat de les festes populars de Viladecans i crear un vincle amb els infants del poble amb l'entitat. Any de construcció
2016 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons negres, samarreta groga i dessuadora negra. Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Propietari
Ajuntament de Viladecans Administrador
Coordinadora d'Entitats del Mamut de Viladecans Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Ramon Aumedes Inscripcions:Tipus inscripció
Signatura Precisions de la inscripció
Està situada a la base de l'ullal esquerre. Text d'inscripció
Sarandaka Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Trompa, cap i cos. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
110, 180, 200 cm i 100 kg. Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2017 Precisions imatge
Mamut Vilamut i Mamuteta a la mostra d'entitats de Viladecans. Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2017 Precisions imatge
Aplec de Sant Ramon. Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2017 Precisions imatge
Mamullada. Autor/a imatge
Miquel de la Rubia Any
2017 Precisions imatge
Festa Fi de Curs AMPA Montserratina. Autor/a imatge
Miguel de la Rubia Any
2017 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
de la Rubia Campillo, Miguel Any de naixement
1963 Sexe
Home Lloc de naixement
Viladecans Lloc de residència
Viladecans Precisions de l'informant
Cap de Colla (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Àliga amb les ales plegades i el bec semiobert. Duu una corona de ferro forjat amb vitralls al cap, té els ulls de vidre, i sota l'ala dreta duu una vara de comandament feta de fusta amb el pom de plata de llei, amb el dibuix de l'escut de la rosa de Reus. Per la Festa Major de Sant Pere porta un colom de color blanc al bec i per la Festa Major de Misericòrdia, roses vermelles en senyal d'ofrena. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça que porta el pes sobre les espatlles. Elements desmuntables
Corona. Història específica de la peça
Hi ha constància que en la primera meitat del segle XVII ja hi havia una àliga a Reus. L'arxiduc d'Àustria va donar a Reus el títol de ciutat i el dret a portar una àliga al seu escut, però aquest dret va quedar anul·lat amb el triomf de Felip V de Borbó, que prohibí l'Àliga i que per tant passà a ser un símbol pels vilatans de resistència contra els borbons, i s'usà com a figura ornamental en les cases de Reus. En relació amb la figura, es creu que des de 1627 aproximadament ja hi havia l'Àliga de Reus, tot i que el 1722 alguns contraris a la figura de l'àliga la van trencar i malmetre arrencant la vara i els ulls de la bèstia i clavar-li diferents ganivetades. Així, el 1725 es restaurà la figura i aquesta participà en diferents festes, i n’hi ha constància gràcies als albarans i factures de la reparació, que permeteren la seva posterior restauració. L'actual peça es una reconstrucció de 1996, seguint l'estil de les àligues tradicionals catalanes. Any de construcció
1996 Precisions en la datació
26 de juny de 1996 Tipus de peça
Versió Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Precisions en ús i funció
Participa en les Festa Major de Sant Pere, la Festa Major de Misericòrdia i el diumenge de Corpus. Indumentària:Portadors
Espardenyes de dotze vetes marrons, mitges negres, pantalons amb estampat daurat, brusa marró, faixa negra i tovallola negra al coll. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Cobla Reus Jove Tipologia dels instruments
Cobla Nom peces que es toquen
La marxa El ball curt El ball solemne de l'Àliga La muntana El Bufi El patumaire Passi-ho bé Festa Major Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball Solemne Llarg Descripció de la dansa
Ball que es realitza el dia 29 de juliol al migdia i a les ballades de lluïment.
Durant el ball, la bèstia fa unes passes fent un moviment lent, aixecant el peu fins a reposar només la punta del peu a terra, després només el taló i finalment tot el peu. L'Àliga es situa enmig de la plaça i fa una volta sencera sobre si mateixa al ritme de la música. Un cop en el punt inicial, fa dues passes endavant, una a la dreta, dues a l’esquerra i una altra a la dreta. Un cop acabats els passos, fa quatre passes normals a on la figura es va girant en direcció a la cama del ballador, fa quatre passes endarrere seguint el mateix ball fins que fa una volta corrent. A l'acabar la volta, a un ritme més animat, la figura dansa tot fent un quadrat, fins a tornar en el punt central, moment en el qual s'anima als presents a aplaudir mentre fa unes voltes sobre si mateixa. En aquest punt, dibuixarà un quadrat més gran a on la bèstia, a l'arribar a cada vèrtex del quadre, fa voltes sobre si mateixa fins a fer els quatre costats del quadrat, moment en el qual retornarà al centre de la plaça a on donarà un parell de voltes a dreta i esquerra per acabar saludant al públic que té a davant i darrere. Any
1996 Nom de la dansa
Ball Solemne Autoritats/Patró (curt) Descripció de la dansa
Ball que es realitza per Corpus Christi, el dia 28 de juny a les portes de l'Ajuntament, el dia 29 de juny a les portes de la Prioral de Sant Pere i el dia 25 de setembre dins del Santuari de la Misericòrdia. Durant el ball, la bèstia realitza unes passes fent un moviment lent, aixecant el peu fins a reposar només la punta del peu a terra, després només el taló i finalment recolzant tot el peu. L'Àliga fa dues passes endavant, una a la dreta, dues a l’esquerra i una a dreta. Un cop acabats els passos fa quatre passes normals a on la figura es va girant en direcció a la cama del ballador, fa quatre passes endarrere seguint el mateix ball fins que fa una volta sobre si mateixa, primer a la dreta i després a l’esquerra, per acabar saludant a l'autoritat o patró. Any
1996 Sobre la bèstia:Propietari
Ajuntament de Reus. Administrador
Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC) Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Manel Llauradó Fortuny Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Latorre Victorio, Pere Any de naixement
1982 Sexe
Home Lloc de naixement
Reus Lloc de residència
Reus Precisions de l'informant
Vocal dels portadors de l'Àliga de Reus (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Representació de l'insecte de la fil·loxera, es tracta d'un insecte alat allargat. Es remarquen els anells del cos i s'amplia el cap més gran per tal de donar-li un aspecte més ferotge. Duu quatre ales que es poden moure i estan fetes de ferro. està pintat principalment amb color groc i porta pintades ombres negres en algunes parts del cos per donar-li definició. Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per tres persones situades a l'interior de la bèstia, una d'elles és l'encarregada de desplegar les ales, a fora es situen també tres persones més que dirigeixen la fil·loxera. Es mogut per mitjà de sis rodes. Punts expel·lidors
Trenta-vuit punts de foc: vuit al morro, vint-i-quatre a les ales, quatre a les antenes i dos a la cua. Elements mòbils
Les ales són mòbils i la cua conserva una mica de moviment lateral independent del cos central. Història específica de la peça
La Fil·loxera és l'element central de la festa, encara que assumeix el paper de 'dolent' o del 'mal' i a la llarga és el perdedor de la lluita amb els pagesos. Des de dels anys 80 hi ha hagut dos exemplars de la Fil·loxera grossa, que han representant l'insecte en una de les fases alades. La primera va ser construïda l'any 1981 pel col·lectiu Taller, es va fer amb pasta de paper sobre una estructura de ferro, però va ser parcialment destruïda pel foc després de la festa del 1983. L'actual es va construir el 1987, dissenyada per Amadeu Farré i la col·laboració de Mercè Gost. Any de construcció
1987 Tipus de peça
Versió Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons grocs i casaca groga Músics
Samarreta de la Fil·loxera Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabalots Tipologia dels instruments
Toc tradicional Sobre la bèstia:Lloc execució
Sant Sadurní d'Anoia Precisió localització
Centre d'Interpretació del Cava. CIC Fassina. C/ Hospital, Sant Sadurní d'Anoia Propietari
Associació de la Festa de la Fil·loxera Administrador
Associació de la Festa de la Fil·loxera Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Construïda per Amadeu Farré, Mercè Fost i Jordi Edo Justificació de l'autor
Firmat Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Brull Blanco, Cristiana Any de naixement
1995 Sexe
Home Lloc de naixement
Sant Sadurní d'Anoia Lloc de residència
Sant Sadurní d'Anoia Precisions de l'informant
Secretària de la comissió de la Festa de la Fil·loxera (2018) i membre activa de la colla portant una fil·loxereta. |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una interpretació del peix Moll, amb un posat ferotge i la boca oberta amb la llengua fora, amb dues cues. El Moll Fer es pot partir en dues parts, per la meitat de cap a cua. Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per dues persones, situades una al costat de l'altra a l'interior de la peça, portant el pes de la bèstia a les seves espatlles. Punts expel·lidors
Setze punts de foc: sis a la boca, quatre al llom i sis a la cua.
Dos punts d'aigua, situats a les brànquies.
Un punt de vi, situat a la part inferior del coll. Elements desmuntables
La peça es pot desmuntar en dues parts per la meitat de cap a cos, i a més els bigotis i els cavallets també es poden treure. Elements mòbils
En el moment del ball, el Moll Fer se separa en dues parts. Història específica de la peça
S'escull com a bèstia de Mollet, ja que a l'escut de la ciutat hi apareix aquest peix. En els documents adjunts, s’hi pot trobar la llegenda associada al Moll Fer. Any de construcció
2009 Precisions en la datació
Batejada el 15 d'agost de 2009. Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Festa Major d'hivern (Sant Vicenç) i estiu (als voltants del 15 d'agost) de Mollet del Vallès. Ús i funció actuals
A la Festa Major d'hivern participa en: cercavila, pintada de cares infantil, Ball del Moll Fer infantil amb confeti i a l'espectacle de la llegenda de Sant Vicenç.
A la Festa Major d'estiu participa en: Invocació del Moll Fer, Cercavila i Ball infantil amb confeti, Correfoc de Festa major, Ball del Moll Fer. Indumentària:Portadors
Els portadors poden portar la samarreta, dessuadora o casaca del Moll Fer de color negra. A la samarreta del Moll Fer i a la dessuadora hi ha serigrafiat, de color taronja i a la part davantera el cap del Moll i, al darrere, l'espina del Moll. A la casaca, a la part davantera, hi trobem l'escut de la colla, a l'esquena l'espina del moll, i a la caputxa l'esquelet del cap del Moll. Músics
Els portadors poden portar la samarreta o la dessuadora de color negra. A la samarreta del Moll Fer i a la dessuadora hi ha serigrafiat, de color taronja i a la part davantera el cap del Moll, i al darrere l'espina del Moll. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
La Banda del Moll Fer Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball del Moll Fer Inspiraçao Ball de diables Partitures
Nom partitura
Ball del Moll Fer Autor
Autor: Gemma Rovira López Arranjaments: Gemma Rovira López, Oriol Escura i Montse Sancha Gallardo. Músics
Grallers i Tabalers Partitures
Moll Fer.pdf Nom partitura
Inspiraçao Autor
Autor: Antoni Prieto Arranjaments: TDG Toc de Gralla Moment en que es toca
Es toca en l'entrada del Moll Fer a l'arribada a la plaça abans del seu ball i també en l'espectacle de la llegenda de Sant Vicenç. Nom partitura
Ball de diables Autor
Autor: Antoni Prieto Arranjaments: TDG Toc de Gralla Moment en que es toca
Es toca en l'espectacle de la Llegenda de Sant Vicenç, en el moment de la lluita contra el Gegant Vicenç. Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball del Moll Fer Descripció de la dansa
La dansa vol reflectir la llegenda del Moll Fer. Segons aquesta llegenda, el vi era considerat com un tresor a l'Edat Mitjana i només estava disponible per als nobles, així doncs, el Moll assaltava els cellers dels nobles i repartia el vi a la gent del poble, i un cop embriagats, els ruixava amb aigua per tal de fer passar la mona. Així doncs, en la primera part, el ball és música solemne on el Moll avança lentament cap al centre de la plaça amb foc fent voltes a banda i banda fins que s'acaba el foc, i aquest continua movent-se lentament al mig de la plaça, fent voltes a dreta i esquerra solemnement i llençant aigua. Quan el Moll se separa en dues parts, l’espina s’il·lumina i la música solemne canvia per un ball molt més animat en què el Moll escup foc, fins que la música s'alenteix i les dues meitats dansen al voltant de la plaça escoltant el poble com reclama el vi. El Moll torna al centre de la plaça i va saltant sobre el mateix lloc fins que se separa amb la petició del poble fent voltes de manera separada al ritme de la música fins que la música embogeix i el moll s'acaba unint en una sola peça dansant al ritme d'aquesta. En acabar el ball, el Moll reparteix vi als participants. Autor
Montse Sancha Any
2009 Vídeo (online)
Sobre la bèstia:Propietari
Associació Colla Dinamitzadora de Festes "Torrats" Administrador
Associació Colla Dinamitzadora de Festes "Torrats" Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'estil Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
La bèstia es divideix en dues parts, per la meitat de cua a cap. Té cap cos i dues cues. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
165, 240, 420 cm i 70 kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2014/08/05 - Restauració, repintat i augment dels punts de foc - Dolors Sans Osete. Imatges
Autor/a imatge
Albert Travé Esparbé Any
2009 Precisions imatge
Festa Major de Gallecs. Autor/a imatge
Albert Travé Esparbé Any
2009 Autor/a imatge
Roger Candela Any
2018 Autor/a imatge
Albert Travé Esparbé Any
2017 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Arxiu / Doc. de referència
Llibret de la Llegenda del Moll Fer Fitxer
LLIBRET El Moll Fer.pdf Arxiu / Doc. de referència
Auca del Moll Fer Fitxer
AUCA DEL MOLL FER.pdf Informants:Nom informant
Travé Esparbé, Albert Any de naixement
1973 Sexe
Home Lloc de naixement
Mollet del Vallès Lloc de residència
Mollet del Vallès Precisions de l'informant
Portaveu del Moll Fer i un dels tres responsables de la bèstia (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Animal fantàstic amb forma de tortuga. El seu cap recorda a un cocodril, i la closca recorda a la pell d'un drac, ple d'escates, que acaba amb una cua punxeguda. A la part de sota, les potes queden tapades per una faldilla. És de color marronós coure. Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per quatre infants d'entre deu i dotze anys a pes. Els dos situats a la part davantera s'encarreguen de moure els mecanismes de la boca i els dos de darrere activen la bomba de l'aigua. Al voltant de la bèstia hi ha els altres portadors vigilant la bèstia. Punts expel·lidors
Dos punts d'aigua, un a cada forat del nas. Elements desmuntables
Es pot desmuntar el cap i la cua. Elements mòbils
Cap, boca i cua. Any de construcció
2014 Precisions en la datació
14 de juny de 2014 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantaló granat, casaca taronja i faixa granat. Músics
Texans i samarreta de l'aula de sons. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Aula de sons Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball de la Cucafera de Reus Partitures
Nom partitura
Ball de la Cucafera petita de Reus Autor
Daniel Carbonell Sugranyes Músics
Grallers Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball de la Cucafera petita de Reus Descripció de la dansa
La Cucafera se situa plantada al mig de plaça envoltada per tots els portadors en rotllana.
En un primer moment amb l'inici de la música, aquesta s'aixeca i estira el coll tres vegades seguint el ritme de la música, un cop fets aquests passos, balla endavant i endarrere cada dos compassos fins a quatre cops. Un cop acabats els passos, mou la boca tres cops, para un moment i torna a repetir el moviment. Seguidament, camina quatre passes endavant, es balanceja al costat dret, esquerre, dret, esquerre i quatre passes endarrere i altre cop balanceig al costat dret, esquerre, dret, i es torna a repetir tot aquest pas. Un cop acabat el pas, es mou la boca vuit cops seguir i balla fent una volta a la rotllana on hi ha la resta de portadors, moment en què la Cucafera llença aigua als assistents, per acabar el ball volta sobre si mateixa. Autor
Íngrid Camplà Aguiló Any
2014 Sobre la bèstia:Administrador
AMPA Escola els Ganxets Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'estil Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Manel Llauradó Fortuny Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, cos i cua. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
200, 155, 371 cm i 65 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Gerard Martí Roig Any
2014 Autor/a imatge
Gerard Martí Roig Any
2014 Autor/a imatge
Ingrid Camplà Aguiló Any
2016 Autor/a imatge
Marc Sendra Pino Any
2017 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Camplà Aguiló, Íngrid Any de naixement
1980 Sexe
Dona Lloc de naixement
Reus Lloc de residència
Reus Precisions de l'informant
Membre de la comissió de la Cucafera de l'AMPA els Ganxets (2018) |