Agregador de canals

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat la convocatòria de quatre línies d’ajuts per a aquest any 2020 dins l’àmbit de la cultura popular i tradicional i del patrimoni etnològic. El termini per presentar les sol·licituds és del 8 al 23 de juliol (ambdós dies inclosos).

Les línies d’ajuts són:

a) Subvencions per a la producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional (CLT025). Estan dirigides a:

• Les corporacions locals o ens que en depenen.
• Les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya.
• Les empreses, ja siguin persones físiques o jurídiques amb domicili a un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu.
• Les comunitats de béns, amb domicili social a Catalunya.

b) Subvencions per a la producció i l’edició de llibres i fonogrames relacionats amb la cultura popular i tradicional (CLT041). Estan dirigides a:

• Les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya.
• Les empreses, ja siguin persones físiques o jurídiques, amb domicili en un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu.

c) Subvencions per a desplaçaments fora de Catalunya per dur a terme activitats i projectes relacionats amb la cultura popular i tradicional (CLT044). Estan dirigides a les fundacions i a les associacions amb domicili social a Catalunya. No es poden presentar a aquestes subvencions les federacions d’entitats.

d) Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya (CLT051). Estan dirigides a:

•  Els ajuntaments de Catalunya i ens públics vinculats o dependents, inclosos els consorcis.
•  Les entitats privades sense finalitat de lucre amb domicili social a Catalunya.

Per poder optar a aquestes subvencions, a més, les entitats han de tenir la condició de membres de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Sol·licitud telemàtica

Les sol·licituds de subvenció s’han de tramitar telemàticament a través de Tràmits gencat, en cas d’entitats privades o empreses, i a través d’EACAT en cas d’ens públics. La tramitació requereix disposar d’un certificat digital.

En cas de dubtes o problemes amb la tramitació dels ajuts, es pot consultar el web del Departament de Cultura o bé enviar un correu electrònic a osic@gencat.cat.

(Foto: Drac de Granollers / Font: Facebook Drac de Granollers)

Programa   Dijous 9 de juliol (22 h) a la Plaça de l'1 d'Octubre: cinema de muntanya, amb Climbing Blind i Lost in Karakorum Divendres 10 de juliol (22 h) al Parc de la Sardana: concert de Nina Moth i Anna Andreu Dijous 16 de juliol (19 h) al Parc de la Sardana: Companyia Teatre Nu, amb Contes arrossegats (teatre familiar) Dijous 23 de juliol (19 h) al Parc de la Sardana: Marcel Gros, amb Contes amagats (teatre familiar) Divendres 24 de juliol (22 h) al Parc de la Sardana: concert de Ferran Palau Dijous 13 d'agost (22 h) a la Plaça de l'1 d'Octubre: cinema a la fresca, amb 1917 Divendres 14 d'agost (22 h) al Parc de la Sardana: concert "Música sota els pins" amb Indira Ferrer (soprano) i Antoni Mas (piano) Del 21 al 30 d'agost al Casino Municipal de Caldes: exposició "Tres artistes de Caldes". Hi exposen Cristina Picazo (il·lustració), Joan Tauleria (pintura) i Jordi Massa (fotografia). S'inaugura el divendres 21 d'agost a les 20 h Divendres 28 d'agost (21 h) a la Plaça Amical Mauthausen: cinema a la fresca,  amb Frozen 2     Més informació a l'Oficina de Turisme de Caldes de Malavella, a/e: turisme@caldesdemalavella.cat o bé al tel. 972 480103.    

Consulteu aquí el detall de les activitats organitzades per l'Euskal Etxea Centre Cultural.

Dins de la programació d'estiu de Ripoll i amb motiu de la 4a Jornada Sènior.   S'hauran de respectar estrictament les mesures sanitàries de seguretat anticovid.  

Lema d'enguany: "Viure també és aprendre a reinventar-se".    La programació "Estiu actiu 2020 a Ripoll" ve marcada indefectiblement per la COVID-19. Tanmateix, l'Ajuntament de Ripoll ha programat un ample ventall d'activitats per a tots els públics adaptats a les mesures sanitàries anticovid: cantada d'havaneres, casals per als joves, esplai d'estiu, autocinema, Firadisc (el dissabte 1 de juliol), exposicions, festa de Sant Cristòfor, visites guiades, cinema de muntanya, XLI Festival de Música de Ripoll, celebració de la Diada de Sant Jordi ajornada (el 23 de juliol), Retocs d'Estiu amb activitat de fotografia nocturna, espectacle de màgia amb Eduard Juanola (el dijous 30 de juliol a les 19 h) i altres.

Just abans de l’estat d’alarma causat pel coronavirus es va fer l’entrevista a l’arxiver i fotògraf de bestiari Ramon Saumell (Vilafranca, 1938). Pel carrer encara no s’anava amb mascaretes però el nerviosisme es respirava en l’ambient. El pis de Saumell està ubicat prop de la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, la ciutat on resideix des de l’any 1957.

Al seu despatx s’hi poden trobar diferents fotografies emmarcades. Destaca la del Drac de Vilafranca que, com explica, és la millor que ha fet d’aquesta bèstia sense fum. Al costat, molt a prop, hi té el seu Premi BEST. Saumell va ser dels primers a rebre’l l’any 2014, durant la primera edició del Festivitas Bestiarum. Aquell any es va voler homenatjar la seva tasca com a arxiver i fotògraf de bestiari, una feina que a dia d’avui ja ha desenvolupat durant més de cinquanta anys.

A través d’aquesta entrevista, que estarà dividida en tres parts, es poden conèixer els inicis de Ramon Saumell com a fotògraf amateur, els projectes audiovisuals que ha fet al llarg de la seva vida (i que va començar amb 28 anys), com també tota la informació que ha recollit sobre el bestiari d’arreu del món.

1. Com va començar a fer fotos de bestiari?

L’any 1966 em vaig iniciar en el cinema amateur. Em vaig comprar una càmera de vídeo i vaig guanyar un certamen a Vilafranca. Llavors vaig veure que el cinema amateur s’estava morint perquè va començar a sortir la televisió. En aquell moment em vaig fixar en les bèsties. A partir dels setanta vaig obtenir-ne les primeres diapositives. Com que hi havia pocs dracs, quinze o vint, va ser fàcil.

Vaig conèixer els amics del Drac de la Geltrú i vaig fer un reportatge per a ells pel cinquè aniversari de la bèstia l’any 1983. Els vaig muntar un mini audiovisual. A la trobada van portar el drac de Terrassa, el de Sant Vicenç dels Horts, el de Ribes… De diferents pobles. Va ser llavors quan em vaig acabar d’enverinar de les bèsties. Vaig veure que el cinema amateur anava en decaiguda i en canvi això m’omplia més, i vaig començar per aquí.

2. Què és el que més li va atreure del bestiari festiu?

M’atreia la diferència d’una bèstia amb l’altra. També vaig veure que hi havia un camp que no estava explotat i que m’agradava perquè tenia colors, tenia foc i hi havia música. Tot això em va omplir i vaig dir, ja que no ho fa ningú, jo faré cas al bestiari.

3. Va ser el primer que es va fixar en aquestes figures?

Quan vaig començar no es pot dir que estigués sol però quasi. Hi havia molta gent que es dedicava a fer fotos a gegants però a bestiari no. Fins als anys vuitanta i noranta no va haver-hi una explosió de figures al Baix Llobregat i a la resta de municipis de la província de Barcelona. El correfoc de Barcelona (el de l’any 1979, encara que no tingués aquest nom) va tenir molta influència. Anar a aquest acte de la ciutat comtal per a les bèsties era molt important. A més, era un correfoc que era maco, era gran i hi havia molta gent. Això es va encomanar i van començar a sortir correfocs pertot arreu.

4. Aprofitava els caps de setmana per fer les fotografies?

Si, em trobava per exemple el Drac de Vilanova i preguntava: “On aneu?” I m’ho deien. O anava a un correfoc i les colles m’avisaven que dintre de quinze dies anirien a una altra sortida. No existia tampoc l’Agrupació del Bestiari. Tota la informació passava pel boca-orella.

5. Quin mètode utilitzava per fer les fotos?

Tirava un carret aproximat per bèstia. Si eren trenta-sis fotos, la meitat les feia de la bèstia estàtica i l’altra meitat de la bèstia amb foc. Ho revelava i la meitat no servien per a res perquè el foc és molt difícil de fotografiar. Després vaig començar a fer audiovisuals però en vídeo la bèstia plantada no queda bé. L’has de captar en moviment, amb gent, amb foc, amb fum…

6. (…)

Més tard, quan va sortir el digital, llavors ja tirava el que volia, encara que després llançava la meitat. La meva forma de treballar era aquesta, i anar experimentant amb el diafragma i la velocitat d’obturació per aconseguir fotos de foc. En aquest cas depenia molt del vent. Havies de mirar d’on venia l’aire i posar-te al lloc contrari perquè el fum se n’anés i poder enganxar la bèstia amb menys fum.

7. Què més s’havia de tenir en compte?

La foto també depenia de com la bèstia tingués distribuït el foc. Per exemple, el Drac de Sant Pere de Ribes. De cara no el pots agafar perquè tot el foc està concentrat des de les boques cap avall. No veus res. Fa massa fum i a les ales no porta foc. En canvi, hi ha altres tipus de bèsties que porten, per exemple, carretilles a la boca, a les ales i a la cua i llavors el foc queda més distribuït. El problema que tenim avui és que les bèsties tiren massa foc i massa fum. Avui és que no veus la bèstia, veus una bola de foc. Si no hi ha una mica d’aire que s’endugui el fum, no aconsegueixes res.

8. A què creu que es deu aquest problema?

De vegades és perquè s’utilitza un tipus de coet, que es diu francès, que dura molta estona però que fa molt de fum. Els artefactes pirotècnics de colors també generen una gran fumera. El que fan menys fum són les carretilles, però aquestes duren poc. Llavors clar, en un concurs d’enceses això no serveix. Per mi fotogràficament prefereixo les carretilles, perquè et donen foc però normalment no et tapen la bèstia.

9. Per tancar el bloc del foc, com ha portat el tema de posar-se sota les espurnes?
Sempre m’he posat sota el foc i molt a prop. A més, el foc d’abans l’espolsaves i marxava, el foc d’ara no. Els francesos fan com una pasta de color plata que s’enganxa, forada i, si et cau sobre la carn, crema.

Compte que de petit em feia por el drac. Als anys quaranta, per la festa major de Vilafranca, els nens anàvem mudats i els grans ens deien que no ens acostéssim al drac. Però el drac tampoc feia coses rares, el drac caminava. Li posaven una carretilla i tirava una mica de foc. No es girava contra la gent. Això va venir després amb els correfocs de Barcelona dels anys vuitanta, quan es va començar a exhibir la bèstia amb foc.

10. Llavors si li feia por el drac, quines bèsties li agradaven quan era petit?
La meva passió eren les Cotonines. Feia el seu ball al jardí de casa amb una fusta. Després, quan em vaig fer gran, em van agradar totes.

(Foto: Ramon Saumell parlant des del seu despatx sobre els seus orígens com a fotògraf de bestiari / Autor: Meritxell Bayarri)

Divendres 3 de juliol, a les vuit de la tarda, el Drac de Terrassa sobrevolarà la ciutat. Sí, el que heu llegit, sortirà de la cova de Sant Llorenç i passarà per sobre del municipi. El com és una sorpresa que es podrà conèixer divendres a la tarda a través de les xarxes socials, ja que tots els ciutadans que vegin la bèstia estan convidats a fer-li una foto i compartir-la amb el hashtag #johevisteldrac.

La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Terrassa, pretén simbolitzar l’arribada que cada any fa el drac a la ciutat i que dona inici a la Festa Major. L’activitat precedeix el repic de campanes i els actes d’obertura, és a dir, la lectura del pregó, el descobriment del capgròs de l’any i la ballada dels balls tradicionals.

Aquest 2020, però, la festa no es farà al carrer, sinó a través de les xarxes socials i dels canals de comunicació municipals. A causa de la crisi causada per la Covid-19, les colles de cultura popular no podran sortir a ballar per la ciutat. El consistori terrassenc ja va avisar el mes d’abril que es cancel·lava la Festa Major “en atenció a les actuals circumstàncies de crisi sanitària i a les previsions d’evolució de la situació pel que fa a actes de gran concurrència de persones”. En comptes d’això, els terrassencs i terrassenques hauran de viure la festa a través de Canal Terrassa TV, Ràdio Municipal Terrassa i el compte d’Instagram “Festa Major Terrassa” amb les retransmissions que es faran del 3 al 5 de juliol.

Per part de la colla del Drac de Terrassa, lamenten que aquest any, el diumenge de Festa Major, la bèstia no pugui acompanyar les autoritats ni en l’anada i ni en la sortida d’ofici. Així i tot, una quarta part dels membres de l’entitat mantindran l’esmorzar que fan cada any i ho faran vestits amb la indumentària típica del drac. Com explica Francisco Salazar, membre fundador de la colla, l’esmorzar es farà mantenint les mesures de seguretat i serà un acte simbòlic.

La colla a hores d’ara ja pensa en les activitats de l’any que ve. Esperen que es puguin fer i que no hi hagi restriccions per la Covid-19. El Drac de Terrassa, a més, construït el 1981 per Jordi Grau, farà quaranta anys. Salazar comenta que una de les intencions és preparar una exposició.

El passat 24 de juny s’hauria d’haver celebrat la jornada de les “Ales Obertes” de l’Àliga de Terrassa, una iniciativa que té com a objectiu donar a conèixer la bèstia a la ciutadania. Hauria sigut la tercera edició d’aquesta activitat que inclou tallers per a la mainada i que, com explica Toni Costa, president de la colla, pretén que “la gent sàpiga què és portar una figura”. D’aquesta manera, tothom qui ho desitgi, es pot provar l’Àliga i, si s’anima, apuntar-se a la colla.

Com que aquest any, a causa de la crisi del coronavirus, no es va poder celebrar al carrer la tercera edició de les “Ales Obertes”, la colla de l’Àliga de Terrassa ha decidit fer un vídeo tot explicant l’origen d’aquesta jornada i incloure també algunes anècdotes.

En el vídeo s’explica el cas de Saül Gijón, actual ballador. Ell, durant l’edició del 2019 es va animar i es va provar l’Àliga. Li va agradar i li van passar un telèfon de contacte per anar als assajos de la colla i acabar de decidir-se. En el vídeo, per altra banda, també s’explica una anècdota de la primera balladora, Clàudia Alsius, sobre què li va passar el primer dia que va portar la figura.

“Ales Obertes” se celebra el 24 de juny perquè és el dia en què es va presentar l’any 2017 l’Àliga de Terrassa. La figura va ser creada per l’escultor Jordi Grau, pesa 34 quilos, té una coreografia dissenyada per Marc Galí i balla amb la música composta pel músic terrassenc Francesc Castillo.

El Drac de Solsona, l’Àliga, així com la resta de figures d’imatgeria festiva de la ciutat, es podran visitar aquest estiu de ben a prop. El Quarto dels Gegants obre la porta a les visites, això sí, tenint en compte una sèrie de mesures de prevenció per la COVID-19.

En la pàgina web de Turisme Solsonès expliquen que les sessions per conèixer les diferents figures festives del municipi tenen una durada de trenta minuts. Les places estan limitades a dotze persones per visita, es recomana l’ús de mascareta i cal mantenir la distància de seguretat. Les entrades, a més, només es poden adquirir a través de la web.

Si esteu interessats en conèixer la història d’un dels dracs més antics de Catalunya, afanyeu-vos, les visites no es fan cada dia. El mes de juliol es faran només els dissabtes i el mes d’agost els dilluns, els dimecres i els dissabtes. Ja al setembre, les sessions es tornaran a fer només en dissabte.

El Drac de Solsona té una gran importància en món del bestiari festiu. Està documentat almenys des del 1692 i mai ha estat substituït. Una de les seves característiques a apreciar és que té totes les escates clavades una a una mitjançant petits claus.

El Quarto dels Gegants, per altra banda, tampoc és un espai nou, sinó que té molta història. Està ubicat als baixos de la Casa de la Mare de Déu i es té constància documental d’ell des de l’any 1710. Allà avui dia s’hi poden trobar tots els elements que surten per Corpus i la Festa Major de Solsona. Aquesta última se celebra els dies 8 i 9 de setembre.

El XXV Festival del Comte Arnau  presenta les següents activitats:   Dissabte 4 de juliol (22 h) al Claustre del Monestir: espectacle "Maragall a casa", de Josep Maria Jaumà sota la direcció de Dolors Vilarasau. Preu: 12 € Dissabte 11 de juliol (22 h) pels carrers de la Vila Vella: espectacle itinerant "La balada del Comte Arnau" a càrrec de Xarop de Canya. Activitat gratuïta Dissabte 22 de juliol (22 h) al Claustre del Monestir: actuació de Carles Sanjosé, Sanjosex. Hi presenta el seu nou disc, Dos somnis. Preu: 12 € Dissabte 25 de juliol (22 h) al Claustre del Monestir: actuació de The Suitcase Brothers (germans Santos i Víctor Puertas). Preu: 12 € Dissabte 1 d'agost (22 h) al Claustre del Monestir: actuació d'Andrea Motis. Hi presenta el seu darrer disc, Emotional Dance. Preu: 12 € Dimecres i dijous 12, 13, 19, 20, 26 i 27 d'agost (tots els dies a les 21 h) al Palau de l'Abadia: recorregut dramatitzat "Els desitjos del Comte Arnau". Preus: 6 € (adults), 3 € (menors de 12 anys) i entrada gratuïta per als menors de 6 anys Dissabte 22 d'agost (21 h): caminada nocturna "Cercant les petjades del Comte Arnau". Se surt de davant l'absis del Monestir. Activitat gratuïta   Activitat complementària: el dolç del Comte Arnau a les fleques, pastisseries i restaurants de la vila de Sant Joan de les Abadesses durant l'estiu    

Dins de la programació d'estiu.  

Passejada on descobrir plantes remeieres i herbes per cuinar.     Per a més informació consulteu el web de Discovery.

Tallers de cuina sostenible. Vermutada Popular i Musical 11 i 12 d’abril - 12 h - La Catedral del Vi «Fem olivada» descobreix el cicle de l’oliva i les propietats de les plantes aromàtiques a través d’una recepta fàcil i saludable. Al taller «Cuinem paté vegetal de temporada», recepta que permet fer cuina de reaprofitament, elaboran paté amb verdures de temporada, ecològiques i de proximitat.   Passejada nocturna "Lluna i agricultura". Benvinguts a pagès 5 i 6 de juny - 21 h - Ermita de Sant Josep Sota la llum de la lluna descobrirem les connexions del nostre satèl·lit amb els éssers vius de la terra, la influència de la lluna sobre els principals cultius de la nostra comarca, com l’oli, el vi o el safrà. Amb un punter làser aprendrem a reconèixer els tipus d’estrelles i les constel·lacions, i la mitologia, contes i llegendes que aquestes porten associades.   A la vinya, en família 4 de juliol - 9 h - Mas de la Sabatera Una gimcana familiar a les vinyes del mas de la Sabatera, coneixerem el cicle de la vinya, les tipologies de raïm o les diferències entre una vinya vella i una jove.   Plantada de safrà 25 i 26 de juliol - 9 h - Aromis Activitat dedicada a donar a conèixer l’espècia del safrà, des de que es planten el bulbs fins que es cullen les flors, aprendrem a tenir cura del safrà fins a la collita del mes de novembre.   Art en vidre. Expressa el teu art en vidre! Mostra de Cervesa Artesana 7 i 8 d’agost - 19.30 h - La Catedral del Vi Taller creatiu de decoració d’una ampolla de vidre de cervesa amb diferents tècniques i formes d’expressió artística.   Anem a l’hort! 14 i 15 d’agost - 18 h - La Carabasseta Una agradable caminada des de l’Oficina de Turisme fins als horts de la Parellada, fins a La Carabasseta. Allí, coneixerem quines són les fruites i verdures ecològiques de temporada que s’hi conreen i tindrem oportunitat de collir-les i endur-nos-les a casa.   Ceràmica a 4 mans. Terrània 26 i 27 de setembre - 11.30 h i 17.30 h - Claustre de Sant Francesc Els membres de la família crearan conjuntament diferents elements representatius de les quatre estacions de l’any, com fulles o fruites. Les peces de ceràmica es col·locaran a uns murals creats per a l’ocasió que representaran les estacions.   Collita de safrà i taller d’esbrinament de flors 7 i 8 de novembre - 10 h - Aromis Amb aquesta activitat gaudirem de l’espectacle de colors i olors que ens ofereix la floració del safrà. Aprendrem a collir i esbrinar les flors per obtenir l’apreciada espècia del safrà.   Per participar-hi és necessari inscriure’s prèviament enviant un correu electrònic turisme@montblanc.cat, trucant al 977 861733 o bé a través de montblancmedieval.cat. #Safrània365

La Festa Major de Sant Pere Pescador presenta diferents propostes en aquest any marcat per la pandèmia del coronavirus COVID-19: sessió d'autocinema amb la projecció del film "Yesterday" (el dissabte a les 22 h), espectacle familiar "Còsmix", exposició col·lectiva, sardanes amb la cobla Foment del Montgrí, Missa solemne en honor del patró Sant Pere (el dilluns 29 a les 11 h) i concerts amb l'Orquestra Metropol.   Pel que fa als concerts del dilluns 29 al Parc del Riu (19 i 23 h), cal inscriure's prèviament a l'Oficina de Turisme (tel. 972 520535).

Objectiu: conèixer el passat indià de la vila de Tossa de Mar. S'ha de dur aigua i menjar, protecció solar i calçat adequat. Cal inscriure's prèviament al tel. 609 173746 (guia) o a l'a/e: mediambient@tossademar.org Hi ha places limitades.

La Festa Major d'estiu de Tossa de Mar es fa coincidint amb la festa del patró, Sant Pere (29 de juny) i ve marcada enguany per la pandèmia del coronavirus COVID-19. Hi ha programades diferents activitats: pregó, cantada d'havaneres, Missa solemne (el dilluns a les 12 h) i audició-serenata a càrrec de la cobla Flama de Farners (el mateix dilluns a les 19 h)   Activitat complementària: festa de la Mare de Déu del Socors el dijous 2 de juliol

La Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya convoca totes les entitats federades a la propera Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el divendres 17 de juliol a les 19h (18:30h en primera convocatòria)

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
Data: divendres 17/07/2020 a les 19h (18:30h en primera convocatòria)
Població: VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)
Lloc: Local dels Falcons de Vilafranca
Adreça: Carrer del Dr. Pasteur, 7

S’ha enviat per correu electrònic la convocatòria amb l’ordre del dia, així com tota la documentació relativa als temes que es tractaran. Per a més informació podeu enviar un correu a info@bestiari.cat.

Preguem la vostra assistència donada la importància dels temes a tractar.

Encara que la pandèmia del coronavirus hagi anul·lat moltes activitats de cultura popular previstes per aquest estiu, les noves tecnologies fan possible que es realitzin actes a través d’Internet. Si bé no és el mateix, aquestes activitats simbòliques permeten no oblidar les celebracions i esperar, amb més ganes, les de l’any següent.

Un exemple d’acte virtual és la VI Batalla de Foc que està organitzant l’Associació Sociocultural Aimerics per aquests mesos de juliol i agost. A diferència d’altres anys, com que les bèsties no es podran trobar cara a cara en un mateix espai, les enceses es gravaran per separat i després es penjaran a Internet, a través dels canals de Facebook i Youtube Live. D’aquesta manera, el públic podrà votar la seva preferida.

El funcionament és el següent: primer es retransmetran les enceses i, després, els espectadors votaran durant un període de 24 hores quina ha estat la seva preferida. Només es podrà fer una votació per persona. Després d’anunciar les enceses guanyadores es passarà a la següent ronda fins a arribar a la final. Tot el període de la VI Batalla de Foc es farà del 25 de juliol fins a l’1 d’agost.

Gravacions al municipi de les bèsties

Les places per participar en la Batalla de Foc Virtual són limitades. A hores d’ara encara queden alguns llocs. Totes les colles que vulguin formar part de l’edició del 2020 poden enviar un mail a collaaimerics@gmail.com tot indicant el nom de la colla i els detalls de la bèstia, és a dir, constructor, edat, punts de foc i quelcom característic que es vulgui destacar.

Un cop inscrita la bèstia es quedarà un dia per gravar la seva encesa a partir de les 22 h, ja que les condicions de llum han de ser les mateixes per a totes les enceses. En cas de no poder-les gravar, no es podrà participar en la Batalla de Foc.

Pel que fa a les condicions, la localització de l’emplaçament en el qual la bèstia realitzarà l’encesa anirà a càrrec de la colla inscrita. Aquesta s’haurà de fer responsable de demanar els permisos necessaris per a poder fer l’encesa en algun lloc del municipi. La gravació i l’edició anirà a càrrec d’una empresa externa.

Tots els participants a la VI Batalla de Foc rebran una col·laboració econòmica de 100 € i descomptes especials de la pirotècnia Estalella. El finalista s’endurà 100 € extres i el guanyador 200 €.

(Foto: Encesa de la V Batalla de Foc)

Condicions Batalla de Foc Condicions Batalla de Foc segona pàgina

Fins al 31 de desembre del 2020, les associacions, les fundacions i les juntes de propietaris podran seguir adoptant acords per videoconferència. Així ho determina el nou Decret llei aprovat pel Govern de Catalunya sobre les mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la Covid-19 en l’àmbit associatiu.

Encara que als estatuts de les entitats no estigui previst adoptar acords per videoconferència, aquesta acció es podran seguir fent fins a finals d’any. La mesura pretén que les associacions puguin continuar la seva activitat amb prevenció i seguretat.

Cal tenir en compte que el passat dissabte 20 de juny va finalitzar l’estat d’alarma arreu de l’Estat. Ara bé, la norma de mantenir una distància física mínima segueix vigent. No es poden fer concentracions de moltes persones en un mateix lloc. És per aquest motiu les entitats podran seguir fent assemblees a través d’Internet.

Ajornament dels terminis

El nou Decret llei aprovat pel Govern de Catalunya també ajorna els terminis per aprovar i presentar els comptes anuals fins tres mesos després de la finalització de l’estat d’alarma. Això significa que els terminis legals començaran a comptar a partir del 20 de setembre de 2020.

(Foto: Pexels Anna Shvets)

Aquest any, a causa de la crisi causada pel coronavirus, no es podrà celebrar la 12a edició del Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, prevista pel dissabte 4 de juliol. Així i tot, des de l’organització s’han volgut preparar dos actes simbòlics per recordar aquesta festivitat.

La primera acció serà la publicació d’un vídeo dissabte dia 4 a les sis de la tarda, moment en què estava previst l’inici del festival. A través de la plataforma de Youtube es podrà veure un vídeo recopilatori amb imatges d’altres edicions. Com explica Josep Maria Carrera, un dels organitzadors, l’objectiu d’aquesta iniciativa és fer una mica de memòria de la festa.

L’altra activitat tindrà lloc el mateix dia però a les dotze de la nit. En aquest cas, també a través del canal de Youtube de l’entitat, es podrà veure en directe una xera dels Diablots del Griu, és a dir, una encesa de diables en rotllana.

(Foto: Encesa del Griu d’Artesa de Lleida, obra de Dolors Sans / Font: Flips Media)