Agregador de canals

Martí Oliveras i Aumedes és l’ambaixador 2020 del bestiari festiu. Té 25 anys i és el més jove que hi ha hagut fins ara. Actualment, treballa com a meteoròleg a RAC1 i a RAC105 i col·labora amb els mitjans locals Ràdio Silenci, Vallès Oriental Televisió i Ona Bages. És un noi molt actiu, apassionat per la natura, que fa curses de muntanya i forma part de diferents entitats culturals. En el món de la meteorologia i el periodisme té encara una llarga carrera per davant.

Quan parla, en Martí és una persona que es mostra molt enèrgica i segura, senyal que té les idees molt clares. La cultura popular, se la sent molt a dins. El fet d’haver-hi participat durant la infància i, ara també de jove, ha despertat en ell moltes emocions. En aquesta entrevista es pot conèixer, amb més profunditat, aquesta vessant més relacionada amb la tradició.

1 Primer de tot, pregunta obligada, com estàs vivint el confinament, tant en l’àmbit laboral com personal?

En l’àmbit professional segueixo treballant. La majoria dels companys de feina de RAC1 seguim treballant des de casa, fem teletreball en la mesura del possible i bé, de moment ens en sortim. Això els caps de setmana, i després entre setmana també treballo per altres ràdios, també des de casa.

En l’àmbit personal estic bé, intentant adaptar-me a la situació, suposo que com tothom. Pel que fa a les aficions, sóc una persona molt de natura, feia curses de muntanya i vaig haver-ho de deixar per feina. Així i tot visc al Montseny, tinc un Parc Natural magnífic on poder anar, i segueixo entrenant. Ara que estem confinats, però, és una de les coses que porto pitjor, el fet de no poder sortir a la natura.

2 El mes de novembre de l’any passat vam saber que series el nou ambaixador del bestiari festiu. Com va ser la reacció?

M’ho van comentar i em va fer especial il·lusió que fos la Mònica Usart, companya de feina de RAC1, a qui li fes el relleu. També em va fer molta il·lusió perquè la cultura popular em toca molt de prop. Sóc nebot d’en Ramon Aumedes, escultor de gegants del Taller Sarandaca de Granollers, i des de ben petit a casa sempre he viscut moltíssim la tradició.

Ara, de gran, segueixo vinculat a la cultura popular. Canto en una coral de Cors de Clavé, formada només per veu masculina, que és de la Garriga, el meu poble, i estic a l’Esbart Dansaire de Granollers. També participo en el ball de gitanes de Granollers i en el ball de gitanes i el de cintes de la Garriga.

Sempre m’he mostrat molt actiu amb la cultura tradicional i quan em van proposar ser l’ambaixador del bestiari popular em va fer moltíssima il·lusió i us podeu imaginar la il·lusió i l’emoció que va fer a casa, a la família de part de la meva mare, que és Aumedes. Que de ben petit sempre hagi estat vinculat amb aquest àmbit i que, a més, el meu tiet sigui un dels principals escultors de Catalunya, doncs imagineu-vos el que va significar.

3 Has explicat que de ben petit has crescut amb la cultura popular, què recordes d’aquella època?

Tota la vida he estat geganter, des que tenia raó de ser. Primer amb la gegantona de casa i després amb el gegantó més gran, que també és de la família. Els caps de setmana anàvem a diferents trobades i avui dia, de tant en tant, també ens segueixen convidant algunes colles. Això sí, per la Festa Major de Granollers no fallem mai i cada any traiem els gegants. Quan no he estat portador, també he participat en la colla familiar amb la gralla i la caixa. Des de ben petit he estat molt vinculat amb el món geganter i això és una cosa que m’emociona i em posa la pell de gallina.

4 Ser ambaixador del bestiari festiu suposa ser-ne el representant. T’has trobat en situacions en les quals has hagut d’explicar què significa aquest paper?

En general, no. Amb les persones que he conegut i amb qui he tingut contacte recent no ha calgut. No els ha sorprès en absolut perquè em coneixen i ja saben de què tracta. Quan els vaig comunicar que seria ambaixador els va fer molta il·lusió. Iniciatives com aquestes crec que són molt importants perquè el bestiari festiu es doni a conèixer i perquè nosaltres, com a ambaixadors, també ho puguem fer. Hi ha una frase que m’encanta que és: “Mantenir viva l’essència del passat”. Hem d’intentar preservar el que vam ser, per saber on som i cap a on anem.

5 Creus que el fet que de petit hagis estat tan vinculat amb la cultura popular ha fet que de gran també ho estiguessis?

Abans pensava que sí però de gran m’he adonat que no és només un tema familiar. De petit els pares em portaven amb la colla de casa, amb els Aumedes, i fèiem la cercavila, però després de gran ningú m’ha obligat a participar. En definitiva, totes aquestes activitats de cultura popular les he fet perquè ho he sentit així. Hi ha moltíssima gent que ha entrat en aquest àmbit potser sense tenir aquest punt d’emoció que jo he tingut des de petit. Així i tot, quan formes part d’una entitat es crea un vincle, vinguis d’on vinguis, que et permet sentir-te part d’aquesta atmosfera tan bonica que es crea.

6 Ja que has portat gegants, com descriuries la sensació de portar una figura festiva?

No ho sabria explicar, perquè ho tinc tan interioritzat que forma part de mi definitivament. De petit la mare em diu que, un cop tornàvem de la ballada i de la plantada de gegants a plaça, quan arribava a casa estava trist perquè no volia que s’hagués acabat la festa. Es veu que amb el Lego i les figuretes organitzava com podia el menjador de tal manera que muntava una trobada de gegants. Tenia tres o quatre anyets. Ho he portat a dins i, a sobre, el fet que la família formés part d’això, la meva persona ho ha rebut bé, he estat receptiu.

Pel que fa al bestiari, es podria dir que és pel Taller Sarandaca pel qual estic més vinculat amb el món del bestiari. El meu tiet ha fet el Drac, la Guspira i la Gralla de foc de Granollers. M’agrada molt quan surten els elements de foc, el ball dels Capgrossos, el ball del Colom, el dels Gegants de la ciutat i, sobretot, el ball del Drac, el ball del Drac de Granollers, és indescriptible la veritat. M’emociona moltíssim, és molt bonic això, tant de bo no es perdi mai.

7 Finalment, a causa de la crisi del coronavirus, hi ha moltes activitats culturals que s’han hagut d’anul·lar. Particularment, en quins àmbits t’ha afectat?

A mitjans d’abril hem hagut d’anul·lar al poble (la Garriga) la festivitat del Corpus, que és engalanar amb catifes de flors el centre del municipi. Com a conseqüència, el ball de cintes, en el qual participava, s’ha deixat de fer. Serà històric, tinc 25 anys i no havia vist mai que passés.

Per altra banda, amb l’Esbart Dansaire de Granollers aquesta setmana hem començat classes d’assaig virtual. Veurem com ens en sortim per intentar no perdre els assajos i el ritme perquè hem de recordar moltes coreografies de cara a l’espectacle que estem preparant. No sabem encara quan es farà. A hores d’ara no puc dir de què tracta perquè és sorpresa.

I la Festa Major de Granollers, ja veurem com s’organitzarà, hi haurà canvis segur, ens agradi o no. Aquesta situació és un sotrac, malauradament hi ha hagut moltes morts. Espero que puguem recuperar la normalitat com més aviat millor. Tant de bo.

Entrevista feta el dimecres 15 d’abril del 2020

(Foto: Martí Oliveras a la redacció de RAC 1 / Font: Oriol Caño)

El drac és la bèstia festiva més nombrosa de Catalunya. N’hi ha molts i de molts tipus. En total, al territori català se’n comptabilitzen més de dos-cents. Aquesta figura, que sol ser de color verd i es representa amb dues ales, té simbologies diverses depenent del seu lloc d’origen.

Com explica l’etnòleg Xavier Cordomí al llibre Bèsties de festa!, als països del nord, en les cultures celta, germànica i escandinava, el drac és el guardià del tresor, és a dir, del grial. En els territoris del sud, marcats per les influències grecoromanes i judeocristianes, el drac representa les forces incontrolades de la natura i, també, el mal en essència.

Avui dia, a Catalunya, els dracs formen part d’un patrimoni cultural molt ric. Es tracta de figures singulars que tenen, cada una d’elles, una història. La majoria d’aquestes bèsties són relativament noves, ja que es van construir a partir de la recuperació de la democràcia a Espanya, és a dir, a finals dels anys setanta com també al llarg dels vuitanta.

D’entre tots els dracs que hi ha actualment, existeixen alguns que destaquen pel seu gran volum. Són dues vegades més alts que una persona, la seva llargada sobrepassa els dos metres i, per portar-los, es necessita la força de diversos portants. A continuació podeu conèixer els dracs més gegants de Catalunya:

El Caramot del Vendrell  Foto: Caramot del Vendrell / Font: Joan Vicente Plana

El drac més llarg i el que més pesa de Catalunya és, sense cap mena de dubte, el Caramot del Vendrell (1984), el drac de foc més gran d’Europa i un dels més grans del món. Pesa 750 kg i fa més de 20 metres de llargada. El seu cos està compost per quatre grans vagons articulats, fets de fibra de vidre i ferro, que faciliten el moviment de la figura.

En les sortides del Caramot l’acompanyen quatres bèsties ben especials, es tracta de quatre puces!

El Marraco de Lleida

Foto: “Lo Marraco” de Lleida / Font: Núria M. Torrebella

Pel que fa a l’alçada, el drac Marraco de Lleida (1907) és el més alt de Catalunya. Mesura 3,75 metres d’alt i en fa 8,5 de llargada. El Marraco inicial va néixer el 1907, encara que no és el que hi ha actualment. Al llarg d’un segle se n’han fet diferents versions. L’última és del 1993, es tracta d’una rèplica de fibra de vidre feta a partir del Marraco del 1957.

Drac Olivé d’Olesa de Montserrat  Foto: Drac Olivé d’Olesa de Montserrat / Font: Facebook UEC d’Olesa de Montserrat

El Drac Olivé d’Olesa de Montserrat (2003) és un altre dels dracs gegants de Catalunya. Pesa 500 kg, fa 3 metres de llargada i 2,5 m d’alçada. Com a curiositat, durant del projecte d’escaneig en 3D de les figures de bestiari aquesta bèstia es va haver de desmuntar per poder escanejar bé cadascuna de les seves parts. El Drac Olivé està fet de ferro, porexpan i fibra de vidre.

L’Entxuscat de Molins de Rei

Foto: L’Entxuscat / Font: Gut frozen yogurt

“Bèstia de bèsties, nascut de la rauxa amb figura imponent, l’Entxuscat de Molins de Rei”. Amb aquesta frase se sol presentar l’Entxuscat de Molins de Rei (2004) en les diverses sortides que fa. Es tracta d’una figura composta per un esquelet de fusta i ferro, recoberta per una malla metàl·lica de galliner i feta amb escuma de poliuretà. Pesa 450 kg, fa 8 metres de llargada i 3,5 m d’alçada.

Segons diuen els seus portants, l’Entxuscat és una bèstia de foc molt entranyable, quan no està carregada amb pirotècnia, és molt propera als infants, però un cop encesa és molt ferotge.

(Foto: Drac Olivé / Font: Facebook UEC d’Olesa de Montserrat)

El certificat electrònic és un document digital que permet a una entitat identificar-se davant de qualsevol administració pública. Serveix per demanar/justificar subvencions o bé per presentar imposts, escrits i factures electròniques. Existeixen diferents tipus de certificats digitals com l’idCAT, emès per l’Agència Catalana de Certificació CATCert, o el que ofereix la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

• L’idCAT: és un certificat que serveix per a les persones físiques. Permet tenir una relació amb l’administració però a títol personal, encara que també es poden presentar tràmits a noms de tercers. Per exemple, si un és president de l’entitat, pot presentar la subvenció amb aquest certificat digital. El principal inconvenient és que quan la persona que feia els tràmits deixa l’associació, aquesta es queda sense certificat.

El més recomanable és que si es presenten coses en nom de l’entitat, es faci a través d’un certificat propi. Per aquest motiu, es recomana a les associacions que es treguin el certificat digital de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT). Aquest és el millor certificat per a les persones jurídiques, és a dir, associacions, societats, entitats sense ànim de lucre o fundacions. Un dels motius és perquè amb aquest certificat es poden fer tràmits amb totes les administracions de l’Estat, com els ajuntaments, la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals o els ministeris.

Com treure’s el certificat digital de la FNMT? a) Obtenir el certificat de la junta directiva

Un pas previ important per obtenir el certificat digital de la FNMT és anar al Departament de Justícia de la Generalitat i inscriure la junta directiva de l’associació. Dit d’una altra manera, se li ha de demanar un paper a entitats jurídiques que certifiqui qui són els actuals membres de la junta directiva de l’entitat. Tramitar aquest certificat té un cost que està al voltant dels 20 €.

b) Actualitzar l’ordinador

Un cop s’obté el certificat on consta qui és el president de l’entitat, entrem a la web de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (http://www.fnmt.es/). Anem a l’apartat “Servicios”, cliquem a “Certificación digital” i, en aquesta pàgina ens dirigim on posa “Servicios de Certificación” i cliquem “Representante”. En aquesta última pàgina cliquem on posa “Para persona jurídica”.

L’ordinador amb el qual ens connectem a la web de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT) ha d’estar actualitzat. Això significa que, abans de continuar amb el tràmit per demanar la certificació, cal fer un altre pas previ. Dins de la pàgina “Representante de persona jurídica” hem de clicar on posa “Consideraciones previas y configuración del navegador”. En aquest apartat, abans d’escollir el navegador (Internet Explorer o Mozilla), cal llegir atentament els recordatoris imprescindibles, que són:

1. Es recomana obtenir el codi de la sol·licitud amb l’ordinador amb el qual s’obtindrà l’acreditació. Això evitarà problemes a l’hora de la descàrrega.
2. No s’ha de formatar l’ordinador durant el període en el qual es demana la sol·licitud i es baixa el certificat. Cal tenir en compte que aquest procés pot durar dies.
3. Tot el procés d’obtenció del certificat digital s’ha de realitzar amb el mateix equip, el mateix usuari i el mateix navegador.
4. Mentre dura el procés d’obtenció del certificat digital no s’han de fer actualitzacions a l’equip. Es recomana deshabilitar les actualitzacions en el cas que aquestes siguin automàtiques.
5. Hi ha ocasions en què serà necessari desactivar l’antivirus.
6. És important llegir atentament la “Declaración de Pràcticas de Certificación” abans de sol·licitar el certificat. En ella es troben les condicions amb les quals es presten els serveis de certificació.

Navegadors: Tota relació amb l’Administració pública ha de ser amb Internet Explorer o Mozilla. Amb Google Chrome no funciona bé.

Què passa amb els ordinadors Apple? Hi ha moltes incompatibilitats. Es recomana obtenir el certificat amb el sistema operatiu Windows.

c) Indicar el NIF i el correu electrònic

Després de configurar el navegador hem de clicar el segon apartat de la pàgina “Representante de persona jurídica”, on posa “Solicitud vía internet de su Certificado”. En aquest pas es demana indicar el NIF de l’entitat així com un correu electrònic que es miri setmanalment. Triar el correu en el qual s’enviaran les notificacions és important perquè totes les comunicacions que l’Administració pública faci a través del certificat, les farà mitjançant el correu electrònic que s’hagi indicat.

d) Anar a una delegació de l’Agència Tributària

En el correu electrònic que s’ha especificat es rebrà un número de vuit xifres. Amb aquest número el president de l’entitat (no pot ser cap altre membre de la junta) ha d’anar a una delegació de l’Agència Tributària. Cal tenir en compte que en algunes delegacions cal demanar cita prèvia i en altres no. Allà, juntament amb les vuit xifres, s’ha de portar el certificat de vigència de càrrecs que anteriorment s’ha anat a buscar al Departament de Justícia. Aquest document acredita que la persona que es dirigeix a l’Agència Tributària realment és el president de l’entitat.

Després d’entregar la informació detallada anteriorment per demanar el certificat digital, des de l’Agència Tributària es dona un imprès per firmar que parla de les responsabilitats que té el president a l’hora de demanar el certificat digital. Amb el document que el president obté de l’Agència Tributària ja pot anar a l’ordinador que ha fet servir anteriorment per descarregar-se el certificat.

e) Tornar a la web de la FNMT i pagar el certificat

Per obtenir el certificat s’ha de tornar a la pàgina “Representante de Persona Jurídica” i clicar el punt quatre, on posa “Descarga su Certificado”. En aquest pas s’haurà d’utilitzar la targeta, ja que és obligatori pagar el certificat. Aquest costa 14 € més IVA. El pagament es pot fer amb targeta de crèdit o dèbit. Després de pagar ja es pot descarregar el certificat digital.

El certificat digital té una vigència de dos anys. Passat aquest període s’ha de renovar i tornar a pagar. Un correu electrònic avisarà quan toca fer la renovació. Cal assenyalar que aquesta només es pot fer un mes abans que caduqui el certificat. El preu és el mateix i per renovar el certificat no cal personar-se a l’Agència Tributària un altre cop.

A l’hora de descarregar-nos el certificat ens apareixerà una finestra que ens dirà “Guardar” o “Abrir archivo”. Hem de clicar “Guardar” i mirar bé a quina carpeta de l’ordinador el guardem. L’arxiu del certificat digital té una extensió no habitual i, per aquest motiu, s’ha de saber bé on es guarda aquest certificat. Es recomana copiar el certificat en un llapis de memòria USB per no tenir-lo només a l’ordinador i no perdre’l. També es recomana passar-li a algun altre membre de l’entitat perquè també el tingui.

f) Instal·lar el certificat

A l’hora d’instal·lar el certificat, si es fan tràmits des del mateix ordinador des del qual s’ha descarregat, l’equip ja l’identificarà. En cas de no ser així, si canviem d’ordinador hem d’anar a un navegador com el de Google Chrome, clicar on posa “Configuració” i anar-nos’en a l’apartat on diu “Exportar amb clau personal”.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

Article de Xarxanet

Les entitats, associacions i ONG del país estan vivint una situació excepcional a causa del COVID19. La pandèmia ha obligat al confinament de la població. Això suposa que les persones treballadores dels moviments associatius, no es poden desplaçar fins als seus llocs de treball. Per tant moltes de les entitats que formen part del teixit associatiu de Catalunya, s’han vist obligades a teletreballar.

Teletreballar no és sinònim d’estar aïllat. Mitjançant diferents eines tecnològiques, podem realitzar videoconferències, tant sigui per poder fer reunions o assemblees. Però dur a terme una reunió o assemblea mitjançant una videoconferència, no és el mateix que fer-ho en un lloc presencial.

A continuació us donem alguns consells perquè les vostres reunions i assemblees virtuals puguin ser un èxit.

Abans de començar l’assemblea o reunió

S’ha d’establir la figura d’un moderador o moderadora. Aquesta persona serà l’encarregada de conduir la reunió o assemblea, explicar com funcionarà i quant durarà la sessió, atorgar els torns de paraules, recollir les demandes d’intervenció, iniciar votacions, comptar els resultats i finalitzar la sessió.

És recomanable recollir l’acta, tant de l’assemblea com de la reunió i enviar-la a les persones que han assistit a la reunió. Aquesta tasca, també la pot fer la persona que modera l’assemblea o reunió, però es pot delegar a una tercera persona, en el cas que a la videoconferència s’hi connecti molta gent.

El moderador o moderadora és la persona que ha de crear la sala o espai de videoconferència. Sigui l’eina que sigui, sempre hi ha una persona que crea i agenda la trobada.

Iniciar l’assemblea o reunió

La persona moderadora haurà d’entrar al canal de xat o eina de videoconferència, uns minuts abans de començar l’assemblea o reunió. És aconsellable fer-ho amb molta previsió. Pels minuts previs, es pot compartir la pantalla del vostre ordinador, amb una finestra. En aquesta finestra pot haver-hi un cartell informatiu, amb diverses informacions, com:

• Títol de la reunió.
• Hora d’inici.
• Durada prevista.
• Ordre del dia.

Quan s’hagi arribat a l’hora acordada, la persona moderadora haurà de donar la benvinguda als assistents i informar-los de la durada de la sessió, l’ordre del dia i de com es procediran a les votacions.

Apagar càmeres i micròfons

És molt recomanable que les persones que assisteixin en una videoconferència, apaguin les seves càmeres i micròfons, i que només les activin quan hagin de parlar. D’aquesta manera, aconseguireu que les persones que assisteixin a la reunió prestin més atenció a la persona que està parlant, ja que no tindran cap distracció visual o auditiva.

Moderació dels torns de paraules

En qualsevol reunió o assemblea de persones sòcies de l’entitat, es pot demanar un torn de paraula. Aquest torn de paraula pot recollir-se en el xat de la videoconferència. La persona que vol intervenir, pot deixar un missatge en el xat. La persona moderadora és l’encarregada d’elaborar un llistat d’intervencions i fer-lo públic en aquest xat.

És important que les persones assistents respectin els torns de paraules. En cas que això no es compleixi, la persona moderadora, qui ha organitzat la sessió, pot silenciar el micròfon de les persones que no respectin aquests torns de paraules.

També és important silenciar les persones usuàries que es deixen el micròfon obert. En aquests casos, es pot intervenir demanant que la persona indicada silencii el micròfon. En cas que no ho faci, la persona moderadora ho pot fer baixant el volum del micròfon d’aquella persona.

Com votar?

A vegades, en una reunió o assemblea, s’han de votar temes. En una videoconferència, també es pot fer, i d’una forma molt fàcil. Tots els sistemes de videoconferència tenen un canal de xat. En aquest canal de xat, la gent que no té micròfon pot expressar les seves opinions.

Quan s’hagi de votar un tema, es pot utilitzar el canal de xat i expressar la votaciómitjançant un ‘sí’, un ‘no’, o una emoticona de mà alçada. La persona que moderi, haurà de definir molt bé, quan s’està votant a favor i quan s’està votant en contra.

Al final de la votació, en el mateix xat hauria de quedar constància del resultat. La persona moderadora hauria d’escriure quantes persones han votat a favor, en contra o s’han abstingut.

Compartir documents

La majoria de sistemes de videoconferències, permeten compartir els escriptoris dels vostres ordinadors. D’aquesta manera, durant el transcurs d’una videoconferència, qualsevol persona assistent podrà compartir una finestra del navegador o un document.

És molt aconsellable tenir tots els documents o finestres de navegadors prèviament preparats, per tal que la videoconferència duri el temps estimat. També és important que en una videoconferència, les persones que hagin de compartir l’escriptori, no tinguin massa finestres obertes.

Finalitzar la videoconferència

Un cop finalitzada la reunió, és important fer una acta de tots el que s’ha comentat i de les decisions que s’han acordat. Aquesta acta s’hauria d’enviar a les persones que han assistit a la videoconferència i a les altres persones interessades, siguin sòcies o no de l’entitat. L’acta es pot compartir en el mateix moment a través del xat de la videoconferència. D’aquesta manera, es pot rectificar en cas que hi hagi alguna errada.

Un cop es decideixi finalitzar la reunió, es pot activar la càmera i el micròfon per a tothom. D’aquesta manera la gent es pot acomiadar d’una forma visual i auditiva.

(Foto: Pexels)

Després de la compareixença, el passat dimarts, del Ministre de Cultura en què argumentava que aquesta no és una crisi de la cultura, i davant el desemparament en el que ha quedat el sector, el món de l’associacionisme cultural ens veiem obligats a donar-hi una resposta conjunta.
Els agents culturals, teatre, cinema, músics, guionistes, escenògrafs, mànagers, escriptors, associacions, agrupacions, federacions i totes les entitats que la representen, han estat el col·lectiu que s’ha mostrat més actiu a les xarxes socials en aquest moment de confinament a causa se la crisi del COVID-19, oferint tota mena d’iniciatives i activitats dirigides a tots els àmbits, fent-ne ús des de qualsevol plataforma i de forma totalment gratuïta i desinteressada.
Hem de posar en valor la nostra tasca i reivindicar la necessitat de mesures urgents per a combatre aquesta crisi, durant aquestes setmanes de confinament el nostre sector ha demostrat que la Cultura té un paper essencial en el dia a dia de les persones, una Cultura que avui s’enfronta a mesos d’incertesa i precarietat.

Per aquest motiu, la Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya s’ha sumat a la campanya #ApagadaCultural #CulturaEnVaga, que proposa deixar de fer publicacions culturals durant 48 hores, els dies 10 i 11 d’abril. Així mateix, anima a que s’hi sumin les entitats federades, especialment aquelles que aquests dies heu estat i sou tant actives a les xarxes socials.

L’Associació Sociocultural Aimerics ha posat en marxa un servei solidari per ajudar totes aquelles persones dels municipis de Ribera d’Ondara i Talavera (comarca de la Segarra) que ho necessitin. Els membres d’aquesta entitat s’han ofert a realitzar compres o encàrrecs a domicili perquè els habitants d’aquest territori, sobretot les persones grans, no hagin de sortir de casa.

A través d’una publicació de Facebook, l’ASC Aimerics ha posat a disposició dels habitants de la Segarra un número de telèfon des del qual es poden realitzar les comandes. Aquestes es poden fer a través d’una trucada telefònica o del WhatsApp.

Un cop s’ha fet l’encàrrec, els membres de l’associació fan les compres i després les entreguen a domicili, garantint les mesures de seguretat corresponents. Finalment, la persona interessada només ha de pagar l’import de la compra, ja que com s’especifica a les xarxes socials “el servei és totalment voluntari”.

Diumenge passat, dia 5 d’abril, la cançó del Drac de Vilanova i la Geltrú va ressonar per tots els racons de la capital del Garraf. Diferents músics van sortir al balcó de casa seva a interpretar aquesta peça a les sis de la tarda. L’acció va ser promoguda per l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat (l’ECMMVilanova) a proposta de l’associació del Drac de Vilanova.

“Estem molt contents que en aquests moments difícils puguem fer xarxa amb diferents entitats per créixer junts”, va posar en un tuit l’ECMMVilanova, impulsora del projecte “Música als balcons”. Aquesta iniciativa, que va començar a fer el Conservatori de Lleida, consisteix en tocar cada dia a les sis de la tarda una melodia famosa des del balcó de casa. Aquesta acció es grava i després es publica a les xarxes un vídeo recopilatori.

Diumenge passat, 5 d’abril, a quatre mesos de la #FestaMajor de la nostra vila vam fer ballar el @DracdeVNG a través de la #MúsicaalsBalcons. Estem molt contents de que en aquests moments difícils puguem fer xarxa amb diferents entitats per créixer junts. https://t.co/7ksa7kIhhG

— ECMMVilanova (@ECMMVilanova) April 6, 2020

Divendres 20 de març va ser el primer dia en què el conservatori vilanoví va animar els seus alumnes a tocar melodies famoses des de casa. Des de llavors fins avui ja han proposat més d’una quinzena de cançons, com per exemple l’Himne de l’alegria de Beethoven. Com expliquen des de l’ECMMVilanova, “l’acció es planteja com una mostra de suport a totes aquelles persones que estan lluitant contra la propagació de la Covid-19″.

“Ara ve el drac!”

Els diumenges, amb motiu de la iniciativa “Música als balcons”, toca interpretar diferents peces pròpies de la cultura popular vilanovina. Diumenge 5 d’abril va ser el torn de la cançó del Drac de Vilanova.

L’acció va mobilitzar una trentena de músics, intèrprets d’instruments com la tenora, el flabiol i el tamborí, el violí, la trompa o la gralla. En el vídeo recopilatori també es pot veure una versió de la peça en arpa, que interpreta la professora i arpista Esther Pinyol, i una versió de la cançó cantada, que en aquest cas fa una alumna. La lletra de la melodia comença tot dient: “Ara ve el drac!”.

Podeu veure el vídeo en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=2DoLWjLfkuE

(Foto: Drac de Vilanova i la Geltrú / Font: Facebook Drac de Vilanova)

La convocatòria d’assemblees

La convocatòria d’assemblea és important. Si no es convoca, o es fa malament, l’assemblea que se celebri és impugnable. Aquesta convocatòria ha de ser formal, per escrit, no pot ser verbal, i s’ha d’enviar o per correu electrònic (si els estatuts ho permeten) o per correu postal. Cal vigilar que si als estatuts posa que s’ha d’enviar amb un mínim de quinze dies d’antelació, s’ha de fer com ho diu, no es pot enviar catorze o tretze dies abans.

Informació que ha de constar en una convocatòria d’assemblea

a) Dia, lloc i hora. La primera i segona convocatòria ja no existeix, només n’hi ha una. Pel que fa al lloc, és important posar l’adreça del lloc de reunió.

b) Ordre del dia. És molt important, no es pot acordar ni votar res que no estigui integrat a l’ordre del dia. Tampoc es pot alterar l’ordre dels punts. Si una persona avisa que arribarà tard i s’acorda votar un determinat punt cap al final de l’assemblea, tothom ha d’estar-hi d’acord, si no no es pot canviar.

Si els punts de l’ordre del dia s’ordenen d’una determinada manera és per algun motiu. Per exemple, si a una persona no li interessen els primers punts de l’ordre del dia, pot decidir arribar trenta minuts més tard a l’assemblea. Si resulta que al final s’ha avançat la votació dels punts que li interessaven perquè s’han canviat d’ordre, pot impugnar l’assemblea.

c) Informar on es poden recollir o veure els documents objectes de votació. Si durant l’assemblea es votarà un tema que genera documentació, per exemple, l’estat de comptes, aquesta informació s’ha de posar a disposició dels socis prèviament perquè tinguin temps a valorar-la.

La documentació es pot fer arribar als socis en paper físic i deixar-la a la seu de l’entitat (en aquest cas s’han de facilitar còpies), o es pot enviar per correu electrònic o penjar a la pàgina web de manera temporal. En el moment en què es convoca l’assemblea, la junta ha de tenir tota la documentació relacionada amb l’ordre del dia, ja que els socis la poden demanar des del moment en què són convocats.

d) Delegació de vot. Hi ha entitats en què es pot delegar el vot, però hi ha d’altres en què no. Si als estatuts no posa res, el vot es pot delegar. En cas que es pugui delegar el vot, els estatuts poden especificar si es pot delegar a qualsevol persona o només es pot delegar a un soci de l’entitat. Un dels punts a favor de la delegació de vot és que permet que la gent que no pugui assistir a l’assemblea participi en la presa de decisions. De vegades, en segons quines votacions, com més vots hi hagi millor.

Què ha de contenir la delegació de vot? Nom i cognoms de la persona que delega el seu vot, indicar per a quina assemblea (de quin dia) es fa aquesta delegació de vot i nomenar la persona que se’n farà càrrec. La persona que delega el seu vot ha d’especificar quin dia redacta l’autorització i, a continuació, l’ha de firmar. El DNI no és necessari.

Exemple de convocatòria d’assemblea.

L’acta d’assemblea

En l’acta d’una assemblea s’ha d’especificar si aquesta és ordinària o extraordinària. També s’ha d’adjuntar l’ordre del dia (amb la documentació que estigui relacionada) i ha de constar el lloc i la data.

Pel que fa a les Assemblees Generals, és obligatori fer l’ordinària un cop l’any. Tota la resta són extraordinàries. D’aquestes se’n poden celebrar tantes com la junta vulgui o tantes com sol·licitin els socis.

Quins són els punts que ha d’haver-hi, com a mínim, en una Assemblea Ordinària?

• L’aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea anterior.
• Examen i aprovació, si escau, de l’estat de comptes.
• Examen i aprovació, si escau, de la memòria anual.
• Presentació i aprovació, si escau, del projecte de l’any següent.
• Precs i preguntes.

El canvi de junta es pot fer en una assemblea ordinària o extraordinària.

S’han de posar obligatòriament els assistents? Depèn de la situació de l’entitat, de vegades es recomana a les entitats que quan els socis entrin a l’espai on se celebrarà l’assemblea firmin la seva assistència. Altres vegades, si s’especifica només el nombre de persones, ja n’hi ha prou. El nombre d’assistents serveix per quadrar després el nombre de vots.

Exemple d’acta d’assemblea.

El Reglament de Règim Intern

El Reglament de Règim Intern d’una entitat serveix per explicar com funciona de manera interna. No és un document obligatori però sí recomanable. És molt útil per quan hi ha successions de juntes directives en relativament poc temps. Especifica com es fan les votacions en les assemblees, com funciona administrativament l’entitat, quin és el procés que es fa servir per pagar els tiquets de compra, etc. També pot indicar com funcionen les diferents seccions d’una entitat, en cas que aquesta en tingui.

No hi ha cap model sobre com ha de ser un Reglament de Règim Intern, es pot redactar en articles, per punts o com es vulgui. A diferència dels Estatuts, és un text que no és rígid ni ve imposat per la llei. Tampoc s’ha d’inscriure enlloc. Tal com diu el seu nom, és un reglament vàlid pel funcionament intern de l’associació. A l’hora de modificar-lo, es pot canviar en una assemblea per majoria, amb vots a favor i en contra. Per modificar els Estatuts, en canvi, es necessiten majories qualificades.

Els censos

Els censos són registres en els quals s’inscriuen les entitats. De vegades per estar inscrit en algun d’aquests censos es poden obtenir subvencions de manera directa. Per exemple en el Cens d’entitats que fomenten la llengua catalana. Potser l’associació no fa cursos de català, però si tota la cartellera la fa en català, ja és motiu suficient per estar-hi inscrit.  Altres tipus de censos són el d’entitats juvenils i el d’entitats de voluntariat.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Mentatdgt Pexels)

Comunicat de l’associació Dracs i Diables d’Igualada 

Seguint les directrius del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a causa de la pandèmia de la COVID-19 ens veiem amb l’obligació de cancel·lar el Firafoc que teníem previst pel pròxim dissabte 16 de maig.

La intenció, però, és poder-lo organitzar el 2021 aprofitant l’aniversari del Drac d’Igualada. Ja us contactarem al respecte.

Atentament,

Junta Dracs i Diables d’Igualada

(Foto: Víbria d’Igualada / Font: Facebook Diables d’Igualada)

El passat primer d’abril, l’Ajuntament de Tàrrega anunciava oficialment la suspensió de la Festa Major de maig, a causa de la Covid-19, ja que les mesures de prevenció desaconsellen actes amb aglomeracions de gent.

Des de l’Associació Guixanet volem agrair totes les mostres de suport rebudes per part de les colles convidades de fora vila i de les entitats de Tàrrega que participaven a la Nit del Tararot, previst pel dissabte 16 de maig a les 22.30 h. Emplacem tothom al confinament i a cuidar-se molt, perquè l’any que ve els volem a tots i totes a la plaça Major de Tàrrega amb més força que mai, celebrant una nova edició de la Nit del Tararot.

A banda de la Nit del Tararot, altres actes de cultura popular que han quedat suspesos dins del marc de la Festa Major de maig a càrrec de Guixanet són l’Eixideta i l’Eixida, amb la participació de diferents entitats de cultura popular targarines, i el ja tradicional Corretossino, que dóna el tret de sortida als actes de dissabte. Tanmateix succeeix amb el Correfoc de la BAT i, especial menció aquest any, a la Trobada Gegantera a càrrec de la Fal·lera Gegantera que enguany celebren els 150 anys dels Gegants de la Mercè.

Aquestes mesures de prevenció han portat a Guixanet a haver de suspendre també la Festa de la Primavera, on el grup infantil d’Arquets celebrava la seva festa anual. També s’ha vist cancel·lada la Festa de la Guixarrada, un nou acte que Guixanet tenia previst pel 18 d’abril a la plaça de les Nacions sense Estat, amb l’objectiu d’apropar la cultura popular a tothom. Dins d’aquest acte, també estava prevista la presentació del conte de Guixanet, concurs on hi participen totes les escoles de Tàrrega i on el conte guanyador és publicat. Queda en suspens la celebració del la Festa del Cacauero i la Rubinada, que està prevista pel 3 d’octubre.

Des de Guixanet volem deixar clara la total conformitat amb les mesures adoptades de suspensió dels actes de la Festa Major de maig. En aquesta i en totes les crisis cal prioritzar sempre el benestar de les persones. Ja hi haurà temps millors per gaudir de la cultura popular com cal.

(Foto: Celebració de la Nit del Tararot / Autora: Eva Balcells)

Reunida de forma telemàtica el passat divendres 3 d’abril de 2020, la Junta de Govern ha pres diversos acords per fer front a la crisi de la Covid-19 en l’àmbit del bestiari festiu:

Accions dutes a terme a nivell de federació:

• Gabinet de crisi: El dia 10 de març es va constituir un gabinet de crisi, format per cinc persones (membres de la Junta de Govern i personal laboral), que ha servit com a òrgan consultiu a l’hora d’analitzar la situació i les novetats que han anat sorgint. Tanmateix, ha resultat una eina útil per a prendre decisions de forma ràpida i coordinada.
• Comunicats: S’han publicat dos comunicats adreçats a les entitats.
• Servei d’atenció: S’han posat els mitjans necessaris per a mantenir el servei d’atenció a les entitats amb la màxima normalitat possible, traslladant equipament i fitxers als domicilis del personal laboral perquè puguin fer teletreball.
• Personal laboral: S’han pres mesures de comunicació i prevenció de riscos laborals per garantir la seguretat i la salut de les treballadores de la federació.
• Comunicació: S’han reforçat les accions de comunicació, animant les entitats a fer iniciatives, a fer-ne redifusió, publicant diverses guies i recursos per a la millora de la gestió de les entitats, i posant en marxa la publicació setmanal de vídeos “Bestiari en 1 minut“.
• Institucional: S’han establert contactes amb diferents administracions públiques i federacions afins al nostre àmbit per tal de donar suport i promoure iniciatives vinculades a la preservació i recuperació de la cultura.
• Contenció de despeses: S’estan revisant acords amb diversos proveïdors per tal de fer front a la incertesa d’aquest any, donada la previsible caiguda d’ingressos i la complexa gestió de la liquiditat.
• Assemblea: S’ha ajornat la celebració de l’Assemblea General Ordinària (prevista per una data d’abril), probablement fins a finals d’estiu. Aquesta serà convocada un cop aixecat l’estat d’alarma.

Accions dutes a terme a nivell d’entitats:

• Suport a la recuperació: Es consolida i es mirarà de reforçar el servei d’atenció, per tal de donar-vos suport a la recuperació de les activitats. Restem oberts a propostes o necessitats que ens feu arribar a través dels delegats territorials o pel correu info@bestiari.cat.
• Quota 2020: S’ha acordat rebaixar un 25% la quota de federació, de forma extraordinària per aquest any. Per tant, aquest any passarà a ser 75 €, i no s’emetrà cap gir bancari fins que es restableixi l’estat d’alarma. S’informarà amb antelació la data de gir dels rebuts bancaris. Com ja anem fent darrerament, es donarà major flexibilitat de pagament de la quota a les entitats que tinguin alguna dificultat econòmica (prèvia comunicació a la federació i pacte entre les parts). No veiem viable una rebaixa superior, ja que l’Agrupació també preveu enguany dificultats per caigudes d’ingressos.
• Renovació d’assegurances Responsabilitat Civil i Accidents: S’està negociant amb la companyia i la corredoria alguna mena de compensació en el proper rebut de renovació per a les colles que les heu contractat a través de l’Agrupació (venciment 1 de juny, renovació automàtica per rebut bancari), així com algunes mesures de flexibilització dels pagaments per aquelles entitats amb problemes de tresoreria. Quan en tinguem més detalls, us ho comunicarem de nou.

Que la cultura popular no s’aturi!

Aprofitem l’avinentesa per recordar a les colles que és important mantenir vives les entitats culturals mentre duri aquesta situació. A banda de promoure iniciatives del tot originals per oferir entreteniment a la mainada i als amants de la cultura, és bo que mantingueu el contacte amb la base social. A més, els responsables de l’entitat (membres de juntes directives, caps de colla…), tenim l’oportunitat per posar al dia la documentació de l’entitat, les subvencions i altres projectes.

L’Agrupació del Bestiari segueix a la vostra disposició de forma telemàtica per al que pugueu necessitar durant aquest període.

En nom de la Junta de Govern

(Autor foto: Miguel Á. Padriñán)

L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya vol compartir amb les entitats federades algunes reflexions compartides des de la Junta de Govern que pretenen situar les entitats a la realitat que estem vivint i la visió que tenim del procés de recuperació de l’activitat festiva del nostre país. Vagi per davant que estem parlant de reflexions que poden ajudar les juntes directives a prendre decisions, sempre subjectes a l’evolució de l’epidèmia del Coronavirus i a les instruccions que ordenin les autoritats sanitàries i l’administració competent.

Estem immersos en plena epidèmia del Coronavirus, sota l’aplicació de l’Estat d’Alarma i amb la petició de confinament de la població. És evident que a aquestes alçades, tot el món de l’associacionisme cultural té clar el què ha de fer (també el que no pot fer).

Aquests darrers dies han sorgit dins l’àmbit del bestiari festiu diverses propostes de caràcter lúdic per apropar la cultura popular als infants i facilitar el període de confinament. També són diverses les entitats que s’han posat a cosir mascaretes, o a cedir els equips de protecció individuals de l’entitat a centres sanitaris. A tots vosaltres, moltes gràcies! De fet, us animem que continueu amb aquestes activitats que utilitzen les xarxes per mantenir viva la cultura popular en aquests dies, que la flama no s’apagui.

Sou diverses les entitats que teniu activitats programades pels mesos d’abril, maig i juny que ens aneu preguntant sobre si aquestes es podran celebrar o no. Lamentablement, no tenim resposta a aquesta pregunta. L’extraordinarietat i la gravetat de la situació fa que el futur a curt termini sigui del tot incert. Si bé tenim coneixement que s’estan ajornant grans esdeveniments previstos entre l’abril i l’agost. També el sentit comú ens fa pensar que la plena activitat no es recuperarà en el moment que acabi el confinament, sinó que caldrà un període per tornar a posar en marxa el país i les administracions.

La nostra previsió és que seguiran havent-hi restriccions durant uns mesos. Amb molta probabilitat, poden veure’s afectades les activitats que impliquin afluència de públic fins ben entrat l’estiu.

En conseqüència, creiem que no és aconsellable canviar de data totes les activitats que no es puguin celebrar durant el procés de confinament o restricció a més endavant, pels següents motius:

• Algunes activitats fora del context de la festivitat associada poden perdre el seu sentit
• El calendari festiu no té capacitat per encabir tanta activitat
• Manca de recursos materials i econòmics fruit de la crisi

I,  essent conscients que el món del bestiari festiu està contenint les ganes i la il·lusió per a restablir l’activitat cultural del nostre país, us proposem:

• Per a les activitats extraordinàries o puntuals que s’hagin vist afectades: Anul·lar aquelles que quedin mancades de recursos i/o que no sigui viable el seu ajornament. Val més prioritzar la qualitat que la quantitat.

• Per a les activitats que se celebrin anualment (festes majors, festivitats de país…): En cas que no es pugui celebrar en condicions, es recomana centrar els esforços en planificar i enfortir l’edició 2021, en clau de restitució de la festa.

• Per a les activitats programades el segon semestre de 2020 i que sí que són viables: Davant la situació que estem vivint, us proposem ser generosos vers les entitats culturals properes que s’hagin quedat sense activitat festiva durant bona part de l’any (encara que siguin d’altres àmbits) i oferir-los un espai dins la vostra activitat.

Ara més que mai, necessitem teixir llaços entre entitats per a enfortir-nos i que la cultura popular sobrevisqui en aquesta situació.

Des de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya estem canalitzant tots els esforços possibles a acompanyar les entitats durant aquest procés, oferir-los tota la informació que els pugui ser d’interès i donar suport a aquelles iniciatives que es duguin a terme i que puguin ser d’interès general.

Així mateix, mantenim contacte periòdic amb les diferents institucions públiques per tal de facilitar al màxim la restauració de la normalitat en l’activitat cultural, a mesura que es vagi aixecant el confinament.

Accés a la informació oficial i contrastada

Es recomana als responsables de les entitats federades informar-se de forma permanent i seguir sempre les indicacions de les autoritats sanitàries publicades ÚNICAMENT per mitjans oficials:

• Web Departament de Salut: http://salutweb.gencat.cat
• Web Departament d’Interior: https://interior.gencat.cat
• Web Departament de Cultura: https://cultura.gencat.cat
• Web del Govern de la Generalitat: https://govern.cat/gov

La Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari

Els documents que ha de tenir una entitat són:

• Els estatuts adaptats a la llei 4/2008.
• El llibre registre de socis
• El llibre d’actes de l’assemblea
• El llibre de reunions de la Junta Directiva
• Les convocatòries d’assemblea
• El reglament de règim intern (no és obligatori tenir-lo però sí molt recomanable en alguns casos).

Els estatuts

Els Estatuts Socials són un text legal obligatori per l’entitat. Si els estatuts són previs a l’any 1997, s’han de canviar totalment mentre que, si són posteriors, cal adaptar-los a la llei 4/2008. Per fer-ho s’ha d’entrar a la pàgina web de la Generalitat, a l’apartat d’associacions i buscar on posa “model d’adaptació a la llei 4/2008”. S’hi pot accedir a través d’aquest enllaç.

Els estatuts han de ser prou amplis per no haver de canviar sovint el text. A través dels seus articles s’ha de regular a grans trets com funciona l’entitat, però sense entrar en el seu dia a dia. Això s’ha de regular amb el Reglament de Règim Intern.

Per modificar els estatuts cal convocar una Assemblea General Extraordinària. A l’hora de redactar-los es recomana simplificar, no incloure frases subordinades. L’objectiu és que siguin fàcils d’entendre perquè no pugui haver-hi una interpretació dels articles.

Aspectes a tenir en compte per redactar els Estatuts:

a) Regular qui pot ser soci. Moltes vegades hi ha estatuts amb cinc categories de socis. Es recomana simplificar-les perquè si no al final és un embolic.

b) Explicar com es convoquen les assemblees. En aquest cas és important posar que les assemblees es poden convocar per correu electrònic, ja que avui dia tothom en té i és un estalvi de temps i de diners.

c) Posar el percentatge de socis que poden reclamar que se celebri una assemblea, que s’exerceixi algun dret o que s’afegeixi un punt determinat en l’ordre del dia. L’any 2008 es va modificar la llei que regula les entitats perquè es volia que el soci tingués més pes dins les associacions. Cal tenir en compte que en una entitat l’òrgan sobirà és l’assemblea i, per tant, és el soci qui ha de tenir més veu i més vot.

Pel que fa als percentatges, aquests són variables. La Generalitat va posar en el seu model d’estatuts que per reclamar algun dret s’han de posar d’acord, com a mínim, el 10% dels socis. En general es recomana que el percentatge estigui entre el 5 i el 10%. Si l’entitat és molt nombrosa, aquest percentatge es pot reduir fins al 5%, perquè no sigui necessari posar d’acord un gran nombre de persones per reclamar algun canvi.

d) Detallar on aniran els béns de l’entitat en cas que aquesta es dissolgui. Dins dels estatuts és obligatori posar on anirà el patrimoni de l’entitat quan aquesta deixi d’existir. Es pot posar exactament qui se’n beneficiarà o indicar-ho en termes més generals. Per exemple, si la beneficiària serà l’Administració pública, l’església o alguna altra entitat. En aquests casos, es recomana beneficiar altres entitats semblants, del barri o del municipi, que tinguin el mateix objecte social.

e) Especificar quants anys pot estar la mateixa Junta Directiva en el càrrec. En aquests casos es recomana posar com a màxim vuit anys.

f) Revisar les finalitats de l’entitat. De vegades aquestes són massa concises. Com que no és obligatori complir amb totes les finalitats que apareixen als estatuts, és millor tenir una visió més global del que es vol fer i posar-ho. Es recomana ser oberts de mires perquè si més endavant es vol fer un projecte determinat, per exemple una activitat social, s’ha de vigilar que els estatuts ho permetin.

Els llibres

El llibre com a concepte de llibre, és a dir, una agrupació de pàgines, ja no existeix. Avui dia ja no és obligatori que les entitats tinguin llibres. Quan es parla de llibres de socis o llibres d’actes, es parla de fulls endreçats, ordenats i guardats. Pot ser a l’ordinador, en un arxivador i en qualsevol format. No cal ni que les actes estiguin impreses, sinó que poden estar escanejades. Aquests “llibres” actualment no s’han de presentar enlloc. Abans sí. L’important és que aquests llibres estiguin per si els demanen els socis.

Les entitats han de recollir, sigui en paper o digitalment, els següents llibres:

• Registre de socis. S’ha de tenir un llistat amb els socis i tenir les autoritzacions corresponents per poder tractar les seves dades i complir, d’aquesta manera, amb la llei de protecció de dades.
• Llibre d’actes de l’Assemblea. Totes les actes han de quedar recollides amb tots els seus acords.
• Llibre d’actes de les reunions de la Junta Directiva.

Per què és important que una entitat tingui llibres?

Primer de tot perquè és una obligació legal. En segon lloc, perquè és la prova que els acords que s’han votat a l’assemblea queden per escrit.

Tots els llibres s’han de conservar mentre l’entitat existeixi. Què passa si es perd un llibre? S’ha de fer constar la pèrdua, identificant el llibre que és i la data en què es creu que es va extraviar. Si la pèrdua del llibre ha suposat una possible pèrdua de dades personals, s’haurà de valorar si es fa alguna altra actuació.

El que és important és que en aquests llibres constin els acords, sinó les actes no serveixen de res. També és important que estiguin signades i endreçades per data.

Les actes de la Junta Directiva 

Són molt importants. La junta és qui porta el dia a dia de l’entitat i, per tant, les decisions que pren han de quedar recollides. No cal fer actes literals, es poden resumir. El que interessa és que hi hagi constància dels acords. Si hi ha una discussió, es pot fer constar que entre dos membres de la junta hi ha diferents punts de vista i explicar de manera general quins són.

Segons la llei, en les reunions de la Junta Directiva només poden assistir els membres de la junta. S’hi poden tractar temes que poden afectar tercers o que tenen una certa transcendència i, per tant, ha d’haver-hi confidencialitat. Cal tenir en compte, a més, que els responsables legals de l’entitat són els membres de la junta directiva, motiu pels quals s’ha de vigilar encara més el flux d’informació.

La llei diu que la junta d’una entitat s’ha de reunir, com a mínim, un cop al trimestre, és a dir, quatre cops l’any.

El canvi de la junta

Quan una entitat canvia de Junta Directiva, aquesta s’ha d’inscriure al Registre d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat. La inscripció es pot fer de manera presencial o telemàtica, en cas que l’entitat disposi d’algun certificat d’usuari.

En quines situacions més s’ha d’anar a aquest registre?

• Quan es modifiquin els Estatuts de l’associació.
• Quan l’entitat canviï de domicili.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Reunió entre dues persones / Font: Pexels)

El lleó és un animal que és vist en la cultura universal com a fort i noble. Moltes civilitzacions el consideren el “rei dels animals” i per aquest motiu li atribueixen valors com el coratge i la majestuositat. De fet, quan se’l representa, en diverses ocasions apareix amb una corona. El lleó, a la vegada, també simbolitza la força i el poder, motiu pel qual se’l sol trobar en molts escuts i emblemes.

En la religió cristiana, hi ha ocasions en què el lleó representa l’evangelista sant Marc. Es creu que és així per la manera com va descriure la resurrecció de Jesús, ja que ho va fer recollint un vell mite segons el qual el lleó podia insuflar aire a un mort i reviure’l. Altres vegades, el lleó representa la figura de Jesús, per aquesta relació amb la resurrecció que se li atribueix a l’animal.

A l’edat medieval, també es relacionava Jesús amb el rei de la jungla per un altre motiu. Com que aquest animal dorm amb un ull obert, hi havia la creença que Crist ho feia de la mateixa manera però vetllant per les ànimes dels homes.

Foto: El Lleó de Barcelona recuperat es va estrenar el 1993 i va ser creat per l’artista solsoní Manel Casserras /Font: Facebook Amics dels Gegants del Pi.

Avui dia, a Catalunya, en l’àmbit del bestiari festiu es poden trobar diferents figures que representen un lleó. Aproximadament n’hi ha una desena, que formen part dels seguicis festius de ciutats com Barcelona, Tarragona, Reus o Valls. La primera referència històrica que es té d’aquestes figures data del segle XV. Apareix en textos que descriuen els elements festius de les processons de l’època.

El caràcter que se li sol donar a aquestes figures és majestuós i solemne. De fet, moltes vegades comparteix aquest paper amb les Àligues. Aquest és el principal motiu pel qual aquesta figura normalment no tira foc.

5 curiositats del Lleó com a imatge festiva 1 El primer lleó del qual es té constància és el de Barcelona

La primera referència que es té del lleó a Barcelona apareix al Llibre de les Solemnitats l’any 1424. Es tracta d’un inventari dels elements que van participar en la processó del Corpus d’aquell any. La figura del lleó forma part de l’entremès de santa Maria Egipcíaca i Zozines. El que no està clar al document és si era una figura o una disfressa de lleó.

Cal assenyalar, però, que fins al 1601 el lleó no es troba referenciat com a figura amb carcassa i coronada. En aquesta ocasió es parla d’ell amb motiu de les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort.

2 La quimera de Caldes, dels pocs lleons amb pirotècnia

La Godra és una de les poques bèsties de Catalunya que s’inspira en un lleó. La figura, construïda l’any 2000 per Dolors Sans, té cap i cos de lleó, cua de serp i ales de ratpenat. Representa l’esperit malèvol de la Font del Lleó, la més coneguda de Caldes de Montbui.

A diferència dels altres Lleons que hi ha Catalunya, aquest sí que tira foc, com el Lleó Brumot de Gavà.

3 L’únic que està dempeus Foto: El Lleó i Lleonet del vendrell estan fets de polièster de resina i fibra de vidre /Font: Facebook Lleó del Vendrell

Fins ara, l’únic Lleó de Catalunya que està en posició reptant és el del Vendrell, beneït el 24 d’abril de 2015. L’altra excepció és el Lleonet del Vendrell, beneït el 3 de juliol de 2015. Com l’anterior, també va ser creat per l’escultor Manel Llaurador.

4 Famós pels seus brams

El Lleó de Barcelona al segle XVII era molt popular i famós pels seus brams. Així ho explica el folklorista Jan Grau, fent referència als textos del pare Rebullosa, que parlen de les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort.

Un segle més tard, el 1771, aquests brams van deixar d’agradar. El Capità General i la Reial Audiència van manar que els portants del Lleó no fessin els bramuls que solien fer.

5 El lleó a Tarragona, martiri de la santa

A Tarragona, la primera referència escrita que es té de la imatge festiva del lleó també prové del segle XV, com el de Barcelona. En aquest cas, es tracta d’una figura que acompanyava un gran carro anomenat “La Roca de Santa Tecla” que representava diferents passatges de la vida de la santa.

Diu la llegenda, que una part del martiri que li van fer va consistir a envoltar-la d’ossos i lleons famèlics. Aquests, en comptes de llançar-se sobre ella, van començar a menjar-se els uns als altres. En altres versions de la llegenda, quan van llançar la santa als lleons, aquests li van llepar les ferides.

Fonts d’informació:

Viquipèdia “Lleó”

Viquipèdia “Lleó de Tarragona”

El bestiari ocult del MNAC

Article El lleó de Jan Grau, publicat a festes.org.

Llibre: Bèsties de Festa!, CIM edicions

Article: Santa Tecla, patrona de Tarragona: Vida i llegenda

(Foto: El Lleó de Tarragona en una cercavila / Font: Amics del Lleó de Tarragona)

El Tradicionàrius 2020 posa en valor la música folk com espai de creació oberta als canvis del país i a les seves modes i complicitats. Enguany, la programació inclou espectacles que absorbeixen les innovacions del moment i les noves tendències culturals i socials; així com també propostes multidisciplinàries.   ···PROGRAMA ···   · Divendres 10 de gener, 22 h Inauguració Tradi 2020 Seguici inaugural de la Plaça de la Vila al CAT amb KABUM i el COL·LECTIU GUIRIGRALL. Seguidament concert de KEPA AURRERA.   · Dijous 16 de gener, 21.30 h ARNAU OBIOLS. Tost. Un ritu sonor íntim, un art primitiu i nou alhora    · Divendres 17 de gener, 22 h RIU. 10 anys. So acústic i potent, jove i arrelat    · Dissabte 18 de gener, 22 h EL PONT D'ARCALÍS + LA PORTÀTIL FM. Un repertori ballable de temes populars i de nova creació   · Divendres 7 de febrer, 22 h  LA MORENETA. Germà Negre & Els Sons Essencials. Entre la rumba i el rock'n'roll. Estrena absoluta   · Divendres 28 de febrer, 22 h  SOCARREL. Dansa que balla amb l'electroacústica i la polifonia tradicional   · Divendres 20 de març, 22 h  EL DILUVI. Junteu-vos. L'Ovidi com a brúixola i l'amor com a bandera. 25 anys de vacances      Aquesta informació s'ha actualitzat el 18 de desembre de 2019, per la qual cosa, en previsió de possibles modificacions o novetats de darrera hora, així com per consultar informació detallada de cada concert, us recomanem visitar el web de Tradicionàrius i, a més, podeu seguir l'actualitat del Festival a Twitter: @tradicionarius.     #ciclesifestivalsmusicals  

Amb motiu del període de confinament que està vivint la població a causa de la crisi del coronavirus, diferents entitats del Vendrell han decidit organitzar un concurs de cartells per motivar i mantenir actives les entitats culturals. La proposta està dirigida a infants i joves d’entre 3 i 14 anys, membres d’aquestes associacions, i consisteix en fer un dibuix en el qual apareguin algunes de les imatges festives del municipi.

El concurs està dividit en diferents modalitats, segons les edats i les entitats a qui vagin dirigits els dibuixos. En el cas del Cabrot Petit del Vendrell, els participants han de plasmar la seva manera de veure aquesta figura festiva. El principal requisit del concurs és que en el dibuix apareguin tots els elements de la colla, és a dir, el Cabrot, el Cabrot Petit, les Maces i la Batucada.

El cartell, que té per títol “Santa Anna 2020 – Festa Major – El Cabrot Petit”, es pot fer en format vertical o horitzontal, DIN A3 o DIN A4, i la tècnica és totalment lliure. Es poden fer servir llapis de colors, aquarel·les o fins i tot fer un collage. El jurat, que en el cas del Cabrot Petit estarà compost per la Junta de l’entitat, valorarà l’originalitat i la creativitat dels participants.

Tots els treballs es poden fer arribar a l’Associació Drac de Foc el Cabrot del Vendrell a través del número de WhatsApp de l’entitat, ja que el concurs és exclusiu pels membres d’aquesta associació. Tenen temps fins al divendres 1 de maig. Per presentar-se cal fer una foto del dibuix i enviar un petit vídeo (en format horitzontal) en el qual cada infant expliqui en què s’ha inspirat a l’hora de dibuixar el cartell, quina tècnica ha utilitzat i què és el que vol transmetre.

El concurs de cartells de Festa Major del Cabrot Petit estarà dividit en dues categories. La primera a nens i nenes d’entre 3 i 8 anys, i la segona a infants i joves d’entre 9 i 14. El dibuix guanyador d’aquesta última categoria tindrà el privilegi de convertir-se en el cartell de Festa Major de l’entitat. L’obra es publicarà a les xarxes socials i se’n faran còpies físiques que es penjaran a diferents espais i comerços del Vendrell.

El premi per a la categoria d’infants d’entre 3 i 8 anys serà una sorpresa pensada per a tota la família, mentre que tots els nens i nenes que participin en el concurs de cartells rebran un petit detall.

Altres associacions del Vendrell també participen en la iniciativa

A part del Drac de Foc el Cabrot del Vendrell, l’associació Àliga del Vendrell i l’entitat Gegants i Nans del Vendrell també han impulsat un concurs amb les mateixes bases dirigit als seus socis més joves. En el cas de l’Àliga, el requisit del dibuix és que contingui les dues àligues, els portants i els grallers. En el cas dels Gegants, en el cartell han d’aparèixer les dues parelles de gegants, els gegantons, els nans i els grallers.

Com en el cas del Cabrot, per presentar-se al concurs s’haurà d’enviar una foto del cartell i un vídeo al grup de WhatsApp de cada entitat. En el vídeo, cada infant haurà d’explicar què vol transmetre amb el dibuix, com l’ha fet i en què s’ha inspirat. Els cartells es poden presentar en horitzontal o vertical, en DIN A4 o DIN A3, i la tècnica és totalment lliure.

Tenen generalment dos ulls, que ocupen la major part de la seva cara; antenes, per captar informació del seu entorn, i ales, que els permeten anar d’un lloc a l’altre. La família dels insectes en el món del bestiari festiu no és la més àmplia però sí una de les meves variades. Està formada per escorpins, borinots, papallones, fil·loxeres i altres tipus de bèsties com el diabló, un escarabat que ataca l’avellaner i l’alzina.

Actualment, segons xifres de l’arxiver de bestiari festiu Ramon Saumell, existeixen al voltant d’una trentena de figures al territori català inspirades en insectes. Es tracta d’un tipus d’animals que no s’inclouen en els grups “clàssics”, com poden ser les àligues, els dracs o les mulasses. No tenen antecedents històrics, sinó que són més aviat moderns. En comptes de tenir fesomies similars, el que realment els uneix són les històries singulars que tenen al darrere.

El primer insecte que va aparèixer a la família del bestiari festiu català va ser la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, l’any 1981. Mercè Beneit va ser una de les persones que va participar en la creació d’aquesta bèstia encarregada per l’Ajuntament. La van fer amb una estructura de ferro i malla de galliner. El cos el van recobrir amb pasta de paper i la cua la van fer de lona.

Foto: Primera fil·loxera que va tenir Sant Sadurní d’Anoia / Font: Festa de la Fil·loxera

Com explica Beneit, en aquell moment ni ella ni els seus companys, vinculats al col·lectiu artístic local El Taller, estaven al corrent que eren els constructors del primer insecte del bestiari català. “Tampoc érem conscients que només hi havia dracs, simplement era l’encàrrec que ens havien fet”, afirma, i afegeix que el que recorda d’aquella època és que va costar trobar informació sobre l’aspecte de la fil·loxera. Una de les fonts en les quals es van basar va ser en un dibuix de l’insecte.

Quan Beneit parla “d’aquella època” es refereix als volts del 1979, any en què es van constituir els primers ajuntaments democràtics. En aquell moment van sorgir diferents moviments de recuperació de la cultura popular, la festa i la història local. Com explica l’etnòleg Xavier Cordomí al llibre Bèsties de festa!, al principi la construcció d’imatgeria es va veure limitada “a la creació pràcticament exclusiva de dracs”. A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, ja van aparèixer tota classe de bèsties.

Si el primer insecte de la imatgeria festiva catalana va ser una fil·loxera, un animal molt vinculat a la història de Sant Sadurní d’Anoia, a causa de les plagues que va haver-hi a les vinyes durant la segona meitat del segle XIX, el segon insecte a aparèixer va ser un escorpí. Es tracta de l’Estavat de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), construït el 1989 pel famós constructor solsonès Manel Casserras (1929 – 1996).

Francesc Canals, president del Grup Local del Correfoc “Estavats”, explica que al municipi hi ha una zona, al costat del pantà de la Llosa del Cavall, que li diuen els “Estavats” perquè s’hi poden trobar molts escorpins petits que reben aquest nom. “Es va triar aquest animal perquè volíem que fos alguna cosa típica d’aquí”, recorda, i afegeix que les persones encarregades de triar aquest insecte van ser, precisament, els organitzadors del correfoc que se celebra cada any per la Festa Major, és a dir, pels volts del 10 d’agost.

Foto: L’any 2018 es va construir una rèplica de la Papallona de Sant Pere que pesés menys / Font: Colla de la Papallona de Sant Pere de Terrassa

La història dels insectes al món del bestiari continua als anys noranta amb la Papallona de Sant Pere. La figura, estrenada el 6 de juny de 1992, va ser construïda per Pep Ruiz Ragà en memòria d’una amiga seva que havia mort feia relativament poc: l’activista terrassenca Rosa Mora i López (1936 – 1990). Mora va ser una persona clau en la recuperació de les festes populars de la seva ciutat, Terrassa, després de la dictadura franquista.

El fet que a la figura s’hi pugui trobar un insecte com la papallona es podria dir que és anecdòtic, ja que el que de veritat té significat és el tronc, recobert de roses i mores en una clara referència al nom de l’activista. Quan el constructor Pep Ragà va haver acabat la figura, la va donar a l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere que, dos anys més tard, la va cedir a un grup de joves engrescats a organitzar activitats al barri.

David Traver és un d’aquests joves que a mitjans dels noranta va començar a treure la Papallona de Sant Pere durant les festes de la ciutat. Explica que el que més atrau de la figura és el fet de ser una bèstia amable, que en comptes de foc tira aigua. “A l’estiu ve molt de gust”, afirma. Traver també assenyala que el fet de no tirar foc és un altre dels motius pels quals la figura forma part d’un àmbit més familiar, ja que als nens els agrada molt. La papallona, a més, crida l’atenció perquè, al ser un insecte, no és molt habitual.

Foto: Al costat esquerre de la figura es poden veure les roses del tronc de la Papallona / Font: Colla de la Papallona de Sant Pere de Terrassa

Avui dia es pot dir que els insectes en l’àmbit del bestiari festiu s’han convertit en un grup propi. De fet, al llarg d’aquests trenta-nou anys, des de l’aparició de la primera Fil·loxera l’any 1981, s’han organitzat diferents trobades. Un dels esdeveniments dels quals es té constància és la XII Mostra de Bestiari Festiu: “Insectes i bitxets”, que es va celebrar durant les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona l’any 2010. Hi van participar un total d’onze bèsties de diferents tipus, entre les quals hi havia el Diabló de la Selva del Camp (2000) i les Libèl·lules d’Olesa de Montserrat.

Foto: El Borinot de Foc en una trobada a Vilassar de Mar / Font: Associació del Borinot de Foc

Una altra trobada, en aquest cas més recent, és la que es va celebrar el 2016 al Vendrell. La va organitzar l’Associació del Borinot de Foc per celebrar el cinquè aniversari de la seva bèstia. Un dels aspectes a destacar d’aquesta figura és que no té una història al darrere vinculada al municipi, sinó que es va construir per aportar a la ciutat del Vendrell un “element diferent” en comparació al bestiari tradicional explica el president de l’entitat, Josep Sendra.

Un dels motius pels quals la colla va decidir fer un borinot és perquè té una forma bastant simple i, per tant, el podien construir des de zero els mateixos membres de l’entitat. Una altra raó pels quals es va escollir aquesta figura és perquè d’insectes com a bestiari festiu n’hi ha pocs arreu de Catalunya. Per tant, era un tret diferencial que podria fer servir la colla a l’hora de proposar intercanvis.

(Foto: Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia / Font: Festa de la Fil·loxera)

És obligatori que totes les entitats, si tenen menors d’edat, exigeixin el certificat de delictes de naturalesa sexual a totes les persones que tinguin un tracte habitual i continuat amb menors. El certificat l’ha de demanar la junta directiva un cop l’any per un tema de seguretat, així ho diu la llei. En el cas que es cometés un delicte sexual i la junta no tingués aquest certificat, recauria sobre ella part de la culpa. També cal tenir en compte que la denúncia que es fes aniria per la via penal.

El certificat de delictes de naturalesa sexual s’ha de demanar anualment. Qui té l’obligació de sol·licitar-lo és la persona que tracta amb el menor.

Casos obligatoris

Només és obligatori demanar el certificat de delictes de naturalesa sexual si l’entitat realitza habitualment activitats amb menors. En el cas que es tractés d’un tema puntual, com podria ser la realització d’un taller un dia concret de l’any, no caldria demanar-lo. En canvi, si les sessions es fessin cada quinze dies o un cop al mes sí que caldria.

En el cas dels pares o els tutors legals, si aquests estan presents durant les sessions, no és necessari reclamar el certificat de delictes de naturalesa sexual als monitors perquè s’entén que aquests ja estan vigilant els seus fills. Ara bé, si l’activitat està organitzada per un pare/mare de l’entitat, i en la classe hi ha altres menors a càrrec seu, sí que és necessari que la junta disposi d’aquest document.

Full d’autoritzacions als menors d’edat

Cada vegada que hi hagi alguna sortida, l’associació ha de tenir les autoritzacions de tots els pares i mares conforme aquell nen o nena pot desplaçar-se per fer una determinada activitat. Es tracta d’un paper en el qual els progenitors donen permís als monitors per actuar en diferents casos, com per exemple, davant d’accidents o lesions. En situacions com aquestes, els monitors han de tenir el permís explícit dels pares o els tutors legals per prendre decisions en el cas que no es puguin localitzar els responsables dels menors.

Aquesta autorització, a més, ha d’estar firmada per un dels dos pares. Si té la firma dels dos, millor, però no és necessari. Normalment, la pàtria potestat dels infants la tenen els dos progenitors, a no ser que un jutge l’hagi retirada.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Taller de plastilina/ Font: Pexels)

1) Caducitat del certificat digital durant l’estat d’alarma

Les oficines de l’Agència Tributària, com bona part de l’administració pública estan tancades al públic i, per tant, resulta impossible poder renovar el certificat digital.

En relación con aquellos contribuyentes cuyo certificado electrónico esté caducado o próximo a caducar, se informa que la AEAT permite el uso de los certificados caducados en su SEDE de acuerdo con lo previsto en Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo.

Es posible que su navegador habitual no se lo permita en cuyo caso le recomendamos lo traslade al FireFox donde podrá seguir usándolo.

2) No interrupció dels terminis per a la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries

La suspensión de los términos y la interrupción de los plazos administrativos que se establecen en el Real Decreto que declara el estado de alarma, no será de aplicación a los plazos tributarios, sujetos a normativa especial, ni afectará, en particular, a los plazos para la presentación de declaraciones y autoliquidaciones tributarias.

3) Mesures excepcionals sobre ajornaments i fraccionaments de deutes amb l’administració

Medidas excepcionales para solicitar aplazamientos de acuerdo con las reglas de facilitación de liquidez para pymes y autónomos contemplada en el Real Decreto-ley 7/2020 de 12 de marzo.

Concesión de un máximo de 6 meses, los primeros 3 meses sin interés.

Se amplía el plazo de pago de deudas tributarias en curso y que tengan vencimiento (aplazamientos, fraccionamientos, deudas en voluntaria y ejecutiva entre otros), desde el 18.03.2020, se suspende el pago hasta el 30.04.2020. Las deudas con vencimiento entre el 14.03.2020 y el 18.03.2020 también quedan suspendidas mientras dure el estado de alarma.

Para aquellas deudas que se comuniquen a partir del 18.03.2020, el plazo de pago se extiende hasta el 20.05.2020.

4) Paralització de tributs de la Generalitat de Catalunya

Paralització de la presentació i pagament de les autoliquidacions pròpies i cedides fins a la data de finalització de l’estat d’alarma.

5) Formulació i aprovació de comptes anuals i convocatòria d’assemblees

Es permet, encara que no consti en els seus Estatuts, que les reunions telemàtiques de les associacions, s’entendran realitzades a la seu de la persona jurídica.

S’incrementa el termini per a la formulació dels Comptes Anuals fins al 30/06/2020. En conseqüència, el termini per l’aprovació dels Comptes Anuals del 2019 serà amb data límit 30/09/2020 (durant els 3 mesos següents a la data de formulació d’aquests).

No es permet la convocatòria d’assemblees (es troben suspesos tots els terminis de tots els actes). Cada Junta Directiva haurà de convocar i celebrar, si s’escau, l’Assemblea General dins el termini de tres mesos a partir de l’aixecament de l’estat d’alarma.

Que la cultura popular no s’aturi!

Aprofitem l’avinentesa per recordar a les colles que és important mantenir vives les entitats culturals mentre duri aquesta situació. A banda de promoure iniciatives del tot originals per oferir entreteniment a la mainada i als amants de la cultura, és bo que mantingueu el contacte amb la base social. A més, els responsables de l’entitat (membres de juntes directives, caps de colla…), tenim l’oportunitat per posar al dia la documentació de l’entitat, les subvencions i altres projectes.

(Autor foto: Mohammad Pexels) 

Aplicació Festa, Foc i pirotècnia

A causa del confinament pel Covid-19, alguns dels serveis de l’Adminstració Pública se n’han vist afectats.

En concret, des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ens informen que si durant el període de confinament algú té alguna dificultat sobre l’aplicatiu Festa, foc i pirotècnia, d’acreditació de formacions CRE, podeu posar-vos en contacte amb la persona responsable de l’aplicació (Josep Bonet) mitjançant el correu jbonetc@gencat.cat.
IMPORTANT: Les consultes enviades a formacio.cpt@gencat.cat no seran ateses durant el confinament.

Que la cultura popular no s’aturi!

Aprofitem l’avinentesa per recordar a les colles que és important mantenir vives les entitats culturals mentre duri aquesta situació. A banda de promoure iniciatives del tot originals per oferir entreteniment a la mainada i als amants de la cultura, és bo que mantingueu el contacte amb la base social. A més, els responsables de l’entitat (membres de juntes directives, caps de colla…), tenim l’oportunitat per posar al dia la documentació de l’entitat, les subvencions i altres projectes.

L’Agrupació del Bestiari segueix a la vostra disposició de forma telemàtica per al que pugueu necessitar durant aquest període.