Agregador de canals

Missatge d'error

Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2405 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/menu.inc).

40 anys del Drac d’Igualada, una bèstia creada de forma altruista per dotar la ciutat de bestiari festiu

Notícies Bestiari - dv., 13/08/2021 - 12:26

Text de Marcel·lí J. Valls i Torné

Ara fa justament quaranta anys, el mes de juliol de 1981, quatre igualadins estaven construint el que seria el nou drac d’Igualada. Tres artistes locals (Isidre Pujol, Maria Àngels Gual i Àlvar Ymbernon) n’havien tingut la idea inicial l’estiu de l’any anterior i al mes d’octubre se’ls afegí el també artista Emili Miramunt.

Tots quatre, a partir d’aquell moment i amb seriositat, en uns moments de clara reviscolança de la Festa Major i sobretot del seu vessant més folkloric i popular, començaren a elaborar el projecte amb la manifesta voluntat d’oferir un drac a la ciutat, que feia ja uns anys que no en tenia.

Pel que fa al disseny, decidiren de fer-lo segons l’estil més habitual d’aquest bestiari i tenint present l’aspecte que tenia el drac igualadí els anys de seva infantesa: un drac de color verd que al migdia de la vigília de Sant Bartomeu baixava carrer de l’Argent avall cap a la plaça de l’Ajuntament per reunir-se amb els gegants a la Casa de la Ciutat. Explicaven que no era per manca d’idees originals, sinó perquè, per damunt de tot, els movia el desig de guardar fidelitat a les formes més típiques d’aquest entremès.

El cas és que el mes de febrer de 1981 encarregaren al manyà Murillo la que seria l’estructura base feta de rodó de ferro i, tot seguit, a partir del març, hi treballaren il·lusionats cada dissabte a la tarda al jardí del domicili de l’Isidre (un dels quatre) al carrer de Capellades.

L’estructura inicial la cobriren amb filat de galliner i, una vegada assolit la forma i volum adequats, l’anaren tapant amb successives capes de paper encolat. Aquest paper, no era pas un paper qualsevol, ni de bon tros, es tractava de fulls del Diari d’Igualada, l’Avui i La Vanguardia.

Una vegada acabada la cobertura de paper, només calia pintar-lo. Després de diverses proves, s’escolliren colors més aviat foscos i no pas cridaners. El color principal, lògicament, fou el verd, acompanyat encertadament de detalls vermells (la cresta, la llengua, la cua) i matisat tot amb uns tocs de bru. L’aplicació d’una darrera capa de vernís protector es va fer al taller de l’Amadeu Font, conegut artista i pintor.

Arribat el diumenge de Festa Major, el Drac, nou de trinca, participà en la cercavila de sortida d’ofici. Fou portat pels seus constructors, els quals, una vegada arribats a la plaça de l’Ajuntament, abans de començar els castells, en feren el lliurament a la ciutat.

“De tot plegat, en puc donar fe, ja que com a responsable que era a llavors de la part folklòrica de la festa, els constructors em feren partícep des de bon començament del seu projecte”, explica Valls i Torne. Recíprocament també des del principi, “comptaren amb el meu suport moral i, també, de qui era regidor de cultura i festes, Joan Rey i Alemany, sense oblidar la complicitat i suport dels cònjuges respectius.

“A més tingueren la gentilesa de convidar-me a les seves sessions dels dissabtes perquè fos testimoni directe de la gestació i naixença d’aquest nostre element patrimonial”.

Personal satisfacció i coneixença general dels igualadins i amants de les nostres festes i tradicions. Molt especialment, en recordo i em refereixo als autors pel seu gest, pel seu treball totalment altruista i per les atencions que em tingueren. Llastima que l’Àlvar ja no estigui entre nosaltres.

El Mamut de la Canonja, una espècie de “Mammuthus meridionalis” trobat al Barranc de la Boella

Notícies Bestiari - dt., 10/08/2021 - 13:57

El passat divendres dia 6 d’agost es va presentar el nou drac  Mamut de la Canonja, dissenyat i construït per l’escultora de la festa vilafranquina Dolors Sans. A l’acte de presentació es va representar una petit espectacle en el qual dos arqueòlegs trobaven el Mamut, davant d’un nombrós públic assegut d’acord amb la normativa Covid. Es van fer diversos parlaments per part de l’escultora Dolors Sans, el representat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Lluís Bros, la colla de diables de la Canonja, promotora de la peça, i el regidor de cultura, Salvador Ferré. 

Quan  les normes de la pandèmia ho permetin, es realitzarà un bateig del Mamut amb dos dracs de padrins: la Víbria de Tarragona i el Basilisc de Mataró. L’acte va acabar amb una encesa del Mamut i la dansa de protocol amb música composta expressament per la peça. La creació el Mamut és fruit d’una proposta dels pressupostos participatius de 2019 de l’Ajuntament de la Canonja.

Antecedents d’animals prehistòrics

A la Canonja hi ha l’important jaciment arqueològic del Barranc de la Boella, on s’han trobat restes notables d’una espècie de Mamut anomenat Mammuthus meridionalis. Aquest mamut meridional no era tant pelut com els altres de la seva espècie, ja que vivia en zones més càlides i és el motiu de la creació del drac Mamut.

El disseny de  Dolors Sans és una peça en posició agressiva, com atacant a la gent per reforçar el seu to de drac i es reforça aquesta intenció amb les potes de davant aixecades i la trompa enlaire. Sembla ser que era una de les conductes dels mamuts a l’atacar. Els ullals retorçats és el seu element més característic. No era un mamut pelut com el de l’imaginari de la gent . Per relacionar la imatge del mamut amb la realitat, s’ha fet una melena al cap, pèl curt al llom que s’acaba amb la pell sense pèl a la part inferior.

La figura té un aire naturalista i es contraposa amb un pintat més expressionista que reforça els volums i l’actitud agressiva, pròpia dels dracs. Seguint la tradició catalana dels dracs, el Mamut és una peça de dos portadors que van amagats per unes faldilles amb l’escut de la Canonja brodat. 

Característiques de la peça

El Mamut és de fibra de vidre (reïna de polièster). Les potes i els suports dels portadors són d’alumini. Pesa 45 quilos i sobre les potes mesura 3 ,20 metres d’alçada i 2,90 metres de llargada . Disposa de 9 punts de foc distribuïts als ullals, les orelles i la cua.

El procés de construcció comença amb una escultura en fang a mida real del Mamut. Sobre l’escultura de fang es col·loca la fibra de vidre. Un cop la fibra és consistent, es separa de l’escultura de fang  i ja  queda la peça construïda. Posteriorment es pinta, es col·loquen les potes i l’estructura pels portadors i els punts de foc.

Notícies relacionades

El Bou de Foc del Vendrell celebra el 35è aniversari amb una exposició al Portal del Pardo

Notícies Bestiari - dv., 06/08/2021 - 13:54

El Bou de Foc del Vendrell està d’aniversari, compleix 35 anys, i per celebrar-ho ha preparat una exposició a la Sala Polivalent del Portal del Pardo del Vendrell. La mostra és d’entrada gratuïta i es podrà visitar en l’horari habitual d’aquest espai fins dissabte 28 d’agost (de dimarts a dissabte d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Tancat diumenges, dilluns i festius).

En ella es podrà veure un recull de fotos de la colla, que aniran acompanyades d’una explicació de la seva trajectòria. També estaran exposats els vestits, els timbals i les 13 maces que solen acompanyar la bèstia en les seves sortides, com també el mateix Bou de Foc.

L’exposició, a més, tindrà una convidada especial, la Vaca “Xula” de Vacarisses, amb la qual s’hi va casar fa 25 anys. Finalment, es podrà veure un vídeo amb imatges d’algunes cercaviles en les quals ha participat la bèstia vendrellenca.

La figura del Bou de Foc del Vendrell va ser construïda l’any 1986 per una colla d’amics amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper i va actuar per primera vegada durant la Fira de Santa Teresa del Vendrell d’aquell mateix any. Des de llavors, el Bou de Foc, ha restat incorporat al ric bestiari festiu vendrellenc, participant en cercaviles, correfocs i d’altres manifestacions culturals.

En la Cercavila de Foc de la Festa Major del Vendrell de 1991, la figura va ser parcialment destruïda en encendre’s, accidentalment, el carretó de coets del grup. A causa d’aquest fet, es va construir una rèplica del Bou –l’actual– amb resina i fibra de vidre. L’obra la va realitzar l’escultora Dolors Sans. Les úniques diferències amb l’anterior són les majors dimensions de la nova bèstia (un 20% més gran) i la forma i disposició de la cua.

De cara al mes d’octubre d’aquest any, per la Fira de Santa Teresa, és quan el Bou complirà els 35 anys. L’entitat espera preparar algun acte commemoratiu, que es farà en funció de l’evolució de la pandèmia. Per la tardor, la colla també espera estrenar els nous vestits, que mantenen el disseny actual.

(Foto de: Jordi Arr Ca)

La imatgeria festiva i els balls populars de Sitges sortiran al carrer per la Festa Major del 2021

Notícies Bestiari - dv., 06/08/2021 - 13:41

El passat dimecres 4 d’agost es van donar a conèixer els actes de la Festa Major de Sitges. Un any més, la lluita contra la pandèmia ha obligat a modelar alguns dels principals actes , però la gran diferència respecte de l’any passat és que l’imaginari festiu i els balls populars sí que es podran veure en actuacions controlades al carrer, acompanyats de les seves músiques.

La presentació de la Festa Major ha permès conèixer com serà aquest retorn dels integrants de les processons i cercaviles al carrer: s’habilitaran 4 espais (Plaça de Catalunya, Hort de Can Falç, Escola Esteve Barrachina i Plaça dels Castellers) on s’hi accedirà a través d’entrada amb reserva prèvia i els diferents elements del seguici festiu hi actuaran en un passi a les 17 h i un altre a les 19:30 h, tant el dia 23 com el 24 d’agost. El 23 d’agost a les 12h, en els mateixos espais i també amb reserva prèvia, els grallers i músics de la festa actuaran simultàniament.

Entrades a partir del 10 d’agost 

Les entrades per accedir als actes amb aforament limitat es podran adquirir gratuïtament al web de la Festa Major (www.sitgesfestamajor.cat), a partir del 10 d’agost a les 9 h. Aquest web servirà per disposar d’entrades per a tots els actes de Festa Major. Les entrades per als actes organitzats per les diferents entitats sitgetanes (com els concerts de Les Barraques de Sitges) s’han d’adquirir a les webs dels respectius organitzadors.

Els secrets de la Festa Major de Sitges d’aquest 2021 s’han anat desvetllant, començant per la presentació del cartell, que és obra de Josep Furró Navarro. Seguidament, ha estat el moment de conèixer els pendonistes de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Per Sant Bartomeu, la Comissió organitzadora ha volgut fer un homenatge al personal mèdic i sanitari en general i especialment a les persones més vinculades a l’atenció a la gent gran. Per això, ha recaigut l’honor de ser pendonista en la Fundació de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges. Per Santa Tecla, la pendonista serà Dora Pons Sànchez.

El 19 d’agost engegaran els actes de la Festa Major del 2021 amb el Pregó, que aquest any serà obra de la periodista Eva Martín Martínez. A les set de la tarda, la plaça de l’Ajuntament tornarà a ser l’escenari d’un acte on també caldrà tenir entrada prèvia.

La Festa Major de Sitges comptarà, també, amb un Punt Lila, un espai que se situarà als concerts de La Plana de Santa Bàrbara, del dijous 19 al dimarts 24 d’agost, així com a les Barraques, del dijous 12 al dilluns 16 d’agost. Aquests punts atendran dubtes sobre agressions lgtbifòbiques i agressions masclistes o acompanyaran persones que n’hagin estat víctima o testimoni. Les persones que hi prestaran servei i informació resoldran els dubtes que se’ls plantegin i estan formades per especialistes en aquests àmbits.

Tota l’actualitat de la Festa Major de Sitges, així com les entrades per als actes d’aforament limitat, es pot trobar al web oficial de la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla: www.sitgesfestamajor.cat.

(Foto: El Drac i l’Àliga de Sitges al Corpus del 2021 / Autor: R. Vilà)

S’estrena el primer Mamut de la província de Tarragona amb ADN 100% canongí

Notícies Bestiari - dv., 06/08/2021 - 13:10

Atenció! Actualment dos arqueòlegs estan treballant en un jaciment al municipi de la Canonja. Segons un rumor s’han trobat les restes d’un animal prehistòric que semblen ser d’un mamut. Avui a les 21 h a la plaça Catalunya es resoldrà el misteri…

Aquest divendres 6 d’agost, a la localitat de la Canonja s’estrenarà una nova bèstia festiva. Es tracta de la figura d’un mamut feta per l’escultora Dolors Sans. La peça està pensada per a dos portants i té nou punts de foc. Es tracta d’una representació d’aquest mamífer de llargs ullals que té les dues potes del davant aixecades en posició d’atac.

Com expliquen des de la junta de Diables de la Canonja, volien que la bèstia “fes por”, motiu pel qual se li va demanar a l’artista penedesenca que no tingués un aspecte gaire amigable. La peça, feta de fibra de vidre, pesa 45 quilos i té una alçada de tres metres. I és que una de les altres condicions és que la peça fos ballable.

Durant l’acte de presentació, no només es donarà a conèixer la figura, sinó tots els elements que l’envolten. Aquest és el cas del vestuari dels portants del Mamut, pintats per artistes del municipi, o de la peça musical que acompanyarà la bèstia en el seu ball solemne, i que ha compost el músic canongí Oriol Olivé.

Més concretament, la coreografia del ball del Mamut ha estat pensada per la colla de diables i l’autor de la peça musical, que l’han dividit en dues parts. Aquesta comença amb un tempo tranquil i continua amb una segona part més animada que inclou una encesa de la bèstia.

El conjunt que normalment acompanyarà la figura en les sortides seran els tabalers dels Diables de la Canonja. El ball solemne, però, només es farà en ocasions especials. En aquest cas per a la presentació els encarregats de tocar la peça seran els alumnes de l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler, que tocaran la gralla, el timbal i el tabal fondo.

Una decisió popular per a una figura de tot el poble

El projecte del Mamut de la Canonja s’ha pogut tirar endavant gràcies a l’Ajuntament, que l’ha finançat, i també a tot el municipi. Així doncs, una de les propostes guanyadores en l’edició del 2019 dels Pressupostos Participatius va ser precisament la creació d’un mamut que pogués assistir en nom de la població en trobades arreu de Catalunya.

La relació de la població amb aquesta bèstia prehistòrica té els seus orígens en les restes de mamut que es van trobar l’any 2006 al Barranc de la Boella, a sis quilòmetres de la costa i a 50 metres d’altitud sobre el nivell del mar.

El Ball de Diables de la Canonja ja tenia un mamut, el van fer els socis i sòcies de l’entitat i consistia en un cap fet amb fibra de vidre i enganxat a un pal de ferro, des del qual es feia ballar. Més endavant es va incorporar el cos de la bèstia, fet de fusta i cobert de pelatge.

En aquests moments, al municipi de la Canonja també s’estan impulsant altres projectes de cultura popular. En el cas del Mamut, aquest va començar l’any 2019, però la pandèmia i el confinament ha allargat la data de presentació de la figura.

Segons la junta del ball de diables, treballar en la seva creació ha permès mantenir connectada l’entitat amb els seus socis, sobretot durant el confinament.

El programa de “la més típica” es presentarà dimarts 10 d’agost al Teatre Casal de Vilafranca

Notícies Bestiari - dv., 06/08/2021 - 11:53

El pròxim dimarts 10 d’agost, a les 20h, les administradores i administradors de la Festa Major 2021 presentaran en un acte al Teatre Casal la programació i el format de la Festa Major, que, tal i com van vingut anunciant, serà “la millor possible” adaptada a la situació sanitària i a les mesures establertes.

En l’acte, que serà conduït pel periodista de RAC1 Arnau Mañé, es presentaran les actuacions de la part tradicional i la graella musical i d’espectacles, s’explicarà com funcionarà el sistema de reserva i venda d’entrades i es detallaran els formats i els espais dels esdeveniments programats, tant els tradicionals com els lúdics.

L’acte estarà obert al públic i serà retransmès en directe per Penedès TV.

La reserva i venda d’entrades pels diferents actes i espectacles de Festa Major s’obrirà al públic el divendres 13 d’agost.

Tortosa dona a conèixer els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya en els quals també participarà el bestiari de la ciutat

Notícies Bestiari - dv., 30/07/2021 - 13:45

Tortosa ja ho té tot a punt per celebrar els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya, que tindran lloc del 17 al 19 de setembre. Aquest cap de setmana la capital de la comarca del Baix Ebre donarà protagonisme a les imatges festives de cultura popular i de folklore de la ciutat, com les tres Cucaferes, l’Àliga i el Bou.

Més concretament, pel que fa a les activitats en les quals participarà bestiari, divendres 17 de setembre a les 18 h es farà una trobada de totes les colles locals a la plaça de Barcelona. Seguidament s’iniciarà una cercavila fins al Parc Municipal de Teodor Gonzàlez, on es farà una segona plantada. A les 20 h, al mateix espai tindrà lloc el ball protocol·lari de l’Àliga de Tortosa amb l’acompanyament musical de la Colla Gegantera.

L’endemà, dia 18, a les 10 hores a l’Ajuntament es farà la signatura del conveni protocol·lari conjuntament amb el pregó institucional de benvinguda de la 33a Ciutat Gegantera i s’acabarà l’acte amb el ball de l’Àliga de la ciutat. A continuació, a les 11.15 h, començarà des de l’Ajuntament una cercavila de la cort de bèsties que acabarà al Parc Municipal de Teodor Gonzàlez. Finalment a la nit, a partir de les 22.30 h, des de la plaça de Barcelona se celebrarà un correfoc en el qual també actuaran les bèsties de la ciutat.

Com explicà l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, en la presentació del programa dimarts 27 de juliol: “Estem molt orgullosos de poder tindre enguany també la Ciutat Gegantera, que s’uneix a la Capital de la Cultura Catalana“.

Roigé va afegir que fa molt de temps que la ciutat treballa per potenciar la cultura popular i festiva i que des del govern municipal s’ha fet una aposta des de fa anys per impulsar el folklore. “Un exemple és la transformació de la llotja en la Casa dels Gegants, on els xiquets i els visitants poden veure durant tot l’any els gegants i la cort de bèsties”, recordà.

Posteriorment a tots els actes previstos, la Colla Gegantera de Tortosa viatjarà els dies 23 i 24 de setembre a l’Alguer per representar la ciutat a l’Aplec Internacional d’Entitats de Difusió del Folklore de Catalunya.

La restauració de gegants i bèsties segons el taller Eskuartean: “S’ha de procurar fer aflorar l’espiritualitat de l’obra”

Notícies Bestiari - dv., 30/07/2021 - 13:05

Cada figura té una història i, per aquest motiu, no totes es poden restaurar de la mateixa manera. Tot depèn del seu estat de conservació. El que sí que s’ha de procurar és fer aflorar “l’espiritualitat de l’obra”.  Aquests són alguns dels raonaments que van exposar els dos artistes del taller Eskuartean d’imatgeria festiva de Navarra en la xerrada que es va fer el passat dissabte 10 de juliol a Vilanova i la Geltrú.

Imanol Urabayen i Christian Azcona es dediquen a la construcció i restauració de gegants i en l’acte organitzat per la Colla de Geganters de Vilanova van explicar com havien reparat dos tipus de peces amb criteris ben diferents.

Primer van parlar de la restauració dels gegants de la Sociedad Benéfico-Recreativa “Irun’go Atsegiña” d’Irun. Més concretament de la Giganta Negra. Es tracta d’una figura de finals del segle XIX que es trobava en molt mal estat. Al llarg de 80 anys se li havien aplicat diferents materials com pell de cabra , tela d’arpillera, fusta, escaiola… com a resultat de males intervencions.

Tot això ho van treure i es van dedicar a afermar el material original. Per exemple, dels caps de cartó-pedra i les mans de fusta es va poder recuperar una part. En canvi, hi havia parts que estaven bastant “deconstruides”. Com que l’objectiu era obtenir unes figures que poguessin tornar a sortir al carrer, van haver de fer de nou les estructures i els vestits “d’acord amb una antiga làmina on s’aprecien unes vestimentes molt similars”.

 

(Abans i després d’un dels gegants d’Olite)

Un altre cas és el de les dues parelles de gegants d’Olite (Navarra), creades pel taller El Ingenio. Aquí Urabayen i Azcona es van dedicar a fer una restauració més suau i fidel a les  figures originals, ja que el seu procés de fabricació “havia sigut de qualitat”. En aquest cas, van retirar les capes de pintura que tenien els busts per trobar la policromia original de les peces i tornar-les a pintar d’acord amb l’estil del constructor.

La indumentària en la imatgeria festiva segons Marc Udina: “Una figura no és completa fins que no està en moviment”

Notícies Bestiari - dv., 30/07/2021 - 12:59

Marc Udina, figurinista i escenògraf, va fer una xerrada el passat dissabte 10 de juliol sobre la creació d’indumentària per a imatgeria festiva. L’acte es va fer en el marc del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de Vilanova i la Geltrú i en ell va explicar que a l’hora de crear un disseny “res és aleatori” i que s’ha de tenir present el tipus de personatge que encarna aquella figura.

“L’estètica ens explica una història, amb la indumentària pots explicar la vida d’una persona”, afirma. És per aquest motiu que sempre s’ha de fer documentació i recerca, aprofundir sobre el caràcter històric d’aquella peça i no quedar-se només amb el que diu l’imaginari col·lectiu.

Per exemple, s’ha de pensar en el tipus de teixits als quals haurien tingut accés els personatges d’aquelles figures en l’època en la qual estan ambientades, o pensar en el significat dels colors. Una barretina lila, per exemple, és sinònim d’estatus.

Udina, com a dissenyador de vestimentes com la dels Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar, va explicar que el vestuari permet intervenir en la forma de la figura, generar volums que no tingui amb peces de roba o encoixinats. També va remarcar que és important pensar si el gegant o bèstia s’haurà de vestir o no abans de cada sortida, ja que s’hauran d’afegir elements (guies, gafets, etc.) que permetin que la roba quedi ben posada.

Recentment Udina també ha dissenyat els nous vestits dels gegants Hereu i Pubilla de Vilanova i la Geltrú, que es presentaran el pròxim dimarts 3 d’agost. A l’hora de fer-ho ha pensat ens les proporcions dels estampats, en les textures, en la resistència dels teixits al sol i en triar robes tenint en compte el pes total de la figura. Com afirma: “un gegant o bèstia no és complet fins que no està en moviment”.

El Drac de Vilanova impulsa una campanya de micromecenatge per restaurar una versió anterior de la bèstia

Notícies Bestiari - dl., 26/07/2021 - 10:19

La colla de portants del Drac de Vilanova i la Geltrú llença a partir d’aquest mes de juliol una campanya de micromecenatge, a través de la plataforma Tot Suma, amb l’objectiu de recollir fons suficients per recuperar i restaurar el Drac del Nona.

https://www.totsuma.cat/projecte/1876/restauracio-del-drac-del-nona

Aquesta figura del Drac, que va estar en actiu entre 1982 i 1991, ha estat perduda durant 30 anys. Ara la colla de portants l’ha pogut recuperar però en un estat molt malmès. La necessitat urgent d’una restauració força costosa ha dut a la colla a demanar ajuda a tota la ciutadania.

Aquest drac va ser construït el 1982 per Josep Cardona “Nona”, el reconegut creador de gegants i figures de Mataró, i es va concebre com a rèplica de la figura que s’utilitzava fins al moment (dipositada actualment al Museu Balaguer). Es va estrenar a la Festa Major del 1982 i fins al 1990 va tenir força activitat. Però la figura es va deteriorar ràpidament i el 1991 es va canviar pel drac actual que tots coneixem, amb un canvi d’aspecte notable.

L’estat actual de la figura és molt greu, els materials estan tan deteriorats que pràcticament només l’estructura general del drac és aprofitable. Això encareix molt el projecte de restauració. Per això, la colla ha demanat una subvenció al Departament de Cultura a través de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova. No obstant això, i seguint l’esperit de la subscripció popular que ja el 1939 va permetre recuperar el drac perdut per la Guerra, caldrà la col·laboració de la ciutadania per finançar l’altra meitat de la despesa.

La restauració trigarà uns mesos, i la intenció de la colla és que Vilanova pugui tornar a veure el Drac del Nona restaurat a la Festa Major del 2022, coincidint, a més, amb el 40è aniversari de la seva estrena.

Ara per ara, per la Festa Major del 2021, es podrà visitar el Drac del Nona en el seu estat actual a l’exposició de Festa Major que es farà del 27 de juliol al 12 de setembre a La Sala.

S’obre la convocatòria als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català

Notícies Bestiari - dv., 23/07/2021 - 11:52

Fins al 30 de setembre, entitats, organitzacions i persones que treballen en la difusió de l’associacionisme i la cultura popular a Catalunya poden presentar les seves candidatures als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Els guardons atorgaran premis d’un total de 5.000 euros en les categories entitat, programa, activitat, persona i mitjà de comunicació.

Les entitats poden presentar la seva candidatura abans del 30 de setembre del 2021, enviant al correu electrònic premis@ens.cat el formulari corresponent que trobaran al web de l’Ens.

Premis en cinc categories

Les bases dels guardons contemplen enguany cinc categories: entitat, programa, activitat, mitjà de comunicació i a la persona. Les tres primeres categories es dirimiran entre totes les propostes presentades al correu premis@ens.cat; les candidatures al mitjà i a la persona s’escolliran per elecció directa del Jurat.

Com en edicions anteriors, el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català recompensarà amb 3.000 € a l’organització que hagi contribuït en la difusió de la xarxa associativa, i es valoraran aspectes com la creació de projectes singulars, la capacitat de mobilització, la repercussió, la innovació o la sostenibilitat dels projectes.

Al Premi Previsora General al Programa s’hi poden presentar aquelles entitats que hagin organitzat un programa d’activitats –festivals, cicles, temporades… –durant unes setmanes o mesos entorn un eix temàtic.  El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat vol premiar aquells esdeveniments puntuals, d’un dia o un cap de setmana, desenvolupats arreu del territori de parla catalana. Aquestes dues categories seran recompensades amb 1.000 €.

Es mantenen també els dos altres premis per elecció directa del jurat: el Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació i el Premi Ens a la Persona, un guardó honorífic que reconeix la tasca d’una persona que hagi contribuït a vehicular, potenciar i articular l’associacionisme cultural.

A banda dels premis que s’enduran les candidatures guanyadores, totes les finalistes rebran una menció especial per part del jurat i una subscripció al Canemàs, revista de pensament associatiu i cultura popular.

La missió dels premis

La missió dels Premis Antoni Carné és premiar i prestigiar a les persones o organitzacions que treballen en l’associacionisme i la cultura popular a Catalunya i fer valdre el seu paper per la cohesió i progrés de la societat.

Després de quinze mesos de pandèmia, aquesta quarta edició dels guardons sobretot vol ser “un suport i reconeixement a tots els col·lectius del món cultural i associatiu que, en una situació que no ha estat fàcil ni senzilla, han mantingut la flama cultural ben encesa”, destaca Rosa Maria Provencio, presidenta de l’ENS.

Homenatge al fundador de l’ENS

Els premis, creats l’any 2017, són també un record i homenatge a la figura del fundador i primer president de l’Ens: Antoni Carné i Parramon, mort l’any 2015, i que va dedicar els seus esforços a dotar al moviment associatiu de prestigi i reconeixement social.

(Foto: Víbria petita de Botafocs)

El Lleó de Vic es recupera a partir d’un dibuix del 1664 trobat a l’arxiu episcopal

Notícies Bestiari - dv., 23/07/2021 - 10:35

Emmig d’una gran expectació, ara farà poc més de tres setmanes, es va estrenar el divendres dos de juliol el Lleó de Vic. Es tracta de la recuperació d’una imatge festiva que havia tingut la ciutat en el passat. Com explica el portal el9nou.cat, sembla ser que la presència d’aquesta bèstia va ser habitual al seguici festiu de la capital osonenca des del 1601 al 1801, entre els segles XVII i XIX.

L’espurna que va impulsar la recuperació d’aquesta figura va venir per una descoberta que es va fer l’any 2019. Rogeret Albert, membre de la Comissió de Procuradors de Sant Miquel dels Sants i dels Geganters de Vic, va trobar a l’arxiu episcopal el dibuix d’un lleó datat del 1664 relacionat amb un encàrrec fet pel gremi de blanquers i pellaires. Es tracta de la representació més antiga que s’ha trobat fins ara d’una figura de la ciutat.

Dibuix del Lleó de Vic de 1664 / Font: Tornaveu

Quan fa dos anys, l’Ajuntament va encarregar el Lleó de Vic al Taller d’Escultura Casserras de Solsona, va demanar precísament que s’assemblés a aquest dibuix. I així ha estat. La peça, pensada per a dos portants, s’ha recuperat amb l’assessorament de Rogeret Albert. Aquesta, a més, duu l’escut de la ciutat i també una corona elaborada al taller Garreta de Vic.

Els membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Remei són els encarrregats de portar aquesta figura que balla amb la música composta pel també remeienc i vigatà Lluís Torán.

En el següent vídeo del Canal de Youtube Quarts de Quinze podeu veure el ball d’estrena que va fer a la plaça de la Catedral amb motiu de les Festes de Sant Miquel dels Sants:

(Foto del Lleó de Vic / Autor: Joan Parera) 

Les Festes Majors petites, un planter inclusiu de balladors i balladores

Notícies Bestiari - dv., 23/07/2021 - 10:16

Que els nens i nenes s’enduguin una bona experiència per la resta de la seva vida i tinguin un primer contacte amb la cultura popular. Aquests són alguns dels principals objectius que tenen les Festes Majors petites, dedicades als infants, i també algunes de les conclusions a les quals van arribar els diferents ponents de la xerrada Els models de festa major petita i els seus elements. També es va posar sobre la taula la importància que aquestes festes siguin inclusives i que hi hagi les mateixes oportunitats per a tots els nens de formar-hi part.

L’esdeveniment va tenir lloc dissabte 10 de juliol a la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú amb motiu de la celebració del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de la ciutat, dins la jornada Els elements festius ahir, avui i demà. En ell van participar representants de la Patum infantil de Berga, de les Festes de Sant Roc de Solsona, de la Cucafera de Reus i de la cercavila de l’Imaginari de Vilanova.

Sergi Montaner, president de l’Associació la Patum Infantil va començar la seva ponència remarcant que “les festes populars han de ser populars” i que un dels objectius de la Patum Infantil és la de plantar les llavors dels futurs patumaires. El que va començar essent un joc de nens als anys 50, va acabar convertint-se en una festa multitudinària en la qual participen nens i nenes de tota la comarca.

Ball de Miralpeix de la Cercavila de l’Imaginari de Vilanova

Un dels punts que va explicar més detalladament, va ser el sistema de sorteig que utilitza aquesta festa, una de les seves parts inclusives, per escollir els 150 infants que hi participaran cada any. Aquest no fa diferències entre nens i nenes, sinó que ho fa per alçades i l’objectiu és que hi hagi rotació en cada edició.

Montaner també va parlar del reconeixement de la Patum de Berga com a patrimoni immaterial de la UNESCO i del fet que a l’hora d’obtenir fons, no hi ha cap avantatge en aquesta distinció, sinó que cal ser igualment imaginatius. També va fer referència a la llei del foc i en la necessitat de fer front comú per aconseguir que la deroguin o que almenys facin una exempció amb Catalunya.

El segon ponent va ser Joan Caelles, com a representant de la Trobada de Gegantons del barri de Sant Roc de Solsona. La celebració va començar l’any 1998 de manera espontània amb veïns de la plaça de Sant Roc i avui dia s’ha convertit en un planter de geganters que ja compta amb més d’un centenar d’infants. Tots ells surten a ballar amb gegantons i bèsties propis, molts dels quals fets de manera artesanal a casa.

Caelles va parlar de l’objectiu de la festa, que és el de jugar i passar-s’ho bé, com qui juga a nines o a l’Scalextric, i en el fet que és igual amb la figura que vinguis a participar, o si està millor o pitjor feta. Com a anècdota un any fins i tot va sortir a ballar una peça creada amb globus.

El tercer torn va ser el de la Cucafera de Reus, en el qual l’Ingrid Camplà i l’Ernest Montané van donar a conèixer com s’havia impulsat el projecte d’aquesta bèstia festiva des de l’AMPA de l’escola Els Ganxets. Van explicar que pels nens és tota una experiència participar en la Festa Major i que com que ho fan els alumnes de cinquè i sisè de primària, tots esperen amb il·lusió créixer i que els arribi el seu torn.

També van parlar de la peça i de com permet introduir a l’escola la temàtica de la cultura popular des de diferents àmbits, com pot ser el de la música, i treballar valors com el treball en equip.

Per acabar, Isabel Pla, com a representant de l’Associació de la Cercavila de l’Imaginari, va explicar com va començar aquesta cercavila de creació basada en llegendes locals l’any 1999 a Vilanova i la Geltrú i en la qual ja hi han pogut formar-hi part en tots aquests anys al voltant de 4.000 nenes i nens.

Com amb la Patum Infantil, la participació dels balladors cada any s’escull per sorteig, en aquest cas a partir d’un número de tall, i a través d’ella tots els infants, a part d’establir un vincle amb la cultura popular, “s’enduen una experiència que tindran per sempre”.

Pla també va parlar d’un dels moments més importants de la festa, que és quan es reuneixen tots els balladors abans de sortir al carrer i se’ls explica que han d’estar concentrats i conscients del que van a fer, perquè a part d’aconseguir que s’ho passin bé ells, també ho facin tots aquells qui els van a veure.

La Pobla de Montornès farà un homenatge als avis, i als corrals que havien tingut, amb l’estrena d’un Gall

Notícies Bestiari - dj., 22/07/2021 - 17:26

Divendres 30 de juliol tindrà lloc la presentació d’una nova bèstia festiva a la Pobla de Montornès. Es tracta d’un Gall, que entrarà a formar part del seguici popular del municipi.

La figura, feta per l’escultor Joan Miró (el mateix constructor que lo Marraco de Lleida), s’estrenarà conjuntament amb un curtmetratge que tindrà com a protagonistes els Timbalers de l’Associació Amics de Montornès. El vídeo s’ha realitzat sota la direcció de Jordi Pardo i ha comptat amb la participació d’altres habitants de la Pobla, que han fet d’actors secundaris.

Símbol d’unió i diversió

El nou Gall vol ser una representació de tots aquells avis i àvies de la Pobla que antigament havien tingut corrals de galls i gallines a les seves cases. Verònica Garcia, vicepresidenta de l’entitat, explica que abans, tothom de la Pobla tenia un espai per aquests animals.

La figura també vol arribar a ser un símbol d’unió, pau i diversió, aconseguint que tothom s’hi senti identificat. És per aquest motiu que a la bèstia s’hi troben diferents colors, com el verd (color de l’esperança), el lila i el groc, presents a l’escut municipal, o el groc i el vermell de la bandera catalana.

Una presentació posposada

Com li ha passat a altres entitats, el confinament va interrompre el procés de construcció de la figura de l’Associació Amics de Montornès. Garcia recorda que la bèstia es va encarregar el novembre del 2019, i que la colla va haver-se de comunicar amb fotos i de manera telemàtica durant tot el confinament amb el constructor per poder anar veient el seu progrés.

El juny del 2020 va arribar el Gall al municipi, però s’havia d’acabar el curtmetratge i les restriccions per la pandèmia no ho feien fàcil. Finalment, serà més d’un any més tard, el divendres 30 de juliol del 2021, quan es doni a conèixer la figura en un acte amb aforament limitat que es farà a les 22 hores a la plaça de la Bassa.

Per assistir-hi cal reservar prèviament l’entrada, que es pot aconseguir els dies 24 de juliol, d’11 a 13 h, i 29 de juliol, de 19 a 20 h, al Casal de la Pobla (carrer Major, 31).

El curtmetratge “Pollastre”

L’acte de presentació ha estat pensat com si fos l’estrena d’un curtmetratge i comptarà amb la presència del drac la Pigota, padrí de la bèstia, que vindrà acompanyat pels Grallers de l’Associació Amics de Montornès.

La pel·lícula, titulada Pollastre, es va començar a gravar el desembre del 2019, però el rodatge es va haver de suspendre per culpa de la pandèmia. Més d’un any després, fins al març del 2021, no s’ha pogut reprendre, finalitzant-lo aquest mes de juny.

El vídeo compta amb la participació aproximada d’unes 300 persones i ha tingut com a càmera a Robert Mora. Des de l’Associació Amics de Montornès s’agraeix la feina que ha fet l’equip de producció, per l’interès i la disposició que ha tingut.

Per anar fent un tastet del curt, en el següent videoclip podeu escoltar el tema central, creat per Joan Escrivà:

(Foto: Brett Jordan / Pexels)

S’estrena l’Àliga de Sabadell, una bèstia cuinada a foc lent i en plena pandèmia

Notícies Bestiari - dv., 16/07/2021 - 13:48

Dissabte 10 de juliol, per fi, després de quasi un any i mig de moltes restriccions, es va poder presentar en públic l’Àliga de Sabadell. La nova bèstia, impulsada per la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia, va estar apadrinada per l’Àliga de Mataró i l’Àliga de Tàrrega i va comptar, com a àligues convidades, amb la presència de la de Girona i la de Tortosa.

Núria Orta, secretària de l’entitat, explica que la presentació va ser tot un èxit i que la ciutat va rebre molt bé la figura. Al llarg de la tarda de dissabte es van fer dos passis, un a les 17 h i un altre a les 19 h, que van tenir al voltant de 150 assistents cada un.

Al contrari del que se sol fer en algunes presentacions, l’Àliga de Sabadell no va fer acte de presència al final de l’esdeveniment, sinó al principi, perquè tothom la pogués veure durant més estona. Així doncs, va ser la primera bèstia a ballar a plaça (a continuació dels Gegants de Gràcia), on la van rebre les seves padrines.

Després d’un parlament per part dels representants de l’entitat impulsora de la figura, la bèstia va fer el seu ball i tot seguit, el presentador de l’acte, David Bonilla, va donar pas a la resta de balls i imatges festives.

A l’acte també va assistir el compositor de la música de l’Àliga de Sabadell, el músic Roger Andorrà, que dirigint la Cobla de Ministrers del Pla de Bages va posar música a la presentació. Després del ball de l’Àliga, cada colla convidada va fer una actuació davant la nova figura i al final es va fer un ball conjunt.

Una espècie protegida 

L’Àliga de Sabadell, construïda per l’artesà imatger de Cardona Toni Mujal, representa una àliga perdiguera o cuabarrada. Es tracta d’una espècie que està en perill d’extinció a Catalunya, motiu pel qual la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia li ha volgut donar visibilitat.

La peça fa 190 cm d’alçada i 330 cm de llargada, està feta de fibra de vidre i pesa 28 kg. Té les ales plegades i porta la mateixa corona que la de l’escut de Sabadell. Al bec porta un ram de flors i dues cebes en representació de la ciutat.

Els portants van vestits amb els tres colors de l’emblema municipal. Porten pantalons de color verd i groc i a la part de dalt duen una camisa blanca. Ells han estat els creadors del ball de la nova Àliga, la música de la qual ha compost Andorrà.

La peça musical comença amb una introducció solemne en la qual la bèstia saluda els quatre cantons. Tot seguit, amb una sonoritat força clàssica es produeix un joc de pregunta-resposta. Ja en la tercera part, la música vol simbolitzar com l’Àliga emprèn el vol i és en la part final quan aquesta desferma tota la seva rauxa donant voltes.

Un projecte adaptat a les cirscumstàncies

 

Poc després que a finals de febrer de 2020 s’anunciés que la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia impulsava el projecte de l’Àliga de Sabadell, va arribar la primera onada de la pandèmia i el confinament.

Durant tot aquest temps, el constructor de la figura, Toni Mujal, va anar avançant feina al seu taller i anava comunicant a la colla els seus progressos. Així i tot, la secretària de la colla, Núria Orta, recorda que va haver-hi etapes en què fins que els representants de l’entitat no van anar al taller de l’artesà imatger, la construcció de la figura no podia seguir avançant.

En un primer moment, la colla tenia previst presentar la nova figura per la Festa Major de Sabadell del 2020, cosa que al final no es va poder fer a causa de la situació sanitària. Tot i així, Orta destaca que tot aquest temps també ha servit perquè l’entitat pogués preparar millor el projecte de la figura.

Finalment, des del 2020 fins avui, l’entitat ha organitzat dues campanyes de micromecenatge per obtenir fons per a la construcció i presentació de l’Àliga. La primera es va fer el març del 2020 a través de la plataforma de Goteo i la segona s’ha fet aquest 2021 amb l’objectiu d’aconseguir patrocinadors que col·laboressin en l’estrena de la peça.

En tots dos casos, Orta recalca que les campanyes han tingut molt bona rebuda per part de la ciutadania i dels negocis locals i que la colla està molt contenta amb l’ajuda que han rebut i que ha fet possible aquest projecte.

Notícies relacionades:

El Drac dels Monjos estrena per Festa Major una nova rèplica que redueix el seu pes a la meitat

Notícies Bestiari - dv., 16/07/2021 - 11:56

En el marc del 40 aniversari del Drac dels Monjos, dimecres 14 de juliol va tenir lloc la presentació d’una nova rèplica del drac de tres caps feta per Dolors Sans. El canvi ha permès alleugerar el pes de la figura, que ha passat dels 80 kg als 40 kg actuals. Per fer-ho, l’escultora vilafranquina ha aprofitat el drac que hi havia fins ara com a motlle de l’actual per fer-ne una rèplica pràcticament idèntica amb una fibra de vidre menys gruixuda.

Tal com explica el president de l’Associació Drac dels Monjos, Josep Maria Magriñà, la nova bèstia presenta algunes variacions. Per exemple, el drac treu la llengua, fet que permet dissimular més els punts de foc, i a l’esquena se li ha col·locat una peça per poder tirar algun element de foc aeri de tant en tant.

Durant la presentació de la nova figura, es van poder veure els tres dracs exposats (el nou, el que hi havia fins ara i l’original) als jardins de la Casa de Cultura Mas Catarro. L’acte també va servir per estrenar el nou vestuari, que encara que no canvia de disseny, sí que s’ha renovat i per exemple els pantalons dels portants han passat del beix al color gris. La colla de diables Spantus dels Monjos també va estar present a l’acte, acompanyant el nou drac en la seva estrena.

Una Festa Major estàtica i de mínims Portants del Drac dels Monjos

Sense haver-ho desitjat, la situació d’enguany de la pandèmia de la Covid-19 ha empitjorat respecte l’estiu passat. No obstant això, municipis com Santa Margarida i els Monjos han apostat per celebrar una Festa Major segura amb dues principals premisses: públic estàtic i mascareta. Tot plegat ha estat gràcies al treball realitzat per la Comissió de Festes, la Coordinadora de Balls Folklòrics i l’Ajuntament.

Des del dijous 15 de juliol fins al dimarts dia 20 estan previstos una quarantena d’actes en els quals es faran algunes enceses. Així, divendres dia 16 des de les 19 hores, els tres Dracs dels Monjos estaran exposats a la plaça de l’Església per a qui es vulgui fotografiar amb ells. A les 21 h començarà al mateix espai un correfoc infantil amb el Ball de Diables Spantus petit i el Drac juvenil dels Monjos. Més tard, a les 22 h, faran les seves enceses les colles grans.

Ja dissabte, hi haurà una exhibició de balls populars a les 19 h davant de l’Ajuntament. En tots aquests actes no cal reserva prèvia, però sí que hi haurà un control de l’aforament conforme l’ordre d’arribada.

40 anys plens de novetats

Josep Maria Magriñà destaca en el 40 aniversari del Drac dels Monjos la llarga trajectòria d’aquest Drac de tres caps que no ha parat de fer enceses i participar en correfocs. Pels volts de l’any 1981, dos veïns dels Monjos, Joan Fàbregas i Fèlix Martínez, es van animar a construir un drac pel poble, que van fer ells mateixos i li van donar aquesta característica de tenir tres caps.

Disset anys després, el juliol del 1998 prenia el relleu una nova peça, encarregada a la constructora Dolors Sans, fent una rèplica del mateix Drac, més lleugera de pes, 82 kg, i amb unes línies més estilitzades, millorant la seva estètica i donant-li un aire més simpàtic.

A la primavera del 2007, es va realitzar una remodelació important a la colla, i es van introduir alguns canvis, per tal de revitalitzar i donar un nou impuls al grup, que a l’any següent va estrenar vestuari, acompanyament musical i coreografia pròpia.

Finalment, el juny del 2018 es presentava al municipi el Drac Juvenil, rèplica del Drac gran, ampliant i enriquint el teixit social i folklòric del municipi.

Ja enguany, com a novetat, s’ha publicat en vídeo un conte de la col·lecció ‘Els Contes de la Quadra’ en què el Drac dels Monjos és el protagonista. La història, escrita i dibuixada per l’autora local Neus Sendra, tracta d’una bèstia, el Drac juvenil, que al principi té por dels coets, però que al final s’acaba animant a tirar-ne. El podeu escoltar en el següent enllaç:

 

Notícies relacionades:

El Carnaval de Solsona tindrà un pop inclusiu i fàcil de portar per a qualsevol persona

Notícies Bestiari - dj., 15/07/2021 - 21:38

El pròxim dissabte 17 de juliol, la ciutat de Solsona comptarà amb un nou gegant: es tracta d’un Pop, una bèstia festiva inclusiva impulsada per l’Associació Amisol. La figura és recuperada, ja que l’any 1977 ja se’n va estrenar una a la ciutat. Era una peça de grans dimensions i difícil de portar.

La nova bèstia, construïda pel Taller d’Escultura Casserras, serà un gegant simpàtic, lleuger i acollidor que permetrà a qualsevol persona portar-lo i participar de forma inclusiva als diversos actes del Carnaval de Solsona.

L’acte de presentació es farà dissabte a les 16 h a la Sala Polivalent (les entrades de les quals estan esgotades). En acabar, tothom qui vulgui podrà fer ballar el Pop a la plaça de l’U d’Octubre.

Al llarg del matí també es faran diferents activitats. De 10 a 13 h es podrà visitar una exposició de gegants oberta a tothom al gimnàs de l’Escola Arrels Primària.

A la plaça del Camp, per altra banda, es faran tallers i activitats gratuïtes per a tots els públics que comptaran amb l’animador Pep Callau. Es farà un concurs de K-Tifes, un taller de feltre amb Amisol, bitlles catalanes a càrrec del Club de Bitlles Solsona, una classe de zumba (11.30 h) dirigida per Espaigua, un taller per crear un pop de llana amb l’Associació de Dones del Solsonès, un taller de cal·ligrafia àrab conduït per GEDI i jocs diversos.

La campanya de mecenatge per fer realitat el Pop i el projecte d’un Carnaval per a Tothom continua oberta. S’hi pot col·laborar al web carnavalsolsona.com/pop.

Les inscripcions a la Festa de la Fil·loxera es faran per primera vegada de forma telemàtica

Notícies Bestiari - dj., 15/07/2021 - 19:41

La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia ha donat el tret de sortida als actes del 40è aniversari, amb el Dinar del Brot a l’Ermita d’Espiells, prop de la vinya on el mes d’octubre del 1887 es va detectar el primer cep infectat per una fil·loxera al Penedès.

L’acte, que tradicionalment serveix per engegar els motors de la Festa, va servir per presentar el cartell del 2021, de la Marta Cuscó, la samarreta commemorativa de l’aniversari feta per Carles Canals i el nou programa imprès de la Festa, que inclou el còmic dissenyat per Albert Carbó.

El còmic El batec d’un poble és una aposta de present i de futur que tindrà deu capítols, un per cadascun dels anys entre el 40è aniversari, d’aquest 2021, i fins al 50è aniversari el 2031. El còmic és, doncs, un projecte que va més enllà d’aniversaris i pandèmies i que demostra el caràcter positiu i de futur amb què la renovada Comissió assumeix el repte de conduir la Festa.

Carbó admet que visualitza “el còmic com un gran projecte que tothom voldrà tenir a casa seva, a l’estanteria. No sabem del tot què ens espera ens els següents capítols, però pot ser un bonic viatge que quedarà emmarcat en un element molt únic del nostre poble, de Sant Sadurní”.

D’altra banda, Canals assegura que amb el disseny de la samarreta “he buscat transmetre-hi la força d’aquesta Festa amb una perspectiva abstracta de la Fil·loxera gran i amb el lema: Som la Plaga!, una frase que trobo que representa la força del nostre poble i de la nostra gent quan ens unim als carrers sota el foc, amb tot tintat de groc, o saltant a la Plaça de l’Església amb el mocador ben amunt al ritme de la música, crits, salts i cava”.

Pel que fa al Cartell, Cuscó explica que ha volgut “representar la plaça de l’Església amb el triomf final. D’aquesta manera, hi han estat representats tots i cadascun dels components que fan aquesta festa possible, des de la mateixa Fil·loxera fins a la gent ballant al seu ritme”.

La samarreta i el programa del 2021 ja es poden comprar a la botiga virtual de la Festa de la Fil·loxera a www.festadelafiloxera.cat.

Novetats de la Festa

L’Associació Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia està treballant per tornar a celebrar la Festa els dies 7 i 8 de setembre. Coincidint amb l’any del 40è aniversari, l’entitat té la voluntat de recuperar la Festa en el seu format tradicional després que l’any passat s’hagués de suspendre a causa de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Aquesta aposta de l’Associació per tornar a celebrar la Festa compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i d’empreses com Serveis Mèdics Penedès, referent en l’àmbit sanitari.

Inscripcions del 21 al 23 de juliol a través de la web: www.festadelafiloxera.cat

És per aquest motiu que l’Associació obrirà, del dimecres 21 al divendres 23 de juliol, el procés d’inscripcions per participar a la Festa del 7 i 8 de setembre, un procés que per primera vegada serà telemàtic a www.festadelafiloxera.cat però que també es podrà fer de forma presencial el dijous 22 de juliol, de sis a vuit de la tarda, al Casal d’Entitats.

D’altra banda, els cursos de foc obligatoris per a nous participants seran el divendres 23 i el dilluns 26 de juliol a dos quarts de vuit del vespre i, a partir del dimarts 31 d’agost, tindran lloc els tallers infantils.

Precisament una de les novetats d’aquest 2021 recau en la Festa de la Fil·loxera infantil que, en cas de poder-se celebrar amb normalitat, modificarà el seu recorregut i farà el mateix que ja es fa la Festa del dia 8 a la nit començant al capdamunt del carrer del Raval i finalitzant a la plaça de l’Església.

Una altra de les novetats del 40è aniversari serà la inclusió dels ceps a la petada final de l’Escampada del dia 7, on petaran amb el seu tradicional foc vermell simulant la infecció després de l’arribada de la plaga.

4 de setembre: Espai Fil·loxera

El primer gran acte de les Fires d’aquest 2021 serà l’Espai Fil·loxera, que se celebrarà el dissabte 4 de setembre a l’Era d’en Guineu. Durant el dinar hi haurà activitats dirigides als més petits de casa amb activitats aquàtiques al llarg del matí i una tamborinada i dos espectacles a la tarda.

A la nit hi haurà una fira gastronòmica per celebrar el tradicional Sopar de la Gàrgola, que té un caràcter benèfic, seguida d’un concert del grup The Aguateques i d’una sessió amb PD.

Nou president Èric Rojano li agafa el relleu a Montse Vallverdú

L’inici dels actes del 40è aniversari de la Festa de la Fil·loxera ha coincidit amb un relleu a la presidència de l’Associació Festa de la Fil·loxera. L’assemblea extraordinària del passat dimecres va certificar l’elecció d’Èric Rojano com a nou president de l’entitat agafant el relleu de Montse Vallverdú.

La Comissió de la Fil·loxera, encapçalada per Èric Rojano, queda integrada per Xavi Roig (secretari), Xavi Jarque (tresorer), Raul Duran (material  i logística), Laura Sánchez (inscripcions), Ciscu Ruiz (publicitat), Joan Àguila i Maria Cantí (botiga), Laia Albiol (formacions), Edgar Mata (comunicació) i Marcel Martínez (gestió de socis i tresoreria).

(Fotos: Dinar del Brot 2021 / Font: Aleix Jove)