Agregador de canals
Tres Tombs a Catalunya
Festa Major d'hivern de Llers
Festa dels Tres Tombs a Balaguer
Festa dels Reis d'Igualada
Festa de Sant Sebastià al Pont de Suert
Festa Major del Santíssim Misteri a Cervera
Obertes les inscripcions per participar en el 33è Aplec Internacional d’Adifolk a l’Alguer [termini: 6 de gener 2020]
Després de viatjar al nord d’Europa i contagiar l’entusiasme per la cultura popular catalana a Copenhaguen, la pròxima edició de l’Aplec Internacional aterrarà al Mediterrani, en concret a l’Alguer, a Sardenya (Itàlia). Durant els tres primers dies de maig, els carrers, places i edificis del centre històric oferiran exposicions i conferències, diada castellera, ballades de sardanes i jotes, exhibicions de falcons, cercaviles, concerts de folk i havaneres i un espectacle de foc.
L’Associació per a la Difusió del Folklore ha obert les inscripcions per als grups, que es poden inscriure fins al 6 de gener de 2020 a través del formulari online de la web d’Adifolk. En la selecció dels grups, es tindran en compte diferents criteris: la predisposició dels actuants en participar en les diferents activitats, la distribució territorial, la representació dels diferents àmbits folklòrics, la qualitat artística, l’acompanyament musical en directe i, per als grups de foc, la corresponent pòlissa d’assegurança.
Hi podran participar tres agrupacions musicals, un ball de seguici i de bastons, mostra de bestiari, una coral, una colla castellera, un esbart, una colla de falcons, dues colles de gegants, una colla de jocs tradicionals i dues agrupacions sardanistes. L’objectiu és convertir, durant tres dies, la ciutat de l’Alguer en la capital de la cultura popular catalana.
Durant la setmana passada, una delegació d’Adifolk –encapçalada pel president, Ivan Besora, i el vicepresident, Oriol Ramírez, juntament amb la Directora general de Cultura Popular de la Generalitat, Maria Àngels Blasco– van visitar oficialment l’Alguer. Van recorre alguns dels espais que acolliran els actes i es van reunir amb institucions i algunes de les associacions que hi participaran, com Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Obra Cultural de l’Alguer, així com també diferents corals.
Nadal al Museu
Tradicional Pessebre Parroquial de L'Estartit
Concert de Fi d'Any a Solivella
XXIV Fira de l'Oli i l'Olivera d'Espolla
Visita guiada i teatralitzada
[Crònica] XXIIIa Trobada de Bestiari de Ploma de Vilafranca
El passat diumenge 22 de desembre el bestiari festiu va causar sensació a Vilafranca… O almenys entre els més petits de casa. Una nena, en finalitzar la ballada de lluïment del gall Tomasot i la gallina Ballarica, va preguntar a la seva mare si el petó que s’havien fet els dos personatges es devia al fet que estaven enamorats. Un altre nen, en aquest cas més petit, si amb prou feines feia dos passos seguits, diumenge els va fer per apropar-se a l’àligueta Tramuntana. Amb el seu pare vigilant-lo de ben a prop va dirigir-se amb decisió cap a les seves ales.
Eren les deu matí quan, puntuals, les bèsties convidades a la XXIIIa Trobada de Bestiari de Ploma de Vilafranca van plantar-se al parc de Sant Julià, al costat de les parades i les carpes, en el marc de la 355a edició de la Fira del Gall. Centenars de persones es movien amunt i avall entre les gàbies d’aviram, la fira d’artesans i la mostra gastronòmica i, entre un passeig i l’altre, es paraven davant la mostra de bestiari per llegir els cartells que presentaven cada figura. En aquesta edició el Gall de Ripoll va ser el que va venir de més lluny. Al costat d’ell estaven el Griu petit de Tarragona, el Xot de Sants i l’Arpella del barri Gòtic de Barcelona.
A les 11 del matí, la gallina Ballarica ja estava a punt, dalt d’un entarimat, per rebre els nens i nenes més decidits del dia, aquells que anaven a fer un pas important en la seva etapa de creixement: deixar el xumet. Un a un, ben orgullosos i acompanyats pels seus pares, van anar desfilant l’un darrere l’altre per entregar el capritxós objecte de goma als portants de la figura. Ells, a canvi, els donaven un record ben dolç: un ou de xocolata.
No va ser fins més tard, però, quan va començar a sonar la banda. Aquesta va marcar el toc de sortida de la cercavila passades les 11.30 hores. En aquell moment semblava que el fort vent s’anés a endur les notes, o fins i tot els visitants, però no va ser així en cap de les dues ocasions.
Els primers de tots, els que portaven el compàs i el ritme del seguici, eren els tabalers del Griu petit de Tarragona. Eren molt jovenets i té molt de mèrit que anessin tan a l’hora. En segon lloc anava el Gall de Ripoll, del qual el públic va destacar els seus colors ben vius. El tercer, el Xot de Sants, va animar tots els assistents a ritme de batucada, mentre que l’Arpella, amb el seu somriure a la cara, no va parar de donar voltes.
L’últim acte de la trobada va tenir lloc a la plaça de la Vila. Allà es van fer les ballades de lluïment i van tancar l’acte les quatre bèsties amfitriones. De l’aligueta Tramuntana va destacar com de coordinats anaven els seus petits balladors, fins i tot a l’hora de canviar el portador de la figura. Després de cada ball s’aplegaven al voltant de l’aligueta fent una pinya per canviar la persona que la portava al damunt.
Quan va ser el torn de presentar l’àliga de Sant Julià, entre el públic va cridar l’atenció com era de pesada (fa 80 quilos) i com de lleugera semblava que la portessin els pares de l’escola Baltà i Elias de Vilafranca.
Finalment, els grans protagonistes de la jornada, el gall Tomasot i la gallina Ballarica van fer els últims balls. Aquests van ser la cercavila i les danses del menjar i del festeig, compostes pel músic vilafranquí Paton Felices. En acabar es van fer un petó.