Agregador de canals

Missatge d'error

  • Warning: "continue" targeting switch is equivalent to "break". Did you mean to use "continue 2"? a include_once() (línia 1374 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/bootstrap.inc).
  • Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2405 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/menu.inc).

Les principals Festes Majors del Penedès se substituiran per actes simbòlics

Notícies Bestiari - fa %age

Era una realitat que estava latent i que al final s’ha acabat materialitzant. Les principals festes majors del Penedès no se celebraran aquest 2020 com ho han fet sempre. Els balls populars no sortiran a les cercaviles, ni les bèsties ni els gegants. En comptes d’això es faran una sèrie d’actes simbòlics.

Com si haguessin parlat entre ells, aquesta setmana els ajuntaments del Vendrell, Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Sitges han fet rodes de premsa tot explicant que la festa major del seu municipi no se celebrarà de manera tradicional. Com era d’esperar, la seguretat i la salut de les persones ha estat la prioritat tenint en compte la situació actual marcada per la pandèmia del coronavirus. Alguns consistoris han volgut evitar la paraula “suspesa” per referir-se a la festa major i han remarcat que el que sí que es farà és mantenir-ne l’essència.

El cas del Vendrell

El primer en anunciar els actes alternatius de la seva festa major ha estat el Vendrell. Després que els administradors de les festes dimitissin a meitats de juny, l’Ajuntament ha decidit mantenir l’ofici de Santa Anna. Aquest es farà el diumenge 26 de juliol a l’Església Parroquial. En ell participaran el Lleó i els Gegants, que ho faran per primera vegada. En acabar l’ofici es farà un concert de música tradicional des de dalt del campanar i, tot seguit, els Diables diran els seus versots a la plaça Vella.

L’endemà el Drac, el Cabrot i la Mulassa faran un acte alternatiu amb una plantada a les sis de la tarda a les places Vella, Nova i de Francesc Macià. Més tard, cap a les nou del vespre, a plaça de Pep Jai, faran dues enceses cada una d’elles i una encesa conjunta final.

 

Entrevista a Ramon Saumell (part II): “Als Països Catalans i a Occitània hi ha 2.424 bèsties festives i el número segueix creixent”

Notícies Bestiari - fa %age

Per conèixer bé el patrimoni d’un país és important tenir tots els seus béns compatibilitzats. Fer-ne un inventari. Això ho té molt clar el fotògraf Ramon Saumell i per aquest motiu es dedica des dels anys setanta a recopilar informació de totes les noves figures de bestiari festiu que van apareixent als Països Catalans i a Occitània. Segons Saumell, tenir un control del bestiari permet saber què hi ha i què ha desaparegut, què queda pendent de recuperar i què s’ha creat de nou.

A continuació, a través d’aquesta entrevista, podeu saber quins projectes que ha dut a terme aquest fotògraf i arxiver per difondre el bestiari festiu, per donar a conèixer la seva història i les seves particularitats.

1. Per començar anem una mica endarrere. Als anys setanta i vuitanta va estar present en el naixement de moltes bèsties.

Si, però als anys setanta i vuitanta moltes bèsties eren de lona i avui dia ja no existeixen perquè es van cremar. El barri de Sants, per exemple, ha tingut més d’una versió del Drac Pitu. A base dels anys, però, aquestes figures es van anar refent i van sortir materials més duradors com el polièster o la fibra de vidre que van permetre que les bèsties no es desfessin.

2. Cap a quina zona van aparèixer més figures?

Sobretot al Penedès, al Garraf, al Baix Llobregat i al Barcelonès. En aquestes comarques va haver-hi una explosió de bestiari enorme.

3. I a partir d’aquest gran catàleg de bèsties, quins projectes va fer?

Vaig fer un audiovisual que es diu Bestiari fantàstic de Catalunya que va voltar des del 1984 fins al 1992. Es va estrenar a Vilafranca i es va projectar a municipis com Barcelona, Tarragona, Olot, Igualada, Sant Celoni i Sitges. Llavors, el 1986 vaig publicar una pàgina a La Vanguardia amb un escrit del periodista vilanoví Francesc-Marc Álvaro. Aquell mateix any em van encarregar una exposició fotogràfica sobre les àligues que té una anècdota molt bona.

4. Quina és?

La mostra contenia un conjunt d’imatges en blanc i negre sobre àligues de tot Catalunya. Es va exposar a diferents localitats però quan va arribar a Berga, molts visitants es van estranyar que existissin més figures festives en forma d’àliga. Es pensaven que només hi havia una, la de la Patum.

5. Perquè actualment, als Països Catalans, quantes àligues té comptabilitzades?

Avui, 15 de març, un total de 51.

6. I pel que fa a dracs?

N’hi ha moltíssims, al voltant de 443. Avui, als Països Catalans i Occitània hi ha un total de 2.424 bèsties festives i el número continua creixent. La xifra no inclou el bestiari escolar que surt, per exemple, per la Festa Major de Valls. Pel que fa a les altres figures tinc comptats a hores d’ara quatre basiliscs, 61 bous, 47 cabres, 124 cavallets, 18 cavalls, 7 corbs, 8 grius, 12 gossos, 6 gats, 16 lleons i 49 mulasses.

7. Quin mètode utilitza per recopilar imatges i fer un inventari de bestiari d’arreu dels Països Catalans?

Cada dia passo tres o quatre hores al Facebook i a internet buscant noves figures i informant-me. Estic en contacte amb gent que m’avisa si s’estrena una nova bèstia. Si trobo una foto d’un drac o d’alguna altra imatge festiva que no sé d’on és, ho pregunto i normalment ho esbrino. També escric als ajuntaments però costa molt que contestin. De vegades, però, trobes una persona maca que t’ajuda.

8. Per què creu que és important que es faci un inventari de bestiari?

Hem de saber què tenim. Quantes figures hi ha, quantes han desaparegut i quantes s’han recuperat. La ciutat de Tarragona per exemple, no tenia res als anys vuitanta però ha recuperat tot el bestiari que havia tingut. L’Àliga ja existia al segle XVI. En aquest sentit cal assenyalar que abans no es podia tenir una àliga així com així, era un privilegi del rei. La tenien poques ciutats i servia per donar la benvinguda a un personatge important que anés a visitar el poble.

9. Més enllà del 1986, quins altres projectes ha fet?

N’hi ha molts. Per exemple, vaig participar en la mostra El Bestiari de foc a Catalunya, que es va exposar del 1991 al 2003. El 1991 es van publicar imatges meves al llibre Fauna fantàstica de Catalunya, escrit per Núria Domedel, i el 1995 també van aparèixer fotografies meves al llibre La festa a Catalunya (1995), de Bienve Moya.

 10. A Tarragona també va estrenar el 2008 una exposició sobre bestiari festiu europeu d’entre els anys 1870 i 1970.

Sí, i encara es pot consultar en línia. Feia anys que em dedicava a buscar què hi havia a Europa i vaig anar contactant amb diferents poblacions per demanar fotografies. Escrivia a gent per internet i per carta i una font em portava a l’altra. També vaig buscar informació en llibres a veure què trobava. Van ser moltes hores de feina.

 11. Per acabar aquest bloc, un altre dels seus projectes cabdals ha estat el llibre Bèsties de festa, publicat el 2008.

Quan el vam fer no hi havia cap inventari del bestiari festiu. Hi havia només la informació que havia donat Joan Amades. La publicació conté un recull de 700  bèsties, encara que avui dia n’han aparegut moltíssimes més. El meu amic Sete Udina sabia que tenia un arxiu bastant gros de fotografies i un dia en vam parlar i vam dir que havíem de fer un llibre i així va ser. Avui dia se’n podria fer un altre.

Últims dies per participar a la campanya de micromecenatge de l’Àliga de Sabadell

Notícies Bestiari - fa %age

La creació de l’Àliga de Sabadell sorgeix del neguit de la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia de Sabadell per tal de fer créixer la cultura popular de la ciutat mitjançant una de les tradicions més antigues que té el nostre país, el seguici de la ciutat.

Sabadell és la cinquena ciutat més important del país en dades del 2018. Com a tal, l’entitat considera que ha de ser un dels referents de la cultura popular i tradicional del país i que es reconegui al llarg del territori.

Per aquest motiu, l’objectiu del projecte és portar a terme un seguici popular de la ciutat de Sabadell, on les entitats de la ciutat prenguin partit de la creació de figures representatives que donin significat propi al seguici.

El seguici popular és l’element definidor de l’apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans i és integrat pel conjunt de danses, imatgeria festiva, personatges bíblics, figures hagiogràfiques, entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen alguns dels actes més patrimonials d’aquestes festes.

La colla de Geganters i Grallers de Gràcia de Sabadell es compromet a crear i portar l’Àliga de la ciutat, un dels components del bestiari festiu català més antic i que ha estat utilitzada des de mitjans del segle XIV en les festes populars. Una nova figura per Sabadell, fins ara no documentada a l’arxiu de la ciutat, que es tracta de l’element amb més solemnitat i protocol de tota la imatgeria festiva del país.

Festa Major de Súria

Agenda cultural (Gencat) - dj., 09/07/2020 - 21:32
Aquest any s'ha optat per confeccionar un programa auster, més reduït que l'habitual i amb les garanties de seguretat que es van establint. També però, amb una bona dosi d'optimisme i amb ganes de compartir el sentiment de celebració que sempre acompanya la Festa Major.   Per a més informació consulteu el programa detallat al web de l'Ajuntament de Súria.

Festes de la Mare de Déu del Carme a Empuriabrava

Agenda cultural (Gencat) - dj., 09/07/2020 - 21:32
Les Festes de la Mare de Déu del Carme 2020 a Empuriabrava (Castelló d'Empúries) abasten tot un seguit d'activitats: Processó de la Verge del Carme pels canals d'Empuriabrava (el dijous 16 a les 19 h), animació amb La Dinamo, cinema infantil a la fresca amb El Rei Lleó (el divendres 17 a les 22 h a la carpa de la Plaça de les Palmeres), concert de sardanes amb la cobla Contemporània (dissabte 18 a les 18.30 h), concert amb la Dream Big Funk Band (el dissabte 18 a les 22.30 h) i altres.   Els participants en els diferents actes han de respectar escrupolosament les mesures sanitàries anticovid vigents.    

Festa Major d'estiu de Calonge

Agenda cultural (Gencat) - dj., 09/07/2020 - 09:28
La Festa Major d'estiu de Calonge 2020 aplega diferents activitats: concert del Miquel del Roig, actuació de l'Orquestra Di-versiones, Missa solemne presidida pel bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo (el diumenge a les 11 h), exposicions, jocs i tallers infantils i gran concert de Festa Major amb l'Orquestra Montgrins, entre altres.

Nits a la fresca a La Ràpita

Agenda cultural (Gencat) - dc., 08/07/2020 - 21:13
En el marc de la programació d'estiu a Sant Carles de la Ràpita.   Cinema a la fresca - Tots els dimecres d’agost   Nits a la fresca 10 juliol - Teatre “Improstar” 17 juliol - Havaneres “‘Arrels dels Ports” 24 juliol - Concert AMR 25 juliol - Festival de rondalles 31 juliol - Monòleg “Dani Pérez” 7 agost - Concert Cesk Freixas 14 agost - Concert Buitres i Equus 15 agost - Gala karaoke   #LaRàpita365 #LaRàpita #NitsFresca

TRANSSEGRE FESTIVAL 2020

Agenda cultural (Gencat) - dc., 08/07/2020 - 21:13
La Transsegre s'ha convertit, gairebé, en una festa major d'estiu col·lectiva que es desenvolupa a la ciutat de Balaguer.   Enguany, a causa de la pandèmia l'organització ha proposat celebrar-lo d'una manera alternativa per mantenir viva la festa i convertir-lo en un festival online, amb actuacions que es podran veure pel canal Youtube, des de casa. El festival on line comptarà amb actuacions de Joan Blau, LaVendision, Gnix, The Referents, Kasonronda, Namele$$ i MolinsDJ     NOTES DE L'AGENDA CULTURAL:   La informació sobre l'espai i la geolocalització al mapa són merament orientatives, ja que l'activitat no és presencial.  

Festa de Sant Cristòfol a Guissona

Agenda cultural (Gencat) - dc., 08/07/2020 - 21:13
La festa de Sant Cristòfol se celebra anualment a Guissona i el municipi s'omple d'animació en una festa en què hi tindran lloc els típics tres tombs, la cercavila i la benedicció de vehicles.

La Santa Market  

Agenda cultural (Gencat) - dc., 08/07/2020 - 21:13
L'esdeveniment estarà sotmès a totes les mesures sanitàries anticovid vigents.

La Generalitat obre per aquest 2020 quatre línies d’ajuts destinades al foment de la cultura popular

Notícies Bestiari - dc., 08/07/2020 - 13:57

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat la convocatòria de quatre línies d’ajuts per a aquest any 2020 dins l’àmbit de la cultura popular i tradicional i del patrimoni etnològic. El termini per presentar les sol·licituds és del 8 al 23 de juliol (ambdós dies inclosos).

Les línies d’ajuts són:

a) Subvencions per a la producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional (CLT025). Estan dirigides a:

  • Les corporacions locals o ens que en depenen.
  • Les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya.
  • Les empreses, ja siguin persones físiques o jurídiques amb domicili a un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu.
  • Les comunitats de béns, amb domicili social a Catalunya.

b) Subvencions per a la producció i l’edició de llibres i fonogrames relacionats amb la cultura popular i tradicional (CLT041). Estan dirigides a:

  • Les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya.
  • Les empreses, ja siguin persones físiques o jurídiques, amb domicili en un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu.

c) Subvencions per a desplaçaments fora de Catalunya per dur a terme activitats i projectes relacionats amb la cultura popular i tradicional (CLT044). Estan dirigides a les fundacions i a les associacions amb domicili social a Catalunya. No es poden presentar a aquestes subvencions les federacions d’entitats.

d) Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya (CLT051). Estan dirigides a:

  •  Els ajuntaments de Catalunya i ens públics vinculats o dependents, inclosos els consorcis.
  •  Les entitats privades sense finalitat de lucre amb domicili social a Catalunya.

Per poder optar a aquestes subvencions, a més, les entitats han de tenir la condició de membres de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Sol·licitud telemàtica

Les sol·licituds de subvenció s’han de tramitar telemàticament a través de Tràmits gencat, en cas d’entitats privades o empreses, i a través d’EACAT en cas d’ens públics. La tramitació requereix disposar d’un certificat digital.

En cas de dubtes o problemes amb la tramitació dels ajuts, es pot consultar el web del Departament de Cultura o bé enviar un correu electrònic a osic@gencat.cat.

(Foto: Drac de Granollers / Font: Facebook Drac de Granollers)

Cicle "Glopets d'Estiu" a Caldes de Malavella

Agenda cultural (Gencat) - dl., 06/07/2020 - 20:29
Programa   Dijous 9 de juliol (22 h) a la Plaça de l'1 d'Octubre: cinema de muntanya, amb Climbing Blind i Lost in Karakorum Divendres 10 de juliol (22 h) al Parc de la Sardana: concert de Nina Moth i Anna Andreu Dijous 16 de juliol (19 h) al Parc de la Sardana: Companyia Teatre Nu, amb Contes arrossegats (teatre familiar) Dijous 23 de juliol (19 h) al Parc de la Sardana: Marcel Gros, amb Contes amagats (teatre familiar) Divendres 24 de juliol (22 h) al Parc de la Sardana: concert de Ferran Palau Dijous 13 d'agost (22 h) a la Plaça de l'1 d'Octubre: cinema a la fresca, amb 1917 Divendres 14 d'agost (22 h) al Parc de la Sardana: concert "Música sota els pins" amb Indira Ferrer (soprano) i Antoni Mas (piano) Del 21 al 30 d'agost al Casino Municipal de Caldes: exposició "Tres artistes de Caldes". Hi exposen Cristina Picazo (il·lustració), Joan Tauleria (pintura) i Jordi Massa (fotografia). S'inaugura el divendres 21 d'agost a les 20 h Divendres 28 d'agost (21 h) a la Plaça Amical Mauthausen: cinema a la fresca,  amb Frozen 2     Més informació a l'Oficina de Turisme de Caldes de Malavella, a/e: turisme@caldesdemalavella.cat o bé al tel. 972 480103.    

Activitats de l'Euskal Etxea Centre Cultural

Agenda cultural (Gencat) - dv., 03/07/2020 - 19:47
Consulteu aquí el detall de les activitats organitzades per l'Euskal Etxea Centre Cultural.

Cantada d'havaneres amb Els Americanus

Agenda cultural (Gencat) - dj., 02/07/2020 - 19:35
Dins de la programació d'estiu de Ripoll i amb motiu de la 4a Jornada Sènior.   S'hauran de respectar estrictament les mesures sanitàries de seguretat anticovid.  

Estiu actiu 2020 a Ripoll

Agenda cultural (Gencat) - dj., 02/07/2020 - 19:35
Lema d'enguany: "Viure també és aprendre a reinventar-se".    La programació "Estiu actiu 2020 a Ripoll" ve marcada indefectiblement per la COVID-19. Tanmateix, l'Ajuntament de Ripoll ha programat un ample ventall d'activitats per a tots els públics adaptats a les mesures sanitàries anticovid: cantada d'havaneres, casals per als joves, esplai d'estiu, autocinema, Firadisc (el dissabte 1 de juliol), exposicions, festa de Sant Cristòfor, visites guiades, cinema de muntanya, XLI Festival de Música de Ripoll, celebració de la Diada de Sant Jordi ajornada (el 23 de juliol), Retocs d'Estiu amb activitat de fotografia nocturna, espectacle de màgia amb Eduard Juanola (el dijous 30 de juliol a les 19 h) i altres.

Entrevista al fotògraf Ramon Saumell (part I): “El problema d’avui és que les bèsties tiren massa fum”

Notícies Bestiari - dj., 02/07/2020 - 11:13

Just abans de l’estat d’alarma causat pel coronavirus es va fer l’entrevista a l’arxiver i fotògraf de bestiari Ramon Saumell (Vilafranca, 1938). Pel carrer encara no s’anava amb mascaretes però el nerviosisme es respirava en l’ambient. El pis de Saumell està ubicat prop de la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, la ciutat on resideix des de l’any 1957.

Al seu despatx s’hi poden trobar diferents fotografies emmarcades. Destaca la del Drac de Vilafranca que, com explica, és la millor que ha fet d’aquesta bèstia sense fum. Al costat, molt a prop, hi té el seu Premi BEST. Saumell va ser dels primers a rebre’l l’any 2014, durant la primera edició del Festivitas Bestiarum. Aquell any es va voler homenatjar la seva tasca com a arxiver i fotògraf de bestiari, una feina que a dia d’avui ja ha desenvolupat durant més de cinquanta anys.

A través d’aquesta entrevista, que estarà dividida en tres parts, es poden conèixer els inicis de Ramon Saumell com a fotògraf amateur, els projectes audiovisuals que ha fet al llarg de la seva vida (i que va començar amb 28 anys), com també tota la informació que ha recollit sobre el bestiari d’arreu del món.

1. Com va començar a fer fotos de bestiari?

L’any 1966 em vaig iniciar en el cinema amateur. Em vaig comprar una càmera de vídeo i vaig guanyar un certamen a Vilafranca. Llavors vaig veure que el cinema amateur s’estava morint perquè va començar a sortir la televisió. En aquell moment em vaig fixar en les bèsties. A partir dels setanta vaig obtenir-ne les primeres diapositives. Com que hi havia pocs dracs, quinze o vint, va ser fàcil.

Vaig conèixer els amics del Drac de la Geltrú i vaig fer un reportatge per a ells pel cinquè aniversari de la bèstia l’any 1983. Els vaig muntar un mini audiovisual. A la trobada van portar el drac de Terrassa, el de Sant Vicenç dels Horts, el de Ribes… De diferents pobles. Va ser llavors quan em vaig acabar d’enverinar de les bèsties. Vaig veure que el cinema amateur anava en decaiguda i en canvi això m’omplia més, i vaig començar per aquí.

2. Què és el que més li va atreure del bestiari festiu?

M’atreia la diferència d’una bèstia amb l’altra. També vaig veure que hi havia un camp que no estava explotat i que m’agradava perquè tenia colors, tenia foc i hi havia música. Tot això em va omplir i vaig dir, ja que no ho fa ningú, jo faré cas al bestiari.

3. Va ser el primer que es va fixar en aquestes figures?

Quan vaig començar no es pot dir que estigués sol però quasi. Hi havia molta gent que es dedicava a fer fotos a gegants però a bestiari no. Fins als anys vuitanta i noranta no va haver-hi una explosió de figures al Baix Llobregat i a la resta de municipis de la província de Barcelona. El correfoc de Barcelona (el de l’any 1979, encara que no tingués aquest nom) va tenir molta influència. Anar a aquest acte de la ciutat comtal per a les bèsties era molt important. A més, era un correfoc que era maco, era gran i hi havia molta gent. Això es va encomanar i van començar a sortir correfocs pertot arreu.

4. Aprofitava els caps de setmana per fer les fotografies?

Si, em trobava per exemple el Drac de Vilanova i preguntava: “On aneu?” I m’ho deien. O anava a un correfoc i les colles m’avisaven que dintre de quinze dies anirien a una altra sortida. No existia tampoc l’Agrupació del Bestiari. Tota la informació passava pel boca-orella.

5. Quin mètode utilitzava per fer les fotos?

Tirava un carret aproximat per bèstia. Si eren trenta-sis fotos, la meitat les feia de la bèstia estàtica i l’altra meitat de la bèstia amb foc. Ho revelava i la meitat no servien per a res perquè el foc és molt difícil de fotografiar. Després vaig començar a fer audiovisuals però en vídeo la bèstia plantada no queda bé. L’has de captar en moviment, amb gent, amb foc, amb fum…

6. (…)

Més tard, quan va sortir el digital, llavors ja tirava el que volia, encara que després llançava la meitat. La meva forma de treballar era aquesta, i anar experimentant amb el diafragma i la velocitat d’obturació per aconseguir fotos de foc. En aquest cas depenia molt del vent. Havies de mirar d’on venia l’aire i posar-te al lloc contrari perquè el fum se n’anés i poder enganxar la bèstia amb menys fum.

7. Què més s’havia de tenir en compte?

La foto també depenia de com la bèstia tingués distribuït el foc. Per exemple, el Drac de Sant Pere de Ribes. De cara no el pots agafar perquè tot el foc està concentrat des de les boques cap avall. No veus res. Fa massa fum i a les ales no porta foc. En canvi, hi ha altres tipus de bèsties que porten, per exemple, carretilles a la boca, a les ales i a la cua i llavors el foc queda més distribuït. El problema que tenim avui és que les bèsties tiren massa foc i massa fum. Avui és que no veus la bèstia, veus una bola de foc. Si no hi ha una mica d’aire que s’endugui el fum, no aconsegueixes res.

8. A què creu que es deu aquest problema?

De vegades és perquè s’utilitza un tipus de coet, que es diu francès, que dura molta estona però que fa molt de fum. Els artefactes pirotècnics de colors també generen una gran fumera. El que fan menys fum són les carretilles, però aquestes duren poc. Llavors clar, en un concurs d’enceses això no serveix. Per mi fotogràficament prefereixo les carretilles, perquè et donen foc però normalment no et tapen la bèstia.

9. Per tancar el bloc del foc, com ha portat el tema de posar-se sota les espurnes?
Sempre m’he posat sota el foc i molt a prop. A més, el foc d’abans l’espolsaves i marxava, el foc d’ara no. Els francesos fan com una pasta de color plata que s’enganxa, forada i, si et cau sobre la carn, crema.

Compte que de petit em feia por el drac. Als anys quaranta, per la festa major de Vilafranca, els nens anàvem mudats i els grans ens deien que no ens acostéssim al drac. Però el drac tampoc feia coses rares, el drac caminava. Li posaven una carretilla i tirava una mica de foc. No es girava contra la gent. Això va venir després amb els correfocs de Barcelona dels anys vuitanta, quan es va començar a exhibir la bèstia amb foc.

10. Llavors si li feia por el drac, quines bèsties li agradaven quan era petit?
La meva passió eren les Cotonines. Feia el seu ball al jardí de casa amb una fusta. Després, quan em vaig fer gran, em van agradar totes.

(Foto: Ramon Saumell parlant des del seu despatx sobre els seus orígens com a fotògraf de bestiari / Autor: Meritxell Bayarri)

El Drac de Terrassa donarà inici a la Festa Major des de l’aire

Notícies Bestiari - dj., 02/07/2020 - 10:58

Divendres 3 de juliol, a les vuit de la tarda, el Drac de Terrassa sobrevolarà la ciutat. Sí, el que heu llegit, sortirà de la cova de Sant Llorenç i passarà per sobre del municipi. El com és una sorpresa que es podrà conèixer divendres a la tarda a través de les xarxes socials, ja que tots els ciutadans que vegin la bèstia estan convidats a fer-li una foto i compartir-la amb el hashtag #johevisteldrac.

La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Terrassa, pretén simbolitzar l’arribada que cada any fa el drac a la ciutat i que dona inici a la Festa Major. L’activitat precedeix el repic de campanes i els actes d’obertura, és a dir, la lectura del pregó, el descobriment del capgròs de l’any i la ballada dels balls tradicionals.

Aquest 2020, però, la festa no es farà al carrer, sinó a través de les xarxes socials i dels canals de comunicació municipals. A causa de la crisi causada per la Covid-19, les colles de cultura popular no podran sortir a ballar per la ciutat. El consistori terrassenc ja va avisar el mes d’abril que es cancel·lava la Festa Major “en atenció a les actuals circumstàncies de crisi sanitària i a les previsions d’evolució de la situació pel que fa a actes de gran concurrència de persones”. En comptes d’això, els terrassencs i terrassenques hauran de viure la festa a través de Canal Terrassa TV, Ràdio Municipal Terrassa i el compte d’Instagram “Festa Major Terrassa” amb les retransmissions que es faran del 3 al 5 de juliol.

Per part de la colla del Drac de Terrassa, lamenten que aquest any, el diumenge de Festa Major, la bèstia no pugui acompanyar les autoritats ni en l’anada i ni en la sortida d’ofici. Així i tot, una quarta part dels membres de l’entitat mantindran l’esmorzar que fan cada any i ho faran vestits amb la indumentària típica del drac. Com explica Francisco Salazar, membre fundador de la colla, l’esmorzar es farà mantenint les mesures de seguretat i serà un acte simbòlic.

La colla a hores d’ara ja pensa en les activitats de l’any que ve. Esperen que es puguin fer i que no hi hagi restriccions per la Covid-19. El Drac de Terrassa, a més, construït el 1981 per Jordi Grau, farà quaranta anys. Salazar comenta que una de les intencions és preparar una exposició.

L’Àliga de Terrassa celebra la tercera jornada de les “Ales obertes” amb una versió confinada

Notícies Bestiari - dj., 02/07/2020 - 09:22

El passat 24 de juny s’hauria d’haver celebrat la jornada de les “Ales Obertes” de l’Àliga de Terrassa, una iniciativa que té com a objectiu donar a conèixer la bèstia a la ciutadania. Hauria sigut la tercera edició d’aquesta activitat que inclou tallers per a la mainada i que, com explica Toni Costa, president de la colla, pretén que “la gent sàpiga què és portar una figura”. D’aquesta manera, tothom qui ho desitgi, es pot provar l’Àliga i, si s’anima, apuntar-se a la colla.

Com que aquest any, a causa de la crisi del coronavirus, no es va poder celebrar al carrer la tercera edició de les “Ales Obertes”, la colla de l’Àliga de Terrassa ha decidit fer un vídeo tot explicant l’origen d’aquesta jornada i incloure també algunes anècdotes.

En el vídeo s’explica el cas de Saül Gijón, actual ballador. Ell, durant l’edició del 2019 es va animar i es va provar l’Àliga. Li va agradar i li van passar un telèfon de contacte per anar als assajos de la colla i acabar de decidir-se. En el vídeo, per altra banda, també s’explica una anècdota de la primera balladora, Clàudia Alsius, sobre què li va passar el primer dia que va portar la figura.

“Ales Obertes” se celebra el 24 de juny perquè és el dia en què es va presentar l’any 2017 l’Àliga de Terrassa. La figura va ser creada per l’escultor Jordi Grau, pesa 34 quilos, té una coreografia dissenyada per Marc Galí i balla amb la música composta pel músic terrassenc Francesc Castillo.

El Quarto dels Gegants de Solsona s’obre a les visites amb mesures preventives per la COVID-19

Notícies Bestiari - dj., 02/07/2020 - 09:08

El Drac de Solsona, l’Àliga, així com la resta de figures d’imatgeria festiva de la ciutat, es podran visitar aquest estiu de ben a prop. El Quarto dels Gegants obre la porta a les visites, això sí, tenint en compte una sèrie de mesures de prevenció per la COVID-19.

En la pàgina web de Turisme Solsonès expliquen que les sessions per conèixer les diferents figures festives del municipi tenen una durada de trenta minuts. Les places estan limitades a dotze persones per visita, es recomana l’ús de mascareta i cal mantenir la distància de seguretat. Les entrades, a més, només es poden adquirir a través de la web.

Si esteu interessats en conèixer la història d’un dels dracs més antics de Catalunya, afanyeu-vos, les visites no es fan cada dia. El mes de juliol es faran només els dissabtes i el mes d’agost els dilluns, els dimecres i els dissabtes. Ja al setembre, les sessions es tornaran a fer només en dissabte.

El Drac de Solsona té una gran importància en món del bestiari festiu. Està documentat almenys des del 1692 i mai ha estat substituït. Una de les seves característiques a apreciar és que té totes les escates clavades una a una mitjançant petits claus.

El Quarto dels Gegants, per altra banda, tampoc és un espai nou, sinó que té molta història. Està ubicat als baixos de la Casa de la Mare de Déu i es té constància documental d’ell des de l’any 1710. Allà avui dia s’hi poden trobar tots els elements que surten per Corpus i la Festa Major de Solsona. Aquesta última se celebra els dies 8 i 9 de setembre.

XXV Festival del Comte Arnau

Agenda cultural (Gencat) - dc., 01/07/2020 - 19:07
El XXV Festival del Comte Arnau  presenta les següents activitats:   Dissabte 4 de juliol (22 h) al Claustre del Monestir: espectacle "Maragall a casa", de Josep Maria Jaumà sota la direcció de Dolors Vilarasau. Preu: 12 € Dissabte 11 de juliol (22 h) pels carrers de la Vila Vella: espectacle itinerant "La balada del Comte Arnau" a càrrec de Xarop de Canya. Activitat gratuïta Dissabte 22 de juliol (22 h) al Claustre del Monestir: actuació de Carles Sanjosé, Sanjosex. Hi presenta el seu nou disc, Dos somnis. Preu: 12 € Dissabte 25 de juliol (22 h) al Claustre del Monestir: actuació de The Suitcase Brothers (germans Santos i Víctor Puertas). Preu: 12 € Dissabte 1 d'agost (22 h) al Claustre del Monestir: actuació d'Andrea Motis. Hi presenta el seu darrer disc, Emotional Dance. Preu: 12 € Dimecres i dijous 12, 13, 19, 20, 26 i 27 d'agost (tots els dies a les 21 h) al Palau de l'Abadia: recorregut dramatitzat "Els desitjos del Comte Arnau". Preus: 6 € (adults), 3 € (menors de 12 anys) i entrada gratuïta per als menors de 6 anys Dissabte 22 d'agost (21 h): caminada nocturna "Cercant les petjades del Comte Arnau". Se surt de davant l'absis del Monestir. Activitat gratuïta   Activitat complementària: el dolç del Comte Arnau a les fleques, pastisseries i restaurants de la vila de Sant Joan de les Abadesses durant l'estiu