Agregador de canals

La 16a edició de la Fira del Tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana se celebra el cap de setmana del 18 i 19 de juliol de 2026 al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. La reconeguda fira vallesana inclou diverses activitats per a tots els públics, com tallers, visites guiades o el tradicional show cooking. A més a més, els visitants poden obtenir el llibret “Varietats antigues de tomàquets del Vallès” i poden comprar tomàquets i productes locals directament als pagesos i productors de la comarca que cultiven i elaboren de forma artesanal. Consulta tota la programació al web de la Fira del Tomàquet. Darrera actualització: 7/07/2026

Elionor de Prades (1340-1416), filla de l’infant Pere d’Aragó i de Joana de Foix, va esdevenir reina de Jerusalem i de Xipre arran del seu matrimoni amb Pere de Lusignan. Les jornades proposen acostar aquesta figura històrica al públic amb una mirada divulgativa i plural, a partir de documents i cròniques conservats fins avui. La programació inclou un cicle de conferències a càrrec de Stefano Maria Cingolani, Eusebi Ayensa Prat, Eduard Juncosa Bonet i Marina Navàs Farré, una taula rodona sobre el procés de recerca, una cercavila de gegants i gegantons inspirats en la família reial xipriota i la representació teatral Elionor, regina, interpretada per Encarna Laínez. Consulteu més informació al web de l’Ajuntament de Prades.

Hi participen els grups Peix Fregit, Son de l'Havana i L'Espingari.. La presentació anirà a càrrec d'Espartac Peran. Aquesta cantada d'havaneres, la més multitudinària de la vila de l'Escala, es fa sempre el primer dijous d'agost. Més informació: Turisme de L'Escala-Empúries Instagram de la Penya Blaugrana L'Escala Darrera actualització: 06/07/2026

Artesa de Lleida va tornar a convertir-se, el passat 4 de juliol, en un dels grans punts de trobada del bestiari de foc català amb la celebració de la 17a edició del Festival d’Enceses i la 19a Trobada de Bestiari de Foc. La jornada, organitzada per la colla del Griu d’Artesa de Lleida, va reunir centenars de participants i espectadors en una cita que combina espectacle pirotècnic, tradició i germanor entre colles.

L’edició d’enguany va tenir un significat especial, ja que coincidia amb el 20è aniversari del Griu d’Artesa de Lleida. A més, la colla va presentar oficialment dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, ampliant així la família del Griu i reforçant el compromís amb el relleu generacional dins la cultura popular.

Fotografia de les dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, per Eva Sánchez Pérez

Pel que fa al concurs d’enceses, hi van prendre part el Drac de la Múnia (Alt Penedès), l’Espurna el Drac de Calafell (Baix Penedès), la Farnaca de Cambrils (Baix Camp), el Drac Nervon  (Vallés Occidental) i el Mamut de la Canonja (Alt Penedès). Les diferents colles van oferir exhibicions plenes de creativitat, amb una gran varietat d’artefactes pirotècnics, colors i composicions que van demostrar, un any més, l’alt nivell tècnic i artístic del festival.

 

 

 

 

 

Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra l’Hydra, a la dreta el Drac de la Múnia. Imatges de Pau Pascual Prat

Després de la valoració del jurat, la victòria va ser per a l’Espurna, Drac de Calafell, que es va imposar amb 167 punts. El segon lloc va correspondre al Drac de la Múnia amb 157,80 punts, seguit del Mamut de la Canonja amb 148,40 punts. El Drac Nervon va finalitzar en quarta posició amb 141,80 punts, mentre que la Farnaca de Cambrils va completar la classificació amb 135 punts.

El públic també va poder expressar la seva opinió mitjançant una votació popular, que va distingir la Farnaca de Cambrils amb el Premi Popular, un reconeixement patrocinat per Pirotècnia Estalella i Pirotècnia Catalana.

Fotografia de la Farnaca de Cambrils al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat

L’organització va valorar molt positivament el desenvolupament de la jornada, destacant tant la implicació de totes les colles participants com el bon ambient que es va viure durant tota la celebració. La col·laboració entre els grups i la qualitat de les enceses van contribuir a consolidar, un any més, el Festival d’Enceses com una de les cites de referència del calendari del bestiari festiu.

El jurat d’aquesta edició va estar format per Marc Vendrell, guanyador de l’Experiència Griu 2025; l’escultora Dolors Sans; Ramon Fontova Carles, músic, investigador i un dels primers portants del Griu; Pau Plana Parés, tècnic de cultura de la Paeria de Lleida; Noèlia Díaz Espinós, primera portant del Griu, i Mariona Rebull, alcaldessa d’Artesa de Lleida, que va exercir la presidència del jurat.

Fotografia del jurat del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Eva Sánchez Pérez

Més enllà del concurs, la commemoració del 20è aniversari del Griu i l’estrena del bestiari infantil, en Èon i Èter, van ser el fil conductor de tota la celebració. L’endemà del festival es va retre homenatge a les persones que van fer possible el naixement de la figura l’any 2006, reconeixent especialment la tasca dels primers portants: Pau Plana Parés, Noèlia Díaz Espinós, Ramon Fontova Carles i Robert Querol Butia. El seu esforç i entusiasme van ser determinants per iniciar un projecte que, dues dècades després, continua creixent.

Fotografia del Griu al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat

Durant aquests vint anys, la colla ha anat ampliant el seu univers festiu amb la creació de nous projectes. A la primera Trobada de Bestiari de Foc, celebrada el 2007, s’hi van sumar posteriorment els Diablons, nascuts el 2009, l’Hydra, incorporada el 2015, i ara també l’Èon i l’Èter, pensats perquè els més petits puguin iniciar-se en la cultura del foc.

Aquest recorregut reflecteix la voluntat del Griu d’Artesa de Lleida de mantenir viva la tradició, fomentar la participació de totes les edats i continuar fent créixer una comunitat que ha esdevingut un referent dins la cultura popular catalana. La celebració del vintè aniversari va servir, així, per recordar el camí recorregut i, alhora, mirar cap al futur amb nous projectes i noves generacions preparades per mantenir viu aquest patrimoni festiu.

 

 

 

 

 

Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra el Mamut de la Canonja, a la dreta el Drac Nervon. Imatges de Pau Pascual Prat

Fotografia de la portada: Pau Pascual Prat 

Per molts anys Griu d’Artesa de Lleida i que per molts anys més ho puguem celebrar!

L'Aquelarre de Cervera és la festa del foc, la música i les bruixes de les Terres de Ponent, una explosió de cultura popular que se celebra a la ciutat de Cervera cada últim dissabte d'agost. ··· PROGRAMA ··· FOC - Gran varietat de material pirotècnic amb efectes especials ESPECTACLE - Les bruixes i el Mascle Cabró conquereixen la ciutat MÚSICA - Diferents espais de música gratuïts i al carrer, amb estils variats com el mestissatge, la rumba, el folk, el rock i l’electrònica FIRA DEL GRAN BOC - Punt de trobada de l'esoterisme i les teràpies alternatives. També ofereix alimentació i productes de proximitat. AQUELARRET - Cercavila infantil que esdevé la cara més familiar de la festa Darrera actualització: 03/07/2026

L'Escaldàrium ofereix al municipi de Caldes de Montbui una festa d'estiu en homenatge als dos elements que componen l'aigua termal: el foc i l'aigua. La celebració ofereix als participants una hora de ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual i d’eufòria col·lectiva impressionant. Barreja correfoc, correaigua i música en directe. L'Escaldàrium tindrà una prèvia el dissabte 4 amb l'espectacle infantil del Templàrium. Els actes principals de la gran festa seran els dies 10 i 11 de juliol. Consulteu més informació al web de l'Escaldàrium. Darrera actualització: 2/07/2026

La Festa Major de Sant Zenon és la celebració principal d’Arenys de Mar, que té lloc al mes de juliol amb una àmplia programació d’activitats culturals, festives i tradicionals per a tots els públics. La festa combina manifestacions de cultura popular, música, espectacles i actes institucionals vinculats a la identitat marinera de la vila. El programa inclou concerts, nits de Barraques, activitats familiars, cercaviles, focs artificials i actes tradicionals com les Completes, a més de propostes organitzades per entitats locals. Consulteu tota la programació al web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Darrera actualització: 2/07/2026

La Festa Major de Premià de Mar celebra una edició especial amb motiu del 30è aniversari del Desembarcament i de la Festa dels Pirates i Premianencs. El programa incorpora novetats i la recuperació d’activitats emblemàtiques: destaquen propostes com “Premià en Joc”, amb proves i reptes al llarg de la festa, activitats tradicionals com l’estirada de corda o el llançament d’espardenya, i el concurs de guarniment de balcons i finestres. També s’introdueixen elements nous en la direcció artística del Desembarcament i es reforça l’espectacle amb recursos com una pantalla gegant. El programa inclou, a més, un castell de focs especial, activitats inclusives i la recuperació de la Ruixadeta, entre altres propostes. Consulteu tots els detalls del programa al web de la Festa Major de Premià de Mar.

El gruix dels actes de la Festa Major de Santa Eulàlia de Ronçana arrenca dijous 23 de juliol amb La Milla, una cursa popular oberta a tothom que es pot fer corrent o caminant. Després del pregó des del balcó de l’Ajuntament, la jornada continuarà amb una Festa Holi, botifarrada i concerts amb De Cara a la Pared i una sessió de DJ Wateke. El divendres inclourà la missa solemne i activitats com el tobogan aquàtic urbà per a infants, el dinar de la gent gran i propostes familiars com un conte musicat. A la tarda i nit hi haurà teatre amb Improshow, proves del Joc de Colors i concerts amb Tapeo Sound System i DJ Dimo. El dissabte concentrarà moltes activitats, amb proves, espectacles familiars i el ball amb l’orquestra Venus. A la nit destacaran el correfoc, la gresca jove i diversos concerts. El diumenge clourà la festa amb activitats familiars, proves finals, cercavila, sopar de germanor i l’entrega de premis, acabant amb la traca final i música de DJ. Consulteu tots els detalls del programa al web de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Darrera actualització: 2/07/2026

La Festa Major de Sant Feliu d’Alella és la celebració anual principal del municipi, amb una programació cultural i festiva adreçada a tots els públics. Inclou una àmplia varietat d’activitats que combinen tradició i propostes contemporànies, com cercaviles, concerts, activitats familiars, actes gastronòmics i esdeveniments esportius. El programa incorpora iniciatives destacades com la fira d’atraccions, concursos gastronòmics vinculats a la cuina local —especialment amb la pera—, actes populars com el pregó i cercaviles de gegants. També hi tenen un paper destacat les orquestres tradicionals, com l’Orquestra Maravella, que ofereixen tant concert com ball de gala. Consulteu tota la programació al web de l'Ajuntament d'Alella. Darrera actualització: 2/07/2026

Ésdansa, el festival degà de la dansa d’arrel tradicional i que té lloc a Les Preses (la Garrotxa), arriba enguany a la seva 44a edició i continua apostant per la creació, la participació, la internacionalització i la formació. El festival de Les Preses, del 17 al 23 d’agost, celebrarà el 50è aniversari del Marboleny amb colles vingudes de Cuba, Indonèsia, Perú, Sèrbia i Sud-àfrica. #ésdansa2026 Més informació: Instagram de l'Ésdansa Ajuntament de Les Preses Darrera actualització: 02/07/2026

Del 17 al 24 d’agost, Igualada s’omple de festa, tradició i cultura amb un seguit d'activitats pensades per a totes les edats. La ciutat vibrarà amb actuacions musicals, activitats tradicionals, propostes infantils i familiars, esdeveniments esportius, teatre, visites guiades... Entre les actuacions més destacades hi ha els concerts que oferiran La Fúmiga, Els Amics de les Arts, La Ludwig Band i El Petit de Cal Eril. La programació es tancarà amb la tradicional cantada d’havaneres d’Ultramar i una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa. Consulteu tota la programació al web de l'Ajuntament d'Igualada. Darrera actualització: 2/07/2026

La Festa de la Mare de Déu del Carme a L'Estartit 2026 aplega diferents activitats: 10.30 h a l'Església Parroquial de Santa Anna: Missa solemne amb l'acompanyament de la Cobla Foment del Montgrí i Les Veus de l'Estartit 12 h a la Plaça de l'Església: audició de sardanes amb la Cobla Foment del Montgrí 18.30 h a la Plaça de l'Església: sortida de la Processó Marinera de la Mare de Déu del Carme 20 h a la Plaça de l'Església: sardanes amb la Cobla Foment del Montgrí Més informació: Turisme de L'Estartit Agenda de Torroella de Montgrí i L'Estartit Darrera actualització: 01/07/2026

La Festa del Renaixement és una celebració que té lloc a Tortosa durant la segona quinzena de juliol i que recrea l’esplendor de la ciutat al segle XVI. Més de 3.000 persones vestides d’època i centenars d’actors participen en espectacles, activitats culturals i representacions que transformen el nucli antic en un escenari històric. Els carrers, les muralles i els edificis emblemàtics s’engalanen per transportar els visitants a la Tortosa de fa cinc segles. La festa també destaca per la seva oferta gastronòmica, amb receptes tradicionals recuperades per restaurants, forns i tavernes. A més, músics, artistes i grups de recreació històrica omplen els carrers d’animació, mentre actes solemnes, desfilades i cerimònies evoquen la vida política i social de l’època. Tot plegat converteix Tortosa en una gran representació viva del seu passat renaixentista i del seu important llegat històric vinculat al riu Ebre i a la Mediterrània. Al seu web podeu trobar tota la informació detallada per gaudir al màxim del Festival del Renaixement de Tortosa. Darrera actualització: 01/07/2026

A la XLVI Cantada d'havaneres de L'Estartit hi participen els grups Port Bo i Barcarola. S'hi servirà un cremat gentilesa de la Penya Barcelonista Montgrí i comarca. Més informació: Turisme de L'Estartit Agenda de Torroella de Montgrí i L'Estartit Darrera actualització: 01/07/2026

La Festa Major de Súria arrenca amb els Kampionats Esportius Nocturns (KEN) a la plaça de Sant Joan, seguits de sessions de DJ local. El programa continua amb activitats infantils i esportives, com els Kampionats Esportius Infantils (KEI), i amb propostes destacades de la diada de Sant Cristòfol, com la missa i la benedicció de vehicles, la cantada d’havaneres amb Port Bo i la piscina nocturna. Tot seguit, la festa entra en els seus dies centrals amb l’acte d’inici, la trobada de cultura popular, el ral·li de Festa Major i diverses nits de ball i concerts amb Jordi Bruch, Los 80 Principales, Akelarre, l’Orquestra Centauro i l’Orquestra Metropol. El programa també inclou jocs infantils i aquàtics, la trobada castellera, la pedalada popular i la tradicional Trapellada. La cultura popular hi té un paper destacat amb les matinades, la galejada dels trabucaires, les tocades de Festa Major, el castell de focs i la ballada de sardanes amb la Cobla Marinada. A més, durant el mes de juliol s’hi afegeixen altres activitats com concerts, caminades, concursos de pesca, tómboles solidàries i un torneig d’escacs. Consulteu més detalls del programa al web de l'Ajuntament de Súria. Darrera actualització: 1/07/2026

A càrrec de la Cobla Flama de Farners. Més informació: Cultura i festes de Santa Coloma de Farners La Selva Cultura Darrera actualització: 01/07/2026

El programa “De Portes Endins” proposa obrir gratuïtament espais que no tenen un horari regular d’obertura per a visites. És una bona ocasió per gaudir d’elements del nostre patrimoni que, per diferents motius, resten immerescudament amagats. Vic us convida a gaudir dels següents espais, cada diumenge un de diferent: JUNY Dia 28: Casa natal de Sant Miquel dels Sants JULIOL Dia 5: Museu Balmes Dia 12: Museu Claretià Dia 19: Església i Museu del convent del Pare Coll Dia 26: Subseu del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya AGOST Dia 2: Església i museu del convent del Sagrat Cor Dia 9: Església del monestir de Santa Teresa Dia 16: Casa natal de Sant Miquel dels Sants Dia 23: Museu Balmes Dia 30: Casa Manso Joaquima de Vedruna SETEMBRE Dia 6: Església i Museu del convent del Pare Coll Dia 13: Casa Manso Joaquima de Vedruna Dia 20: Església del monestir de Santa Teresa Dia 27: Subseu del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya Consulteu més informació del programa De Portes Endins. Darrera actualització: 30/06/2026

Seguint la llegenda segons la qual Sant Jaume, tot caminant, es va clavar una bardissa al peu i se la va poder treure gràcies a la llum que els nens de la ciutat li feien amb els seus fanalets, els infants de Lleida surten al carrer amb els seus fanalets per commemorar l’arribada de l’apòstol a la ciutat. En el marc de la festa, durant aquests dies s’han organitzat diverses activitats de caràcter cultural, com tallers i concursos de fanalets, representacions de la llegenda i una exposició de fanalets. Consulteu tots els detalls del progama al web de l'Ajuntament de Lleida. Darrera modificació: 30/06/2026

En els darrers anys s’ha començat a parlar amb més força dels drets culturals. Han entrat als discursos institucionals, a les polítiques públiques i als documents estratègics. És una bona notícia. Significa que la cultura deixa de ser considerada un luxe o un complement i passa a ser reconeguda com un dret fonamental.

Però hi ha una pregunta que encara ens fem massa poc.

Qui garanteix realment els drets culturals?

La resposta habitual és senzilla: les administracions públiques. I, certament, tenen una responsabilitat ineludible. Han de promoure polítiques culturals, facilitar l’accés a la cultura i protegir el patrimoni.

Però aquesta resposta és incompleta, perquè cap llei organitza una cercavila. Cap decret restaura una bèstia ni cap administració transmet, per si sola, els coneixements que passen d’una generació a una altra dins d’una colla.

Els drets culturals no es fan efectius quan s’escriuen en un document. Es fan efectius quan existeixen comunitats capaces de convertir-los en una realitat quotidiana.

Aquí és on el món del bestiari adquireix una dimensió que sovint passa desapercebuda: quan una colla dedica centenars d’hores a preparar una festa, no està només organitzant un esdeveniment. Està fent possible que un poble continuï exercint el seu dret a crear cultura, a compartir-la i a transmetre-la.

Quan una entitat ensenya un infant a portar una bèstia, no només està assegurant el relleu generacional. Està garantint que aquest infant pugui formar part d’una tradició que no es consumeix des de la grada, sinó que es construeix des de dins: es viu!

Quan un mestre constructor restaura una figura, no només conserva un objecte. Manté viu un llenguatge simbòlic, uns coneixements artesanals i una memòria col·lectiva.

Els drets culturals no són una idea abstracta. Tenen nom, cognoms i moltes hores de voluntariat. Aquest canvi de perspectiva també obliga a repensar les polítiques culturals.

Si acceptem que són les comunitats les que fan possibles els drets culturals, aleshores les entitats deixen de ser simples beneficiàries de subvencions. Es converteixen en infraestructures democràtiques imprescindibles. No som un actor més del sistema cultural. Som una part del sistema que fa possible que aquest existeixi.

Per això, quan una colla desapareix, no només es perd una activitat del calendari festiu. Es debilita la capacitat d’una comunitat per exercir els seus drets culturals.

Quan el relleu generacional falla, no només tenim un problema associatiu. Tenim un problema democràtic. Quan les entitats ens veiem obligades a dedicar més temps a la burocràcia que a generar vida cultural, no només estem dificultant la nostra feina. Estem afeblint les estructures que sostenen la participació cultural de milers de persones.

Potser ha arribat el moment de deixar de preguntar-nos quines activitats organitzen les entitats de cultura popular. La pregunta important és una altra. Quins drets deixarien d’existir si aquestes entitats desapareguessin? La resposta és incòmoda.

Sense les colles, sense els voluntaris, sense els artesans, sense les bandes, sense les federacions i sense totes les persones que sostenen el patrimoni des de l’associacionisme, els drets culturals continuarien existint sobre el paper. Però deixarien d’existir als carrers. I és als carrers on els drets culturals deixen de ser teoria per convertir-se en una experiència compartida. Potser aquest és el gran repte que tenim al davant: deixar de defensar la cultura popular només perquè és tradició. I començar a defensar-la perquè és una de les formes més potents que té una societat de garantir un dret fonamental: el dret de les persones a crear, compartir i viure la seva pròpia cultura.