Agregador de canals

El pròxim dimecres 21 d’octubre, en el marc de la Fira de Santa Úrsula, es presentarà oficialment el Basilisc petit de Valls. Aquesta bèstia festiva s’hauria d’haver estrenat per la festa major de Sant Joan però la Covid-19 no ho va fer possible. En comptes d’això, els impulsors de la figura, els membres de la Colla Gegantera “La Pessigolla”, van estrenar per Sant Joan un vídeo en el qual es veia com eclosionava l’ou i com d’ell sortia el nou Basilisc petit.

En el document audiovisual hi surt un follet que s’arriba fins al bosc per ajudar el Basilisc petit a sortir de l’ou. Allà el follet es troba amb el Basilisc gran, que està esperant el naixement del seu fill. Moments després, quan finalment surt la bèstia petita, ella i el seu progenitor fan el seu primer ball junts.

L’acte de presentació del Basilisc petit es farà a les 18 h al Claustre del Convent del Carme (accés per la plaça del Carme). Per assistir-hi cal reservar entrada prèvia a través del correu info@lapessigolla.cat. Aquell dia aquesta bèstia, que és mig gall i mig serp, sortirà per primera vegada al carrer per conèixer en persona els nens i nenes del municipi.

La figura festiva, igual que el Basilisc gran, ha estat creada pel constructor vallenc Sergi Iglesias, que a la vegada és president de la Colla Gegantera “La Pessigolla”.  Com explica el portal El Vallenc, la nova bèstia pesa quinze quilos i serà portada per nens i nenes d’entre nou i dotze anys.

(Foto: El Basilisc petit al costat del seu progenitor en la seva estrena virtual / Autor: Colla Gegantera “La Pessigolla”)

L’Oriol Giraldos té setze anys i, a la seva edat, ja ha posat un peu dins del món de la cultura popular. Ell és el creador de “Dibuixos Oriol”, un projecte en el qual fa dibuixos digitals d’imatges festives. S’hi va posar seriosament l’any passat i, a hores d’ara, ja ha realitzat al voltant de 150 il·lustracions de diferents bèsties i gegants.

Cartell premiat d’Els Pastorets d’Oriol Giraldos

Com ell mateix explica, dibuixar aquests elements “significa un repte” en el qual busca el màxim realisme. Li agrada molt fixar-se en els detalls perquè “criden molt l’atenció i permeten que la gent identifiqui millor els elements festius”.

A hores d’ara, ja ha participat en diferents projectes de cultura popular. Ha venut dibuixos a particulars, ha fet cartells d’esdeveniments i, des del mes d’octubre, també ven mascaretes amb dibuixos seus.

El primer projecte que va fer va ser un cartell l’any 2018 per a la funció d’Els Pastorets de Vilanova i la Geltrú. Es va presentar a un concurs i el va guanyar. Recentment també ha fet un dibuix de la Víbria de Tarragona pels Diables Voramar que s’ha imprès en una gorra.

Com fa els dibuixos Mulassa de Badalona

Cada dibuixant té el seu secret. Giraldos, en aquest cas, explica a grans trets com fa els seus dibuixos. Primer fa esbossos en una tauleta de les parts de les imatges festives que vol dibuixar. Pot ser una orella, una arracada o un braç. Per fer-ho, no només es fixa en una fotografia, sinó en més d’una imatge i, a partir d’aquí, crea ell mateix una nova perspectiva.

Quan ja té diferents fragments de la figura, els ajunta per capes a l’ordinador i, amb un editor de gràfics vectorials, acaba de delinear el dibuix final. El següent pas és posar-li els colors i aplicar-li els degradats.

En el cas concret de les bèsties festives, Giraldos assenyala que en el que més es fixa és en les proporcions i les formes. “Una bèstia és molt fantasiosa, se’n va del normal i has de veure què transmet aquella imatge”, afegeix.

D’una afició a una professió Geganta Grossa de Vilanova i la Geltrú

L’afició de Giraldos per la cultura popular li ve de petit. La primera Festa Major que va veure va ser la de Vilanova i la Geltrú, la ciutat on viu. El que més li va cridar l’atenció van ser els Gegants Grossos: “Com podia ser que una peça tan gran fos portada per una persona”, es va preguntar, i a partir d’aquí va començar a investigar.

Aquesta inquietud el va portar l’any 2016 a crear un canal a Youtube, “Flama Cultural”, amb l’objectiu d’apropar la cultura popular a totes aquelles persones que no la podien veure de prop. El canal inclou més d’un centenar de vídeos de cercaviles i exposicions, la majoria d’elles de les Festes Majors de la comarca del Garraf.

Actualment, Giraldos està estudiant disseny gràfic a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAID). Als nou anys ja va començar a fer dibuix com a activitat extraescolar.

Cada dia li dedica entre tres i quatre hores als seus dibuixos. El que més li agrada és plasmar els detalls de les imatges festives que a primera vista passen desapercebuts. En un futur li agradaria seguir dedicant-se a això i, si pogués ser, convertir-se en escultor de la festa.

(Foto: Dibuix d’Oriol Giraldos del Drac de Sant Roc de Tarragona)

Una figura de bestiari no és una estructura i prou, és tota la història que l’envolta. De vegades agafa un paper important en les festes populars, d’altres es converteix simplement en un símbol per a un grup de persones. Aquest és el cas de Fènix Fèlix de l’esplai L’Espurna de Vilanova i la Geltrú.

Com tot el que fan els monitors d’un esplai, preparen les activitats pensant en els nens i nenes que les faran, en els seus gustos i els seus interessos. En un any atípic com aquest, L’Espurna ha complert vint-i-cinc anys i, ja posats a fer coses fora de l’habitual, com portar mascareta, el passat estiu va impulsar un projecte ben especial: crear un ocell mitològic que reneix de les seves cendres.

Com explica Laura Tusell, una de les directores de L’Espurna, “motiva molt tenir alguna cosa que et representi”. El passat mes de juliol, el Fènix Fèlix va ser adoptat pels infants de l’esplai. Els monitors van triar aquesta bèstia perquè està relacionada amb el foc, igual que el nom del centre. A més, van decidir fabricar aquesta bèstia perquè era l’únic esplai de la ciutat que encara no tenia una mascota que els representés.

Una mica de cola i…

El procés de creació del Fènix Fèlix es va dividir en dues fases. La primera es va basar en la construcció de la figura. La segona va consistir en forjar tota la història que li donaria vida.

El mes de juny, i la primera meitat del mes de juliol, cinc monitors van posar fil a l’agulla en la fabricació del fènix i es van començar a reunir quatre tardes per setmana. Primer van fer l’estructura, amb cercles de cartó ploma, i després el cap, amb una esfera de porexpan. La cua també la van fer amb cartó ploma i per a les ales van utilitzar dues làmines de cartó grans.

El següent pas va ser donar-li consistència al fènix. Van recobrir-lo amb paper de diari i després li van fer una capa de tela i una altra de guix. El van pintar de color groc, vermell i taronja, el van col·locar sobre un carro de la compra i al voltant li van posar una faldilla de roba decorada amb flames.

Com a complements, li van posar al coll el fulard de l’esplai (de color blau amb el voraviu lila) i uns picarols de colors a cap, que li donen un so característic cada vegada que es mou.

L’estrena

Si el Fènix Fèlix té una faceta cinematogràfica, no és pel seu perfil d’actor (que també podria ser) sinó perquè prové literalment del món de les pel·lícules. Els nens i nenes de l’esplai l’Espurna el van rescatar d’allà, dels films de Hollywood, perquè el que realment volia era tenir una família.

Tot va començar el dilluns 13 de juliol, el primer dia de les colònies d’estiu que es van fer a la seu de l’esplai, a la Parròquia de Sant Joan Baptista. El centre d’interès anava de pel·lícules i cada dia els monitors en presentaven una de diferent. Ara bé, dia sí dia també hi havia un personatge que les sabotejava.

El dia que tocava Frozen els decorats de gel apareixien tots desfets pel foc, el dia de La Casa de Papel en comptes de diners, a la caixa forta s’hi trobaven plomes… D’una manera o altra cada dia el Fènix Fèlix deixava la seva empremta però sense deixar-se veure.

Tusell assenyala que amb les poques pistes que s’havien donat amb cadascun dels films els nens van buscar informació i… “amb la segona pista ja sabien que es tractava d’un fènix!”, exclama. Així i tot, els “monis” van mantenir el suspens fins a l’últim dia, moment en què van presentar el fènix envoltat de bengales de colors.

Un figura per tot l’any

El Fènix Fèlix és la mascota de l’esplai, el seu símbol. A la vegada, és la porta d’entrada a un univers ple d’aventures. La intenció és que participi en les festes més assenyalades de l’esplai i arribi allà on abasti la imaginació dels monitors.

El primer dia d’aquest curs 2020- 2021, per exemple, va tornar a treure el cap. Representava que un grup de periodistes venia a L’Espurna a fer un reportatge pel 25è aniversari i que cada monitor hi participava d’una manera o altra: hi havia uns que presentaven una secció de tendències, uns altres que donaven el comunicat del temps…

Després de tot el dia de gravacions, però, els comunicadors no estaven contents amb els resultats. Deien que no trobaven els continguts originals. Com a última solució, els monitors van decidir treure el Fènix Fèlix i aquest, acompanyat d’espurnes i aplaudiments, va arreglar el reportatge.

Quan el Coronavirus va obligar a ajornar la Festa Major del barri del Pi, les Festes de Sant Josep Oriol, els organitzadors van tenir molt clar que hi havia actes que s’havien treballat molt i que calia ajornar per quan fos possible celebrar-los. Enguany era un any extraordinari per les festes, ja que arribaven al primer quart de segle d’ençà que es van recuperar l’any 1995. I es van haver de cancel·lar a només una setmana de celebrar-se.

Un dels actes que s’havien preparat a consciència era la ja tradicional xerrada, que en aquesta ocasió es convertia en una taula rodona. L’ocasió mereixia fer una repassada a la història de les festes i la situació actual del barri. Amb aquesta premissa, es va organitzar la taula rodona ‘Recuperant la Festa Major’, que finalment se celebra aquest dijous 15 d’octubre de forma virtual.

A l’hora d’escollir els ponents, des de l’organització es va creure que havien de ser persones amb una trajectòria consolidada, que poguessin explicar la festa a partir de la seva vivència en primera persona durant uns quants anys. Serien una comerciant, una tècnica de barri, un veí, un membre d’una entitat del barri i una integrant de l’organització.

Es tracta de la sra. Maria Assumpció Cabedo, gerent dels Magatzems del Pilar; el sr. Christian Rovira, veí de la plaça del Pi;  el sr. Oriol Mestres, membre de l’Associació de Festes de la Plaça Nova; la sra. Esperança Busquets, tècnica del barri Gòtic entre el 2011 i 2013; i la sra. Judith Torres, membre de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi. Al llarg de la mitja hora que durarà el debat, es parlarà de temes com l’evolució de les festes, l’evolució del barri en aquests 25 anys, la importància de la festa pel barri i el futur del barri.

La taula rodona es podrà veure simultàniament el dijous 15 d’octubre a les 20 h al canal de Youtube de la Casa dels Entremesos i al dels Gegants del Pi. L’acte es va enregistrar prèviament i es podrà seguir en directe, amb comentaris a la xarxa per part de tothom qui ho vulgui. Posteriorment quedarà penjat als respectius canals per a poder ser visualitzat.

Amb aquesta activitat, es vol posar en valor el teixit veïnal, associatiu i comercial del barri Gòtic i explicar, un cop més, les problemàtiques i vicissituds que té viure en un racó de la ciutat que està sotmès a tanta pressió. Com apunten alguns dels participants a la taula rodona, la festa en un barri així pot arribar a semblar un miracle, ja que són uns dels pocs dies durant l’any que els carrers s’omplen de veïns i veïnes que es retroben i gaudeixen de les activitats que s’organitzen.

Malgrat tot, la gravació finalitza amb una mirada al futur. Queda clar que la festa hi serà, adaptada a les circumstàncies i amb l’esperança de poder-nos retrobar per les Festes de Sant Josep Oriol 2021.  I per molts anys.

Per al curs 2020-2021, el CAT Tradicionàrius promou un seguit de recursos i noves eines telemàtiques per continuar creant una comunitat cultural en digital, com ara:   Folk en companyia Els registres del soterani Músiques en temps de confinament El Tradicionàrius a l'Spotify #Bellaciao Challenge Les tarantel·les de l'Estradivirus Aprenem música Folk als mitjans Tradi al sofà Balls de saló   Podeu consultar tota la programació al web del Tradicionàrius.   NOTES DE L'AGENDA CULTURAL   El caràcter virtual d'aquesta activitat fa que la informació que es mostra en aquest article pel que fa a les dates d'inici i fi no sigui rellevant, sinó que es tracta simplement d'un recurs tècnic del programa de l'Agenda Cultural, ja que l'activitat no té un límit temporal definit per l'organitzador.   En el mateix sentit, la informació de l'apartat "Espai", així com la geolocalització al mapa, és merament orientativa en relació a l'entitat que us ofereix aquesta activitat digital.

La Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l'Ovella 2020 a Ripoll presenta la mostra de bestiar oví de raça ripollesa i d'altres races autòctones de Catalunya (de 9 a 14 h), el concurs de bestiar i les parades d'artesania i mercat tradicional. Enguany s'adapta a la situació de pandèmia que vivim.   Els visitants de la Fira hauran de respectar estrictament les mesures sanitàries anticovid vigents.  L'ús de la mascareta, el rentat de mans amb hidrogel i el distanciament social són obligatoris.    

La finca històrica del Castell del Remei a la Plana d’Urgell, organitza una cita el la qual una dotzena d'autors llegiran poemes inèdits inspirats en l'aigua. Aquesta cita literària està emmarcada en la programació cultural de tardor del Castell del Remei.   Durant l'acte es presentarà el llibre Tast 3, corresponent a l'edició del 2019 de l'Aplec.

La jornada "Tastets de fira", diversos actes que posaran el focus en la formació de dos vessants professionals: l’agricultura i la gastronomia, dirigint-se doncs al sector de productors i elaboradors. El públic podrà gaudir de diverses xerrades i showcookings on el producte de la terra local serà el protagonista. En paral·lel, una desena de restaurants i forns de Riudoms oferiran creacions realitzades amb avellana, oli o horta local per degustar al mateix establiment o bé per endur-se-les i poder fer-ne el tast. Els showcookings, a la sala de cuina del Centre d’Entitats i Formació «Les Escoles Velles». Els cuiners, acompanyats de productors locals, elaboraran les receptes amb el producte de la terra riudomenca: 10 h - “Cuina sostenible i productes de proximitat” Showcooking i degustació, a càrrec d’Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana 12 h - “El valor gourmet dels productes d’aquí” Showcooking, debat i degustació, a càrrec del col·lectiu Gourmets de Riudoms 16.30 h - “Cultura, avellanes i fricandó” Showcooking comentat i degustació, a càrrec de la Secció de Gastronomia del CERAP 17.30 h - “Les postres són com el riure, sempre ens queda lloc per ells” Showcooking comentat i degustació, a càrrec d’Adam Sáez de Xocosave 18.45 h - “De l'hort al cor: Cuina de proximitat” Showcooking comentat i degustació, a càrrec d’Eduard Agell, del Restaurant Mas d’en Ros 20 h - “Els tresors de l'horta de Riudoms al plat” Showcooking comentat i degustació, a càrrec de Salvador Gras, subdirector de l’Hotel Mas Passamaner Les xerrades que s’oferiran tindran lloc a la sala multiús del Teatre del Casal Riudomenc i són les següents: 9.45 h - “Control Integrat o control biològic en l’àmbit de l’agricultura” Xerrada tècnica agrícola, a càrrec de Judit Massagué Ripoll, de BIOAcció 11.30 h - “Fiscalitat en la comercialització i elaboració dels productes agraris” Xerrada tècnica agrícola, a càrrec d’Antonio Garcia Caballero 17.45 h - “Nova llei de la cadena alimentària” Xerrada tècnica agrícola, a càrrec del Col·legi d’Enginyers Agrònoms 20 h - “Any de traspàs o canvi climàtic: Alternança i altres problemàtiques de la present campanya” Xerrada tècnica agrícola a càrrec de Jordi Solé i Martí, tècnic ADV de l’avellana i cultius del Mediterrani. Organitza la Cooperativa Agrícola de Riudoms Tant les xerrades com els showcookings tindran aforament limitat seguint les mesures de prevenció sanitària; és per això que el públic interessat ha de realitzar una inscripció prèvia a través d’un formulari de la pàgina web de l’Ajuntament de Riudoms www.riudoms.cat a partir del dimecres 14 d'octubre. Per aquells que no hi puguin assistir, els showcookings es podran seguir en directe a través del canal de youtube de l’Ajuntament de Riudoms.

El Festival Càntut és un projecte que aplega i dinamitza el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines que consta d'un cançoner en línia i un festival que es duu a terme anualment a Cassà de la Selva. Enguany s'adapta a les circumstàncies extraordinàries que vivim a causa de la pandèmia provocada pel coronavirus COVID-19.   Els assistents a les diferents activitats del Festival hauran de respectar estrictament les mesures sanitàries anticovid vigents. L'ús de la mascareta, el rentat de mans amb hidrogel i el distanciament social són obligatoris.   #ciclesifestivalsmusicals

Aquest any la 88a Fira de Tardor de Navàs, està condicionada per la situació sanitària que viu el país. Per aquest motiu, enguany es centrarà en els actes culturals i el comerç local, dos dels sectors més afectats per la crisi sociosanitària derivada de la Covid-19.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de l'Ajuntament de Navàs.

La crisi de la Covid-19 ha obligat a canviar la manera d’organitzar les festes populars. Si als correfocs i a les exhibicions de les bèsties festives normalment hi podia assistir tothom qui volgués, ara cal reservar entrada. Els espais són limitats, ja no es poden veure els espectacles de peu, sinó des d’un seient perquè aquest marca la distància de seguretat entre una persona i l’altra.

Les festes es troben a faltar. En cada acte de cultura popular que s’organitza, ràpidament s’exhaureixen les entrades per poder-hi assistir. Aquest és el cas de les enceses de lluïment que diumenge 11 d’octubre faran el Drac de Foc el Cabrot del Vendrell, el Cabrot Petit, el Drac del Vendrell, la Mulassa Feixuga, el Borinot de Foc i les Puces del Caramot amb motiu de la Fira de Santa Teresa.

Dimecres 7 d’octubre es van posar a disposició dels ciutadans les entrades gratuïtes de l’acte perquè tothom qui volgués les pogués reservar. Es podien adquirir a través d’internet o presencialment, a l’Escola Municipal de Música Pau Casals, i amb una hora es van exhaurir.

Des de l’àrea de Festes de l’Ajuntament del Vendrell valoren molt positivament la resposta dels vendrellencs i vendrellenques davant l’organització de l’acte. Recorden que per les festes de Santa Anna es va organitzar un acte semblant que també va tenir molt d’èxit. En aquell cas, l’endemà de Santa Anna, el 27 de juliol, el Drac, el Cabrot i la Mulassa Feixuga del Vendrell van fer diferents enceses a la plaça de Pep Jai. L’aforament a l’acte també va ser limitat per respectar les distàncies de seguretat.

Les bèsties de ben a prop

Per qui no tingui entrada per assistir a les enceses de lluïment que faran diferents bèsties del Vendrell amb motiu de la Fira de la Santa Teresa, diumenge 11 d’octubre les podran anar a veure de ben a prop. Abans que comencin les exhibicions de foc, les figures estaran plantades de 17 a 19.30 h a la plaça Nova i la plaça Vella.

Els Hostalets de Pierola (l’Anoia) estrena Ball de Diables. Diumenge 11 d’octubre a les 21 hores, a la plaça dels Països Catalans, es donarà a conèixer aquesta expressió de cultura popular que s’inspira en els balls de diables tradicionals.

Els Diables de Piera i el Ball de Diables de Sant Pere de Ribes seran els padrins del nou ball compost per vintena d’hostaletencs d’entre 25 i 55 anys. Tots ells es convertiran en un Llucifer, dues diablesses i set diables (cada un d’ells un pecat capital) que cremaran la plaça amb maces amb forma de cep.

Durant l’acte, cada personatge dirà un vers àcid i crític amb la política municipal i, entre una intervenció i l’altra, cinc tabalers marcaran el ritme de la representació teatral. Al ball no li faltarà l’àngel, que posarà el contrapunt de bondat a l’immens odi de les forces del mal.

Un ball amb denominació d’origen

Tots els detalls del nou Ball de Diables dels Hostalets de Pierola han estat pensats i triats per relacionar el ball amb el municipi. Per exemple, les maces dels diables i les diablesses tenen forma de cep i fan referència a l’entorn rural de la vila.

Un altre cas és el dels vestits. Aquests han estat confeccionats per la modista Lolín Rocha, que ha posat faldilles i casaques a tots els diables i ha vestit el Llucifer amb un aire modernista: amb pantalons de pinça, armilla, capelina i barret de copa.

Cada vestit, a més, és únic i irrepetible, ja que ha passat per les mans de l’artista local Carlos García. Aquest ha utilitzat diferents motius per representar cada pecat capital. Ho ha fet amb elements relacionats amb el municip, amb gotims de raïm i animals que viuen a la rodalia dels Hostalets de Pierola com serps, sargantanes, mantis o ratpenats.

El projecte “Tradicions” i les estrenes ajornades

El Ball de Diables s’hauria d’haver estrenat per la Festa Major de Sant Jaume, és a dir, el 25 de juliol. La pandèmia causada per la Covid-19 però, va fer canviar tots els plans. Finalment, és en plena tardor quan els habitants de la vila podran veure el nou ball.

L’estrena ha anat acompanyada de l’exposició titulada “Dels orígens, als Hostalets de Pierola”. La mostra, que es va inaugurar el 9 d’octubre (i estarà fins al dia 11),  tracta dels orígens dels balls de diables, de les primeres referències històriques, de la seva etapa de decadència (i de la seva recuperació) i inclou el vestuari, les maces i els complements del nou ball.

Ramon Parés, coordinador de la regidoria de Tradicions dels Hostalets de Pierola, explica que l’any 2018 l’Ajuntament va impulsar el projecte “Tradicions” per anar introduint manifestacions de cultura popular al municipi amb l’objectiu de promoure la cohesió social entre la població.

Des de llavors fins avui dia s’han creat diferents balls a la vila. Per exemple, el 2018 es va estrenar el Ball de Bastons i el 2019 el de Pastorets i el de Cercolets. En tots aquests casos, han estat diferents grups de persones els que han parlat amb el consistori perquè aquest els ajudés a crear els balls que volien fer.

L’Ajuntament ha assessorat i ha acompanyat els ciutadans en tot el procés de creació dels balls però sempre buscant elements propis que els fessin originals i diferents a la resta. En el cas del Ball de Diables, aquest s’ha inspirat en les colles de Sitges, Sant Pere de Ribes, l’Arboç, Tarragona, Sant Quintí de Mediona i Igualada.

(Imatges de l’exposició del Ball de Diables)

Enguany, per causa de la pandèmia, hi ha molt pocs actes. El principal és l’exposició “Un viatge a través del temps”, un recorregut pel que ha estat l’evolució de la Fira amb el pas dels anys.   També hi haurà la participació dels Diables del Pla, un homenatge al personal sanitari i a les víctimes del Covid-19 i un concert de cloenda amb l’orquestra Nova Blanes.   I es presentarà un joc molt especial: l’aplicació per a telèfons mòbils “Descobreix el Pla de Santa Maria”, per fer un recorregut pel poble tot posant a prova la capacitat d’observació i els coneixements de la història i la cultura del Pla. Per estrenar-la, us proposem una Gimcana.

La celebració de la Fira està documentada des del 1843. Té els orígens en el sector agrícola i ramader, tot i que actualment és una fira que aglutina diferents espais com alimentació, automoció, multisectorial, handmade, degustacions i artesania.   L’oferta comercial de la Fira de Santa Teresa es complementa amb les activitats paral·leles, que inclouen concerts, visites guiades, xerrades, tallers familiars, exposicions, mostres de cultura popular.    

El nucli antic de Barbens es converteix durant un cap de setmana en l'epicentre de la comercialització de la poma que és allò que els caracteritza com a poble. La fira es compagina amb activitats lúdiques, gastronòmiques i divulgatives per a tots els públics.   Enguany, la programació serà atípica, de petit format, amb actes culturals a l'aire lliure: el pregó del senyor Postu, l'escape room El misteri de les pomes d'or per al jovent, un taller de decoració de mascaretes infantils i el monòleg humorístic Les 7 pomes, entre altres.   Totes les activitats es faran amb reserva prèvia, i seguint sempre les mesures sanitàries.  

Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres és una de les cites nadalenques que no pot faltar a cap poble o ciutat de Catalunya.   A Sabadell, una de les entitats que representa el text és la Joventut de la Faràndula, que el posa en escena (ininterrompudament) des del 1947.   Enguany torna, com no podia ser d’una altra manera, aquest espectacular muntatge protagonitzat pel Lluquet i el Rovelló, acompanyats de Satanàs i Llucifer, els inevitables Pecats Capitals i les fúries de l’infern.   Gràcies a un gran equip humà i tècnic, Els Pastorets és una experiència teatral única per a tota la família.   Direcció: Albert Gorina i Montse Serra.

Amb motiu de la festivitat de Santa Fe (6 d'octubre).     La Festa Major de Medinyà 2020 aplega diferents activitats: cantada d'havaneres amb les Anxovetes (el divendres 2 al vespre), espectacle infantil amb el grup Atrapasomnis (el dissabte 3 a les 17 h), Missa de Festa Major amb Els Cantaires de Sarrià de Ter (el diumenge 4 a les 11 h), sardanes amb la cobla Cervianenca (el diumenge 4 a les 17 h), representació "Tal com soc" amb Pere Hosta (el divendres 9 a les 21 h), espectacle infantil "Els cistells de la Caputxeta" a càrrec de Samfaina de Colors (el dissabte 10 a les 17 h), espectacle de monòlegs còmics "El visionari" a càrrec de Borja Nicolau (el dissabte 10 a les 22 h), entre altres.   Activitat complementària: 42a Marxa a Tomet (el diumenge 11 amb sortida a les 9 h)

La Gala de Les Preses 2020 abasten diferents activitats: pregó virtual a càrrec de la Comissió de Festes, representació de"Mamaaaa!" a càrrec de Teiatròlics (el dissabte a les 22 h), passada dels gegants, espectacle d'humor L'home orquestra amb Peyu (el diumenge a les 20 h), Missa solemne (el diumenge a les 11 h), taller fanzine, concert amb família amb Dàmaris Gelabert (el dilluns a les 17 ) i altres.   La recaptació que s'obtindrà als espectacles mitjançant el sistema de taquilla inversa es destinarà a Càritas Garrotxa.   Els assistents a les diferents activitats de la Festa Major hauran de respectar estrictament les mesures sanitàries anticovid vigents. L'ús de la mascareta, el rentat de mans amb hidrogel i el distanciament social són obligatoris.    

La sardana revessa és una modalitat de sardana, pensada com un repte. L’objectiu d’una sardana revessa és esbrinar-ne el tiratge, això és, saber quants compassos formen els curts i quants els llargs.   Concurs individual de sardana revessa puntuable pel Campionat de Catalunya, que tindrà lloc a la ala d'Actes del Centre Cultural,  amb la cobla Jovenívola d'Agramunt.   El concurs de Mollerussa ha realitzat canvis en el seu format per tal d’adequar-se a la normativa que la pandèmia del Covid19 exigeix per poder-lo celebrar. El més destacat d’aquests canvis afecte l’escenari escollit pel concurs, el qual en aquesta edició es trasllada al Teatre l’Amistat.

La Festa Major de Flaçà 2020 aplega diferents activitats: Missa solemne amb l'acompanyament de la cobla LesCasesNoves (el diumenge a les 10.30 h), contes a la vora de l'estació i espectacle "L'home-orquestra" amb Peyu (el dilluns a les 20 h), entre altres. Cal inscriure-s'hi prèviament (al tel. 972 488058, Ajuntament de Flaçà).   Els assistents a les diferents activitats de la Festa Major hauran de respectar estrictament les mesures sanitàries anticovid vigents. L'ús de la mascareta, el rentat de mans amb hidrogel i el distanciament social són obligatoris.