Agregador de canals
Les Festes Majors petites, un planter inclusiu de balladors i balladores
Que els nens i nenes s’enduguin una bona experiència per la resta de la seva vida i tinguin un primer contacte amb la cultura popular. Aquests són alguns dels principals objectius que tenen les Festes Majors petites, dedicades als infants, i també algunes de les conclusions a les quals van arribar els diferents ponents de la xerrada Els models de festa major petita i els seus elements. També es va posar sobre la taula la importància que aquestes festes siguin inclusives i que hi hagi les mateixes oportunitats per a tots els nens de formar-hi part.
L’esdeveniment va tenir lloc dissabte 10 de juliol a la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú amb motiu de la celebració del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de la ciutat, dins la jornada Els elements festius ahir, avui i demà. En ell van participar representants de la Patum infantil de Berga, de les Festes de Sant Roc de Solsona, de la Cucafera de Reus i de la cercavila de l’Imaginari de Vilanova.
Sergi Montaner, president de l’Associació la Patum Infantil va començar la seva ponència remarcant que “les festes populars han de ser populars” i que un dels objectius de la Patum Infantil és la de plantar les llavors dels futurs patumaires. El que va començar essent un joc de nens als anys 50, va acabar convertint-se en una festa multitudinària en la qual participen nens i nenes de tota la comarca.
Ball de Miralpeix de la Cercavila de l’Imaginari de VilanovaUn dels punts que va explicar més detalladament, va ser el sistema de sorteig que utilitza aquesta festa, una de les seves parts inclusives, per escollir els 150 infants que hi participaran cada any. Aquest no fa diferències entre nens i nenes, sinó que ho fa per alçades i l’objectiu és que hi hagi rotació en cada edició.
Montaner també va parlar del reconeixement de la Patum de Berga com a patrimoni immaterial de la UNESCO i del fet que a l’hora d’obtenir fons, no hi ha cap avantatge en aquesta distinció, sinó que cal ser igualment imaginatius. També va fer referència a la llei del foc i en la necessitat de fer front comú per aconseguir que la deroguin o que almenys facin una exempció amb Catalunya.
El segon ponent va ser Joan Caelles, com a representant de la Trobada de Gegantons del barri de Sant Roc de Solsona. La celebració va començar l’any 1998 de manera espontània amb veïns de la plaça de Sant Roc i avui dia s’ha convertit en un planter de geganters que ja compta amb més d’un centenar d’infants. Tots ells surten a ballar amb gegantons i bèsties propis, molts dels quals fets de manera artesanal a casa.
Caelles va parlar de l’objectiu de la festa, que és el de jugar i passar-s’ho bé, com qui juga a nines o a l’Scalextric, i en el fet que és igual amb la figura que vinguis a participar, o si està millor o pitjor feta. Com a anècdota un any fins i tot va sortir a ballar una peça creada amb globus.
El tercer torn va ser el de la Cucafera de Reus, en el qual l’Ingrid Camplà i l’Ernest Montané van donar a conèixer com s’havia impulsat el projecte d’aquesta bèstia festiva des de l’AMPA de l’escola Els Ganxets. Van explicar que pels nens és tota una experiència participar en la Festa Major i que com que ho fan els alumnes de cinquè i sisè de primària, tots esperen amb il·lusió créixer i que els arribi el seu torn.
També van parlar de la peça i de com permet introduir a l’escola la temàtica de la cultura popular des de diferents àmbits, com pot ser el de la música, i treballar valors com el treball en equip.
Per acabar, Isabel Pla, com a representant de l’Associació de la Cercavila de l’Imaginari, va explicar com va començar aquesta cercavila de creació basada en llegendes locals l’any 1999 a Vilanova i la Geltrú i en la qual ja hi han pogut formar-hi part en tots aquests anys al voltant de 4.000 nenes i nens.
Com amb la Patum Infantil, la participació dels balladors cada any s’escull per sorteig, en aquest cas a partir d’un número de tall, i a través d’ella tots els infants, a part d’establir un vincle amb la cultura popular, “s’enduen una experiència que tindran per sempre”.
Pla també va parlar d’un dels moments més importants de la festa, que és quan es reuneixen tots els balladors abans de sortir al carrer i se’ls explica que han d’estar concentrats i conscients del que van a fer, perquè a part d’aconseguir que s’ho passin bé ells, també ho facin tots aquells qui els van a veure.
La Pobla de Montornès farà un homenatge als avis, i als corrals que havien tingut, amb l’estrena d’un Gall
Divendres 30 de juliol tindrà lloc la presentació d’una nova bèstia festiva a la Pobla de Montornès. Es tracta d’un Gall, que entrarà a formar part del seguici popular del municipi.
La figura, feta per l’escultor Joan Miró (el mateix constructor que lo Marraco de Lleida), s’estrenarà conjuntament amb un curtmetratge que tindrà com a protagonistes els Timbalers de l’Associació Amics de Montornès. El vídeo s’ha realitzat sota la direcció de Jordi Pardo i ha comptat amb la participació d’altres habitants de la Pobla, que han fet d’actors secundaris.
Símbol d’unió i diversióEl nou Gall vol ser una representació de tots aquells avis i àvies de la Pobla que antigament havien tingut corrals de galls i gallines a les seves cases. Verònica Garcia, vicepresidenta de l’entitat, explica que abans, tothom de la Pobla tenia un espai per aquests animals.
La figura també vol arribar a ser un símbol d’unió, pau i diversió, aconseguint que tothom s’hi senti identificat. És per aquest motiu que a la bèstia s’hi troben diferents colors, com el verd (color de l’esperança), el lila i el groc, presents a l’escut municipal, o el groc i el vermell de la bandera catalana.
Una presentació posposadaCom li ha passat a altres entitats, el confinament va interrompre el procés de construcció de la figura de l’Associació Amics de Montornès. Garcia recorda que la bèstia es va encarregar el novembre del 2019, i que la colla va haver-se de comunicar amb fotos i de manera telemàtica durant tot el confinament amb el constructor per poder anar veient el seu progrés.
El juny del 2020 va arribar el Gall al municipi, però s’havia d’acabar el curtmetratge i les restriccions per la pandèmia no ho feien fàcil. Finalment, serà més d’un any més tard, el divendres 30 de juliol del 2021, quan es doni a conèixer la figura en un acte amb aforament limitat que es farà a les 22 hores a la plaça de la Bassa.
Per assistir-hi cal reservar prèviament l’entrada, que es pot aconseguir els dies 24 de juliol, d’11 a 13 h, i 29 de juliol, de 19 a 20 h, al Casal de la Pobla (carrer Major, 31).
El curtmetratge “Pollastre”L’acte de presentació ha estat pensat com si fos l’estrena d’un curtmetratge i comptarà amb la presència del drac la Pigota, padrí de la bèstia, que vindrà acompanyat pels Grallers de l’Associació Amics de Montornès.
La pel·lícula, titulada Pollastre, es va començar a gravar el desembre del 2019, però el rodatge es va haver de suspendre per culpa de la pandèmia. Més d’un any després, fins al març del 2021, no s’ha pogut reprendre, finalitzant-lo aquest mes de juny.
El vídeo compta amb la participació aproximada d’unes 300 persones i ha tingut com a càmera a Robert Mora. Des de l’Associació Amics de Montornès s’agraeix la feina que ha fet l’equip de producció, per l’interès i la disposició que ha tingut.
Per anar fent un tastet del curt, en el següent videoclip podeu escoltar el tema central, creat per Joan Escrivà:
(Foto: Brett Jordan / Pexels)
S’estrena l’Àliga de Sabadell, una bèstia cuinada a foc lent i en plena pandèmia
Dissabte 10 de juliol, per fi, després de quasi un any i mig de moltes restriccions, es va poder presentar en públic l’Àliga de Sabadell. La nova bèstia, impulsada per la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia, va estar apadrinada per l’Àliga de Mataró i l’Àliga de Tàrrega i va comptar, com a àligues convidades, amb la presència de la de Girona i la de Tortosa.
Núria Orta, secretària de l’entitat, explica que la presentació va ser tot un èxit i que la ciutat va rebre molt bé la figura. Al llarg de la tarda de dissabte es van fer dos passis, un a les 17 h i un altre a les 19 h, que van tenir al voltant de 150 assistents cada un.
Al contrari del que se sol fer en algunes presentacions, l’Àliga de Sabadell no va fer acte de presència al final de l’esdeveniment, sinó al principi, perquè tothom la pogués veure durant més estona. Així doncs, va ser la primera bèstia a ballar a plaça (a continuació dels Gegants de Gràcia), on la van rebre les seves padrines.
Després d’un parlament per part dels representants de l’entitat impulsora de la figura, la bèstia va fer el seu ball i tot seguit, el presentador de l’acte, David Bonilla, va donar pas a la resta de balls i imatges festives.
A l’acte també va assistir el compositor de la música de l’Àliga de Sabadell, el músic Roger Andorrà, que dirigint la Cobla de Ministrers del Pla de Bages va posar música a la presentació. Després del ball de l’Àliga, cada colla convidada va fer una actuació davant la nova figura i al final es va fer un ball conjunt.
Una espècie protegidaL’Àliga de Sabadell, construïda per l’artesà imatger de Cardona Toni Mujal, representa una àliga perdiguera o cuabarrada. Es tracta d’una espècie que està en perill d’extinció a Catalunya, motiu pel qual la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia li ha volgut donar visibilitat.
La peça fa 190 cm d’alçada i 330 cm de llargada, està feta de fibra de vidre i pesa 28 kg. Té les ales plegades i porta la mateixa corona que la de l’escut de Sabadell. Al bec porta un ram de flors i dues cebes en representació de la ciutat.
Els portants van vestits amb els tres colors de l’emblema municipal. Porten pantalons de color verd i groc i a la part de dalt duen una camisa blanca. Ells han estat els creadors del ball de la nova Àliga, la música de la qual ha compost Andorrà.
La peça musical comença amb una introducció solemne en la qual la bèstia saluda els quatre cantons. Tot seguit, amb una sonoritat força clàssica es produeix un joc de pregunta-resposta. Ja en la tercera part, la música vol simbolitzar com l’Àliga emprèn el vol i és en la part final quan aquesta desferma tota la seva rauxa donant voltes.
Un projecte adaptat a les cirscumstàncies
Poc després que a finals de febrer de 2020 s’anunciés que la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia impulsava el projecte de l’Àliga de Sabadell, va arribar la primera onada de la pandèmia i el confinament.
Durant tot aquest temps, el constructor de la figura, Toni Mujal, va anar avançant feina al seu taller i anava comunicant a la colla els seus progressos. Així i tot, la secretària de la colla, Núria Orta, recorda que va haver-hi etapes en què fins que els representants de l’entitat no van anar al taller de l’artesà imatger, la construcció de la figura no podia seguir avançant.
En un primer moment, la colla tenia previst presentar la nova figura per la Festa Major de Sabadell del 2020, cosa que al final no es va poder fer a causa de la situació sanitària. Tot i així, Orta destaca que tot aquest temps també ha servit perquè l’entitat pogués preparar millor el projecte de la figura.
Finalment, des del 2020 fins avui, l’entitat ha organitzat dues campanyes de micromecenatge per obtenir fons per a la construcció i presentació de l’Àliga. La primera es va fer el març del 2020 a través de la plataforma de Goteo i la segona s’ha fet aquest 2021 amb l’objectiu d’aconseguir patrocinadors que col·laboressin en l’estrena de la peça.
En tots dos casos, Orta recalca que les campanyes han tingut molt bona rebuda per part de la ciutadania i dels negocis locals i que la colla està molt contenta amb l’ajuda que han rebut i que ha fet possible aquest projecte.
Notícies relacionades:El Drac dels Monjos estrena per Festa Major una nova rèplica que redueix el seu pes a la meitat
En el marc del 40 aniversari del Drac dels Monjos, dimecres 14 de juliol va tenir lloc la presentació d’una nova rèplica del drac de tres caps feta per Dolors Sans. El canvi ha permès alleugerar el pes de la figura, que ha passat dels 80 kg als 40 kg actuals. Per fer-ho, l’escultora vilafranquina ha aprofitat el drac que hi havia fins ara com a motlle de l’actual per fer-ne una rèplica pràcticament idèntica amb una fibra de vidre menys gruixuda.
Tal com explica el president de l’Associació Drac dels Monjos, Josep Maria Magriñà, la nova bèstia presenta algunes variacions. Per exemple, el drac treu la llengua, fet que permet dissimular més els punts de foc, i a l’esquena se li ha col·locat una peça per poder tirar algun element de foc aeri de tant en tant.
Durant la presentació de la nova figura, es van poder veure els tres dracs exposats (el nou, el que hi havia fins ara i l’original) als jardins de la Casa de Cultura Mas Catarro. L’acte també va servir per estrenar el nou vestuari, que encara que no canvia de disseny, sí que s’ha renovat i per exemple els pantalons dels portants han passat del beix al color gris. La colla de diables Spantus dels Monjos també va estar present a l’acte, acompanyant el nou drac en la seva estrena.
Una Festa Major estàtica i de mínims Portants del Drac dels MonjosSense haver-ho desitjat, la situació d’enguany de la pandèmia de la Covid-19 ha empitjorat respecte l’estiu passat. No obstant això, municipis com Santa Margarida i els Monjos han apostat per celebrar una Festa Major segura amb dues principals premisses: públic estàtic i mascareta. Tot plegat ha estat gràcies al treball realitzat per la Comissió de Festes, la Coordinadora de Balls Folklòrics i l’Ajuntament.
Des del dijous 15 de juliol fins al dimarts dia 20 estan previstos una quarantena d’actes en els quals es faran algunes enceses. Així, divendres dia 16 des de les 19 hores, els tres Dracs dels Monjos estaran exposats a la plaça de l’Església per a qui es vulgui fotografiar amb ells. A les 21 h començarà al mateix espai un correfoc infantil amb el Ball de Diables Spantus petit i el Drac juvenil dels Monjos. Més tard, a les 22 h, faran les seves enceses les colles grans.
Ja dissabte, hi haurà una exhibició de balls populars a les 19 h davant de l’Ajuntament. En tots aquests actes no cal reserva prèvia, però sí que hi haurà un control de l’aforament conforme l’ordre d’arribada.
40 anys plens de novetatsJosep Maria Magriñà destaca en el 40 aniversari del Drac dels Monjos la llarga trajectòria d’aquest Drac de tres caps que no ha parat de fer enceses i participar en correfocs. Pels volts de l’any 1981, dos veïns dels Monjos, Joan Fàbregas i Fèlix Martínez, es van animar a construir un drac pel poble, que van fer ells mateixos i li van donar aquesta característica de tenir tres caps.
Disset anys després, el juliol del 1998 prenia el relleu una nova peça, encarregada a la constructora Dolors Sans, fent una rèplica del mateix Drac, més lleugera de pes, 82 kg, i amb unes línies més estilitzades, millorant la seva estètica i donant-li un aire més simpàtic.
A la primavera del 2007, es va realitzar una remodelació important a la colla, i es van introduir alguns canvis, per tal de revitalitzar i donar un nou impuls al grup, que a l’any següent va estrenar vestuari, acompanyament musical i coreografia pròpia.
Finalment, el juny del 2018 es presentava al municipi el Drac Juvenil, rèplica del Drac gran, ampliant i enriquint el teixit social i folklòric del municipi.
Ja enguany, com a novetat, s’ha publicat en vídeo un conte de la col·lecció ‘Els Contes de la Quadra’ en què el Drac dels Monjos és el protagonista. La història, escrita i dibuixada per l’autora local Neus Sendra, tracta d’una bèstia, el Drac juvenil, que al principi té por dels coets, però que al final s’acaba animant a tirar-ne. El podeu escoltar en el següent enllaç:
Notícies relacionades:
El Carnaval de Solsona tindrà un pop inclusiu i fàcil de portar per a qualsevol persona
El pròxim dissabte 17 de juliol, la ciutat de Solsona comptarà amb un nou gegant: es tracta d’un Pop, una bèstia festiva inclusiva impulsada per l’Associació Amisol. La figura és recuperada, ja que l’any 1977 ja se’n va estrenar una a la ciutat. Era una peça de grans dimensions i difícil de portar.
La nova bèstia, construïda pel Taller d’Escultura Casserras, serà un gegant simpàtic, lleuger i acollidor que permetrà a qualsevol persona portar-lo i participar de forma inclusiva als diversos actes del Carnaval de Solsona.
L’acte de presentació es farà dissabte a les 16 h a la Sala Polivalent (les entrades de les quals estan esgotades). En acabar, tothom qui vulgui podrà fer ballar el Pop a la plaça de l’U d’Octubre.
Al llarg del matí també es faran diferents activitats. De 10 a 13 h es podrà visitar una exposició de gegants oberta a tothom al gimnàs de l’Escola Arrels Primària.
A la plaça del Camp, per altra banda, es faran tallers i activitats gratuïtes per a tots els públics que comptaran amb l’animador Pep Callau. Es farà un concurs de K-Tifes, un taller de feltre amb Amisol, bitlles catalanes a càrrec del Club de Bitlles Solsona, una classe de zumba (11.30 h) dirigida per Espaigua, un taller per crear un pop de llana amb l’Associació de Dones del Solsonès, un taller de cal·ligrafia àrab conduït per GEDI i jocs diversos.
La campanya de mecenatge per fer realitat el Pop i el projecte d’un Carnaval per a Tothom continua oberta. S’hi pot col·laborar al web carnavalsolsona.com/pop.
Les inscripcions a la Festa de la Fil·loxera es faran per primera vegada de forma telemàtica
La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia ha donat el tret de sortida als actes del 40è aniversari, amb el Dinar del Brot a l’Ermita d’Espiells, prop de la vinya on el mes d’octubre del 1887 es va detectar el primer cep infectat per una fil·loxera al Penedès.
L’acte, que tradicionalment serveix per engegar els motors de la Festa, va servir per presentar el cartell del 2021, de la Marta Cuscó, la samarreta commemorativa de l’aniversari feta per Carles Canals i el nou programa imprès de la Festa, que inclou el còmic dissenyat per Albert Carbó.
El còmic El batec d’un poble és una aposta de present i de futur que tindrà deu capítols, un per cadascun dels anys entre el 40è aniversari, d’aquest 2021, i fins al 50è aniversari el 2031. El còmic és, doncs, un projecte que va més enllà d’aniversaris i pandèmies i que demostra el caràcter positiu i de futur amb què la renovada Comissió assumeix el repte de conduir la Festa.
Carbó admet que visualitza “el còmic com un gran projecte que tothom voldrà tenir a casa seva, a l’estanteria. No sabem del tot què ens espera ens els següents capítols, però pot ser un bonic viatge que quedarà emmarcat en un element molt únic del nostre poble, de Sant Sadurní”.
D’altra banda, Canals assegura que amb el disseny de la samarreta “he buscat transmetre-hi la força d’aquesta Festa amb una perspectiva abstracta de la Fil·loxera gran i amb el lema: Som la Plaga!, una frase que trobo que representa la força del nostre poble i de la nostra gent quan ens unim als carrers sota el foc, amb tot tintat de groc, o saltant a la Plaça de l’Església amb el mocador ben amunt al ritme de la música, crits, salts i cava”.
Pel que fa al Cartell, Cuscó explica que ha volgut “representar la plaça de l’Església amb el triomf final. D’aquesta manera, hi han estat representats tots i cadascun dels components que fan aquesta festa possible, des de la mateixa Fil·loxera fins a la gent ballant al seu ritme”.
La samarreta i el programa del 2021 ja es poden comprar a la botiga virtual de la Festa de la Fil·loxera a www.festadelafiloxera.cat.
Novetats de la FestaL’Associació Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia està treballant per tornar a celebrar la Festa els dies 7 i 8 de setembre. Coincidint amb l’any del 40è aniversari, l’entitat té la voluntat de recuperar la Festa en el seu format tradicional després que l’any passat s’hagués de suspendre a causa de la pandèmia provocada per la Covid-19.
Aquesta aposta de l’Associació per tornar a celebrar la Festa compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i d’empreses com Serveis Mèdics Penedès, referent en l’àmbit sanitari.
Inscripcions del 21 al 23 de juliol a través de la web: www.festadelafiloxera.cat
És per aquest motiu que l’Associació obrirà, del dimecres 21 al divendres 23 de juliol, el procés d’inscripcions per participar a la Festa del 7 i 8 de setembre, un procés que per primera vegada serà telemàtic a www.festadelafiloxera.cat però que també es podrà fer de forma presencial el dijous 22 de juliol, de sis a vuit de la tarda, al Casal d’Entitats.
D’altra banda, els cursos de foc obligatoris per a nous participants seran el divendres 23 i el dilluns 26 de juliol a dos quarts de vuit del vespre i, a partir del dimarts 31 d’agost, tindran lloc els tallers infantils.
Precisament una de les novetats d’aquest 2021 recau en la Festa de la Fil·loxera infantil que, en cas de poder-se celebrar amb normalitat, modificarà el seu recorregut i farà el mateix que ja es fa la Festa del dia 8 a la nit començant al capdamunt del carrer del Raval i finalitzant a la plaça de l’Església.
Una altra de les novetats del 40è aniversari serà la inclusió dels ceps a la petada final de l’Escampada del dia 7, on petaran amb el seu tradicional foc vermell simulant la infecció després de l’arribada de la plaga.
4 de setembre: Espai Fil·loxeraEl primer gran acte de les Fires d’aquest 2021 serà l’Espai Fil·loxera, que se celebrarà el dissabte 4 de setembre a l’Era d’en Guineu. Durant el dinar hi haurà activitats dirigides als més petits de casa amb activitats aquàtiques al llarg del matí i una tamborinada i dos espectacles a la tarda.
A la nit hi haurà una fira gastronòmica per celebrar el tradicional Sopar de la Gàrgola, que té un caràcter benèfic, seguida d’un concert del grup The Aguateques i d’una sessió amb PD.
Nou president Èric Rojano li agafa el relleu a Montse VallverdúL’inici dels actes del 40è aniversari de la Festa de la Fil·loxera ha coincidit amb un relleu a la presidència de l’Associació Festa de la Fil·loxera. L’assemblea extraordinària del passat dimecres va certificar l’elecció d’Èric Rojano com a nou president de l’entitat agafant el relleu de Montse Vallverdú.
La Comissió de la Fil·loxera, encapçalada per Èric Rojano, queda integrada per Xavi Roig (secretari), Xavi Jarque (tresorer), Raul Duran (material i logística), Laura Sánchez (inscripcions), Ciscu Ruiz (publicitat), Joan Àguila i Maria Cantí (botiga), Laia Albiol (formacions), Edgar Mata (comunicació) i Marcel Martínez (gestió de socis i tresoreria).
(Fotos: Dinar del Brot 2021 / Font: Aleix Jove)
La colla infantil de Dimonis de Baix a Mar s’estrena amb un pop imprès en 3D
La tecnologia avança, i les noves formes de fer cultura popular també. El passat dissabte 26 de juny, Vilanova i la Geltrú va ser escenari de la presentació d’un element festiu que si bé no es podria considerar una bèstia festiva com a tal, s’hi assembla molt. Es tracta d’un pop imprès amb una impressora en 3D. És un pop dividit en nou parts, un cap i vuit potes, que porten com si fos una maça nenes i nens d’entre 3 i 7 anys.
Javi Martínez, president de l’Associació de Dimonis de Baix a Mar, explica que per fer aquestes figures primer es van imprimir cada una d’elles en diferents parts amb material biodegradable. Després es van enganxar amb cola i posteriorment es van pintar amb aerògraf.
“Vam intentar fer-ho tot low cost i vam veure que imprimint les peces del pop ens sortia molt més econòmic que encarregar una bèstia”, comenta Martínez. El procés de creació va ser complex: “Imprimir-lo als inicis fent les proves va ser horrible perquè fins que no acabes d’ajustar la mida de capa i d’ajustar bé la impressió, et surten peces molt lletges. Quan ja està tot equilibrat és deixar imprimir-ho hores i que vagi fent”.
Les potes, en aquest cas, estan impreses en quatre peces i el cap amb unes vuit. El pintat va anar a càrrec de l’artista tarragoní Hèctor Palacios.
Una entitat integradoraLa colla de Dimonis de Baix a Mar és una associació que va sorgir arran d’una activitat extraescolar de tabals que es va fer l’any 2017. Animats, les mares i pares que hi formaven part van proposar als monitors de crear una colla infantil de dimonis la primavera del 2019, ja que al Barri de Mar no n’hi havia cap. Aquesta va ser la llavor d’una colla que avui dia està formada per un 55 socis infantils i que, sumat amb els adults, fan un total de 110.
A l’associació podem trobar diferents seccions: la de tabals, formada per 20 integrants d’entre 6 i 12 anys; la dels Pops, per 15 infants d’entre 3 i 7; i la de Dimonis, en la qual hi ha 16 nens i joves d’entre 8 i 17 anys.
Entre els seus objectius hi ha: promoure la cultura popular i convertir-se en una entitat integradora en la qual tinguin cabuda persones de diferents orígens i orientacions sexual. “Volem transmetre que tots som iguals. Al Barri de Mar hi ha famílies de diversos orígens i volem que la colla sigui un punt d’unió per a totes elles”, afirma Martínez.
Motius marins per a tots els gustosDissabte 26 de juny a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú, ubicat precisament al Barri de Mar de la ciutat, es va presentar aquesta entitat infantil plena de motius mariners. Així doncs, tant els pantalons, les capes, les maces dels dimonis com el mateix pop, tenen múltiples referències a animals marins com crancs, taurons, tortugues i cavallets de mar.
La forma de les capes dels dimonis va ser dissenyada per Annita Rodonita, mentre que el disseny que es va seguir per pintar les capes i els pantalons va anar a càrrec de l’artista vilanoví Ferran Ferrer Margalet.
L’Associació de Dimonis de Baix a Mar, encara que es va crear l’any 2019, no s’ha pogut presentar fins a l’estiu del 2021 a causa de la pandèmia. De fet, s’havia d’estrenar l’estiu del 2020. Els seus integrants adults han estat preparant i pintant tota la indumentària dels nens i nenes durant tot el confinament respectant les mesures sanitàries que hi havia en cada etapa.
El Matxovell de Sant Pere de Ribes fa la seva primera sortida per Festa Major
El passat 28 i 29 de juliol va ser Festa Major a Sant Pere de Ribes (Garraf). La celebració va ser una oportunitat perquè la ciutadania tornés a veure els elements festius de la vila. Un d’ells va ser el Matxovell que, des de la seva presentació al mes de gener, no havia fet cap sortida oficial.
L’origen de la figura té com a objectiu complementar la resta de peces del seguici festiu ribetà. Una de les raons pels quals es va impulsar la seva creació és per oferir un element “que ajudi a exemplificar el que hem estat i som“, expliquen els seus impulsors.
El Matxo representa el treball de la terra, motor econòmic del municipi fins a la segona meitat del segle XX, una feina en la qual el carro i el cavall es convertiren en indispensables per als treballs agrícoles i de la vinya. Així va ser fins que als anys seixanta van començar a ser substituïts pels tractors.
Un altre dels motius és que les festes, malgrat la seva cristianització posterior, tenen molt a veure amb els cicles de la natura i amb el treball del camp. “Per tant, ens sembla molt oportú la proposta de creació d’aquest nou element”, comenta l’entitat encarregada de treure’l, l’Associació del Seguici Festiu i Popular de Ribes.
Aprofitant l’homenatge de la figura a l’animal, la peça també vol fer un reconeixement a un pagès de Ribes, Pere Bertran Milà, que va treballar activament en la construcció de la Societat d’Agricultors Obrers, també anomenada El Local. Durant la Guerra Civil, Bertran fou detingut per l’exèrcit franquista i el 14 de maig de 1939 fou executat al Camp de la Bota.
Pel que fa a les seves característiques, el Matxovell de Ribes és una bèstia festiva feta de fibra de vidre per l’artesà imatger de Vilanova Arnau Codina. La porten dues persones i té un ball propi. Porta unes faldes de color verd oliva i un domàs al llom de color vermell, ribetejat o tacat de blau i blanc, amb l’escut municipal a cada costat.
(Foto: El Matxovell a la Festa Major de Ribes 2021 / Autor: Flama Cultural)
La Cercavila de Foc tornarà a sortir per la Festa Major del Vendrell en una versió adaptada
El dilluns 26 de juliol, per Santa Anna, s’espera una gran festa al Vendrell. La ciutat podrà tornar a gaudir de la cercavila de grups de cultura popular i de la cercavila de foc. Dilluns 28 de juny el regidor de Festes, Christian Soriano, va destacar que “des de principis d’any hi ha hagut una comunicació molt fluida entre la regidoria, la Confraria d’Administradors i les comissions de Cercavila i de Foc per dissenyar una Festa Major adaptada als diferents escenaris que es poguessin presentar a causa de la pandèmia”.
El més important és que tant una com altra cercavila es duran a terme a les seves hores habituals, però en uns recorreguts que tot i que passaran pels carrers del centre, tindran algunes variacions per aprofitar carrers més amples. Aquests estaran tancats per poder-hi instal·lar cadires i fer que es compleixin els aforaments autoritzats.
Així, la tarda del 26 de juliol es farà la Cercavila de Foc, la concentració de la qual serà al carrer de Colom i farà recorregut per la carretera de Santa Oliva, la carretera de Valls, la carretera del Doctor Robert i el carrer de Cafès per finalitzar a la plaça Nova. En ella hi prendran part grups únicament del Vendrell. Hi haurà tècnics de Protecció Civil durant tot el recorregut que vetllaran perquè el públic porti mascareta i es respectin les distàncies de seguretat. En tot el tram hi haurà tanques amb uns accessos per on entrarà la gent, que s’haurà de disposar de la forma més espaiada possible.
Per altra banda, el dia 26 al matí, després de l’Ofici començarà un recorregut amb els balls populars, tant de grups infantils com d’adults, amb una concentració al carrer de Sant Magí per iniciar recorregut a la plaça del Tívoli i seguir pel carrer de Cafès, la carretera del Doctor Robert, la Rambla, el carrer de Prat de la Riba i el carrer del Peix. La cercavila acabarà a la plaça Vella amb els versos del Ball de Diables.
Dimarts 27 de juliol serà el torn dels balls parlats amb l’acte sacramental del Ball de Diables, els versos dels Diablons i els versos de les Gitanes, que es faran a la plaça del Tívoli. El Ball de Valencians, a més, farà les figures de falcons que no poden fer habitualment en cercavila. Els assistents a l’acte hauran de seure en unes cadires prèviament col·locades, ja que hi haurà aforament limitat.
Exposició "Retrats sota el foc"
Festa Major del Vendrell
De l'arbre al tap, del tap a taula
L’estrena de l’Àliga de Sabadell comptarà amb la presència d’una àliga de cada província
El pròxim dissabte 10 de juliol a la tarda, la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia de Sabadell farà la presentació i estrena oficial de l’Àliga de Sabadell, una nova bèstia que pretén fer més gran la família de la imatgeria sabadellenca.
L’acte es farà a la plaça de Sant Roc i comptarà amb dues passades, una a les 17 h i una altra a les 19 h. Les entrades seran gratuïtes, però l’aforament limitat, per aquest motiu cal reservar-les prèviament a través de l’enllaç: https://estrenaaligasabadell.bhweb.es
L’acte comptarà amb la presència de quatre àligues, una de cada província de Catalunya, representant així tot el principat. Faran de padrines l’Àliga de Mataró i l’Àliga de Tàrrega i, com a convidades, l’Àliga de Girona i l’Àliga de Tortosa.
També es comptarà amb altres figures del nou Seguici Festiu de Sabadell com el Lleó de Sabadell, la Víbria de la Creu Alta de Sabadell i els Gegants de Sabadell.
Aquest acte serà conduït per David Bonilla i tindrà música en directe que anirà a càrrec d’una formació de Ministrers dirigida per Roger Andorrà, compositor de la música de l’Àliga de Sabadell.
(Foto: Àliga de Tàrrega)
Articles relacionats: