La cultura popular catalana tornarà a traspassar fronteres aquest estiu amb la celebració del 38è Aplec Internacional, organitzat per Adifolk, que tindrà lloc a Estocolm (Suècia) els dies 14, 15 i 16 d’agost de 2026. Durant tres jornades, la capital sueca es convertirà en l’epicentre de les tradicions catalanes, reunint desenes de colles i entitats que mostraran la riquesa del patrimoni festiu del país davant del públic internacional.
Els carrers i les places del centre històric d’Estocolm acolliran una extensa programació dedicada a la cultura popular catalana, amb exhibicions de dansa, música, imatgeria festiva, castells, falcons, jocs tradicionals, gastronomia i moltes altres manifestacions que formen part de les festes populars de Catalunya.
Pel que fa al món del bestiari, hi participaran tres representants de diferents tipologies. En l’àmbit del bestiari de protocol, hi seran presents el Gall de la Pobla de Montornès i la Mulassa de Montblanc, mentre que el Drac de Jesús, de l’Associació Cultural i Juvenil 7 Cervells, representarà el bestiari de foc. També prendran part en l’esdeveniment els Falcons de Barcelona, una entitat que, a més de la seva activitat falconera, forma part de la família del bestiari.
A l’esquerra, el Gall de la Pobla de Montornès, a la dreta, l’Hydracus.
L’activitat començarà el dijous 13 d’agost a les 17 h amb la presentació oficial del 38è Aplec Internacional a la plaça de Slottsbacken. L’endemà, divendres 14, de 21 h a 22.30 h, tindrà lloc l’espectacle inaugural, que reunirà totes les colles participants en una primera mostra conjunta de la cultura popular catalana.
El dissabte 15 d’agost serà una de les jornades més intenses. Al matí a Norrbro es farà la fotografia oficial de tots els participants, seguida de la plantada dels elements festius (12 h – Vattentorget) i de la gran cercavila (12.30 h a 14.00h – Vattentorget – Slottsbacken) que finalitzarà amb un tirabol. Durant la tarda a Slottsbacken hi haurà exhibicions de Falcons i mostres de danses i balls de seguici. A la nit (21 h a 22.30 h – Slottsbacken), l’espectacle “La Festa Major a Catalunya” reunirà tots els grups participants i culminarà a Vattentorget amb la Nit del Foc, una cercavila nocturna en què el bestiari de foc serà un dels grans protagonistes.
La programació continuarà el diumenge 16 d’agost amb una nova plantada dels elements festius (de 12h a 12.30 h – Slottsbacken) i una cercavila dedicada a la imatgeria festiva pels carrers del centre de la ciutat (12.30 h a 15 h Slottsbacken – Kungsträdgården// Kungsträdgården – Slottsbacken). La cloenda arribarà al vespre amb un espectacle inspirat en la figura de Joan Amades i el seu llegat sobre el costumari català, que comptarà amb la participació de totes les colles presents.
Paral·lelament, durant tot el cap de setmana, els visitants podran gaudir d’una mostra permanent de jocs tradicionals i tallers de cultura popular a Kungsträdgården, un espai que permetrà descobrir de prop diverses expressions del patrimoni festiu català.
Amb aquesta nova edició de l’Aplec Internacional, Estocolm es convertirà durant tres dies en un gran aparador de la cultura popular catalana. La presència del bestiari, juntament amb la resta de manifestacions festives, contribuirà a donar a conèixer internacionalment unes tradicions que continuen vives gràcies a la implicació de centenars de colles i entitats d’arreu del país.
Tota la programació, al llibret oficial de l’Aplec, descarrega’l aquí.
El Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona és un dels espectacles pirotècnics més emblemàtics de la Mediterrània. Se celebra a la Punta del Miracle i reuneix durant quatre nits algunes de les millors pirotècnies del moment, que competeixen per obtenir el trofeu Venus de Tarragona i l’encàrrec dels principals espectacles de foc de Santa Tecla. Els participants són Pirotecnia Lieto Carmine (Itàlia); Pirotecnia Alto Palancia S.L. (País Valencià); Fuegos Artificiales Josman S.L. (Galícia); i Caffero GmbH (Països Baixos). L’edició de 2026 també incorpora una exhibició prèvia de drons pensada especialment per a persones amb sensibilitat acústica a càrrec de Flock Drone Art. Consulteu tots els detalls al web de l'Ajuntament de Tarragona. Darrera actualització: 25/06/2026
Enguany hi participen Peix Fregit i Norai. Més informació: Turisme de Pals Instagram de Turisme de Pals Darrera actualització: 25/06/2026
El Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) es va crear l'any 1993 a partir de la iniciativa de l'Associació Cultural TRAM (formada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana) i de la proposta de l'Ajuntament de Barcelona per assumir la gestió d'un dels centres cívics de la xarxa pública de la ciutat (L'Artesà, al barri de Gràcia). Programació de juliol: Dissabte 18: La Banda Mixanteña de Santa Cecilia (20.30 h) Podeu consultar més informació dels concerts al web del Centre Artesà Tradicionàrius Darrera actualització: 25/06/2026
La Festa Major d'Albanyà, que se celebra amb motiu de la festa de Sant Pere (29 de juny), aplega diferents activitats: Nit Jove, sardanes, Missa solemne en honor del patró i amb l'acompanyament de la cobla Vila de la Jonquera (el dissabte 27 a les 12 h), vermut popular, inflables d'aigua, plantada, cercavila i trobada gegantera, fideuada popular a càrrec de la Colla Gegantera (el diumenge 28 a les 14 h), vespreig i altres. Més informació: Instagram de l'Ajuntament d'Albanyà Consorci Salines-Bassegoda Revista CRAE Darrera actualització: 21/06/2026
L’Hospitalet de l’Infant celebrarà la Festa de Sant Pere, patró del poble, amb un ampli programa d’actes que tindran lloc del 25 al 29 de juny. La programació combinarà tradició, cultura popular, música, humor, esport i activitats familiars. Un dels principals atractius de la festa serà l’actuació del còmic i humorista Raúl Antón amb el seu espectacle Vuelve a los 90: Capítulo 2. Com a novetat d’aquesta edició, se celebrarà el 1r Concurs de Xarangues. Consulteu tots els detalls del programa al web de l'Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Darrera actualització: 19/06/2026
La tradició del foc al Vendrell comptarà amb una nova eina de divulgació adreçada al públic infantil. Es tracta del llibre El foc, la nostra il·lusió. Diables i bèsties del Vendrell, una publicació que es presentarà el pròxim 22 de juny i que vol acostar als infants l’univers dels diables, les bèsties de foc i les celebracions populars vinculades a aquesta manifestació cultural.
L’obra ha estat creada per Mar Vives Guasch, autora del text, amb il·lustracions i disseny d’Helena Ribas Domènech. Ambdues autores, vinculades al municipi, han impulsat aquest projecte amb la voluntat de donar a conèixer la importància que té la cultura del foc dins el patrimoni festiu vendrellenc.
Actualment, el Vendrell compta amb tretze colles i agrupacions relacionades amb el foc, integrades tant per infants com per adults. Entre elles el Drac del Vendrell, el Borinot de Foc, el Bou de Foc, la Mulassa Feixuga, la Víbria, el Drac de Foc el Tallot, el Drac de Foc el Cabrot, el Cabrot Petit, la La Tortuga de Foc, el Caramot del Vendrell i les Quatre puces que l’acompanyen. Aquesta realitat ha inspirat una publicació que combina una història de ficció amb continguts divulgatius i material gràfic.
El relat transcorre entre dues dates destacades del calendari festiu local: la revetlla de Sant Joan i la nit de Santa Anna, quan té lloc la tradicional Cercavila de Foc. Al llarg de les seves pàgines, els lectors descobriran curiositats sobre les festes populars del municipi i aprendran aspectes relacionats amb el món dels diables i les bèsties, com ara les diferències entre una cercavila i un correfoc o les característiques singulars de l’encesa del campanar.
La publicació també incorpora un apartat final dedicat a les colles de foc del Vendrell, amb informació descriptiva de cadascuna i una selecció d’imatges de les seves actuacions.
El projecte ha comptat amb el suport de la Regidoria de Cultura Popular de l’Ajuntament del Vendrell.
La presentació oficial del llibre tindrà lloc el 22 de juny a les 18.30 hores a la Sala Polivalent del Portal del Pardo.
Reviu a través d'imatges el concurs d'un dels elements gastronòmics més propis i identificatius de la ciutat de Tarragona, el romesco. L’any 1951 es va organitzar el primer concurs de mestres romescaires. El 1977 es va decidir que el concurs es faria de forma biennal i fins avui s'han fet 29 concursos. L'exposició "El concurs de mestres romescaires en imatges" rememora els 75 anys d'aquesta tradició. Consulteu tots els detalls al web del Port de Tarragona. Darrera actualització: 18/06/2026
Joan Tomàs i Parés va ser un músic molt actiu, entregat incansablement a la cultura del país. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts. Va realitzar una important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars. Va treballar per preservar i promoure la música popular com a patrimoni de la cultura catalana. També va ser un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. Totes aquestes idees immerses en la seva personalitat queden manifestes, també, en les seves composicions. Totes les persones que el van conèixer expressen d'una o altra manera que Joan Tomàs era una bona persona, afable, dolça, humil i senzilla. Donava el seu amor a través de la música i el seu mestratge, entregat als altres i als ideals de fer cantar bé i d'educar el gust per la bona música. Amb la seva manera de fer, a més de música, encomanava la seva bonhomia i ensenyava a estimar. Creia fermament que l'educació musical havia d'arribar a tothom. Joan Tomàs no deixava perdre un cor. Als cors hi ensenyava música, i a les escoles hi creava corals. A les seves mans els cors creixien i molts esdevenien orfeons. Músic de tot cor, Joan Tomàs i Parés, 1896-1967, és, doncs, el nom de l'exposició que commemora els 125 anys del naixement del mestre Tomàs. Més informació Exposició "Músic de tot cor, Joan Tomàs i Parés, 1896-1967" al web del Departament de Cultura Dins del programa d'exposicions itinerants de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Darrera actualització: 18/06/2026
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era el de «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya». L’exposició itinerant Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. La perspectiva amb què s’aborda aquesta efemèride no és només històrica. A partir de l’ús que podem fer d’aquests materials d’ara en endavant, es pretén donar un missatge de futur, de continuïtat d’aquest llegat que se’ns ha donat i que cal mantenir viu. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris. El primer plafó és la presentació i els crèdits. Els eixos temàtics que articulen la resta de plafons són els següents: L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: els seus inicis, objectius, primeres tasques, context ideològic (plafons 2, 3) Llocs visitats pels missioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940): mapa topogràfic i relació de les missions de recerca (plafons 4, 5) Metodologia i mitjans de què disposaven (plafó 6) Qui hi va treballar. Missioners i altres col·laboradors (plafó 7) Les dones al Cançoner (plafó 8) Enregistraments en cilindres de cera (plafó 9) Fragments de Memòria (plafons 10, 11) La postguerra i el mite de l’Obra. L’Obra del Cançoner cent anys després. Propostes de futur (plafó 12) Més informació Exposició "Cent anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya" al web del Departament de Cultura Dins del programa d'exposicions itinerants de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Darrera actualització: 18/06/2026
L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir, si així es desitja, com un motiu de reflexió sobre el tractament que s'ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s'ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. Aquest llarg període vital de les dones comprèn des d’abans de la menarquia (primera regla) fins a molt més enllà de l'última gota de sang menstrual. La societat ha creat tot un dispositiu cultural de control, tabús, atencions, pressupòsits, especulacions, patiments, plaers, i sobretot de silencis entorn el cos femení. Ser dona no ha estat mai una tasca fàcil, ni mai han estat igual les formes d’aprendre a ser-ho. Cada societat i moment històric elabora un dispositiu de transferència de coneixement. Actualment, bona part del món viu i consumeix sota els dictàmens de les necessitats generades pel capitalisme. El cos de les dones se situa en el focus d’un mercat que sembla haver trobat un gran negoci inesgotable. Els cicles vitals de les dones es presenten sota una presumpta identitat femenina estandarditzada i universal susceptible de ser medicalitzada, modelada, atenuada, modificada, etc. Però, sempre ha estat així? Les dones no han recorregut sempre a Internet o a la medicina convencional o alternativa per conèixer el seu cos i fer front a les transformacions fisiològiques que experimentaven. El que es proposa en aquesta exposició és una lectura etnològica sobre aquesta temàtica: Com les dones catalanes han après i han compartit sabers sobre les transformacions fisiològiques del seu cos Com han afrontat reptes com la fecunditat, l’avortament, la sexualitat, etc. Cultura material i immaterial en referència al cos de les dones Com la societat ha modelat i conformat la sexualitat i la salut de les dones Més informació Exposició "El cos de les dones" al web del Departament de Cultura Dins del programa d'exposicions itinerants de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Darrera actualització: 18/06/2026
A finals del mes de juny, Vilanova i la Geltrú té una cita emblemàtica amb les Festes de Sant Pere, dedicades al patró dels pescadors. Les festes de Sant Pere recorden el vincle de la ciutat amb el mar i les seves tradicions. Així es reflecteix en moltes de les activitats programades, com la pesca, la gastronomia, la navegació, el patrimoni i el medi ambient. La Confraria de Pescadors és l'entitat impulsora i dinamitzadora d'aquesta festa. Consulteu el programa d'actes de les Festes de Sant Pere. Darrera actualització: 17/06/2026
La Festa Major de Sant Pere i Sant Pau tornarà a omplir Canet de Mar d'activitats, música, cultura popular i espais de trobada entre el 12 de juny i el 26 de juliol. La programació d'enguany inclou els actes més tradicionals com la XXXIX Trobada de Gegants, les matinades amb els grallers, les sardanes, el Correfoc i els actes tradicionals de la diada de Sant Pere i Sant Pau. Entre altres activitats destacades hi hauran les Barraques, les revetlles populars, la Festa Holi, la Musclada Popular, el Corregots o el Festival K80Net. També destaca la recuperació del Ball de les Morratxes de Canet de Mar. Consulteu més informació de la Festa Major de Sant Pere i Sant Pau. Darrera actualització: 17/06/2026
La Festa Major d'Olesa de Montserrat se celebrarà del 20 al 24 de juny. La celebració començarà amb el pregó i la Nit de les Bèsties. Al llarg del cap de setmana hi ha programats diferents espectacles i tallers, així com un vermut musical, la trobada de gegants, ballada de sardanes, concerts i àpats populars. Consulteu més informació de la Festa Major d'Olesa de Montserrat. Darrera actualització: 17/06/2026
Declarada festa patrimonial d'interès nacional, la Festa Major de Sant Pere és la màxima expressió de la rellevància que la tradició té a la ciutat de Reus. Se celebra del 24 al 29 de juny, aquest últim, festivitat de Sant Pere, el sant patró de la ciutat. Pel que fa a la programació musical, destaquen els concerts de Barraques (19, 20 i 23), els vermuts musicals, les revetlles i les actuacions de grups com Els amics de les arts, Malifeta, Les Gamberres, Piratas Rumbversions i Dj Aleix Ballester. El pregó de Festa Major, el Tro de Festa, la tronada i el canó marcaran l’inici oficial el 24 de juny. El foc del Canigó arribarà el 23 i s’encendrà la foguera de Sant Joan a la plaça de la Llibertat. Les activitats familiars es concentraran a la plaça del Baluard els dies 24, 25 i 26. També hi haurà les Varietés de Sant Pericu a la Palma, els Cossos, la Nit de fer l'Índiu, el seguici petit, i el sopar de bou i arròs a la plaça Anton Borrell. Els dies 28 i 29 es viuran els actes més tradicionals, amb l’anada a Completes i la Professó. Consulteu tots els detalls al web de l'Ajuntament de Reus. Darrera actualització: 17/06/2026
Sant Cugat celebrarà del 25 al 29 de juny la seva Festa Major, amb més d'un centenar d'activitats programades i la participació d'una gran diversitat d'entitats del municipi. The Tyets, Fetus i Ginestà són els caps del cartell musical d'aquesta edició. Entre les activitats principals de cultura popular destaquen el seguici d’inici i el pregó inaugural, cercaviles, castells, gegants i correfocs. Alguns dels moments més icònics són la Festa de l’Aigua i l’Estovallada familiar. Consulteu tot el programa detallat al web de la Festa Major de Sant Cugat. Darrera actualització: 17/06/2026
Per Sant Pere, festa a Abrera! La Festa Major d'enguany se celebra del dimecres 25 al diumenge 29 de juny de 2026, amb diferents propostes per a veïns i veïnes de totes les edats. Un dels plats forts serà el gran concert amb Miki Núñez. Com a gran novetat, aquest any hi haurà la festa temàtica de la generaci Millenial i Z. A més, es recuperarà la Nit Jove. Consulteu tot el programa detallat al web de l'Ajuntament d'Abrera. Darrera actualització: 17/06/2026
El Festival Undàrius 2026 aplega diferents concerts, tallers i activitats de cultura popular i tradicional el dissabte 27 de juny i del dijous 2 al diumenge 5 de juliol. Més informació: Facebook del Festival Undàrius Instagram del Festival Undàrius Plataforma Girona Cultura Darrera actualització: 17/06/2026
La Festa Major de Vic, en honor a Sant Miquel dels Sants, ofereix una programació transversal amb actes tradicionals com la Crida, el seguici i el 100è Concurs de Sardanes, combinats amb concerts, activitats familiars, la Festa Major Jove i esdeveniments destacats com la Gran Final de la Lliga per la Llengua o el pas del Tour de França. Consulteu més detalls del programa de la Festa de Sant Miquel dels Sants. Darrera actualització: 17/06/2026
La Festa Major d'estiu de Tossa de Mar 2026 es fa coincidint amb la festa del patró, Sant Pere (29 de juny) i aplega diferents activitats: repic de campanes, pregó a càrrec dels components de Rumba 3, els germans Joan i Pere Capdevila i Josep Sardaña (el divendres 26 a les 18 h), sardanes, Missa solemne en honor del patró (el dilluns 29 a les 12 h) seguida de la tradicional processó, concerts, espectacle de focs artificials (el dimecres 1 de juliol a les 22.30 h a càrrec de la Pirotècnia Lluch) i altres. Activitat complementària: festa de la Mare de Déu del Socors el dijous 2 de juliol Més informació: Turisme de Tossa de Mar Instagram de Turisme de Tossa de Mar Darrera actualització: 17/06/2026
