Agregador de canals
Handmade Festival
Festa del Mercat a la Plaça · Amposta
Festival MATSURI Barcelona
Festivitat de Santa Rita a la Casa Vicens
Cercavila de Cultura Popular
26a Nit de Bruixes d'Altafulla
Exposició "Sagrada Família: la força d'un somni compartit"
V Fira Modernista de Lleó
Cerimonial d'obertura de cultura popular a la Sagrada Família
Música, tradicions i cultura popular a la Sagrada Família
Festa del Modernisme de la Colònia Güell
Gaudir amb gaudí
Descobrir la Basílica de la Sagrada Família amb tots els sentits
Per Nadal l'originalitat és tornar a l'origen
Visites als diorames del Monestir de Santa Maria de Solius
Castrum. Armats de Mataró
Cent anys de l’Àliga: Vilafranca acull una trobada única d’àligues històriques
L’acte començarà a la Plaça Jaume I, on les àligues romandran exposades perquè el públic pugui contemplar de prop la riquesa artística i els detalls de cada peça. Aquest primer moment permetrà apreciar la diversitat d’estils, materials i interpretacions d’una figura que, tot i compartir simbolisme, presenta trets únics a cada municipi.
A partir de les 18.30 h, totes les àligues iniciaran una cercavila conjunta pels carrers de la vila (Pl. Jaume I → Pl. de l’Oli → la Vall del Castell → Pl. Constitució → C/ de la Parellada → Rbla. de Ntra. Senyora → C/ de Sant Joan → Pl. de la Vila). El recorregut travessarà espais emblemàtics fins a arribar a la Plaça de la Vila, punt final de la desfilada. Allà tindran lloc els esperats balls de lluïment, en què cada àliga mostrarà la seva coreografia pròpia.
Cartell de la Trobada d’Àligues Històriques 2026
La trobada comptarà amb la participació d’àligues amb una llarga trajectòria històrica. Des de l’Àliga de Lleida, amb referències documentals dels segles XVI i XVII, fins a l’Àliga de Cervera, documentada ja al 1423. També hi serà present l’Àliga d’Igualada, així com l’Àliga de Barcelona, amb orígens al segle XIV i plenament integrada al seu seguici popular.
Especial menció mereix l’Àliga de La Bisbal d’Empordà, considerada la més antiga de Catalunya, juntament amb les de Reus, Agramunt i Tarragona, totes elles amb una forta càrrega històrica i simbòlica. Completa la representació l’Àliga de Girona, amb una llarga trajectòria documentada des del segle XVI.
Fotografia de l’Àliga de Vilafranca
En aquest context, l’Àliga de Vilafranca esdevé l’autèntica protagonista de la trobada. Considerada una de les més antigues de Catalunya, es té constància de la seva existència des del segle XVII, vinculada a la Confraria de Sant Eloi, formada per argenters i ferrers de la vila. Ja des de l’any 1600 participava en celebracions públiques, com les processons de Corpus o esdeveniments destacats com la canonització de Raimon de Penyafort.
La seva presència a la Festa Major de Vilafranca està documentada des del 1778, així com en diverses processons de Sant Fèlix al segle XIX. Aquella primera peça, va deixar de sortir cap al 1882 a causa del seu deteriorament. L’any 1926, coincidint amb el Corpus, es va presentar una nova àliga impulsada per l’agutzil conegut com “Sigala”. Inicialment amb les ales desplegades, la seva estructura va haver de ser modificada poc després per facilitar-ne el port, plegant-les. Aquesta peça és la que, amb el pas del temps i diverses intervencions, ha acabat esdevenint l’actual. Després de diferents etapes i reconstruccions, l’any 2010 es va recuperar plenament l’àliga de 1926. Aquest treball va permetre retornar-li els colors originals, reforçar-ne l’estructura interna i eliminar afegits posteriors.
La Trobada d’Àligues Històriques esdevé una oportunitat única per contemplar la majestuositat d’aquestes figures i entendre el seu profund arrelament dins la cultura popular catalana.
Convocatòria Assemblea General 2026
És també en els espais on decidim col·lectivament el seu futur.
Dissabte 11 d’abril de 2026
11.00 h (1a convocatòria) · 11.30 h (2a convocatòria)
El Cau de les Bèsties
Carrer Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts
Convoquem totes les entitats federades a l’Assemblea General Ordinària, l’espai clau de governança del nostre sector.
Què hi abordarem?
— Balanç i tancament de 2025
— Projecte i pressupost 2026
— Renovació de la junta
— Quotes i funcionament
— I els reptes col·lectius que tenim al davant
Trobareu la documentació i el formulari de delegació de vot a l’enllaç corresponent.
La participació no és només formalitat:
és corresponsabilitat, transparència i construcció de sector.
Ens hi veiem. Fem créixer el bestiari, també des de la governança.
Els Cavallets Cotoners de Barcelona presenten una nova edició del seu llibre
Aquesta nova publicació revisa i amplia els continguts de l’edició anterior, incorporant informació actualitzada sobre els balls amb cavallets que actualment es poden veure als carrers i places d’arreu de Catalunya. També posa especial atenció en l’activitat desenvolupada durant els darrers vint-i-cinc anys pels Cavallets Cotoners de Barcelona, esdevenint així un testimoni valuós de la continuïtat i evolució d’aquesta expressió de la cultura popular.
Imatge de Els Cavallets Cotoners de Barcelona.
L’acte comptarà amb la participació de Raimon Casals i Gerard Pouget, així com de Daniel Trullols, president de l’Esbart Català de Dansaires. A més, la presentació inclourà una mostra en viu amb la presència i el ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona, oferint al públic una oportunitat única de veure aquesta tradició en moviment.
La presentació és oberta a tothom i es planteja com una ocasió per conèixer de prop una part destacada de l’imaginari festiu català, així com per posar en valor la tasca de recerca, documentació i difusió que contribueix a mantenir viva la cultura popular.
Els Cavallets Cotoners. Font: acmphoto365.
El barri del Pi celebra les Festes de Sant Josep Oriol amb una edició marcada pels 425 anys dels Gegants del Pi
Durant el mes de març, el barri del Pi es prepara per viure una nova edició de la seva Festa Major. Com a activitat prèvia, s’ha inaugurat a la Casa dels Entremesos l’exposició “Ara balla pel camí. 425 anys dels Gegants del Pi”, que recorda la primera referència documentada d’aquestes figures, datada l’any 1601. També s’hi pot visitar la mostra amb les obres participants al concurs de cartells de les festes.
Fotografia dels Gegants del Pi a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Les celebracions començaran dissabte 14 amb el repic de les campanes del Pi. Tot seguit tindrà lloc el pregó, a càrrec d’Olga de Sandoval, comerciant del barri, amb interpretació en llengua de signes catalana. Aquell mateix matí se celebraran diversos actes tradicionals: la Remembrança del miracle de les monedes de Sant Josep Oriol, l’Anunci del Baladrer, la Tronada d’inici de festa, la cercavila anunciadora i el Ball dels quatre Gegants del Pi.
En aquesta ocasió, però, no ballaran les figures originals dels segles XVIII i XIX, ja que actualment es troben en estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Aquest treball permetrà aprofundir en la seva història i datació, i es preveu que finalitzi en els propers mesos.
A la tarda es farà la Diada Castellera amb els Castellers de Barcelona, que enguany comptarà també amb la participació de tres colles convidades: Vilanova, Cornellà i Viladecans. Ja al vespre es representarà el Retaule de Sant Josep Oriol, una peça teatral que recrea episodis de la vida del conegut com a “doctor pa i aigua”.
Fotografia del Lleó de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
El diumenge 15 se celebrarà “Bestieses. Els convidats del Lleó i la Mulassa de Barcelona”. En aquesta edició, el Lleó convidarà l’Àliga d’Igualada, que rarament surt de la seva ciutat, mentre que la Mulassa rebrà el Bou de Gràcia, una bèstia estrenada recentment.
Aquell mateix dia també tindrà lloc, per primera vegada, una calçotada popular organitzada per veïns i entitats del barri. Els tiquets es podran adquirir prèviament a la botiga Mister Andreu, al carrer de la Palla. La jornada es tancarà amb l’espectacle sonor “El Miracle de Sant Josep Oriol”, del músic Michael John, una composició per a campanar i quartet de gralla que es podrà escoltar a la plaça del Pi. La proposta ha estat impulsada gràcies a una Beca Barcelona Crea 2025 de l’Ajuntament de Barcelona.
Dimarts 17 a les 20 h es projectarà a la Capella de la Sang del Pi el documental “Música Celestial”, dedicat a la figura del compositor Tomàs Milans i la seva relació amb Sant Josep Oriol.
Dijous 19, a la Casa dels Entremesos, el doctor Ramon Dilla oferirà la conferència “Les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort”, centrada en les celebracions que van tenir lloc fa 425 anys i que es consideren l’origen dels Gegants del Pi.
Divendres 20 a la tarda hi haurà la cercavila infantil amb la participació de les escoles del barri i de tots els infants que vulguin portar el seu gegantet, bèstia o capgròs. Tot seguit es farà una sessió de contacontes amb interpretació en llengua de signes catalana. A la nit tindran lloc l’Emmulassa’t!, un dels actes més festius del programa, i el Ball de Festa Major amb DJ Kylans.
Dissabte 21 se celebrarà la Passejada dels Oriols, els gegants de Ciutat Vella, que faran l’ofrena floral a Sant Josep Oriol mentre els veïns llancen monedes de xocolata. Aquestes monedes, elaborades especialment per a la festa, recorden la llegenda dels raves i les monedes del sant i porten gravada la imatge històrica del gegant del Pi. Enguany se’n produiran 12.000 unitats.
La jornada continuarà amb una ballada de l’Esbart Català de Dansaires, l’esbart degà de Catalunya. A la tarda hi haurà jocs infantils i els populars Atracaments d’en Perot lo Lladre, amb la incorporació de nous establiments participants.
Al vespre actuaran els Gegants de Tauste (Aragó), que participaran amb sis figures, entre les quals destaquen les dels reis Alfons XII i Maria Cristina d’Habsburg, peces del segle XIX que rarament surten de la seva localitat. La nit acabarà amb el Ball de Festa Major amb el grup Els Quatrevents.
Fotografia de la Mulassa de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Diumenge 22, vigília de Sant Josep Oriol, les Matinades amb gralles i tabals despertaran el barri. A partir de les deu del matí, la plaça de Sant Josep Oriol començarà a omplir-se amb la presència de gegants, bèsties, capgrossos i balls tradicionals arribats d’arreu de Catalunya.
Durant el matí també se celebrarà la Diada Falconera amb els Falcons de Barcelona. A les 11.30 h es faran diverses mostres de ball i, a les 12 h, sortirà la Cercavila de Festa Major. Hi participaran nombroses figures de Ciutat Vella i convidats destacats com el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, els Gegants d’Olivella, els del Poble Sec d’Igualada, els vells d’Amposta, el gegant adaptat l’Ocellaire de l’Eixample —el primer gegant barceloní portat amb cadira de rodes—, els Gegants de Tauste i els convidats d’honor: els Gegants històrics de Calella, acompanyats d’en Mastegamosques i els gegants infantils. També hi participarà per primera vegada a Barcelona el gegant més alt de Catalunya, en Romà de Manlleu, amb gairebé sis metres d’alçada.
Les festes culminaran dilluns 23 de març, diada de Sant Josep Oriol, amb el Toc Solemne de Campanes i l’Ofici de Festa Major a la Basílica del Pi. Durant l’acte es farà la ballada dels quatre Gegants del Pi amb música d’orgue i es cantarà l’Himne de Sant Josep Oriol, compost el 1909. La celebració acabarà amb la Tronada final, prevista a les 20 h des del campanar de la basílica.
Paral·lelament als actes al carrer, també s’organitzen activitats complementàries com La Ruta dels Atracaments, una gimcana familiar que convida a recórrer els comerços del barri tot buscant el personatge d’en Perot lo Lladre.
La festa és possible gràcies a la col·laboració de més de cinquanta comerços, associacions de veïns i entitats del barri, que treballen conjuntament amb els Gegants del Pi, el Districte de Ciutat Vella, la Basílica de Santa Maria del Pi i altres col·lectius del territori.
La programació completa es pot consultar al web www.gegantsdelpi.cat.
Cartell de les Festes de Sant Josep Oriol 2026. Dissenyat per Mireia Banchs i Gual.