Notícies Bestiari

Subscriure a Canal Notícies Bestiari
La Federació d'entitats culturals amb figures de Bestiari Festiu
Actualitzat: fa 1 hora 9 minuts

Es cerca mulassa o cavallets per a la Mostra de Bestiari Festiu de Peu Rodó de Salàs de Pallars que es celebrarà el 10 de novembre de 2024

dt., 20/02/2024 - 15:27

La Mostra de Bestiari Festiu de Peu Rodó és un dels actes que se celebra en el marc de la Diada de Rememoració de la Fira de Salàs de Pallars. La fira de bestiar de peu rodó que se celebrava en aquesta població des del segle XIV, va començar el seu declivi durant el segon terç del segle XX amb la progressiva implantació del tractor al camp.

A començaments del segle XXI, amb l’esperit de recuperar l’essència de l’antiga fira, es crea la Diada de Rememoració de la Fira de Salàs, una jornada en què la recuperació dels antics espais firals, les menges i les actuacions dels antics cafès cantants recorden l’esplendor de la fira.

Dins de la recuperació d’aquests elements neix la mulassa de Salàs “lo Sobrany”, que vol representar la transmutació de la mula de carn i ossos a una altra de fibra de vidre, evocant el record de l’animal que va ser el símbol de la vila durant segles.

Des de l’any 2013 se celebra la Mostra de Bestiari Festiu de Peu Rodó, on es convida a una mulassa o cavallets d’una població catalana per compartir la diada de record de la Fira de Salàs.

En el marc d’aquesta mostra es busca una mulassa o cavallets d’una entitat federada. En ser una trobada sense foc, es valorarà si l’entitat participant, participarà amb músics. La mostra es celebrarà el 10/11/2024

Des de l’Agrupació s’abonaran les despeses de desplaçament. L’Ajuntament de Salàs ofereix dinar a l’entitat participant per a unes trenta persones.

Presentació de la proposta

Les entitats que hi estiguin interessades, han de presentar la sol·licitud de participació enviant un correuinfo@bestiari.cat abans del 30 de març. Cal que hi consti la següent informació:

  • Breu escrit argumentant el perquè hi voleu participar
  • Fitxa de les figures que es volen portar, amb foto
  • Previsió del nombre de persones que participen
  • Adjuntar pressupost del desplaçament (cost del transport de la bèstia i/o autocar).

Ja podeu presentar les vostres propostes!

Font de la imatge: firescatalanes.cat – Jordi Peró Enjaume

Es cerquen bèsties de foc per a participar de la Trobada de Thuir el pròxim 20 de juliol

dt., 20/02/2024 - 15:26

 

Com cada any, l’Ajuntament de Thuir, al Rosselló, organitza una Trobada de Gegants i Bestiari, que enguany serà el dissabte 20 de juliol. Des de l’Agrupació s’aportaran diverses figures de bestiari festiu.

L’arribada de les bèsties serà a les 15 h. Seguidament, a les 16 h, s’iniciarà la trobada gegantera amb les bèsties i tabals. Després de la cercavila, pels volts de les 19 h, l’Oficina de Cultura obsequia els participants amb un sopar. A partir de les 22 h el bestiari festiu participarà en una cercavila i posterior ballada de lluïment a la plaça de l’Ajuntament, que s’allargarà fins a les 23 h.

Per a la trobada es busquen quatre o cinc entitats federades que participin amb el(s) seu(s) element(s) de bestiari de foc a la cercavila de bestiari amb pirotècnia. Tindran preferència les entitats de Catalunya Nord a petició de l’organitzador.

Des de l’Agrupació s’abonarà a l’entitat les despeses de desplaçament i s’aportarà el material pirotècnic. El que no s’ofereix és possibilitat d’allotjament, que en tot cas haurà d’anar a càrrec de les mateixes entitats.

Presentació de la proposta

Les entitats interessades a participar de la trobada cal que enviïn un correu electrònic a info@bestiari.cat amb la següent informació, com a màxim el 30 de març:

  • Breu escrit argumentant el perquè hi voleu participar
  • Fitxa de les figures que es volen portar, amb foto
  • Previsió del nombre de persones que hi participaran
  • Adjuntar pressupost del desplaçament (cost del transport de la bèstia i/o autocar. Pirotècnia no inclosa)

Una comissió tècnica formada per persones vinculades a l’Agrupació elaborarà una proposta que serà traslladada als organitzadors dels actes. Es valoraran les propostes que siguin singulars, de colles que celebrin aniversaris o bé que incorporin a més d’una figura en el mateix desplaçament. L’organitzador de cada un dels actes és qui té la potestat d’escollir els participants que més s’adien atenent als objectius i pressupost de la trobada.

Les entitats que resultin seleccionades, hauran d’aportar a l’Agrupació la següent informació:

  • Confirmació del nombre de persones participants (per a l’àpat).
  • Gestionar la comanda i recollida de pirotècnia seguint indicacions de l’Agrupació.
  • Aportar rebut de la pòlissa de Responsabilitat Civil, certificats CRE i RGCRE.

Es busquen bèsties per a participar a l’IdentiCAT del pròxim 11 de maig

dt., 20/02/2024 - 15:26

 

L’IdentiCAT és la festa de la catalanitat de la Catalunya Nord que se celebra des de fa més de dues dècades. Al llarg dels diversos dies que dura la mostra, s’hi organitzen actes de diverses manifestacions festives catalanes, com l’aplec de gegants i bastoners, concerts de música tradicional, una trobada de diables… L’entitat Aire Nou de Bao és membre de Bestiari i se’ls coneix per la seva inesgotable energia per reivindicar la catalanitat de la Catalunya Nord des de l’àmbit cultural.

La trobada d’enguany serà el dissabte 11 de maig a partir del migdia. El plat fort serà a les 21 h amb la cercavila de bestiari. És per aquesta activitat que es busca una o dues entitats federades que participin amb el(s) seu(s) element(s) de bestiari de foc. Bestiari abonarà les despeses de desplaçament i aportarà el material pirotècnic. Des de l’Associació Aire Nou s’oferirà dinar o sopar, a concretar.

Presentació de la proposta

Les entitats interessades en participar a l’IdentiCAT hauran d’enviar un correu electrònic a info@bestiari.cat abans del 20 de març amb la següent informació:

  • Breu escrit argumentant el perquè hi voleu participar
  • Fitxa de les figures que es volen portar, amb foto
  • Previsió del nombre de persones que participaran
  • Adjuntar pressupost del desplaçament (cost del transport de la bèstia i/o autocar. Pirotècnia no inclosa)

Es valoraran les propostes que siguin singulars, de colles que celebrin aniversaris o bé que incorporin a més d’una figura en el mateix desplaçament. L’organitzador de cada un dels actes és qui té la potestat d’escollir els participants que més encaixin amb els objectius i pressupost de la trobada.

Les entitats que resultin seleccionades, hauran d’aportar a l’Agrupació la següent informació:

  • Confirmació del nombre de persones participants (per a l’àpat)
  • Gestionar la comanda i recollida de pirotècnia seguint indicacions de l’Agrupació
  • Aportar rebut de la pòlissa de Responsabilitat Civil, certificats CRE i RGCRE

Font imatge: airenou.cat

Actualitzacions i recordatoris de l’aplicatiu Festa, Foc i Pirotècnia

dc., 24/01/2024 - 12:34

Quan acabeu la formació presencial per a ser RGCRE (Responsable de Grup de Consumidors Reconeguts com a Experts) i es tramita la vostra documentació rebreu dos correus:

  • El primer us comuniquen que esteu donat’s d’alta a l’aplicatiu i us expliquen com accedir i gestionar l’aplicatiu
  • El segon és com asignar un RGCRE a una colla / secció d’una entitat

Rebeu aquest correu perquè heu estat donat/ada d’alta com a RGCRE a la base de dades “Festa, foc, pirotècnia

A) Al correu amb el qual esteu donat/ada d’alta a la base de dades “Festa foc i pirotècnia” heu rebut informació amb el vostre usuari, PIN i contrasenya. En el vostre cas, és el correu xxxxx@lamevacollamolal.cat i és el correu al qual rebreu notificacions de totes les gestions que feu com a RGCRE.

B) Pel que fa a la correcta gestió, com a RGCRE, de la base de dades “Festa, foc i pirotècnia” us facilitem les següents informacions d’interès:

  1. La contrasenya que se us ha facilitat és d’un sol ús. Caldrà que la canvieu (clica l’opció “Canvieu la contrasenya”)

  1. Com a RGCRE us hem assignat a una secció instrumental anomenada “Bossa de RGCRE” adscrita a l’entitat a la qual pertanyeu. Des d’aquesta secció “Bossa de RGCRE” no podeu operar com a RGCRE i, per tant, no es validarà cap gestió que feu en compliment de les vostres responsabilitats. Per tal que pugueu operar com a RGCRE caldrà que estigueu assignat/ada a la/les entitat/s o seccions en les quals formareu part com a RGCRE. Al final d’aquesta entrada us facilitem les instruccions de com fer-ho. Així mateix, trobareu la informació al manual d’ajuda (Veure imatge). (Descarregar manual en pdf)

  1. Qualsevol incidència tècnica que se us generi en la gestió de la base de dades “Festa, foc i pirotècnia” caldrà que l’adreceu a la bústia formacio.cpt@gencat.cat, descrivint la incidència i identificant la/les persones i entitat objecte de la incidència

Procediment per assignar una persona RGCRE a una colla/secció d’una entitat

Aquest canvi no pot fer-se des del vostre rol com a usuària formadora (RGCRE) sinó que cal que sigui l’usuari entitat qui complimenti els següents passos:

  1. Accedir al sistema amb el perfil d’usuari de l’entitat i accedir al seu detall, on es desplegarà tot el llistat dels RGCRE. Heu de tenir paciència a cada pas, ja que l’aplicatiu triga en carregar les dades.
  2. En la pestanya de RGCRE, apareixerà el botó “Escollir RGCRE”.
  3. Caldrà completar la informació que se sol·licita: s’ha de seleccionar la colla en el desplegable i introduir de manera manual el DNI i el PIN. El camp Pin que es demana és el Pin personal de què disposa el/la RGCRE i que només el/la RGCRE pot proporcionar.
  4. Un cop emplenada la informació cal polsar el botó “Desar RGCRE”.
  5. Aquest és un procediment individual. Caldrà fer els passos 2-4, per a cada RGCRE que vulguem assignar a l’entitat/seccions.

XVI Trobada de Bestiari Domèstic a Castelló de la Plana

dc., 24/01/2024 - 11:07

El primer acte del 2024 organitzat per Botafocs amb el suport de l’Agrupació del Bestiari Festiu, és la XVI Trobada de Bestiari Domèstic, que va comptar amb la participació de la Somera de Reus, el Dracgall de Castellgalí, l’Ase Innocenci de Vilassar de Mar, així com l’amfitriona l’Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana. Altres entitats de cultura popular que també van participar van ser els Dolçainers i Tabaleters del Grau i el Grup de Danses Illes Columbretes.

A partir de les 18 h es va realitzar la plantada del bestiari, que va permetre gaudir de les figures i dels seus acompanyaments musicals. A les 18,30 h es va iniciar la cercavila sense foc, que va convocar a tot el veïnat a la festa. Es van presentar tots els actes de la jornada, la vida cantada i teatralitzada de sant Antoni del Porquet, amb implicació dels integrants de Botafocs.

Tot seguit els balls de les figures de bestiari convidades va omplir de música de percussió, dolçaina i tabal, sacs de gemecs, flabiol i tamborí… tota la plaça del Casal Jove, amb molta presència del públic, que va fer un donatiu per a les butlletes del sorteig del porquet de sant Antoni, mentre el grup Illes Columbretes mostrava un tast dels balls de les nostres comarques. Amb la participació dels dimonis i una mà innocent es van extreure el número guanyador 179, que va correspondre a una persona molt coneguda en el Grau. També es van lliurar uns detalls de record a totes les entitats participants, amb la presència de la Tinent d’Alcalde del Grau.

L’inici a les 20 h de la Diablera, amb la participació de totes les figures de bestiari, els Dolçainers i els Botafocs va crear un ambient fester molt especial pels carrers del Grau de Castelló. La plaça Verge del Carme va ser el final del correfoc, que amb l’encesa conjunta del bestiari i l’encesa de la foguera, amb un remat pirotècnic, va tancar els actes de la tarda.

Un sopar intercultural va arrodonir la festa, que va continuar amb dues actuacions musicals, un remember d’Ovidi Montllor i Lluís Llach, i el grup “l’Esquadró de mitjanit”, que actuava per segon cop en la jornada, que també va comptar amb nombrosa presència de públic.

Contents d’haver compartit la jornada ens vam acomiadar fins a retrobar-se arreu de les comarques a curt termini.

Text i imatges Rafel Pérez i Sorlí

XXIII Trobada de Bèsties de Foc a Castelló de la Plana

dl., 15/01/2024 - 15:25

La Plaça Major de Castelló de la Plana va tornar acollir,  l’11 de novembre del 2023, les activitats centrals de la XXIII Trobada de Bèsties de Foc, organitzada per Botafocs, amb el suport de l’Agrupació del Bestiari, ajornada de la seua data habitual al mes de juny per la constitució del nou ajuntament i pel retard en el pagament de les subvencions municipals anuals de cultura popular.

Les entitats participants van ser els Gegantons de Borriana, els dolçainers i tableters El Trull de Vila-real, el Drac de Dènia, la Cucafera de Tortosa, l’Asterió d’Amposta de la colla El Minotaure, la Quimera del Carmel de Barcelona, el dolçainers de Vinaròs, el Drac, la Víbria i el bestiari Infantil de Botafocs, amb la participació també dels Cabuts i dolçainers de La Vilavella, el Gegants i Manotes d’Ulldecona. En aquesta edició es va donar especial importància als acompanyaments musicals de tots els actes prevists.

El lliurament de detalls va anunciar els tocs de la cultura popular que es van desenvolupar alternant la percussió i la música dels dolçainers, Tot seguit es va iniciar el cercavila de lluïment pels carrers més cèntrics, tot i que es va retallar el recorregut.

Al voltant de 200 persones van participar directament en la XXIII Trobada, que ompliren els carrers de Castelló de balls, foc, fum, confeti i músiques, que estaven plens de un nombròs públlic de totes les edats. Una vegada tornat a la Plaça Major, es van iniciar els balls de les figures, amb foc i sense foc, amb gran espectació de tot els assistents. El públic que omplia la plaça va gaudir de l’espectacle màgic de la cultura del foc. Els tocs de les colles de dolçainers acompanyats pels timbals van anunciar l’encesa final, el remat pirotècnic i la traca, com a cloenda de l’acte, amb uns aplaudiments generalitzats.

Un sopar de germanor al CM Illes Columbretes, protegit de les inclimències del temps, va permetre recuperar forces i intercanviar opinions de la diada, dintre d’un ambient bestial. Es van acomiadar les entitats contents i pagades, amb la confiança de tornar-se a
trobar aviat. Un bon grapat d’imatges es poden trobar a la xarxes, de diferents persones i entitats, que han deixat constància de l’ambient bestial i festiu de la XXIII TBF.

Castelló de la Plana, 11 de novembre 2023
Rafel Pérez i Sorlí. President de Botafocs.

L’Agrupació del Bestiari encarrega una consultoria per a la millora de la comunicació

dg., 07/01/2024 - 16:47

El pròxim mes de febrer, la Junta de l’Agrupació del Bestiari presentarà en assemblea a les entitats federades els resultats d’una consultoria que s’ha dut a terme al llarg de l’any 2023. Es tracta d’un estudi sobre la comunicació de la federació realitzat amb la finalitat de definir un conjunt d’estratègies per a una comunicació – tant interna com externa – efectiva, coherent i que respongui a les necessitats comunicatives. El projecte s’ha dut a terme amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de la Junta de Govern es vol agrair la implicació de les persones vinculades directament a l’organització (junta directiva, personal laboral i col·laboradors), així com la participació de les entitats federades i les persones externes que també hi han col·laborat.

Aquest estudi complementa la consultoria estratègica duta a terme durant l’exercici 2022. Ambdós estudis esdevenen la base per a consolidar un model de funcionament i de presència a nivell intern (entitats) i a nivell extern (societat, institucions i persones).

 

L’Agrupació del Bestiari rep una dotació del Departament de Cultura per invertir en equipament tecnològic

dg., 07/01/2024 - 16:27

Aquest any passat, gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari ha rebut un ajut per a la compra d’equipament tecnològic necessari per al funcionament diari de la federació.

En total, s’han incorporat un ordinador, una webcam, un projector i material per a connectivitat sense fils destinats al suport organitzatiu, a les activitats que organitza l’agrupació i a les reunions telemàtiques que se celebren al llarg de l’any.

A més, s’ha destinat una part de la dotació en l’adquisició d’un ordinador d’altes prestacions. Es tracta d’un equip amb la capacitat necessària per a poder treballar en els diferents avenços del Projecte 3D, sobretot en el desenvolupament d’aplicacions de Realitat Virtual i Realitat Augmentada. Es tracta, doncs, d’aplicacions fetes a partir dels fitxers 3D obtinguts durant la primera etapa del projecte, centrada en l’escaneig de bèsties i altres figures d’imatgeria festiva.

 

 

(Foto de Josh Sorenson extreta de Pexels)

Tanquem el 2023 sent un any prolífic amb la imatgeria festiva al territori de parla catalana

dg., 31/12/2023 - 13:41
Amb aquest article despedim l’any 2023 i entrem directes en el 2024. Què fareu les colles? Amb quines bèsties i sortides ens sorprendreu?

El que sí que és veritat és que aquest 2023 que deixem enrere a cop de rellotge i calendari ens han portat noves peces d’imatgeri arreu del territori de parla catalana. Voleu saber quines són?

Comencem!

Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú

El passat dissabte 14 de gener de 2023 es va estrenar davant de tota la ciutat el Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. En el marc del correfoc de la Festa dels Tres Tombs, es va donar a conèixer aquesta figura construïda per l’artista borgenc Jordi Arnau Espuga. Una bèstia que, de fet, de “porquet” en té poc, ja que es tracta d’un gran porc de foc amb posició agressiva que fa tres metres de llargada.

La figura, pensada per a un sol portador, té punts de foc extraïbles i això significa que, si hagués de participar en una cercavila sense foc, també ho podria fer. Amb l’objectiu de donar més importància a la festivitat de Sant Antoni, copatró de Vilanova, l’associació “El Porquet de Sant Antoni” ha decidit impulsar aquesta bèstia festiva, ja que està estretament vinculada amb el sant.

Llegeix més sobre El Porquet de Sant Antoni
Visualitza aquí el moment de l’estrena del Porquet de Sant Antoni

Hipodragona de Terrassa, la nova bèstia del Grup del Drac de Terrassa

El passat dimecres 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una simpàtica i bufona hipodragona de color morat es va donar a conèixer davant l’Ajuntament de Terrassa. Es tracta de la nova bèstia festiva de la ciutat, impulsada pel Grup del Drac de Terrassa, una figura que té com a objectiu representar i donar visibilitat al gènere femení dins la cultura popular. Prop d’unes 400 persones van passar el passat dimecres pel Raval de Montserrat entre les cinc i quarts de set de la tarda. La bestiola va ser rebuda pel Drac de Terrassa i les autoritats del municipi. Encara que al principi bufava un vent fort, aquest finalment va afluixar i es va poder presentar amb tranquil·litat la nova figura.

Tal com explica la presidenta del Grup del Drac de Terrassa, Maria Salazar, el primer ball de la bèstia va anar a càrrec d’ella mateixa i de Rosa Busque, la integrant més antiga de la colla, present des de la seva fundació. En aquest cas, van ser filla i mare les que van fer el primer ball d’honor amb la peça, encetant així una nova etapa dins la colla. La Hipodragona de Terrassa és una bèstia festiva de fibra de vidre construïda al taller del constructor Toni Mujal de Cardona. Està dissenyada tant per a un com per a dos portants i pot llançar foc i aigua. De fet, amb el dipòsit ple, arriba a pesar 40 quilos. La poden portar tant gent gran de la colla com joves i adolescents i també persones d’altres edats que no puguin aixecar una gran quantitat de pes.

Llegeix més sobre la presentació de la Hipodragona

Bou de Gràcia de Barcelona

Gràcia va presentar el diamrts 15 d’agost al matí una nova incorporació al bestiari festiu de la Vila. Es tracta del Bou, que va aparèixer en públic a la cercavila de Matí de Festa Major, juntament amb la resta de figures i Colles de Cultura Popular. El Bou se suma al Lleó i l’Àliga, estrenats en els darrers anys. D’aquesta manera, s’eixampla part del seguici popular gracienc. La nova figura festiva estarà a partir d’ara present en tots els actes del Protocol Festiu de Gràcia a excepció del correfoc així com en la composició del seguici festiu de Gràcia.

Pel que fa al Lleó i l’Àliga són dues figures icòniques amb origen a la festa de Corpus que durant molts anys havien sigut habituals a Catalunya però que en els darrers temps s’havien anat perdent. Actualment al territori català hi ha 11 lleons, amb el de Gràcia. Feta de cartró pedra, material fàcilment reparable i perdurable en el temps. Construïda al taller El Drac Petit, de Terrassa.

Nous Cavallets del Casino de Constantí

En el marc de la Festa Major d’Hivern de Constantí, el diumenge 29 de gener de 2023 es va fer el bateig i la presentació dels nous cavallets de la Societat Cultural i Recreativa El Casino. Després de 20 anys, el Ball de Cavallets ha renovat els seus cavallets, ja que es trobaven molt malmesos. S’han construït sis cavallets nous, tres parelles, que són més lleugers, resistents i fàcils de reparar que els anteriors. Els cavallets antics estaven fet amb cartró i els nous han estat construïts pel Taller Avall de Reus amb fibra de vidre i estan subvencionats per l’Ajuntament de Constantí.

L’acte del bateig dels nous cavallets va començar amb una cercavila pel carrer Major fins arribar al davant de l’Ajuntament, amb la participació del Ball de Cavallets i els altres Balls de cercavila de la societat el Casino, a més de la resta d’elements del bestiari festiu de Constantí. Seguidament, va tenir lloc l’acte del bateig simbòlic dels nous cavallets, amb la presència dels seus padrina, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny, i el músic constantinenc Joan Reig. I el Taller Avall ha estat l’encarregat de confeccionar-los.

Visualitza aquí la presentació dels Nous Cavallets del Casino de Constantí

Asterió d’Amposta, la nova bèstia de la Colla de Diables lo Mintaure d’Amposta

Aquest any 2023, la colla de Diables i Tambors “Lo Minotaure” d’Amposta va decidir apostar per un projecte nou i engrescador, una bèstia de foc. El projecte neix de dissenyar un drac per l’Associació colla de diables i tambors Lo Minotaure d’Amposta i que representi a la ciutat d’Amposta. I tal com diu el propi nom de la colla, la figura del drac ha de ser el personatge mitològic del Minotaure. Aquest va ser encarregat a l’artista de Vilafranca del Penedès, M. Dolors Sans Osete.

Des de lo Minotaure, celebren amb il·lusió aquest fet. El seu president, David Escrihuela, ha assenyalat que gràcies a esta nova incorporació, la colla de diables espera poder participar en més activitats.

Lleó de Gironella

Gironella i el Berguedà compten des del dimarts 16 d’agost de 2023 amb una figura festiva protocol·lària de representació institucional: el lleó de Gironella. El Lleó de Gironella, la identitat del qual s’havia mantingut en cert secret, fa tres metres i pesa quaranta-cinc quilos. L’ha fet l’artesà solsoní Pau Reig i porta la corona marquesal que també representa Gironella.

El regidor local Lluís Vall va explicar que de les quatre figures històriques de Catalunya de representació protocol·lària, l’àliga, el lleó, les mules i els bous relacionats amb els quatre evangelis, es van decantar pel lleó per la vinculació amb Gironella:«Ens faltava algun element tradicional i per crear elements motivadors nous vam triar el lleó perquè, una vegada descartada l’àliga perquè els berguedans ja en tenim una, la festivitat local de Sant Marc, la representació del qual és el lleó; també perquè a l’ermita de Sant Marc on fem l’aplec cada any hi ha una llegenda al voltant de les formes de les roques, alguna de les quals és d’un lleó, que va quedar resguardat dins l’església».

El Lleó dansa amb dos balladors amb música de Robert Agustina i coreografia de Queralt Cardona. El padrí del Lleó de Gironella serà el de Sabadell, que també va ser present a la festa de presentació juntament amb els gegants. Una comissió oberta a noves incorporacions amb ja dotze components farà ballar la nova figura festiva. La figura es va encarregar al taller d’una de les persones més joves i més talent del país, en Pau reig qui té el seu taller a Solsona. Pau Reig ha destacat que per crear la figura s’ha basat en l’estudi anatòmic de l’animal, des del model de fang fins la pintura serà una obra amb un acabat minuciós amb una escultura imponent i solemne que n’embellirà el resultat final. “M’agrada dotar de caràcter a les figures, i la mirada d’aquesta n’és un clar exemple.” Ha afegit l’artista.

Llegeix aquí l’article Gironella estrena una peça d’imatgeria festiva de protocol per les festes de Sant Roc i Sant Marc
Visualitza aquí la presentació del Lleó de Gironella

Somera de Reus  Mulassa de Terrassa 

La nova figura del bestiari festiu egarenc, impulsada per l’Associació Cultural Popular Terrassenca La Xemeneia i creada el Taller Dimoni, va sortir per sorpresa a la recent Festa Major de la ciutat. Des de l’Associació Cultural Popular Terrassenca la Xemeneia va sorgir, l’any 2017, la idea de crear la Mulassa de Terrassa, una nova figura del bestiari popular egarenc, punki i amb un perfil irreverent, amb la idea que pogués sortir quan li donés la gana. I així ho ha fet, ja que, sis anys després, ha aparegut, per sorpresa, en algunes de les activitats i concerts de la Festa Major 2023 de la ciutat, la Mulassa de Terrassa és ja una realitat!

Drac antic d’Igualada

La Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) ha engegat enguany l’ambiciós projecte de recuperar la figura del Drac Antic d’Igualada, una peça clau del seguici processional. Aquest projecte s’emmarca dins l’objectiu principal de la federació: recuperar el seguici històric de la Festa Major d’Igualada; una tasca que des del 2011 ha permès recuperar amb èxit nombrosos balls i figures. La nova peça es va presentar el passat 23 d’agost de 2023.

El drac s’ha construit amb materials tradicionals, agafant com a punt de partida un gravat del segle XV, els documents de l’època que en parlen i tenint també com a referència altres figures que es troben en un context similar al d’Igualada. Així, el cap i les potes seran de fusta policromada i el cos, també de fusta, anirà recobert amb escates de cuir acolorit. La construcció del drac s’ha encarregat al navarrès Aitor Calleja (que ja va participar en la recuperació dels Gegants Vells) que ha realitzat l’estructura de fusta del cap i les potes. Per altra banda, el recobriment del drac és de pell i estpa estretament vinculat amb la ciutat: tant l’empresa Curtits Badia com el Campus Igualada-UdL s’han sumat al projecte i col·laboren aportant les pells necessàries i realitzant les peces per les escates del drac, respectivament.

Llegir l’article Hic sunt dracones! La FESTHI presenta el Drac Antic d’Igualada

Lleonet del Vendrell

El dissabte 30 de setembre de 2023 es va presentar a les 17.30 h a la plaça Vella del Vendrell, el nou Lleonet realitzat a partir d’una digitalització 3D feta per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. A la plaça Vella es va congregar una multitud de públic per veure com es beneïa a la nova figura. El públic va poder gaudir dels balls del Lleó i el Lleonet, però també de les figures convidades de l’Aligueta i els Nans del Vendrell amb música dels Grallers de l’Àliga.

El Lleonet del Vendrell és una figura adaptada a les circumstàncies del ball de la colla, ja que a partir d’ara molts dels balladors joves la podran portar, cosa que fins ara, pel pes de l’antiga figura, les grans dimensions i els problemes estructurals interns no era possible. Gràcies a les tècniques de digitalització i escaneig 3D es presenta el nou Lleonet, una iniciativa que ha tingut el suport de l’Agrupació del Bestiari, de la Parròquia del Vendrell, de l’Orgue del Vendrell i de l’Ajuntament del Vendrell.

Llegeix l’article El nou Lleonet del Vendrell creat a partir d’una impressió 3D

Drac de Poboleda

El Drac Fes Foc de Poboleda, una població situada al centre del Priorat històric, a la vall del riu Siurana i als peus de la Serralada del Montsant, ha tornat a posar en moviment les espurnes. El drac es va creat l’any 1987 i després d’uns quant anys d’abandonament degut a la manca de recursos i d’esgotament de l’antig colla el passat dia 3 d’agsot va tornar a viure una mit màgica a Poboleda.

El drac Fes Foc i els seus diables, apadrinat i acompanyat en tot moment per la Cabra de Reus i per la jove i sorprenent Bestebat Batukada va tornar a còrrer pels carrers de Poboleda amb el, ja tradicional, correfoc de Fesa Major. Des de la colla volen agraïr especialment a tots els associats, als donants que han fet possible la millora, a la Cabra de Reus i especialment a la Paula, a en Lluís Bros de Bestiari i a l’Ajuntament de Poboleda.

 

Drac de Can Boada, el Nervón

En el marc de la Festa Major del barri, la Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada va estrenar un nou drac que és l’element més gran de la cultura popular de Terrassa. La nova peça del bestiari terrassenc manté el nom del drac original, el Nervón. Un nou drac que és l’element més gran de la cultura popular de Terrassa amb uns 40 kilos de pes i una alçada superior a l’actual drac que aconsegueix amb unes vistoses ales, la nova peça del bestiari terrassenc mantindrà el nom del drac original, el Nervón.

El drac va tenir el seu bateig oficial per la Diada de la Colla, el 23 de setembre de 2023. El nou Drac és un encàrrec de Dracs i Bruixes de Can Boada al novell Taller Dimoni. Aquest any Dracs i Bruixes de Can Boada es troba en plena commemoració dels 40 anys de la Colla. Una entitat amb més de 40 membres, a més de les 20 bruixetes que fa més d’un any conformen la secció infantil. Aquest és el quart Drac que l’entitat passejarà per Terrassa després del primer Nervón del 1983, fins el Raganet de 1991 i fins l’actual versió construïda el 2015.

Fotografies de Nervón

Lo Dràcom de Riudoms

Riudoms compta amb un nou element de foc dins el seu seguici festiu. És ‘Lo Dràcom’, un drac d’inspiració gaudiniana, en honor al fill il·lustre del poble, Antoni Gaudí. La seva autora ha estat Dolors Sans, artista i artesana de Vilafranca. Durant la presentació de la nova Bèstia de Foc es va llegir una adaptació de la llegenda del ‘Jardí de les Hespèrides’, de l’obra de Verdaguer, que va servir d’inspiració a l’arquitecte Antoni Gaudí per a la realització de diverses obres, i ara s’hi suma aquest nou element de foc riudomenc. ‘Lo Dràcom’ formarà part del CERAP, el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, com una secció de foc més a banda de la Colla de Diables i Diablons.

Llegeix l’article Es presenta Lo Dràcom de Riudoms


Visualitza aquí la presentació del Dràcom

Nou drac de foc de les Diabladesses de Sant Joan

Per celebrar els 10 anys de la colla de foc de les Diabladesses de Sant Joan, l’entitat va estrenar durant la nit del dissabte 22 d’abril la seva nova bèstia que els acompanyarà durant tots els correfocs en què participin. El drac de metall, d’uns tres metres d’alçada i cinc d’allargada, va rugir foc pels principals carrers de la vila acompanyats pels Diables de Ripoll, que van portar el seu gall de foc.

Les dues figures van protagonitzar un gran espectacle que va agradar molt al públic, tal com explica el cap de la colla de les Diabladesses, Salvador Vila. «El que veig, en general, és que tothom està molt content i que ha quedat bé. La gent no s’esperava que la bèstia fos tan maca», detalla Vila.

El Cavall de Maó

Es Cavall de Maó és el nou gegant de la ciutat i la primera figura de bestiari festiu a l’Illa de propietat municipal que aquest dimecres va ser presentat a la plaça de la Constitució davant un nombrós públic, format per adults i sobretot petits, durant un passacarrer dels gegants de Maó, en Tomeu i na Guida, i els seus gegantons homònims.

 El Cavall de Maó és una obra realitzada pel taller d’Aitor Calleja, de Pamplona, com anteriorment ja havia fet amb la parella de gegants infantil d’en Tomeu i na Guida, que ha cuidat fins al darrer detall perquè esdevingui una figura única i especial per a l’Illa.L’Ajuntament va acordar amb el constructor que tingués unes dimensions gegantines. Així des del morro fins a la coa fa 2,60 metres i des de les orelles fins a les potes fa 2,50 metres, amb un pes de 50 quilos. Dissenyada per ser transportada per dues persones a la vegada, amb la possibilitat que ho sigui per una persona.

El batle de Maó, Hèctor Pons, va donar l’enhorabona a la Colla de Geganters de la ciutat per la seva feina i dedicació als gegants i, en definitiva, als fillets i filletes de Maó, «perquè què seria de la infantesa a Maó sense en Tomeu i na Guida i sense la il·lusió que els infants tenen o han tingut per als dos gegants estimats».

 

Gambirot de Sant Andreu de Barcelona

El Gambirot és un ca cerber entremaliat, com el seu nom indica.

Els seus caps de gos representen les tres temptacions infantils representades als Tres Tombs Infernals Infantils. D’esquerra a dreta trobem la golafreria, la desobediència i la mandra. Va ser presentat el 10 de juny del 2023, justament 17 anys després de la presentació del Bretolàs, la bèstia adulta de la colla.

Construït el 2023 a l’espai de creació Sarandaca, té 8 punts de foc ampliables i pesa 21 kg.

 

 

 

El Brumot de la Companyia del Foc de Gavà

El nom Brumot ve de la unió entre els mots Brugues i Calamot. El disseny s’inspira en el lleó de pedra situat en el capitell de l’ermita de Brugues, un lleó alat, símbol evangelista de Sant Marc.

Bèstia de Foc que lluità amb Jaume Marc, fill del senyor del Castell de l’Eramprunyà. En Jaume incorpora tres elements essencials en el seu escut: la creu de Sant Jordi, un cavall i una coloma. El Brumot té el cap de lleó per vèncer el cavall; cos de drac rampant, per atacar la creu, i cua d’escorpí per vèncer la coloma. Amb tot després del combat, en Brumot, es va convertir en una bèstia bona, de cor amable i bondadós. Durant molts anys, ha estat cuidant els gavanencs i gavanenques , de les pestes, guerres, invasions…….

Visualitza aquí la presentació del Brumot 

La Conya i la Gralla Jove, les noves bèsties dels Blaus de Granollers

Durant el mes d’agost de 2023, els Blaus de Granollers han presentat La Conya i La Gralla Jove. Un acte de presentació d’una de les sorpreses blaves d’enguany que han seguit de ben a prop centenars de persones. Les figures s’han creat el taller Sarandaca.

@blausdegranollers

 

Puput de l’AVV de Santa Agnés de Malanyanes

La Puput és la primera figura de bestiari festiu de Santa Agnès de Malanyanes. La presentació comptat amb una cercavila i un sopar popular a l’Horta de la Rectoria. És obra del Taller Sarandaca de Granollers i representa una Puput, un dels nombrosos tipus d’ocells que es poden veure al municipi. Entre els veïns els va semblar un ocell bonic per crear una figura de Bestiari Festiu. El seu padrí és en Jofre, i té ball propi, “El Ball de la Puput” de Roger Cucurella.

Visualitza aquí la presentació de la Puput 

 

 

Bon Nadal i feliços 800 anys de pessebrisme

dl., 25/12/2023 - 10:53

Dimarts, 5 de desembre, a les 18.30 hores, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, acollí l’acte central de la commemoració a Catalunya dels 800 anys del primer pessebre, organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes amb la col·laboració de l‘Institut de Cultura de Barcelona.

L’acte acollí diferents escenes dels pessebres vivents de la Torre del Suro, del barri del Guinardó de Barcelona i el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Tot emmarcat en el Pati de Carruatges de l’Ajuntament de Barcelona, l’escala de pedra i la Galeria Gòtica acompanyades pel Bou i la Mulassa de Barcelona

La nit de Nadal del 1123, ara fa 800 anys, sant Francesc d’Assís (Assís, 1181-1226) va organitzar a Greccio, Itàlia, un pessebre vivent per recrear el naixement de Jesús. S’iniciava així la tradició de la creació dels pessebres, una de les tradicions catòliques més esteses i arrelades fins als nostres dies i que avui transcendeix el fet religiós i és una autèntica expressió de la cultura popular.

Com diu el BOE-A-2022-254 en la tramitació de l’expedient per a declarar el Pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial “El Pessebrisme contribueix a la transmissió i al coneixement de la cultura popular en mostrar per mitjà de les seves escenes, de manera didàctica i atractiva, modes de vida i oficis tradicionals (en molts casos desapareguts)”.

El pessebre desenvolupa i potencia diferents oficis vinculats amb els productes i elements que li són característics, com els artesans i artesanes de figures, construccions, estris, que, si bé tenen elements comuns, varien a cada part del territori, presentant particularitats que enriqueixen els tipus i la diversitat d’expressions de les figures.

La riquesa dels seu patrimoni està constituit per un extens fons de figures, escultures i construccions a nivell domèstic i moltes altres d’accentuat valor artístic, repartides entre col·leccionistes particulars, centres religiosos, Patrimoni Nacional i nombrosos museus situats per tota la geografia.

Els coneixements, habilitats i destreses es transmeten i es recreen. Cada persona o associació, des de la seva experiència i capacitat creativa, ho modela en funció dels seus coneixements, arrels i cultura; tot això genera una gran varietat de pessebres que enriqueixen la diversitat del moviment pessebrista, alguns mostrant alts nivells decoratius i compositius. És un univers plural i divers d’àmbit nacional i amb transcendència internacional.

El pessebrisme té una estreta relació amb la tradició oral, en vincular-se amb multitud de nadales que al·ludeixen al Pessebre que han anat conformant el nostre Cançoner Popular Nadalenc; els cants populars de Nadal són una constant a tots els pobles, amb les seves particularitats corresponents i formen part de la nostra literatura popular. En molts casos, la lletra i la melodia han estat transmeses de forma oral d’una generació a una altra.

Hi ha una responsabilitat social en el moviment associacionista que al voltant del pessebre és ampli, amb un gran nivell de compromís, per mantenir i divulgar aquesta activitat, canalitzant i recollint la iniciativa popular, com a primer motor del manteniment d’aquesta tradició a través dels segles. I això passa no només al nostre país, sinó també a bona part d’Europa i Amèrica llatina, confirmant una tradició centenària que actualment té cabuda en multitud de països.

Com a primer pessebre, ja sí amb figures, es té el realitzat el 1291 per Arnolfo di Cambio per a la Basílica de Santa Maria la Major a Roma, on les seves monumentals escultures en alabastre es situaven en un espai físic amb certs aspectes teatrals. En el cas dels territoris de parla catalana, es considera el «Pessebre de Jesús» de l’Església de l’Anunciació de Palma (Mallorca), procedent del Convent franciscà de la Mare de Déu dels Àngels, datat a finals del segle XV, com el pessebre més antic encara en ús. Això no implica que sigui el més antic, ja que al Museu-Monestir de Pedralbes de Barcelona es conserva un Misteri, d’embalum rodó i tallat en alabastre, datat a la segona meitat del S. XIV i atribuït a l’escultor i mestre d’obres barceloní Bernat Roca. Tot i això, no és clar si la seva funció responia a la de compondre amb elles un pessebre. Sí que consta documentalment que el 1468 es van renovar les figures del Misteri de la Catedral de València per exposar-les a la festa de Nadal i el 1502 ja apareix l’expressió «posar el Pessebre».

A les primeres dècades del segle XX els anacronismes dels pessebres van passar de ser aplaudits a ser durament atacats, en defensar un nou tipus de pessebre que buscava la fidelitat arqueològica. El pessebre tradicional i popular seria substituït per un altre de tipus historicista, amb paisatges i figures orientalitzants. A l’escultor català Domènec Talarn i Ribot (1812-1902) s’atribueix la creació de les primeres figures orientalitzants, donant origen a l’anomenat «pessebrisme arqueològic», a qui va seguir una abundant nòmina d’escultors.

Aquest fals verisme històric seria assumit per les naixents associacions de pessebristes (per exemple, el 1863 es va crear la Societat de Pessebristes de Barcelona, ​​refundada el 1921 com a Associació de Pessebristes de Barcelona), que van impulsar la nova tendència, juntament amb la perspectiva dels seus diorames, i, així, les figures de fang policromat que plasmaven la societat rural van començar a entrar en declivi.

Les figures de l’escola d’Olot, de pasta de fusta, amb la seva pretesa fidelitat històrica, en vestir els seus personatges amb vestits atemporals sobre la base de túniques, mantells i turbants, van conquistar el mercat. Nombroses institucions, especialment parròquies, convents i col·legis, es van decantar per aquestes figures per als seus pessebres monumentals, uniformitzant tot allò relatiu al pessebre. Per als paisatges, davant del suro i la molsa, la nova estètica va trobar en el guix un material per recrear els seus pretesos entorns bíblics, alhora que s’impartien regles de naturalisme, perspectiva i fidelitat històrica, entesa a la manera de l’època.

Tot això va ser afavorit encara més per les directrius que, després de la Guerra Civil, es van donar des de les associacions pessebristes per bandejar els anacronismes del pessebre, ja que no hi havia lloc per a res que no fos veritat històrica i evangèlica. Com a conseqüència d’això, el naixement a les llars va quedar reduït a la representació de l’anunciació als pastors, el Misteri i la cavalcada dels Reis Mags. En aquesta tasca de depuració, algunes tradicions, figures i símbols van ser bandejats, encara que una part d’allò ha pogut arribar als nostres dies.

Per a més informació podeu consultar aquestes referències bibliogràfiques:

Monogràfics

  • AJAMIL, Clara I. y GUTIÉRREZ, F. Javier. El Belén de Santa María de los Reyes de Laguardia (Álava). Un Belén barroco de movimiento. Vitoria: Asociación Belenista de Álava, 2004. ISBN 84-607-9822-4.
  • ALBORNÁ I ROVIRA, Ramon y PORTA I BALANYÀ, Ismael. Germans Castells, art i figures per al pessebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2018. ISBN 978-84-393-9795-3.
  • ALCOLEA I GIL, Santiago; GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Carmelo y GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. El Belén. Expresión de un Arte Colectivo. Barcelona: Lunwerg Editores, 2001. ISBN 84-7782-648-X.
  • ALONSO PONGA, José Luis y CHACEL, José Luis. Ecos de Navidad. Valladolid: Fundación CIDAUT, 2006. ISBN 84-933430-2-1.
  • ALZOLA, José Miguel. La Navidad en Gran Canaria. Madrid: El Museo Canario, 1982. ISBN 84-00-05208.0.
  • AMADES, Joan. El Pessebre. Barcelona: Les Belles Edicions, 1935.
  • AMADES, Joan. El Pessebre. Barcelona: Editorial Aedos, 1959.
  • AMADES, Joan. El Pessebre (edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Roma y Antoni Serés). Tarragona: Arola Editors, 2009. ISBN 978-84-92839-14-8.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. El Belén tradicional en Valencia. Valencia: Universitat Politècnica de Valéncia y Excma. Diputación Provincial de Valencia, 2007.
  • ASOCIACIÓN DE BELENISTAS DE MADRID. Belenismo. Arte y tradición de hacer nacimientos. Temas Españoles, n.º 468. Madrid: Publicaciones Españolas, 1965.
  • ASOCIACIÓN BELENISTA DE VIZCAYA. El Belén. Arte y tradición. Bilbao: Fundación BBK, 2001. ISBN 84-95653-15-X.
  • BARRUTI, Mila y VINYOLES, Laura. Les figures del pesebre popular. Barcelona: 1980.
  • BASILI DE RUBÍ, OMCap. Art pessebrístic. Paisatge-estil-símbol. Barcelona: Edirorial Rubí, 1947.
  • BASTIDA BAÑOS, Íñigo; RIBES DAVIU, Montserrat; FERNÁNDEZ CHOCARRO, Ignacio y OCHOA PÉREZ, Miguel. Figuras de Belén. Una selección de las mejores esculturas del coleccionismo privado. Navarra: FdB Editions, 2014. ISBN 978-84-617-0824-6.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal. El Belén de Salzillo. La Navidad en Murcia. Murcia: DARANA, 1998. ISBN 84-920206-6-0.
  • BENAVENT VALLÉS, Enric. Lluís Carratalà. Escultor noucentista de pesebres. Barcelona, Col·lectiu El Bou i la Mula, 2001.
  • BENAVENT VALLÉS, Enric. Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Ramon Llull. Facultat de Filosofia, 2017.
  • BENAVENT, Enric; DRESAIRE, Albert y GABARRÓ, Jaume. Els diorames del Monestir de Solius. Visions actuals d’un Pessebre. Barcelona: Monestir de Solius i Col·lectiu El Bou i la Mula, 2001.
  • CABALLÉ Y CLOS, Tomás. El belén catalán espejo del belén mundial. Barcelona: Editorial Freixinet, s.f.
  • CALVO, José. La Navidad en Palencia. Sabañones, nacimientos y turrones. Palencia: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Palencia, 1982.
  • CAMPOS Y FERNÁNDEZ DE SEVILLA, Francisco Javier (Coord.). La Natividad: arte, religiosidad y tradiciones populares. San Lorenzo de El Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 2009.
  • CAPDEVILA, Miguel. Navidad. Barcelona: Ediciones Aymá, 1944.
  • CARBALLO, Manuel. Nacimientos. Málaga: Manuel Carballo, 1962.
  • CATALÁ PAREDES, José Luis y PÉREZ FONS, Silvia. Hace 2000 Años. Gran Belén Bancaja. Valencia: Bancaja, 1996. ISBN 84-88715-61-7.
  • CORTÉS, Gabriel. Pequeño libro de Navidad. Panorama balear, n.º 5. Palma: 1951.
  • CRUZ ISIDORO, Fernando. El Belén de los Guzmanes de 1576: un portalejo de Juan Buatista Vázquez «El Viejo» y Gaspar Núñez Delgado. Sanlúcar de Barrameda: Asociación de Belenistas San Lucas, 2006.
  • DALMAU, Jordi y PERPIÑÀ I CITOLER, Josep. El Pessebre. Girona: Ajuntament de Girona. Servei Municipal de Publicacions, 1980.
  • DALMAU I COROMINAS, Jordi. El pessebrisme. Quaderns de la Revista de Girona, n.º 39. Girona: Diputació de Girona y Caixa de Girona, 1992. ISBN 84-8067-010-X.
  • DELEGACIÓN NACIONAL DE LA SECCIÓN FEMENINA DEL MOVIMIENTO. Navidad. Madrid: Editorial Almena, 1968.
  • DÍAZ, María José. Artesanos y belenes de la Región de Murcia. Madrid: Zahara Ediciones y Servicios, 1997. ISBN 84-605-6927-6.
  • DÍAZ, María José y GÓMEZ, José María. El arte belenístico de la Región de Murcia. Murcia: Editora Regional de Murcia, 1997 (tercera reimpresión). ISBN 84-500-8159-9.
  • El Belén de Salzillo. Murcia: Delegación de Propaganda, 1941.
  • El libro de Navidad. Las fiestas de Navidad, año Nuevo y Epifanía en la historia, la leyenda, la literatura y las bellas artes. Barcelona: Montaner y Simón, 1948.
  • ENRÍQUEZ ARRANZ, María Dolores. Figuras de Nacimiento. Cuadernos de temas navideños, n.º 5. San Sebastián: Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1975.
  • ESPÍ VALDÉS, Adrián. El «Belém de Tirisiti». Alcoy: s.e., 1966.
  • FERNÁNDEZ GRACIA, Ricardo. Belenes históricos en Navarra. Figuras para la memoria. Navarra: Cátedra de Patrimonio y Arte Navarro, 2005.
  • FERNÁNDEZ GRACIA, Ricardo. Navidad en la catedral de Pamplona. Ritos, fiestas y arte. Pamplona: Universidad de Navarra. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia del Arte, 2007.
  • FONT POQUET, Miquel S. El Nadal a Mallorca. Palma: Miquel Font Editor, 2005. ISBN 84-7967-124-6.
  • FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Els caputxins… i el pessebre. Barcelona: Col·lectiu El Bou i la Mula, 2009.
  • FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA. El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2019. ISBN 978-84-9979-654-3.
  • GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. El Belén napolitano en el siglo XVIII, como una altísima manifestación de arte y cultura. Su origen, historia, leyenda y desaparición. Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. Dr. Don Emilio García de Castro Márquez en la toma de posesión como Académico de Número el día 16 de diciembre de 2009 y contestación del Académico Excmo. Sr. Doctor Fernando Aguirre de Yraola. Madrid: Real Academia de Doctores de España, 2009.
  • GARRUT, José María. Ramón Amadeu y la maravilla de sus belenes. Barcelona: Editorial Herder, 1950.
  • GARRUT, Josep M. Viatge a l’entorn del meu pesebre. Barcelona: Editorial Selecta, 1957.
  • GIMÉNEZ CABALLERO, E. El Belén de Salzillo en Murcia (Origen de los Nacimientos en España). Madrid, Ediciones de «La Gaceta Literaria», 1934.
  • GINER PASTOR, Juan. El Belén. Alicante: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2000.
  • GINER PASTOR, Juan. La historia que el belén nos cuenta. León: Everest, 2014. ISBN 978-84-241-8492-6.
  • GÓMEZ, José María. Jesús Griñán. Una vida entre barro. Murcia: Belenes Murcia, 1997. ISBN 84-605-6828-8.
  • GÓMEZ DE RUEDA, Isabel. El Belén de Salzillo. Capricho de un mecenas. Murcia: Universidad de Murcia. Servicio de Publicaciones, 2013. ISBN 978-84-16038-11-4.
  • GONZÁLEZ DORTA, María José. Los «muñecos» del Convento de las Claras de La Laguna. Pequeña Historia y descripción de un belén de clausura. Tenerife: Monasterio de Santa Clara de San Crsitóbal de La Laguna, 2003. ISBN 84-607-8105-4.
  • GONZÁLEZ GÓMEZ, Juan Miguel. La Navidad en las Artes Plásticas de Huelva. Discurso leído el día 15 de Diciembre de 2000 en la Recepción Pública del Ilmo. Sr. Dr. D. Juan Miguel González Gómez como Académico Numerario de la Academia de Ciencias, Artes y Letras de Huelva. Huelva: Academia de Ciencias, Artes y Letras de Huelva, 2002. ISBN 84-933405-1-0.
  • GUIM CASTRO, Fr. Ladislao. Francisco de Asís, precursor de los Belenes. Barcelona: Editorial Seráfica, 1958.
  • GURRUCHAGA SAINT-SUPERY, Juan. Historia breve del belén. Cuadernos de temas navideños, n.º 10. San Sebastián: Caja de Ahorros Provincial de Guizpúzcoa, 1978.
  • GURRUCHAGA, Juan; GUTIÉRREZ, Rafael y MARTÍN, Juan Carlos (recopilación, traducción y sinopsis). Índice bibliográfico de publicaciones belenistas y temas afines. San Sebastián: Asociación Belenista de Guipúzcoa, 1967.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. El Belén de Palacio. Colección Palatina, n.º 4. Madrid: Patrimonio Nacional, 2018. ISBN 978-84-8003-733-4.
  • LAFRAGUA ÁLVAREZ, Teresa. Belenes del Mundo. Bilbao: Teresa Lafragua Álvarez, 2014. ISBN AE-2014-14009979.
  • LINAZASORO, Iñaki. La Navidad en Guipúzcoa. San Sebastián: Caja de Ahorros Municipal de San Sebastián, 1974. ISBN 84-500-1155-8.
  • LLABRÉS MULET, Jaume y PASCUAL BENNASAR, Aina (comisarios). Història i literatura entorn del betlem de les caputxines. Palma: Monestir de la Puríssima Concepció, 2011. ISBN 978-84-615-2198-2.
  • LLOMPART, Gabriel, CR. El nacimiento. La historia del «nacimiento» en Mallorca, isla de Europa. Barcelona: Compañía Roca-Radiadores, 1981.
  • LLOMPART, Gabriel, CR y SÁNCHEZ CUENCA, Ramón. Belén Monumental Napolitano. S. XVIII. Fundación Bartolomé March Servera. Barcelona: Escudo de Oro, 1991.
  • LLOMPART, Gabriel, CR y MURRAY, Donald G. El belén mallorquín. Palma: La Foradada. R. J. J. de Olañeta, 1993. ISBN 84-7651-180-9.
  • LLORENS, Ximo. Betlem de Tirisiti. Valencia: Paco Grau, 2005. ISBN 84-609-8250-5.
  • LLUCH, Àngel. Ricard Lluch Pessebrista (1895-1988). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015. ISBN 978-84-9883-745-2.
  • LÓPEZ DE PRADO ARIAS, Xosé Luis (coord.). Belén de Baltar. Belén de Ourense. Capela de San Cosme e San Damián. Ourense: Concello de Ourense, 1997 (segunda edición).
  • MARCOS VILLÁN, Miguel Ángel. El belén napolitano del Museo Nacional de Escultura. Madrid: P&M Ediciones y Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2016. ISBN 978-84-8181-663-1.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. El arte del diorama y la escenografía en los belenes históricos. Su disposición museográfica actual. Discurso leído el día 2 de mayo de 2021 en su recepción pública, por la Ilma. Sra. Doña María Teresa Marín Torres y contestación del Ilmo. Sr. Don Santiago Delgado Martínez. Murcia: Real Academia Alfonso X El Sabio, 2021. ISBN 978-84-09-29758-0.
  • MARÍN TORRES, María Teresa y GARCÍA DE CASTRO, Emilio. Belén napolitano del Museo Salzillo. Colección García de Castro. Fundación San Antonio. Murcia: Museo Salzillo, 2020. ISBN 978-84-16710-74-4.
  • MARTÍNEZ PALOMERO, Pablo. El Belén en España. Madrid: Torrecolor, 1983. ISBN 84-86.203-01-5.
  • MARTÍNEZ PALOMERO, Pablo. El Belén. Historia, tradición y actualidad. Madrid: Aura Comunicación, 1992. ISBN 84-87711-55-3.
  • MASSIP, Francesc y KOVÁCS, Lenke (eds.). Ara ve Nadal! Formes espectaculars en les festes d’hivern. Catarroja: Editorial Afers, 2018. ISBN 978-84-16260-53-6.
  • MATEO DEL PERAL, L. Regino. La Navidad en Madrid. Madrid: Ediciones La Librería, 2003. ISBN 84-95889-65-X.
  • MENJÓN RUIZ, María Sancho. La Navidad en Aragón. Zaragoza: Caja de Ahorros de La Inmaculada, 1998. ISBN 84-88305-74-5.
  • MOISÉS GARCÍA, Carlos y BELDA NAVARRO, Cristóbal. El Belén de Salzillo. La Navidad en Murcia. Murcia: Caja Murcia y Darana, 1998.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, n.º 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2016.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786-2012). Tesis doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2017.
  • MUSEO DE BELENES DE MOLLINA. Museo de Belenes. Mollina (Málaga)-España. Málaga: Fundación Díaz Caballero, 2018. ISSN 2605-1974.
  • PALOMAR I ABADIA, Salvador. El Nadal popular: Pessebres i pastorets. El cicle nadalenc (2). Reus: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, 1985.
  • PÉREZ-CUADRADO, Juan, Pbro. El piadoso arte de los belenes. Barcelona: Editorial Herder, 1948.
  • PARRILLA ASENSIO, Fernando. Contenido doctrinal del «Belenismo». Madrid: Asociación de Belenistas de Madrid, 1972.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. La Navidad en España en el siglo XIX. El Nacimiento y sus tradiciones. Zamora: Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín, 2016. ISBN 978-84-617-5632-2.
  • PÉREZ-CUADRADO, Juan, Pbro. y colaboradores. El Mundo del Belén. San Sebastián: Fundación Cultural Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1986. ISBN 84-7580-368-7.
  • RODRÍGUEZ GIMÉNEZ, Vicente. Ángel Martínez. Artesano portuense creador de un estilo peculiar. El Puerto de Santa María: Ayuntamiento de El Puerto de Santa María. Concejalía de Cultura, 2003.
  • ROVIRA I CAROL, Maria Francesca. Mirada als pessebres del món. Paseo por el mundo de los belenes. Tarragona: s.n., 2006.
  • SÁNCHEZ CANTÓN, Francisco Javier. «Nacimientos». Pontevedra: Excma. Diputación Provincial. Patronato del Museo de Pontevedra, 1971.
  • SECCIÓN FEMENINA DE FALANGE ESPAÑOLA Y TRADICIONALISTA Y DE LAS J.O.N.S. Navidad. Madrid: Regiduría Central de Prensa y Propaganda, 1944.
  • SECCIÓN FEMENINA DE FALANGE ESPAÑOLA Y TRADICIONALISTA Y DE LAS J.O.N.S. Nace Jesús. Madrid: Regiduría Central de Prensa y Propaganda, s.f.
  • SERRAT BRUGUÉ, Miquel. Les figures de pessebre d’Olot. Els tallers de sants, els escultors titulars i les seves obres. Olot: Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, 2015.
  • TORRES SANTOS, Julio. Tradiciones Navideñas en La Laguna y su comarca. La Laguna: Excmo. Ayuntamiento de San Cristóbal de La Laguna. Delegación de Fiestas. Delegación de Cultura y Patrimonio Histórico-Artístico y Delegación de Turismo y Comercio, 1999.
  • TRAVIESO ALONSO, José Miguel. Presepium. En torno al belén napolitano del Museo Nacional Colegio de San Gregorio de Valladolid. Valladolid: Asociación Cultural Domus Pucelae, 2008.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. La Navidad en las artes plásticas del Barroco español. La escultura. Madrid: Fundación Universitaria Española, 2007. ISBN 978-84-7392-677-5.
  • VV.AA. Belén de La Pava. Murcia: Peña La Pava, 2015.
  • VV.AA. La indumentaria murciana en el Belén de Salzillo. Murcia: Grupo Folklórico El Rento, 2007. ISBN 978-84-611-8105-6.
  • VV.AA. Museo de Belenes. Mollina (Málaga)-España. Catálogo-1. Málaga: Fundación Díaz Caballero, 2018. ISSN 2605-1974.
  • VV.AA. Descubre el Belén. XIV Congreso Internacional de Belenistas. XXX Congreso Nacional. Madrid, 5-9 Noviembre de 1992. Madrid: Asociación de Belenistas de Madrid, 1992.
  • VIOLANT I SIMORRA, Ramón. El llibre de Nadal. Costums, creences, significat i orígens. Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1983 (facsímil de la edición de 1948). ISBN 84-85403-53-3.

Artícles:

  • AJAMIL GAINZARAIN, Clara I. y GUTIÉRREZ PÁRAMO, Fco. Javier. «Un belén barroco en movimiento en Laguardia (Álava)». En LV Congreso Nacional Belenista. Vitoria-Gasteiz 2017 12-15 octubre. Vitoria: Diputación Foral de Álava, 2017, pp. 55-67. ISBN 978-84-7821-887-5.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «Metodología y cuestiones previas para el estudio de los Nacimientos españoles», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, n.º 48, 2, 1993, pp. 169-211.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «Andalucía La Baja en las figuras de Ángel Martínez». En XLI Congreso Nacional Belenista. El Puerto de Santa María: Asociación Belenista Portuense Ángel Martínez, 2003, pp. 14-17.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «El mensaje oculto de los belenes antiguos: El Belén monumental del Monasterio de la Purísima Concepción de Palma de Mallorca», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 29, 2010, pp. 20-29.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «El mensaje oculto de los belenes antiguos: El Belén de las Carmelitas de Sanlúcar de Barrameda: México, Portugal y la Jerusalén Celeste en un belén carmelitano inédito», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 30, 2011, pp. 20-29.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «Belenes en museos y colecciones madrileñas», El Belén en Madrid y su Comunidad. Número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, 60-89.
  • ARTESANÍA JIMÉNEZ MARISCAL. «Barrismo y tradición: La creación de una figura de nacimiento», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 100-105.
  • BASANTA REYES, Antonio. «Mis Belenes del Mundo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 29, 2010, pp. 6-19.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal. «El Belén de Francisco Salzillo. Navidad murciana». En Tesoros de Europa. El Siglo de Oro Español. Bolonia: FMR, 2006, pp. 51-68.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal. «”Et in Arcadia ego”. La realidad poética de belenes y “presepi”». En Historias mortales. La vida cotidiana en el arte. Barcelona: Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, 2004, pp. 67-84.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal y GÓMEZ RUEDA, Isabel. «Belén y Presepe. Donde Dios da su bendición». En VV.AA. Salzillo, testigo de un siglo. Murcia: Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. Ayuntamiento de Murcia y Fundación Cajamurcia, 2007, pp. 334-345.
  • BENAVENT, Enric. «Lluís Carratalà. L’escultor de pesebres del noucentisme», Revista d’Etnología de Catalunya, n.º 37, 2010, pp. 132-134.
  • BENAVENT, Enric. «Nuevos lenguajes para el belén», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 68-75.
  • BENAVENT, Enric y GOLANÓ, Laura. «Més de mil articles de premsa sobre pessebrisme», Naixement. Federació Catalana de Pessebristes, n.º 8, 2017, pp. 9-11.
  • BRIONES JIMÉNEZ, Olga María. «Museo de Belenes del Mundo de Ojós (Murcia)», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 40-57.
  • BRIONES JIMÉNEZ, Olga María y PALAZÓN MARÍN, José Emilio. «El museo de belenes del mundo de Ojós (Murcia)», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 3-16.
  • COLL CONESA, Jaume. «El belén en el Museo Nacional de Cerámica y Artes suntuarias “González Martí”». En PUCHALT RIDAURA, Miguel (coord.). Libro 50 Congreso Nacional Belenista. Valencia 2012. Valencia: Asociación de Belenistas de Valencia, 2012, pp. 71-77.
  • DOMÍNGUEZ-FUENTES, Sophie. «La influencia del presepe napolitano en la corte española: el Belén del Infante Don Luis», Goya, n.º 311, 2006, pp. 95-102.
  • DORDA, Antoni. «Centenari de la mort de Salvador Masdéu», Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, n.º 16, 2017, pp. 9-11.
  • ESTABEN, Amalia. «Las clarisas franciscanas de Palma, fieles a la tradición del Nacimiento», Brisas. Magazine de Ultima Hora y Baleares, n.º 348, 1993, pp. 9-11.
  • ESTABEN, Amalia. «Belén de las monjas de la Concepción: cuando la tradición se vuelve arte», Brisas. Magazine de Ultima Hora y Baleares, n.º 453, 1995, pp. 13-15.
  • FLORES ARROYUELO, Francisco J. «Una imagen del mundo rural español en los días del barroco: el belén de Francisco Salzillo». En VV.AA. Murcia Barroca. Murcia: Ayuntamiento de Murcia, 1990, pp. 71-73.
  • FUENTES LORENTE, Manuel. «Los belenistas José Cuenca y Enrique Ramírez», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 46-51.
  • GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. «El Pesebre Napolitano», Goya, n.º 217-218, 1990, pp. 57-64.
  • GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. «El Belén Napolitano», Historia y vida, n.º 285, 1991, pp. 90-99.
  • GARCÍA OLLOQUI, María Victoria. «La iconografía de “La Natividad” en la obra de La Roldana. El problema de los belenes atribuidos. Diferencias, estudio estilístico y opiniones cualificadas», Fuentes. Revista de la Facultad de Ciencias de la Educación, n.º 1, 1998, pp. 145-176.
  • GARCÍA PEDRAZA, Montserrat. «Colección de Belenes del Mundo del Museo Africano Mundo Negro», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 32, 2013, pp. 6-15.
  • GARCÍA SANZ, Ana. «Esculturas de cera en el Monasterio de las Descalzas Reales de Madrid», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 26, 2007, pp. 23-28.
  • GARCÍA SANZ, Ana. «Los Nacimientos en los Conventos de la ciudad de Madrid», El Belén en Madrid y su Comunidad, número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, pp. 28-45.
  • GARCÍA-VERDUGO, José Manuel. «Los barros malagueños de Navidad», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 62-71.
  • GÓMEZ PÉREZ, Enrique y SÁNCHEZ GÓMEZ, Juan Carlos. «La colección de Belenes del Mundo del Museo del Real Monasterio de Santa Clara de Carrión de los Condes. Palencia», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 30, 2011, pp. 6-19.
  • GONZÁLEZ GOZALO, Elvira. «Las figuras de barro cocido y pequeña escultura ligera del belén de la Casa Oleza de Palma», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 38-49.
  • GONZÁLEZ GOZALO, Elvira. «Los belenes mallorquines estudiados por el P. Gabriel Llompart. In memoriam», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 32-47.
  • GONZÁLEZ MORENO, Joaquín. «El Belén de Medinaceli», ABC. Sevilla, 2 de enero de 1966, p. 31.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén de las Capuchinas de Murcia y la visita de la Familia Real en 1862», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 18, 2001, pp. 9-11
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «La estética belenística en la creación artística del siglo XVIII: el belén cortesano. Belén del Príncipe», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 22, 2003, pp. 33-40.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén de las Carboneras de Madrid», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 24, 2005, pp. 39-44.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén Napolitano del Palacio Real. Al son de las campanas», Descubrir el arte, n.º 82, 2005, pp. 84-91.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «Representaciones para la historia. Estilos artísticos de los Belenes en España», Imágenes de la fe, n.º 398, 2005, pp. 16-25.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «Un belén en palacio. Los reyes del siglo XVIII llegan a Madrid», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 27, 2008, pp. 19-34.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén en Palacio», El Belén en Madrid y su Comunidad. Número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, pp. 10-27.
  • JUNQUERA, Paulina. «Belenes monásticos del Patrimonio Nacional», Reales Sitios, n.º 18, 1968, pp. 24-36.
  • LAFRAGUA ÁLVAREZ, Teresa. «Natividad en Artziniega», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 50-59.
  • LLOMPART, Gabriel, CR. «El belén cuatrocentista del Hospital Provincial de Palma de Mallorca», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, n.º 19, 1963, pp. 361-370.
  • LLOMPART, Gabriel, CR. «Los barros folklóricos del belén mallorquín del siglo XIX», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXIV, n.º 4, 1968, pp. 253-264.
  • LLOMPART, Gabriel. «El Belén mallorquín (siglos XV-XX) (Una aportación a la morfología de la piedad popular)». En I CNACP. Zaragoza: 1969, pp. 529-535.
  • LLOMPART, Gabriel. «El nacimiento de las clarisas de Pedralbes», Traza y baza. Cuadernos hispanos de simbología, arte y literatura, n.º 7, 1978, pp. 127-129.
  • LLOMPART, Gabriel. «La raigambre italiana de los “Nacimientos” de Baleares anteriores al barroco napolitano». En Studia historica et philologica in honorem M. Batllori. Salamanca: Instituto Español de Cultura, 1984, pp. 301-305.
  • LLOMPART MORAGUES, Gabriel, CR. «El belén de las religiosas capuchinas de Palma de Mallorca y su “sitz im lebem” en la piedad del barroco», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, n.º 72, 1964-1965, pp. 393-411.
  • LLOPART I PUIGPELAT, Dolors. «El pessebre del període romàntic. Ramon Amadeu i Domènec Talarn, figuraires», Barcelona Quaderns d’Història, n.º 12, 2005, pp. 195-201.
  • LORENZO LIMA, Juan Alejandro. «De Génova a Tenerife. El Belén de los Lercaro, un ejemplo de presepe dieciochesco», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 32, 2013, pp. 16-23.
  • MADRUGA REAL, Ángela. «El Belén de Monterrey», Bellas Artes, n.º 54, 1976, pp. 13-18.
  • MADRUGA REAL, Ángela. «Espiritualidad, trabajo y ocio en la casita de Nazaret: El Belén de las Agustinas de Monterrey en Salamanca», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 25, 2006, pp. 21-30.
  • MARCOS VILLÁN, Miguel Ángel. «La Cabalgata de los Reyes Magos: una obra singular de Luisa Roldán en el Museo Nacional de Escultura», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 72-87.
  • MARCOS VILLÁN, Miguel Ángel. «El belén napolitano: procesos, técnicas y materiales». En MARCOS, Miguel Ángel y GIL, Ana (coords.). Tejné. Hacia una historia material de la escultura. Valladolid: Ministerio de Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica y Asociación de Amigos del Museo Nacional de Escultura, 2018, pp. 81-103. ISBN 978-84-8181-709-6.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. «El Belén de Salzillo a través de Nicolás Almansa», Nazarenos. Real y Muy Ilustre Cofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno, n.º 17, 2013, pp. 18-20.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. «El Belén Napolitano García de Castro – Fundación San Antonio en el Museo Salzillo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 48-61.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. «El Belén de Salzillo: entre la devoción y el divertimento», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 17-26.
  • MAYO SÁNCHEZ, María. «Arte navideño en el Museo Nacional de Artes Decorativas», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 22, 2003, pp. 25-32.
  • MONTES BERNÁRDEZ, Ricardo. «Belenistas murcianos a lo largo de la historia. 1800-2000», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 27-37.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «Els pessebres a Barcelona l’any 1845: la festa de la diversitat», Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, n.º 6, 2017, pp. 55-59.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «La batalla del pessebre en Cataluña», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 61-69.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 8-19.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «Transformar el barro en maestría: La obra escultórica del doctor Pere Catà», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 132-143.
  • MURLÀ I GIRALT, Josep M. «La tradición pesebrista en Olot», Catalónia, n.º 37, 1994, pp. 42-45.
  • ORTEGA CERPA, Desirée. «El mensaje oculto de los belenes antiguos: Los autos de Navidad de la Tía Norica de Cádiz», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 31, 2012, pp. 18-27.
  • ORTIZ MARTÍNEZ, Diego. «Influencia napolitana y peculiaridades de los belenes cartageneros “de movimiento” en los siglos XVIII al XX», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 38-45.
  • PARDO CANALÍS, Enrique. «José Ginés y los grupos de la degollación de los inocentes», Goya, n.º 42, 1961, pp. 408-412.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El gusto por el belén napolitano en la corte española». En ARCE, Ernesto; CASTÁN, Alberto; LOMBA, Concha y LOZANO, Juan Carlos (eds.). Simposio Reflexiones sobre el gusto. Zaragoza: Institución «Fernando El Católico» (C.S.I.C.). Excma. Diputación de Zaragoza, 2012, pp. 257-275. ISBN 978-84-9911-210-7.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El “anacrónico” y “simultáneo” Nacimiento Tradicional», El Arte del Belén, n.º 1, 2011, sin paginar.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Costumbres en torno al nacimiento tradicional», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 12, 2013, pp. 105-108.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Las fiestas de Navidad. Tradiciones y Costumbres», El Belén en Madrid y su Comunidad. Número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, pp. 90-119.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Peñascos para el nacimiento tradicional», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 13, 2014, pp. 83-86.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Aquello que se marchó… Oraciones y villancicos ante el Nacimiento», Anunciata. Publicación Oficial de la Federación Española de Belenistas, n.º 21, 2015, pp. 52-56.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Villancicos delante del Portal. Fiesta en el nacimiento tradicional», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 14, 2015, pp. 83-86.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Con largueza de medios y fino gusto. El belén napolitano de la duquesa de Parcent», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 32-39.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «¡Misterios a real! La plaza de Santa Cruz en Navidad», Anunciata. Federación Española de Belenistas, n.º 22, 2016, pp. 49-54.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Las novedades de la presente temporada: catálogos, tarjetas de visita y sellos de los artesanos belenistas», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 16, 2017, pp. 87-91.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Sánchez Araciel y el Belén de Salzillo como espejo: el Belén de la Cueva de la Yedra (Murcia)», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 6-17.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «La Navidad en los palacios de Madrid en el siglo XIX», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 70-83.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El belén de la Plaza Mayor de Madrid de 1962: una obra olvidada del escultor Luis Buendía», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 30-31.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El panorama del nacimiento en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de 1920», Anunciata. Federación Española de Belenistas, n.º 25, 2019, pp. 46-50.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «¡Oh, gran regocijo, que ya el hombre es Dios! La Navidad en el Carmelo Descalzo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 8-25.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Reproducción y creación: La obra belenista del escultor Luis Buendía Ruiz (1895-1963)». En CAÑESTRO DONOSO, Alejandro. Svmma Stvdiorum Scvlptoricae. In memoriam Dr. Lorenzo Hernández Guardiola. Alicante: Instituto Alicantino Juan Gil-Albert, 2019, pp. 717-733. ISBN 978-84-7784-813-4.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «De madres a hijas: El belén en el hogar español del Nacionalcatolicismo», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 19, 2020, pp. 77-81.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «La Navidad en Madrid durante la posguerra. 1939-1945», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 38, 2020, pp. 36-57.
  • PEÑA VELASCO, Concepción de la. «La arquitectura en el Belén de Salzillo», Imafronte, n.º 14, 1999, pp. 163-194.
  • PLEGUEZUELO HERNÁNDEZ, Alfonso. «Cuatro belenes inéditos de La Roldana», Ars magazine, n.º 9, 2011, pp. 80-93.
  • PLEGUEZUELO HERNÁNDEZ, Alfonso. «Los cuatro Reyes Magos de Luisa Roldán», Ars magazine, n.º 30, 2016, pp. 106-118.
  • RODRÍGUEZ GIMÉNEZ, Vicente. «Ángel Martínez García (1882-1946). Artesano costumbrista», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 58-67.
  • ROMERO BENÍTEZ, Jesús. «El Nacimiento del Museo Conventual de las Descalzas de Antequera», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 36-47.
  • SALA ANIORTE, Francisco. «Artesanía belenística en Torrevieja: La “Fábrica de los Muñecos” de Juan Antonio Mirete Rubio», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 52-58.
  • SAN GINÉS, P. de. «Noticia sobre los “belenes portuenses”», Archivo Hispalense, n.º 20, 1946, pp. 225-227.
  • SANCHO FERMÍN, Francisco Javier, OCD. «Mundo Belén. Un acercamiento a la cultura navideña en el mundo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 48-63.
  • SOMMARIVA, Giulio. «Cien “pastores” genoveses para el Nacimiento del Príncipe Carlos de Borbón». En BOCCARDO, Piero; COLOMER, José Luis y DI FABIO, Clario (dirs.). España y Génova. Obras, artistas y coleccionistas. Madrid: Fernando Villaverde Ediciones y Fundación Carolina, 2004, pp. 223-232.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «El arte belenístico español en el siglo XIX». En El franciscanismo en Andalucía. Tomo I. Conferencias del V curso de verano San Francisco en la cultura y en la historia del arte español. Córdoba, CajaSur, 2000, pp. 209-234.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «El arte belenístico español en el siglo XX». En El franciscanismo en Andalucía. Tomo II. Conferencias del VI curso de verano San Francisco en la historia, arte y cultura española e iberoamericana. Córdoba, CajaSur, 2000, pp. 179-199.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «La estética del belén napolitano», Cuadernos de Arte. Universidad de Granada, n.º 33, 2002, pp. 107-125.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «Fuentes literarias para la iconografía navideña del barroco español», Cuadernos de Arte Universidad de Granada, n.º 34, 2003, pp. 179-194.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «La Natividad del Señor según Sor María de Jesús de Ágreda». En El Franciscanismo en Andalucía. Conferencias del VII Curso. Tomo I. Córdoba: CajaSur. Obra Social y Cultural, 2003, pp. 243-264.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «La escenografía belenista a través de la historia. Aspectos estéticos y raciales». En Zamora 2005. XLIII Congreso Nacional Belenista. Zamora: Agrupación Belenista «La Morana», 2005, pp. 122-129.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «El belén ante la historia del arte. Apuntes para el estudio de sus elementos y contenidos escenográficos», Cuadernos de Arte, n.º 40, 2009, pp. 415-432.
  • VÁZQUEZ ASTORGA, Mónica. «Belenes de arquitectos. La aportación de José Borobio», TVRIASO, n.º 16, 2001-2002, pp. 355-386.

Bestiari Brama fa una ruta per l’exposició Bèsties del MEV

ds., 23/12/2023 - 11:40
Gràcies a l’èxit de visitants de l’exposició ‘Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV’, la mostra es prorroga fins al 31 de març del 2024 i es publica el llibre Bèsties El llibre Bèsties és una nova creació, un bestiari medieval català il·lustrat del segle XXI

Avui a Bestiari Brama descobrim l’exposició “Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV” de la mà del seu conservador Marc Sureda. En aquest episodi, que podeu visualitzar al Canal Youtube de Bestiari, podeu fer una ruta virtual per tota l’exposició, que des del MEV i gràcies a l’èxit de visitants han allargat fins al 31 de març de 2024. ‘Bèsties’ es va inaugurar el 29 de març d’aquest any i, fins ara, l’han pogut veure més de 10.000 persones. Està comissariada pels conservadors del museu Marc Sureda i Judit Verdaguer.

La pròrroga de la mostra coincideix amb la publicació del llibre Bèsties basat en l’exposició, però que amaga una gran sorpresa, un nou bestiari medieval català il·lustrat del segle XXI. 

El llibre ens dona les claus per esbrinar com és que hi ha tants animals a l’art medieval i quins són els papers que hi representen. Avui dia l’exposició està tenint una gran acollida per part de públics molt diversos: famílies, escoles, persones saberudes, curioses, dels entorns propers i dels de més enllà. Amb aquest èxit, els conservadors creuen que han complert l’objectiu d’arribar al màxim de persones i tan diferents com sigui possible.

Però no contents amb aquesta fita, i sabent que no podran arribar a tots els qui la podrien gaudir, ja sigui per motius físics (l’espai i el temps de mostra són limitats) o socials i culturals: no tothom se sent cridat o estimulat a visitar un museu, han decidit plasmar l’exposició en un llibre. Han volgut entrar a les cases dels qui no l’han pogut gaudir o oferir un record als qui la volen rememorar sota una mirada editorial.

Presenten una nova creació: un bestiari medieval català il·lustrat del segle XXI. Pot semblar paradoxal, però és així. Els bestiaris van ser una literatura molt prolífica durant l’edat mitjana en tot el territori cristià. Catalunya no en va ser una excepció, però els que ens han arribat no són il·lustrats o molt poc. Per contra, en altres zones, com Escòcia o França, conserven bestiaris prolífics en imatges magnífiques d’animals reals o fantàstics. A partir d’aquesta realitat, han escollit una sèrie d’animals descrits als bestiaris catalans, han adaptat els textos al llenguatge actual i han incorporat imatges provinents d’aquests bestiaris estrangers per compondre’n un de nou.

Aquest és el nucli de la publicació, una creació cultural de nova factura que és el resultat del treball de tot un equip interdisciplinari: els comissaris de l’exposició, que han elaborat els continguts, els editors que han definit el disseny de la publicació, i els redactors que han adequat els textos.

I estan convençuts que sí, que a més de preservar la magnífica col·lecció del Museu, volen acomplir la finalitat expressada en l’Estratègia MEV 2030 de ser socialment i culturalment significatius, de sortir dels seus murs i arribar a les llars, al carrer, a l’escola… amb propostes que interessin i engresquin.

L’exposició Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV explica el perquè i el simbolisme de la representació de tantes bèsties en l’art medieval. La mostra consta d’unes 75 obres, 69 de les quals són de de km 0, ja que exposa obra pròpia del MEV, tret de cinc manuscrits provinents de l’Arxiu Episcopal de Vic. La mostra compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vic, la Diputació de Barcelona i el Cercle del MEV.

Més sobre l’exposició i el llibre “Bèsties”
Comprar entrades per visitar l’exposició
Regala el llibre “Bèsties” aquestes festes
Article Una exposició Bestial al Museu d’Art Medieval de Vic

MEV Museu d’Art Medieval de VIC – https://museuartmedieval.cat/ – Instagram @mevmuseu

Neix el Premi Joan Salvadó Sorolla de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre Tradicions Festives Catalanes

dc., 20/12/2023 - 13:50

Aquest dilluns 18 de desembre de 2023 s’ha presentat, a la llibreria La Capona, el Premi Joan Salvadó Sorolla de treballs de recerca de batxillerat sobre tradicions festives catalanes (Premi Janó), impulsat per l’Associació Mulassa de Tarragona, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes i la Cooperativa Combinats. Aquest nou premi vol impulsar l’estudi de la cultura popular catalana per part dels joves.
Hi podran optar els estudiants de batxillerat que presentin un treball de recerca —o d’investigació— sobre la matèria en qualsevol institut d’ensenyament secundari dels Països Catalans. Els treballs han d’estar escrits en llengua catalana i han de tenir com a objecte d’estudi algun aspecte relacionat amb les nostres tradicions festives. Des de l’organització, s’apunta que es valorarà, especialment, aquelles investigacions que guardin alguna relació amb els seguicis populars del país o amb algun element que hi
tingui a veure.
El premi està dotat amb 1.000 euros per al guanyador —que també rebrà 200 euros en llibres— i 300 euros per al centre educatiu on l’estudiant hagi completat el seu treball. El termini d’admissions de treballs aspirants clourà el 31 de maig de 2024, i el veredicte es donarà a conèixer a la ciutat de Tarragona durant el setembre d’aquell mateix any. Les bases del premi, on s’especifica com s’han de presentar les candidatures al premi, ja es poden consultar a la següent pàgina web: https://premijano.cat
La imatge gràfica del premi ha anat a càrrec de l’il·lustrador tarragoní Edu Polo, i el jurat d’aquesta primera edició del Premi Joan Salvadó Sorolla estarà format per Jordi Bertran Luengo, Mercè Sunyer Figueres, Pau Miquel Diego, Anna Gispert Magarolas i Enric Garcia Jardí (aquests dos darrers, en representació de l’APELLC i l’Associació Mulassa de Tarragona, respectivament). El guardó també rep la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Un homenatge a l’aportació cultural de Joan Salvadó Sorolla (Tarragona, 1928) El premi, que aspira a reforçar la importància de Tarragona en matèria de cultura popular des del camp de la investigació, du el nom del fuster Joan Salvadó Sorolla (Tarragona, 1928), conegut popularment com a Janó, que ha estat una figura cabdal en la recuperació de les tradicions catalanes a la ciutat de Tarragona. Entre els anys 1944 i la dècada dels vuitanta del segle passat, va impulsar (Colla Sardanista Pirineu, Colla de
Veterans Enyorança, Dolç Record, Centre de Colles Sardanistes de Tarragona, etc.) i va formar part (Esbart Dansaire de Tarragona) de diferents colles sardanistes. Implicat també en el Casal Tarragoní i el Cine Club Cultural, l’any 1984 va promoure el Centre de Colles Sardanistes de Tarragona, del qual va ser president. Des d’aquesta entitat va encapçalar la recuperació històrica de la Mulassa, un element del seguici popular tarragoní que no sortia als carrers des del segle XVIII. Ell mateix, com a fuster,
va construir l’estructura d’aquesta figura, dissenyada i modelada per l’artista Joan Serramià, i va fomentar que l’entitat tingués també un grup de gralles. En l’actualitat, Salvadó Sorolla és el president honorífic de l’Associació Mulassa de Tarragona, ja desvinculada de les sardanes, però molt arrelada, encara, a la ciutat En el camp de la imatgeria festiva, Salvadó Sorolla ha treballat en la construcció d’elements com el Drac de Sant Roc, el Bou, la Mulassa Petita, el Bou Petit i els Gegantons Negritos Petits de Tarragona, i ha col·laborat en la creació de l’estructura del bestiari d’altres poblacions, com la Mulassa de Torredembarra.

L’any 2010 va ser proclamat Perpetuador de les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

El Festivitas Bestiarum es consolida amb la seva 10a edició i reivindica el Dia Europeu del Bestiari Festiu

dg., 03/12/2023 - 13:56
Les propostes premiades evidencien una tendència de canvi cap a nous reptes en el sector de l’associacionisme La gala, s’ha celebrat avui diumenge 3 de desembre a Sant Vicenç dels Horts i ha entregat els Premis BEST 2023

El X Festivitas Bestiarium s’ha celebrat avui, diumenge 3 de desembre de 2023 a la localitat de Sant Vicenç dels Horts. Una cercavila pels carrers de Sant Vicenç amb el Drac de l’Agrupació com a amfitrió, ha estat l’encarregada d’obrir la diada. Les bèsties que l’han acompanyat han estat el Mamut Venux, la Víbria de Reus, el Bitxo del Torrent Mitger, el Brumot de la Companyia General del foc de Gavà i el Murri dels Geganters i Grallers de Santa Coloma de Cervelló. L’encesa de lluïment final ha donat pas a l’inici de la gala dels Premis BEST. 

Amb una Sala d’actes del Centre Cívic i Cultural Virgínia Amposta plena a vessar, els Premis BEST, conduïts per la presentadora Jordina Biosca, han estat el moment per reivindicar el Dia Europeu del Bestiari, així com també fer una revisió i donar visibilitat a la tasca duta a terme durant tot l’any per part de les entitats i de totes les persones que en formen part. Durant tot l’acte, s’ha ofert la interpretació en llengua de signes de la mà d’Eva Colldeforn. 

El jurat,  que amb el seu rigor i la qualitat de les seves deliberacions han contribuït a posar en valor un cop més la importància d’aquests premis, en la seva desena edició, ha estat estat format per el Sr. Teo Pérez, Cap de Cultura, Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts; la Sra. Susana Masó, Colla de Diables Àngels Diabòlics; el Sr. Alex Mejías, Pirotècnia Antiga Casa Manel Estalella; el Sr. Javier Gómez, Arç Cooperativa, Corredoria d’Assegurances; el Sr. Jordi Mullor, Vicepresident de Protocol, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i el Sr. Mateu Tres, Presidència de  l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

La gala ha començat amb l’entrega del Premi BEST a la Societat. El primer premi a un personatge públic femení a Liliana Tomàs, per la seva trajectòria en la preservació i difusió de la figura i l’obra del mestre Joan Tomàs i Parés, culminant en el comissariat de l’Any Joan Tomàs. Ha entregat el premi Sr. Jordi Gil, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de St. Vicenç dels Horts.

Seguidament, el Sr. Manel Estalella, de Pirotècnia Estalella, ha entregat el PREMI BEST a un personatge públic masculí, el Sr. Josep Maria Serracant, pel seu bagatge en la recuperació i recopilació d’arxius vinculats al món de la sardana i la promoció d’enregistraments per a cobla.

El Sr. Javier Gómez, d’Arç Cooperativa, Corredoria d’Assegurances, ha entregat el Premi BEST a l’associacionisme Cultural a la Companyia de Jocs l’Anònima, per la trajectòria en la recuperació, preservació i divulgació en l’esport tradicional. Per últim, el Sr. Miquel Comino, Alcalde de Sant Vicenç dels Horts ha atorgat el Premi Best a la iniciativa de comunicació a Fran Lorenzo, per la voluntat d’incorporar les noves tendències comunicatives, per la seva tasca en la difusió de manifestacions festives culturals amb ús de pirotècnia a través del seu canal de Youtube.

La missió del Jurat dels Premis BEST a la millor iniciativa d’una entitat federada ha consistit en escollir  les tres activitats que s’han considerat més representatives d’enguany, tenint en compte la qualitat, rigor, innovació i originalitat de cada una d’elles. 

El tercer premi, lliurat per la Sra. Susana Masó, presidenta de la Colla de Diables Àngels Diabòlics, ha estat per l’Associació Botafocs, de Castelló de la Plana pel seu projecte Per Sant Jordi els dracs a la Plaça, per la seva tenacitat i insistència per a introduir, consolidar i preservar la cultura popular en un territori on el context polític té la voluntat de minvar algunes cultures de les places i carrers. 

El segon premi, lliurat pel Sr. Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari a les comarques centrals, ha estat per l’Associació Mulassa de Tarragona pel seu projecte Som Més Mulassa. I, el primer premi, lliurat pel Sr. Miquel Comino Alcalde de Sant Vicenç dels Horts, ha estat per l’Associació Amics de la Colla Coca de Constantí pel seu projecte Bombolla sense so, per la seva capacitat de crear adaptacions de les activitats per a fer-les més inclusives i – a la vegada – donar resposta als nous reptes i amenaces del sector.

Les paraules del President de l’Agrupació del Bestiari, Mateu Tres, han tancat la gala amb èxit: “La gala d’enguany es consolida en la seva 10a edició. Les propostes presentades per les entitats evidencien que el món del bestiari festiu s’està aliniant mica en mica cap als reptes que l’associacionisme ha d’afrontar en aquesta meitat de segle: la inclusió, la diversitat, el feminisme, la innovació i la captació de nous públics. Reptes que com a federació també procurem incorporar i promoure. Ens queda molta feina per endavant, però tenim indicadors per a ser optimistes. Si prenem la dita de “renovar o morir”, la balança es decanta més per la primera opció.”

La Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya és l’encarregada d’organitzar els Premis BEST. Enguany ho ha fet amb la col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i les empreses patrocinadores: Pirotècnia Estalella, Arç Cooperativa i MGS Assegurances.

Podeu recuperar el Xè Festivitas Bestiarum al Canal de Youtube de Bestiari
Per més informació sobre el Festivitas Bestiarum, podeu consultar el web https://festivitas.bestiari.cat/

 

 

Jornada formativa per a RGCRE I Sant Carles de la Ràpita

dl., 13/11/2023 - 12:18

Benvolgudes i benvolguts,

Es convoca una nova edició del curs de Responsables de Grup CRE adreçada als col·lectius de bestiari i diables, que tindrà lloc el dissabte 25 de novembre de 2023 a (l’Auditori de la Confraria de Pescadors Verge del Carmen Sant Carles; Llotja del Peix s/n; 43540 La Ràpita)

Podeu consultar el  Programa formació RGCRE aquí!

  • Inscripcions: es inscripcions del col·lectiu del bestiari festiu es poden vehicular a través de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, independentment de si s’està federat o no.

ÚS RAONABLE: Davant l’allau de sol·licituds que estem rebent a les darreres convocatòries, i per a garantir un repartiment més equitatiu de les inscripcions que tenim assignades a les entitats del món del bestiari, enguany limitem la inscripció a màxim dues persona per colla o secció

Així mateix, us demanem una mica de sentit comú, sobretot aquelles entitats que ja tingueu un nombre important de persones titulades. 

Per a fer-ho, cal enviar escanejats al correu info@bestiari.cat els documents d’inscripció.

  • Adjuntem documents d’inscripció.
  1. Document de l’entitat, donant confirmació de que la persona formar part de dita entitatCurs RGCRE – Dades de l’entitat
  2. Document de sol·licitud en totes les dades de l’entitat, heu de posar bé el correu de la persona sol·licitant, si no voleu tenir problemes, per rebre el certificat i per poder donar d’alta als membres de la vostra entitat. RGCRE_Model_solicitud_formació

La inscripció es farà efectiva un cop hagueu rebut confirmació per part de l’Agrupació.

Les inscripcions es realitzaran per rigorós ordre d’entrada, i tan sols seran vàlides aquelles que siguin confirmades per correu electrònic.

  • Un cop hagueu rebut la confirmació de la vostra inscripció:
    • Abans de la jornada formativa:tots els inscrits hauran d’haver consultat els materials de la jornada, accessibles al web de la Generalitat de Catalunya (clica aquí)
    • Indicacions per al dia de la formació:És molt important que us presenteu el dia de la formació amb suficient antelació, i que dugueu els papers originals i segellats per tal de poder obtenir posteriorment el títol, si s’escau.

Obtenció del títol:

Un cop celebrada la jornada formativa, i transcorregudes unes setmanes, us farem arribar el certificat al vostre correu electrònic.

La Junta de Govern

Participa en el Festivitas Bestiarium 2023 el proper 3 de desembre a Sant Vicenç dels Horts

dl., 13/11/2023 - 11:35

A totes les entitas federades de l’agrupació,

Ja us podem anunciar que la gala del Festivitas Bestiarum del 2023 es durà a terme el diumenge 3 de desembre a Sant Vicenç dels Horts. Una gala que enguany arriba a la seva 10a edició, tot reivindicant el Dia Europeu del Bestiari Festiu.

Com cada any, la gala es podrà seguir en directe pel nostre canal de Youtube, i comptarà amb interpretació de llenguatge de signes.

Amb aquest anunci, queda obert el termini per a presentar les vostres candidatures als Premis BEST. Heu organitzat aquest any alguna activitat significativa, original, extraordinària o diferent? Heu celebrat l’aniversari de l’entitat i/o de la figura del bestiari?

Presenteu un projecte als Premis BEST! (Abans del 24 de novembre)

La voluntat d’aquest premi és donar un reconeixement a aquells projectes i/o activitats duts a terme durant l’any 2022, de qualsevol temàtica/motivació i/o format divers.

El Jurat valorarà de tots els projectes presentats la seva singularitat, qualitat i solidesa, la seva trajectòria en cas de celebracions anuals, la incidència vers la societat, la capacitat per aportar idees originals i innovadores, la incorporació d’iniciatives solidàries, així com l’aportació d’elements que fomentin la conservació, pervivència i/o recuperació de tradicions.

No es podran presentar projectes que hagin estat premiats en les darreres edicions.

Els Premis BEST es van convocar per primera vegada l’any 2014, amb l’objectiu de donar un reconeixement públic a aquells projectes singulars de les entitats que formen part del món del bestiari festiu. No esdevenen un mer agraïment, sinó que també dónen visibilitat a la tasca que duem a terme les entitats. A més, les propostes guanyadores esdevenen com a models per engrescar a altres col·lectius a generar nous formats i noves propostes en el seu entorn.

Voleu participar de la cercavila? (Abans del diumenge 19 de novembre)

Es busquen 5 figures de bestiari festiu.En tractar-se d’una mostra representativa, s’escolliran els participants segons criteri territorial i de diversitat de tipologies.

Les entitats que estigueu interessades, heu enviar la sol·licitud amb la fitxa tècnica de la figura i alguna fotografia a: info@bestiari.cat.(Abans del 19 de novembre).

Les entitats que finalment puguin participar, se’ls convocarà el dia de la gala sobre les 9h. S’oferirà un esmorzar i a continuació es farà una cercavila tranquil·la (sense foc).

En acabar la gala del Festivitas Bestiarum, es farà una encesa de lluïment amb artificis pirotècnics (si la bèstia és de foc).Es preveu que tot l’acte finalitzi a les 14h.

S’ofereix, pirotècnia per les figures de foc, esmorzar per a unes 20 persones per colla, i una compensació de 200,00 € pel transport de la figura.

Voleu assistir a la gala?