Notícies Bestiari

Missatge d'error

Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2405 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/menu.inc).
Subscriure a Canal Notícies Bestiari
La Federació d'entitats culturals amb figures de Bestiari Festiu
Actualitzat: fa 5 hores 18 minuts

Tortosa dona a conèixer els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya en els quals també participarà el bestiari de la ciutat

dv., 30/07/2021 - 13:45

Tortosa ja ho té tot a punt per celebrar els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya, que tindran lloc del 17 al 19 de setembre. Aquest cap de setmana la capital de la comarca del Baix Ebre donarà protagonisme a les imatges festives de cultura popular i de folklore de la ciutat, com les tres Cucaferes, l’Àliga i el Bou.

Més concretament, pel que fa a les activitats en les quals participarà bestiari, divendres 17 de setembre a les 18 h es farà una trobada de totes les colles locals a la plaça de Barcelona. Seguidament s’iniciarà una cercavila fins al Parc Municipal de Teodor Gonzàlez, on es farà una segona plantada. A les 20 h, al mateix espai tindrà lloc el ball protocol·lari de l’Àliga de Tortosa amb l’acompanyament musical de la Colla Gegantera.

L’endemà, dia 18, a les 10 hores a l’Ajuntament es farà la signatura del conveni protocol·lari conjuntament amb el pregó institucional de benvinguda de la 33a Ciutat Gegantera i s’acabarà l’acte amb el ball de l’Àliga de la ciutat. A continuació, a les 11.15 h, començarà des de l’Ajuntament una cercavila de la cort de bèsties que acabarà al Parc Municipal de Teodor Gonzàlez. Finalment a la nit, a partir de les 22.30 h, des de la plaça de Barcelona se celebrarà un correfoc en el qual també actuaran les bèsties de la ciutat.

Com explicà l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, en la presentació del programa dimarts 27 de juliol: “Estem molt orgullosos de poder tindre enguany també la Ciutat Gegantera, que s’uneix a la Capital de la Cultura Catalana“.

Roigé va afegir que fa molt de temps que la ciutat treballa per potenciar la cultura popular i festiva i que des del govern municipal s’ha fet una aposta des de fa anys per impulsar el folklore. “Un exemple és la transformació de la llotja en la Casa dels Gegants, on els xiquets i els visitants poden veure durant tot l’any els gegants i la cort de bèsties”, recordà.

Posteriorment a tots els actes previstos, la Colla Gegantera de Tortosa viatjarà els dies 23 i 24 de setembre a l’Alguer per representar la ciutat a l’Aplec Internacional d’Entitats de Difusió del Folklore de Catalunya.

La restauració de gegants i bèsties segons el taller Eskuartean: “S’ha de procurar fer aflorar l’espiritualitat de l’obra”

dv., 30/07/2021 - 13:05

Cada figura té una història i, per aquest motiu, no totes es poden restaurar de la mateixa manera. Tot depèn del seu estat de conservació. El que sí que s’ha de procurar és fer aflorar “l’espiritualitat de l’obra”.  Aquests són alguns dels raonaments que van exposar els dos artistes del taller Eskuartean d’imatgeria festiva de Navarra en la xerrada que es va fer el passat dissabte 10 de juliol a Vilanova i la Geltrú.

Imanol Urabayen i Christian Azcona es dediquen a la construcció i restauració de gegants i en l’acte organitzat per la Colla de Geganters de Vilanova van explicar com havien reparat dos tipus de peces amb criteris ben diferents.

Primer van parlar de la restauració dels gegants de la Sociedad Benéfico-Recreativa “Irun’go Atsegiña” d’Irun. Més concretament de la Giganta Negra. Es tracta d’una figura de finals del segle XIX que es trobava en molt mal estat. Al llarg de 80 anys se li havien aplicat diferents materials com pell de cabra , tela d’arpillera, fusta, escaiola… com a resultat de males intervencions.

Tot això ho van treure i es van dedicar a afermar el material original. Per exemple, dels caps de cartó-pedra i les mans de fusta es va poder recuperar una part. En canvi, hi havia parts que estaven bastant “deconstruides”. Com que l’objectiu era obtenir unes figures que poguessin tornar a sortir al carrer, van haver de fer de nou les estructures i els vestits “d’acord amb una antiga làmina on s’aprecien unes vestimentes molt similars”.

 

(Abans i després d’un dels gegants d’Olite)

Un altre cas és el de les dues parelles de gegants d’Olite (Navarra), creades pel taller El Ingenio. Aquí Urabayen i Azcona es van dedicar a fer una restauració més suau i fidel a les  figures originals, ja que el seu procés de fabricació “havia sigut de qualitat”. En aquest cas, van retirar les capes de pintura que tenien els busts per trobar la policromia original de les peces i tornar-les a pintar d’acord amb l’estil del constructor.

La indumentària en la imatgeria festiva segons Marc Udina: “Una figura no és completa fins que no està en moviment”

dv., 30/07/2021 - 12:59

Marc Udina, figurinista i escenògraf, va fer una xerrada el passat dissabte 10 de juliol sobre la creació d’indumentària per a imatgeria festiva. L’acte es va fer en el marc del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de Vilanova i la Geltrú i en ell va explicar que a l’hora de crear un disseny “res és aleatori” i que s’ha de tenir present el tipus de personatge que encarna aquella figura.

“L’estètica ens explica una història, amb la indumentària pots explicar la vida d’una persona”, afirma. És per aquest motiu que sempre s’ha de fer documentació i recerca, aprofundir sobre el caràcter històric d’aquella peça i no quedar-se només amb el que diu l’imaginari col·lectiu.

Per exemple, s’ha de pensar en el tipus de teixits als quals haurien tingut accés els personatges d’aquelles figures en l’època en la qual estan ambientades, o pensar en el significat dels colors. Una barretina lila, per exemple, és sinònim d’estatus.

Udina, com a dissenyador de vestimentes com la dels Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar, va explicar que el vestuari permet intervenir en la forma de la figura, generar volums que no tingui amb peces de roba o encoixinats. També va remarcar que és important pensar si el gegant o bèstia s’haurà de vestir o no abans de cada sortida, ja que s’hauran d’afegir elements (guies, gafets, etc.) que permetin que la roba quedi ben posada.

Recentment Udina també ha dissenyat els nous vestits dels gegants Hereu i Pubilla de Vilanova i la Geltrú, que es presentaran el pròxim dimarts 3 d’agost. A l’hora de fer-ho ha pensat ens les proporcions dels estampats, en les textures, en la resistència dels teixits al sol i en triar robes tenint en compte el pes total de la figura. Com afirma: “un gegant o bèstia no és complet fins que no està en moviment”.

S’obre la convocatòria als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català

dv., 23/07/2021 - 11:52

Fins al 30 de setembre, entitats, organitzacions i persones que treballen en la difusió de l’associacionisme i la cultura popular a Catalunya poden presentar les seves candidatures als IV Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Els guardons atorgaran premis d’un total de 5.000 euros en les categories entitat, programa, activitat, persona i mitjà de comunicació.

Les entitats poden presentar la seva candidatura abans del 30 de setembre del 2021, enviant al correu electrònic premis@ens.cat el formulari corresponent que trobaran al web de l’Ens.

Premis en cinc categories

Les bases dels guardons contemplen enguany cinc categories: entitat, programa, activitat, mitjà de comunicació i a la persona. Les tres primeres categories es dirimiran entre totes les propostes presentades al correu premis@ens.cat; les candidatures al mitjà i a la persona s’escolliran per elecció directa del Jurat.

Com en edicions anteriors, el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català recompensarà amb 3.000 € a l’organització que hagi contribuït en la difusió de la xarxa associativa, i es valoraran aspectes com la creació de projectes singulars, la capacitat de mobilització, la repercussió, la innovació o la sostenibilitat dels projectes.

Al Premi Previsora General al Programa s’hi poden presentar aquelles entitats que hagin organitzat un programa d’activitats –festivals, cicles, temporades… –durant unes setmanes o mesos entorn un eix temàtic.  El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat vol premiar aquells esdeveniments puntuals, d’un dia o un cap de setmana, desenvolupats arreu del territori de parla catalana. Aquestes dues categories seran recompensades amb 1.000 €.

Es mantenen també els dos altres premis per elecció directa del jurat: el Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació i el Premi Ens a la Persona, un guardó honorífic que reconeix la tasca d’una persona que hagi contribuït a vehicular, potenciar i articular l’associacionisme cultural.

A banda dels premis que s’enduran les candidatures guanyadores, totes les finalistes rebran una menció especial per part del jurat i una subscripció al Canemàs, revista de pensament associatiu i cultura popular.

La missió dels premis

La missió dels Premis Antoni Carné és premiar i prestigiar a les persones o organitzacions que treballen en l’associacionisme i la cultura popular a Catalunya i fer valdre el seu paper per la cohesió i progrés de la societat.

Després de quinze mesos de pandèmia, aquesta quarta edició dels guardons sobretot vol ser “un suport i reconeixement a tots els col·lectius del món cultural i associatiu que, en una situació que no ha estat fàcil ni senzilla, han mantingut la flama cultural ben encesa”, destaca Rosa Maria Provencio, presidenta de l’ENS.

Homenatge al fundador de l’ENS

Els premis, creats l’any 2017, són també un record i homenatge a la figura del fundador i primer president de l’Ens: Antoni Carné i Parramon, mort l’any 2015, i que va dedicar els seus esforços a dotar al moviment associatiu de prestigi i reconeixement social.

(Foto: Víbria petita de Botafocs)

El Lleó de Vic es recupera a partir d’un dibuix del 1664 trobat a l’arxiu episcopal

dv., 23/07/2021 - 10:35

Emmig d’una gran expectació, ara farà poc més de tres setmanes, es va estrenar el divendres dos de juliol el Lleó de Vic. Es tracta de la recuperació d’una imatge festiva que havia tingut la ciutat en el passat. Com explica el portal el9nou.cat, sembla ser que la presència d’aquesta bèstia va ser habitual al seguici festiu de la capital osonenca des del 1601 al 1801, entre els segles XVII i XIX.

L’espurna que va impulsar la recuperació d’aquesta figura va venir per una descoberta que es va fer l’any 2019. Rogeret Albert, membre de la Comissió de Procuradors de Sant Miquel dels Sants i dels Geganters de Vic, va trobar a l’arxiu episcopal el dibuix d’un lleó datat del 1664 relacionat amb un encàrrec fet pel gremi de blanquers i pellaires. Es tracta de la representació més antiga que s’ha trobat fins ara d’una figura de la ciutat.

Dibuix del Lleó de Vic de 1664 / Font: Tornaveu

Quan fa dos anys, l’Ajuntament va encarregar el Lleó de Vic al Taller d’Escultura Casserras de Solsona, va demanar precísament que s’assemblés a aquest dibuix. I així ha estat. La peça, pensada per a dos portants, s’ha recuperat amb l’assessorament de Rogeret Albert. Aquesta, a més, duu l’escut de la ciutat i també una corona elaborada al taller Garreta de Vic.

Els membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Remei són els encarrregats de portar aquesta figura que balla amb la música composta pel també remeienc i vigatà Lluís Torán.

En el següent vídeo del Canal de Youtube Quarts de Quinze podeu veure el ball d’estrena que va fer a la plaça de la Catedral amb motiu de les Festes de Sant Miquel dels Sants:

(Foto del Lleó de Vic / Autor: Joan Parera) 

Les Festes Majors petites, un planter inclusiu de balladors i balladores

dv., 23/07/2021 - 10:16

Que els nens i nenes s’enduguin una bona experiència per la resta de la seva vida i tinguin un primer contacte amb la cultura popular. Aquests són alguns dels principals objectius que tenen les Festes Majors petites, dedicades als infants, i també algunes de les conclusions a les quals van arribar els diferents ponents de la xerrada Els models de festa major petita i els seus elements. També es va posar sobre la taula la importància que aquestes festes siguin inclusives i que hi hagi les mateixes oportunitats per a tots els nens de formar-hi part.

L’esdeveniment va tenir lloc dissabte 10 de juliol a la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú amb motiu de la celebració del 250 aniversari dels Gegants Hereu i Pubilla de la ciutat, dins la jornada Els elements festius ahir, avui i demà. En ell van participar representants de la Patum infantil de Berga, de les Festes de Sant Roc de Solsona, de la Cucafera de Reus i de la cercavila de l’Imaginari de Vilanova.

Sergi Montaner, president de l’Associació la Patum Infantil va començar la seva ponència remarcant que “les festes populars han de ser populars” i que un dels objectius de la Patum Infantil és la de plantar les llavors dels futurs patumaires. El que va començar essent un joc de nens als anys 50, va acabar convertint-se en una festa multitudinària en la qual participen nens i nenes de tota la comarca.

Ball de Miralpeix de la Cercavila de l’Imaginari de Vilanova

Un dels punts que va explicar més detalladament, va ser el sistema de sorteig que utilitza aquesta festa, una de les seves parts inclusives, per escollir els 150 infants que hi participaran cada any. Aquest no fa diferències entre nens i nenes, sinó que ho fa per alçades i l’objectiu és que hi hagi rotació en cada edició.

Montaner també va parlar del reconeixement de la Patum de Berga com a patrimoni immaterial de la UNESCO i del fet que a l’hora d’obtenir fons, no hi ha cap avantatge en aquesta distinció, sinó que cal ser igualment imaginatius. També va fer referència a la llei del foc i en la necessitat de fer front comú per aconseguir que la deroguin o que almenys facin una exempció amb Catalunya.

El segon ponent va ser Joan Caelles, com a representant de la Trobada de Gegantons del barri de Sant Roc de Solsona. La celebració va començar l’any 1998 de manera espontània amb veïns de la plaça de Sant Roc i avui dia s’ha convertit en un planter de geganters que ja compta amb més d’un centenar d’infants. Tots ells surten a ballar amb gegantons i bèsties propis, molts dels quals fets de manera artesanal a casa.

Caelles va parlar de l’objectiu de la festa, que és el de jugar i passar-s’ho bé, com qui juga a nines o a l’Scalextric, i en el fet que és igual amb la figura que vinguis a participar, o si està millor o pitjor feta. Com a anècdota un any fins i tot va sortir a ballar una peça creada amb globus.

El tercer torn va ser el de la Cucafera de Reus, en el qual l’Ingrid Camplà i l’Ernest Montané van donar a conèixer com s’havia impulsat el projecte d’aquesta bèstia festiva des de l’AMPA de l’escola Els Ganxets. Van explicar que pels nens és tota una experiència participar en la Festa Major i que com que ho fan els alumnes de cinquè i sisè de primària, tots esperen amb il·lusió créixer i que els arribi el seu torn.

També van parlar de la peça i de com permet introduir a l’escola la temàtica de la cultura popular des de diferents àmbits, com pot ser el de la música, i treballar valors com el treball en equip.

Per acabar, Isabel Pla, com a representant de l’Associació de la Cercavila de l’Imaginari, va explicar com va començar aquesta cercavila de creació basada en llegendes locals l’any 1999 a Vilanova i la Geltrú i en la qual ja hi han pogut formar-hi part en tots aquests anys al voltant de 4.000 nenes i nens.

Com amb la Patum Infantil, la participació dels balladors cada any s’escull per sorteig, en aquest cas a partir d’un número de tall, i a través d’ella tots els infants, a part d’establir un vincle amb la cultura popular, “s’enduen una experiència que tindran per sempre”.

Pla també va parlar d’un dels moments més importants de la festa, que és quan es reuneixen tots els balladors abans de sortir al carrer i se’ls explica que han d’estar concentrats i conscients del que van a fer, perquè a part d’aconseguir que s’ho passin bé ells, també ho facin tots aquells qui els van a veure.

La Pobla de Montornès farà un homenatge als avis, i als corrals que havien tingut, amb l’estrena d’un Gall

dj., 22/07/2021 - 17:26

Divendres 30 de juliol tindrà lloc la presentació d’una nova bèstia festiva a la Pobla de Montornès. Es tracta d’un Gall, que entrarà a formar part del seguici popular del municipi.

La figura, feta per l’escultor Joan Miró (el mateix constructor que lo Marraco de Lleida), s’estrenarà conjuntament amb un curtmetratge que tindrà com a protagonistes els Timbalers de l’Associació Amics de Montornès. El vídeo s’ha realitzat sota la direcció de Jordi Pardo i ha comptat amb la participació d’altres habitants de la Pobla, que han fet d’actors secundaris.

Símbol d’unió i diversió

El nou Gall vol ser una representació de tots aquells avis i àvies de la Pobla que antigament havien tingut corrals de galls i gallines a les seves cases. Verònica Garcia, vicepresidenta de l’entitat, explica que abans, tothom de la Pobla tenia un espai per aquests animals.

La figura també vol arribar a ser un símbol d’unió, pau i diversió, aconseguint que tothom s’hi senti identificat. És per aquest motiu que a la bèstia s’hi troben diferents colors, com el verd (color de l’esperança), el lila i el groc, presents a l’escut municipal, o el groc i el vermell de la bandera catalana.

Una presentació posposada

Com li ha passat a altres entitats, el confinament va interrompre el procés de construcció de la figura de l’Associació Amics de Montornès. Garcia recorda que la bèstia es va encarregar el novembre del 2019, i que la colla va haver-se de comunicar amb fotos i de manera telemàtica durant tot el confinament amb el constructor per poder anar veient el seu progrés.

El juny del 2020 va arribar el Gall al municipi, però s’havia d’acabar el curtmetratge i les restriccions per la pandèmia no ho feien fàcil. Finalment, serà més d’un any més tard, el divendres 30 de juliol del 2021, quan es doni a conèixer la figura en un acte amb aforament limitat que es farà a les 22 hores a la plaça de la Bassa.

Per assistir-hi cal reservar prèviament l’entrada, que es pot aconseguir els dies 24 de juliol, d’11 a 13 h, i 29 de juliol, de 19 a 20 h, al Casal de la Pobla (carrer Major, 31).

El curtmetratge “Pollastre”

L’acte de presentació ha estat pensat com si fos l’estrena d’un curtmetratge i comptarà amb la presència del drac la Pigota, padrí de la bèstia, que vindrà acompanyat pels Grallers de l’Associació Amics de Montornès.

La pel·lícula, titulada Pollastre, es va començar a gravar el desembre del 2019, però el rodatge es va haver de suspendre per culpa de la pandèmia. Més d’un any després, fins al març del 2021, no s’ha pogut reprendre, finalitzant-lo aquest mes de juny.

El vídeo compta amb la participació aproximada d’unes 300 persones i ha tingut com a càmera a Robert Mora. Des de l’Associació Amics de Montornès s’agraeix la feina que ha fet l’equip de producció, per l’interès i la disposició que ha tingut.

Per anar fent un tastet del curt, en el següent videoclip podeu escoltar el tema central, creat per Joan Escrivà:

(Foto: Brett Jordan / Pexels)

S’estrena l’Àliga de Sabadell, una bèstia cuinada a foc lent i en plena pandèmia

dv., 16/07/2021 - 13:48

Dissabte 10 de juliol, per fi, després de quasi un any i mig de moltes restriccions, es va poder presentar en públic l’Àliga de Sabadell. La nova bèstia, impulsada per la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia, va estar apadrinada per l’Àliga de Mataró i l’Àliga de Tàrrega i va comptar, com a àligues convidades, amb la presència de la de Girona i la de Tortosa.

Núria Orta, secretària de l’entitat, explica que la presentació va ser tot un èxit i que la ciutat va rebre molt bé la figura. Al llarg de la tarda de dissabte es van fer dos passis, un a les 17 h i un altre a les 19 h, que van tenir al voltant de 150 assistents cada un.

Al contrari del que se sol fer en algunes presentacions, l’Àliga de Sabadell no va fer acte de presència al final de l’esdeveniment, sinó al principi, perquè tothom la pogués veure durant més estona. Així doncs, va ser la primera bèstia a ballar a plaça (a continuació dels Gegants de Gràcia), on la van rebre les seves padrines.

Després d’un parlament per part dels representants de l’entitat impulsora de la figura, la bèstia va fer el seu ball i tot seguit, el presentador de l’acte, David Bonilla, va donar pas a la resta de balls i imatges festives.

A l’acte també va assistir el compositor de la música de l’Àliga de Sabadell, el músic Roger Andorrà, que dirigint la Cobla de Ministrers del Pla de Bages va posar música a la presentació. Després del ball de l’Àliga, cada colla convidada va fer una actuació davant la nova figura i al final es va fer un ball conjunt.

Una espècie protegida 

L’Àliga de Sabadell, construïda per l’artesà imatger de Cardona Toni Mujal, representa una àliga perdiguera o cuabarrada. Es tracta d’una espècie que està en perill d’extinció a Catalunya, motiu pel qual la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia li ha volgut donar visibilitat.

La peça fa 190 cm d’alçada i 330 cm de llargada, està feta de fibra de vidre i pesa 28 kg. Té les ales plegades i porta la mateixa corona que la de l’escut de Sabadell. Al bec porta un ram de flors i dues cebes en representació de la ciutat.

Els portants van vestits amb els tres colors de l’emblema municipal. Porten pantalons de color verd i groc i a la part de dalt duen una camisa blanca. Ells han estat els creadors del ball de la nova Àliga, la música de la qual ha compost Andorrà.

La peça musical comença amb una introducció solemne en la qual la bèstia saluda els quatre cantons. Tot seguit, amb una sonoritat força clàssica es produeix un joc de pregunta-resposta. Ja en la tercera part, la música vol simbolitzar com l’Àliga emprèn el vol i és en la part final quan aquesta desferma tota la seva rauxa donant voltes.

Un projecte adaptat a les cirscumstàncies

 

Poc després que a finals de febrer de 2020 s’anunciés que la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia impulsava el projecte de l’Àliga de Sabadell, va arribar la primera onada de la pandèmia i el confinament.

Durant tot aquest temps, el constructor de la figura, Toni Mujal, va anar avançant feina al seu taller i anava comunicant a la colla els seus progressos. Així i tot, la secretària de la colla, Núria Orta, recorda que va haver-hi etapes en què fins que els representants de l’entitat no van anar al taller de l’artesà imatger, la construcció de la figura no podia seguir avançant.

En un primer moment, la colla tenia previst presentar la nova figura per la Festa Major de Sabadell del 2020, cosa que al final no es va poder fer a causa de la situació sanitària. Tot i així, Orta destaca que tot aquest temps també ha servit perquè l’entitat pogués preparar millor el projecte de la figura.

Finalment, des del 2020 fins avui, l’entitat ha organitzat dues campanyes de micromecenatge per obtenir fons per a la construcció i presentació de l’Àliga. La primera es va fer el març del 2020 a través de la plataforma de Goteo i la segona s’ha fet aquest 2021 amb l’objectiu d’aconseguir patrocinadors que col·laboressin en l’estrena de la peça.

En tots dos casos, Orta recalca que les campanyes han tingut molt bona rebuda per part de la ciutadania i dels negocis locals i que la colla està molt contenta amb l’ajuda que han rebut i que ha fet possible aquest projecte.

Notícies relacionades:

El Drac dels Monjos estrena per Festa Major una nova rèplica que redueix el seu pes a la meitat

dv., 16/07/2021 - 11:56

En el marc del 40 aniversari del Drac dels Monjos, dimecres 14 de juliol va tenir lloc la presentació d’una nova rèplica del drac de tres caps feta per Dolors Sans. El canvi ha permès alleugerar el pes de la figura, que ha passat dels 80 kg als 40 kg actuals. Per fer-ho, l’escultora vilafranquina ha aprofitat el drac que hi havia fins ara com a motlle de l’actual per fer-ne una rèplica pràcticament idèntica amb una fibra de vidre menys gruixuda.

Tal com explica el president de l’Associació Drac dels Monjos, Josep Maria Magriñà, la nova bèstia presenta algunes variacions. Per exemple, el drac treu la llengua, fet que permet dissimular més els punts de foc, i a l’esquena se li ha col·locat una peça per poder tirar algun element de foc aeri de tant en tant.

Durant la presentació de la nova figura, es van poder veure els tres dracs exposats (el nou, el que hi havia fins ara i l’original) als jardins de la Casa de Cultura Mas Catarro. L’acte també va servir per estrenar el nou vestuari, que encara que no canvia de disseny, sí que s’ha renovat i per exemple els pantalons dels portants han passat del beix al color gris. La colla de diables Spantus dels Monjos també va estar present a l’acte, acompanyant el nou drac en la seva estrena.

Una Festa Major estàtica i de mínims Portants del Drac dels Monjos

Sense haver-ho desitjat, la situació d’enguany de la pandèmia de la Covid-19 ha empitjorat respecte l’estiu passat. No obstant això, municipis com Santa Margarida i els Monjos han apostat per celebrar una Festa Major segura amb dues principals premisses: públic estàtic i mascareta. Tot plegat ha estat gràcies al treball realitzat per la Comissió de Festes, la Coordinadora de Balls Folklòrics i l’Ajuntament.

Des del dijous 15 de juliol fins al dimarts dia 20 estan previstos una quarantena d’actes en els quals es faran algunes enceses. Així, divendres dia 16 des de les 19 hores, els tres Dracs dels Monjos estaran exposats a la plaça de l’Església per a qui es vulgui fotografiar amb ells. A les 21 h començarà al mateix espai un correfoc infantil amb el Ball de Diables Spantus petit i el Drac juvenil dels Monjos. Més tard, a les 22 h, faran les seves enceses les colles grans.

Ja dissabte, hi haurà una exhibició de balls populars a les 19 h davant de l’Ajuntament. En tots aquests actes no cal reserva prèvia, però sí que hi haurà un control de l’aforament conforme l’ordre d’arribada.

40 anys plens de novetats

Josep Maria Magriñà destaca en el 40 aniversari del Drac dels Monjos la llarga trajectòria d’aquest Drac de tres caps que no ha parat de fer enceses i participar en correfocs. Pels volts de l’any 1981, dos veïns dels Monjos, Joan Fàbregas i Fèlix Martínez, es van animar a construir un drac pel poble, que van fer ells mateixos i li van donar aquesta característica de tenir tres caps.

Disset anys després, el juliol del 1998 prenia el relleu una nova peça, encarregada a la constructora Dolors Sans, fent una rèplica del mateix Drac, més lleugera de pes, 82 kg, i amb unes línies més estilitzades, millorant la seva estètica i donant-li un aire més simpàtic.

A la primavera del 2007, es va realitzar una remodelació important a la colla, i es van introduir alguns canvis, per tal de revitalitzar i donar un nou impuls al grup, que a l’any següent va estrenar vestuari, acompanyament musical i coreografia pròpia.

Finalment, el juny del 2018 es presentava al municipi el Drac Juvenil, rèplica del Drac gran, ampliant i enriquint el teixit social i folklòric del municipi.

Ja enguany, com a novetat, s’ha publicat en vídeo un conte de la col·lecció ‘Els Contes de la Quadra’ en què el Drac dels Monjos és el protagonista. La història, escrita i dibuixada per l’autora local Neus Sendra, tracta d’una bèstia, el Drac juvenil, que al principi té por dels coets, però que al final s’acaba animant a tirar-ne. El podeu escoltar en el següent enllaç:

 

Notícies relacionades:

El Carnaval de Solsona tindrà un pop inclusiu i fàcil de portar per a qualsevol persona

dj., 15/07/2021 - 21:38

El pròxim dissabte 17 de juliol, la ciutat de Solsona comptarà amb un nou gegant: es tracta d’un Pop, una bèstia festiva inclusiva impulsada per l’Associació Amisol. La figura és recuperada, ja que l’any 1977 ja se’n va estrenar una a la ciutat. Era una peça de grans dimensions i difícil de portar.

La nova bèstia, construïda pel Taller d’Escultura Casserras, serà un gegant simpàtic, lleuger i acollidor que permetrà a qualsevol persona portar-lo i participar de forma inclusiva als diversos actes del Carnaval de Solsona.

L’acte de presentació es farà dissabte a les 16 h a la Sala Polivalent (les entrades de les quals estan esgotades). En acabar, tothom qui vulgui podrà fer ballar el Pop a la plaça de l’U d’Octubre.

Al llarg del matí també es faran diferents activitats. De 10 a 13 h es podrà visitar una exposició de gegants oberta a tothom al gimnàs de l’Escola Arrels Primària.

A la plaça del Camp, per altra banda, es faran tallers i activitats gratuïtes per a tots els públics que comptaran amb l’animador Pep Callau. Es farà un concurs de K-Tifes, un taller de feltre amb Amisol, bitlles catalanes a càrrec del Club de Bitlles Solsona, una classe de zumba (11.30 h) dirigida per Espaigua, un taller per crear un pop de llana amb l’Associació de Dones del Solsonès, un taller de cal·ligrafia àrab conduït per GEDI i jocs diversos.

La campanya de mecenatge per fer realitat el Pop i el projecte d’un Carnaval per a Tothom continua oberta. S’hi pot col·laborar al web carnavalsolsona.com/pop.

Les inscripcions a la Festa de la Fil·loxera es faran per primera vegada de forma telemàtica

dj., 15/07/2021 - 19:41

La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia ha donat el tret de sortida als actes del 40è aniversari, amb el Dinar del Brot a l’Ermita d’Espiells, prop de la vinya on el mes d’octubre del 1887 es va detectar el primer cep infectat per una fil·loxera al Penedès.

L’acte, que tradicionalment serveix per engegar els motors de la Festa, va servir per presentar el cartell del 2021, de la Marta Cuscó, la samarreta commemorativa de l’aniversari feta per Carles Canals i el nou programa imprès de la Festa, que inclou el còmic dissenyat per Albert Carbó.

El còmic El batec d’un poble és una aposta de present i de futur que tindrà deu capítols, un per cadascun dels anys entre el 40è aniversari, d’aquest 2021, i fins al 50è aniversari el 2031. El còmic és, doncs, un projecte que va més enllà d’aniversaris i pandèmies i que demostra el caràcter positiu i de futur amb què la renovada Comissió assumeix el repte de conduir la Festa.

Carbó admet que visualitza “el còmic com un gran projecte que tothom voldrà tenir a casa seva, a l’estanteria. No sabem del tot què ens espera ens els següents capítols, però pot ser un bonic viatge que quedarà emmarcat en un element molt únic del nostre poble, de Sant Sadurní”.

D’altra banda, Canals assegura que amb el disseny de la samarreta “he buscat transmetre-hi la força d’aquesta Festa amb una perspectiva abstracta de la Fil·loxera gran i amb el lema: Som la Plaga!, una frase que trobo que representa la força del nostre poble i de la nostra gent quan ens unim als carrers sota el foc, amb tot tintat de groc, o saltant a la Plaça de l’Església amb el mocador ben amunt al ritme de la música, crits, salts i cava”.

Pel que fa al Cartell, Cuscó explica que ha volgut “representar la plaça de l’Església amb el triomf final. D’aquesta manera, hi han estat representats tots i cadascun dels components que fan aquesta festa possible, des de la mateixa Fil·loxera fins a la gent ballant al seu ritme”.

La samarreta i el programa del 2021 ja es poden comprar a la botiga virtual de la Festa de la Fil·loxera a www.festadelafiloxera.cat.

Novetats de la Festa

L’Associació Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia està treballant per tornar a celebrar la Festa els dies 7 i 8 de setembre. Coincidint amb l’any del 40è aniversari, l’entitat té la voluntat de recuperar la Festa en el seu format tradicional després que l’any passat s’hagués de suspendre a causa de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Aquesta aposta de l’Associació per tornar a celebrar la Festa compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i d’empreses com Serveis Mèdics Penedès, referent en l’àmbit sanitari.

Inscripcions del 21 al 23 de juliol a través de la web: www.festadelafiloxera.cat

És per aquest motiu que l’Associació obrirà, del dimecres 21 al divendres 23 de juliol, el procés d’inscripcions per participar a la Festa del 7 i 8 de setembre, un procés que per primera vegada serà telemàtic a www.festadelafiloxera.cat però que també es podrà fer de forma presencial el dijous 22 de juliol, de sis a vuit de la tarda, al Casal d’Entitats.

D’altra banda, els cursos de foc obligatoris per a nous participants seran el divendres 23 i el dilluns 26 de juliol a dos quarts de vuit del vespre i, a partir del dimarts 31 d’agost, tindran lloc els tallers infantils.

Precisament una de les novetats d’aquest 2021 recau en la Festa de la Fil·loxera infantil que, en cas de poder-se celebrar amb normalitat, modificarà el seu recorregut i farà el mateix que ja es fa la Festa del dia 8 a la nit començant al capdamunt del carrer del Raval i finalitzant a la plaça de l’Església.

Una altra de les novetats del 40è aniversari serà la inclusió dels ceps a la petada final de l’Escampada del dia 7, on petaran amb el seu tradicional foc vermell simulant la infecció després de l’arribada de la plaga.

4 de setembre: Espai Fil·loxera

El primer gran acte de les Fires d’aquest 2021 serà l’Espai Fil·loxera, que se celebrarà el dissabte 4 de setembre a l’Era d’en Guineu. Durant el dinar hi haurà activitats dirigides als més petits de casa amb activitats aquàtiques al llarg del matí i una tamborinada i dos espectacles a la tarda.

A la nit hi haurà una fira gastronòmica per celebrar el tradicional Sopar de la Gàrgola, que té un caràcter benèfic, seguida d’un concert del grup The Aguateques i d’una sessió amb PD.

Nou president Èric Rojano li agafa el relleu a Montse Vallverdú

L’inici dels actes del 40è aniversari de la Festa de la Fil·loxera ha coincidit amb un relleu a la presidència de l’Associació Festa de la Fil·loxera. L’assemblea extraordinària del passat dimecres va certificar l’elecció d’Èric Rojano com a nou president de l’entitat agafant el relleu de Montse Vallverdú.

La Comissió de la Fil·loxera, encapçalada per Èric Rojano, queda integrada per Xavi Roig (secretari), Xavi Jarque (tresorer), Raul Duran (material  i logística), Laura Sánchez (inscripcions), Ciscu Ruiz (publicitat), Joan Àguila i Maria Cantí (botiga), Laia Albiol (formacions), Edgar Mata (comunicació) i Marcel Martínez (gestió de socis i tresoreria).

(Fotos: Dinar del Brot 2021 / Font: Aleix Jove)

La colla infantil de Dimonis de Baix a Mar s’estrena amb un pop imprès en 3D

dv., 02/07/2021 - 13:46

La tecnologia avança, i les noves formes de fer cultura popular també. El passat dissabte 26 de juny, Vilanova i la Geltrú va ser escenari de la presentació d’un element festiu que si bé no es podria considerar una bèstia festiva com a tal, s’hi assembla molt. Es tracta d’un pop imprès amb una impressora en 3D. És un pop dividit en nou parts, un cap i vuit potes, que porten com si fos una maça nenes i nens d’entre 3 i 7 anys.

Javi Martínez, president de l’Associació de Dimonis de Baix a Mar, explica que per fer aquestes figures primer es van imprimir cada una d’elles en diferents parts amb material biodegradable. Després es van enganxar amb cola i posteriorment es van pintar amb aerògraf.

“Vam intentar fer-ho tot low cost i vam veure que imprimint les peces del pop ens sortia molt més econòmic que encarregar una bèstia”, comenta Martínez. El procés de creació va ser complex: “Imprimir-lo als inicis fent les proves va ser horrible perquè fins que no acabes d’ajustar la mida de capa i d’ajustar bé la impressió, et surten peces molt lletges. Quan ja està tot equilibrat és deixar imprimir-ho hores i que vagi fent”.

Les potes, en aquest cas, estan impreses en quatre peces i el cap amb unes vuit. El pintat va anar a càrrec de l’artista tarragoní Hèctor Palacios.

Una entitat integradora

La colla de Dimonis de Baix a Mar és una associació que va sorgir arran d’una activitat extraescolar de tabals que es va fer l’any 2017. Animats, les mares i pares que hi formaven part van proposar als monitors de crear una colla infantil de dimonis la primavera del 2019, ja que al Barri de Mar no n’hi havia cap. Aquesta va ser la llavor d’una colla que avui dia està formada per un 55 socis infantils i que, sumat amb els adults, fan un total de 110.

A l’associació podem trobar diferents seccions: la de tabals, formada per 20 integrants d’entre 6 i 12 anys; la dels Pops, per 15 infants d’entre 3 i 7; i la de Dimonis, en la qual hi ha 16 nens i joves d’entre 8 i 17 anys.

Entre els seus objectius hi ha: promoure la cultura popular i convertir-se en una entitat integradora en la qual tinguin cabuda persones de diferents orígens i orientacions sexual. “Volem transmetre que tots som iguals. Al Barri de Mar hi ha famílies de diversos orígens i volem que la colla sigui un punt d’unió per a totes elles”, afirma Martínez.

Motius marins per a tots els gustos

Dissabte 26 de juny a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú, ubicat precisament al Barri de Mar de la ciutat, es va presentar aquesta entitat infantil plena de motius mariners. Així doncs, tant els pantalons, les capes, les maces dels dimonis com el mateix pop, tenen múltiples referències a animals marins com crancs, taurons, tortugues i cavallets de mar.

La forma de les capes dels dimonis va ser dissenyada per Annita Rodonita, mentre que el disseny que es va seguir per pintar les capes i els pantalons va anar a càrrec de l’artista vilanoví Ferran Ferrer Margalet.

L’Associació de Dimonis de Baix a Mar, encara que es va crear l’any 2019, no s’ha pogut presentar fins a l’estiu del 2021 a causa de la pandèmia. De fet, s’havia d’estrenar l’estiu del 2020. Els seus integrants adults han estat preparant i pintant tota la indumentària dels nens i nenes durant tot el confinament respectant les mesures sanitàries que hi havia en cada etapa.

El Matxovell de Sant Pere de Ribes fa la seva primera sortida per Festa Major

dv., 02/07/2021 - 12:13

El passat 28 i 29 de juliol va ser Festa Major a Sant Pere de Ribes (Garraf). La celebració va ser una oportunitat perquè la ciutadania tornés a veure els elements festius de la vila. Un d’ells va ser el Matxovell que, des de la seva presentació al mes de gener, no havia fet cap sortida oficial.

L’origen de la figura té com a objectiu complementar la resta de peces del seguici festiu ribetà. Una de les raons pels quals es va impulsar la seva creació és per oferir un element “que ajudi a exemplificar el que hem estat i som“, expliquen els seus impulsors.

El Matxo representa el treball de la terra, motor econòmic del municipi fins a la segona meitat del segle XX, una feina en la qual el carro i el cavall es convertiren en indispensables per als treballs agrícoles i de la vinya. Així va ser fins que als anys seixanta van començar a ser substituïts pels tractors.

Un altre dels motius és que les festes, malgrat la seva cristianització posterior, tenen molt a veure amb els cicles de la natura i amb el treball del camp. “Per tant, ens sembla molt oportú la proposta de creació d’aquest nou element”, comenta l’entitat encarregada de treure’l, l’Associació del Seguici Festiu i Popular de Ribes.

Aprofitant l’homenatge de la figura a l’animal, la peça també vol fer un reconeixement a un pagès de Ribes, Pere Bertran Milà, que va treballar activament en la construcció de la Societat d’Agricultors Obrers, també anomenada El Local. Durant la Guerra Civil, Bertran fou detingut per l’exèrcit franquista i el 14 de maig de 1939 fou executat al Camp de la Bota.

Pel que fa a les seves característiques, el Matxovell de Ribes és una bèstia festiva feta de fibra de vidre per l’artesà imatger de Vilanova Arnau Codina. La porten dues persones i té un ball propi. Porta unes faldes de color verd oliva i un domàs al llom de color vermell, ribetejat o tacat de blau i blanc, amb l’escut municipal a cada costat.

(Foto: El Matxovell a la Festa Major de Ribes 2021 / Autor: Flama Cultural)

La Cercavila de Foc tornarà a sortir per la Festa Major del Vendrell en una versió adaptada

dv., 02/07/2021 - 10:58

El dilluns 26 de juliol, per Santa Anna, s’espera una gran festa al Vendrell. La ciutat podrà tornar a gaudir de la cercavila de grups de cultura popular i de la cercavila de foc. Dilluns 28 de juny el regidor de Festes, Christian Soriano, va destacar que “des de principis d’any hi ha hagut una comunicació molt fluida entre la regidoria, la Confraria d’Administradors i les comissions de Cercavila i de Foc per dissenyar una Festa Major adaptada als diferents escenaris que es poguessin presentar a causa de la pandèmia”.

El més important és que tant una com altra cercavila es duran a terme a les seves hores habituals, però en uns recorreguts que tot i que passaran pels carrers del centre, tindran algunes variacions per aprofitar carrers més amples. Aquests estaran tancats per poder-hi instal·lar cadires i fer que es compleixin els aforaments autoritzats.

Així, la tarda del 26 de juliol es farà la Cercavila de Foc, la concentració de la qual serà al carrer de Colom i farà recorregut per la carretera de Santa Oliva, la carretera de Valls, la carretera del Doctor Robert i el carrer de Cafès per finalitzar a la plaça Nova. En ella hi prendran part grups únicament del Vendrell. Hi haurà tècnics de Protecció Civil durant tot el recorregut que vetllaran perquè el públic porti mascareta i es respectin les distàncies de seguretat. En tot el tram hi haurà tanques amb uns accessos per on entrarà la gent, que s’haurà de disposar de la forma més espaiada possible.

Per altra banda, el dia 26 al matí, després de l’Ofici començarà un recorregut amb els balls populars, tant de grups infantils com d’adults, amb una  concentració al carrer de Sant Magí per iniciar recorregut a la plaça del Tívoli i seguir pel carrer de Cafès, la carretera del Doctor Robert, la Rambla, el carrer de Prat de la Riba i el carrer del Peix. La cercavila acabarà a la plaça Vella amb els versos del Ball de Diables.

Dimarts 27 de juliol serà el torn dels balls parlats amb l’acte sacramental del Ball de Diables, els versos dels Diablons i els versos de les Gitanes, que es faran a la plaça del Tívoli. El Ball de Valencians, a més, farà les figures de falcons que no poden fer habitualment en cercavila. Els assistents a l’acte hauran de seure en unes cadires prèviament col·locades, ja que hi haurà aforament limitat.

L’estrena de l’Àliga de Sabadell comptarà amb la presència d’una àliga de cada província

dc., 30/06/2021 - 21:55

El pròxim dissabte 10 de juliol a la tarda, la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia de Sabadell farà la presentació i estrena oficial de l’Àliga de Sabadell, una nova bèstia que pretén fer més gran la família de la imatgeria sabadellenca.

L’acte es farà a la plaça de Sant Roc i comptarà amb dues passades, una a les 17 h i una altra a les 19 h. Les entrades seran gratuïtes, però l’aforament limitat, per aquest motiu cal reservar-les prèviament a través de l’enllaç: https://estrenaaligasabadell.bhweb.es 

L’acte comptarà amb la presència de quatre àligues, una de cada província de Catalunya, representant així tot el principat. Faran de padrines l’Àliga de Mataró i l’Àliga de Tàrrega i, com a convidades, l’Àliga de Girona i l’Àliga de Tortosa.

També es comptarà amb altres figures del nou Seguici Festiu de Sabadell com el Lleó de Sabadell, la Víbria de la Creu Alta de Sabadell i els Gegants de Sabadell.

Aquest acte serà conduït per David Bonilla i tindrà música en directe que anirà a càrrec d’una formació de Ministrers dirigida per Roger Andorrà, compositor de la música de l’Àliga de Sabadell.

(Foto: Àliga de Tàrrega)

Articles relacionats:

Les Fures de Can Baró impulsen una campanya de micromecenatge per reduir el pes del Mosquit Tigre

dv., 18/06/2021 - 13:33

La colla del Mosquit Tigre de Can Baró, les Fures de Can Baró, ha iniciat una campanya de micromecenatge per obtenir fons. L’objectiu és aconseguir que la bèstia de la colla, el Mosquit, passi dels 115 kg de pes actuals als 50 kg. 

Accedir a la campanya de micromecenatge: https://www.totsuma.cat/projecte/1869/el-mosquit-tigre-de-can-baro

Per fer-ho possible, l’entitat necessita 6.500 € i li falta una petita part per arribar-hi. És per aquest motiu que ha iniciat aquest crowdfunding, per assolir els 1.000 € que li queden.

Entre les recompenses s’ofereix des de l’agraïment a les xarxes socials, a un mocador de la colla de diables o la possibilitat que es gravi el nom del mecenes dins del Mosquit. Hi ha temps fins a la penúltima setmana de juliol.

El Mosquit Tigre de Can Baró és una bèstia festiva estrenada l’any 2014 i feta per Eloi Martín. Està pensada per a un sol portador, d’aquí la necessitat que es redueixi el pes de la figura.

El fet que la gent del barri digués que els primers mosquits tigre de Barcelona es van veure a Can Baró, va fer que la colla decidís que la seva bèstia festiva seria aquest insecte.

(Foto: Mosquit Tigre de Can Baró / Autor: Gladi Photos)

Es publica el pla de represa del sector cultural per a l’organització d’actes tradicionals i populars

dv., 18/06/2021 - 13:05

El passat dimarts 15 de juny, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va anunciar la publicació del Pla de represa del sector cultural dedicat a la cultura popular.

En ell s’exposen les principals limitacions a tenir en compte a l’hora d’organitzar espectacles o activitats amb públic presencial o sense públic. També s’especifiquen les condicions necessàries pel que fa a mesures de neteja, desinfecció i ventilació exigibles.

Podeu descarregar el pla de represa en el següent enllaç: https://www.bestiari.cat/wp-content/uploads/2021/06/2021_06_06-DC_CULTURA-POPULAR.pdf

Organització d’actes

No es podrà superar el límit de 45 persones participants en activitats sense contacte físic i de 25 en activitats amb contacte físic, de cant o amb instruments de vent i sempre les mateixes.

Es demana que s’evitin aglomeracions i que les activitats es facin en espais perimetrats amb control d’accessos, tot respectant l’espai personal i les distàncies de seguretat. També és necessari l’ús de mascareta, la higiene de mans i l’ús de solucions hidroalcohòliques (excepte quan hi hagi contacte amb foc o pirotècnia).

De moment, fins que la normativa vigent no ho estableixi, el públic haurà d’estar estàtic.

La tipologia d’activitats permeses són:

  •  Les activitats estàtiques, amb l’escenificació de quadres i representacions en un lloc i espai delimitat. El públic pot estar estàtic o en moviment (en el moment que la normativa ho permeti) garantint les distàncies de seguretat, els control de fluxos i altres mesures establertes contemplades en la normativa vigent.
  • Les activitats en moviment, en forma de desfilada itinerant per un recorregut delimitat. El públic restarà estàtic i assegut mentre la normativa així ho estableixi.

En una mateixa activitat poden coincidir simultàniament dos o més grups de convivència habitual, sempre que aquests grups no interactuïn i mantinguin una distància mínima de 2 metres (mirar condicions en el punt 2 del Pla de Represa).

Mesures de neteja i desinfecció

En el punt 3.5 s’especifiquen mesures a tenir en compte pel que fa a la desinfecció i ventilació d’espais així com l’ús de vestuaris. També es parla d’aspectes relacionats amb el maquillatge, la perruqueria, el vestuari i els instruments.

El Pla de represa, finalment, inclou a l’Annex una proposta de model de declaració responsable per a l’ús d’associacions i entitats.

(Foto: Drac Hydros de Trinitat Vella / Autor: Francisco Marin Casillas)

Protecció civil demana evitar aglomeracions i procurar un control dels espais per aquesta revetlla 2021

dv., 18/06/2021 - 12:24

Aquest 2021, encara que la situació de la pandèmia està millorant, encara no podrem tenir una revetlla de Sant Joan com les d’abans. És per aquest motiu que des de Protecció Civil s’han plantejat una sèrie de pautes a tenir en compte el pròxim 23 de juny a la nit.

Organització d’activitats de cultura popular

Primer de tot, en el cas de les activitats de cultura popular amb pirotècnia o foc, aquestes estan permeses sempre que s’evitin aglomeracions en els espais de visualització i es puguin mantenir les distàncies de seguretat d’1,5 m de distància interpersonal i de 2 m entre grups de persones.

Caldrà supervisar els espais de públic i delimitar els accessos per evitar aglomeracions. A més, el públic s’haurà de situar estàtic i, preferentment, assegut.

No es pot superar el 70% de l’aforament màxim, amb 1.000 persones com a màxim en espais interiors o 3.000 a l’aire lliure o espais interiors amb ventilació reforçada (20 l/s i persona).

En el cas dels correfocs i altres activitats amb mobilitat com falles, flama del Canigó o altres de similars, no es permet la interacció dels membres de l’activitat amb el públic.

Si el que es vol és preparar una foguera, aquesta s’haurà de fer amb autorització municipal, sempre que s’evitin aglomeracions en els espais de visualització i es mantinguin les distàncies de seguretat. En tot cas, es recomana autoritzar només foguerons per evitar un nombre elevat de persones.

Recordar: No utilitzar gel hidroalcohòlic en cas de fer servir pirotècnia i foc. Substituir per rentat de mans amb aigua i sabó.

Evitar aglomeracions i controlar accessos

Les principals normes del Departament d’Interior per aquest Sant Joan 2021 és la d’adaptar les activitats per garantir que no es generin aglomeracions i la de procurar un control dels espais.

La concentració de persones es relaciona directament amb els factors de risc de contagi de la Covid-19, és per aquest motiu que cal evitar les trobades no organitzades amb consum d’aliments o begudes on és difícil mantenir les mesures de prevenció, sobretot la distància i l’ús de mascareta.

(Foto: Drac de Terrassa / Autor: Ramon Joan Villagrasa Rodés)

Els Gegants del Casc Antic de Barcelona celebren el seu 25è aniversari amb una mostra sobre la seva trajectòria

dv., 18/06/2021 - 09:26

Un any després del que estava previst, a causa de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 l’any 2020, la Colla Gegantera del Casc Antic de Barcelona celebra els actes commemoratius del 25è aniversari del grup de geganters i dels gegants del barri del Casc Antic barceloní, en Peret i la Marieta.

La parella de gegants, batejats amb els noms dels barris de Sant Pere i de Santa Caterina, es van estrenar el 5 de febrer de 1995 sota l’apadrinament de sis parelles de gegants, un fet singular que els fa especials. Ara, vint-i-sis anys després, se celebra un quart de vida de les figures i de tot l’equip humà que els ha gestionat i ballat durant tots aquests anys.

La Casa dels Entremesos acollirà a partir del 29 de juny i fins a l’1 d’agost l’exposició 2anys dels gegants del Casc Antic, una producció acurada que vol esdevenir un recorregut per la història de la colla i de les seves figures a través de diferents blocs temàtics que permetran conèixer en profunditat el relat geganter vinculat al barri del Casc Antic.

El mateix 29 de juny, coincidint amb la diada de Sant Pere, festa major als barris de Sant Pere, Santa Caterina i de la Ribera, tindrà lloc la inauguració de l’exposició a les 19.30 hores, en un acte obert a tota la ciutadania.

La Jornada Professional Bestiari Kids 2021, posa sobre la taula noves mirades a tenir compte a l’hora de treballar amb infants

dj., 10/06/2021 - 12:54

Podeu tornar a veure les xerrades en el següent vídeo: https://bit.ly/3zgMpKA

Dissabte passat, amb motiu de la setmana de Corpus, va tenir lloc a Berga una jornada centrada en el bestiari infantil. Ja que aquest any no s’ha pogut celebrar la Patum, la ciutat va organitzar una sèrie de xerrades per reflexionar sobre la festa. Una d’elles va ser la que va preparar l’Ajuntament amb l’Agrupació del Bestiari titulada Jornada professional de projectes de cultura popular infantil. Bestiari Kids: cicle de taules rodones.

L’obertura de la jornada va anar a càrrec del presentador de l’acte, el comunicador cultural Pau Benavent, que va donar pas a la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Berga, Roser Valverde, i del president de l’Agrupació del Bestiari, Mateu Tres.

Valverde va explicar que jornades com aquesta “són altament positives pel nostre patrimoni festiu i cultural”, mentre que Tres va destacar que eren profitoses en el sentit que “permetien retornar algun valor positiu a la cultura popular“.

Primera xerrada: Una Patum inclusiva

Els primers a explicar la seva experiència van ser Sergi Montaner i Miquel Amado, president i membre respectivament de la junta de l’Associació de la Patum Infantil.

Montaner va narrar els orígens de la Patum Infantil, que va néixer “de manera casual”, com una petita festa en la qual els nens i nenes jugaven a fer el que feien els grans. De fet, en els seus orígens, molts dels nens petits que hi participaven eren immigrants i el seu element integrador va ser precisament aquesta festa.

El president de l’Associació de la Patum Infantil va destacar que una de les singularitats d’aquesta celebració és que dona una volta de 360 graus en el sentit que no només hi ha infants que participen en la part de comparses, sinó que també hi ha nens que fan de músics, de reporters, de càmeres i de fotògrafs, per dir alguns exemples. Tot plegat “ens dona una alegria i una manera de fer les coses que suma”, va afegir.

Pel que fa a la participació en la Patum, com que actualment hi ha molta demanda, Montaner va explicar que el que es fa és un sorteig obert per mantenir els valors d’una festa oberta, inclusiva, participativa i tolerant, que suposa un punt de trobada per als infants i joves de la comarca.  “Si un any no et toca no perds, et pots tornar a presentar l’any següent“.

Miquel Amado, per la seva banda, va destacar que el que més li omplia de la Patum era aquell moment quan el nen, que acaba dues setmanes i un dia intensos de festa, “et dona una abraçada per com de bé ho has fet”.

Segona xerrada: Un drac que sorgeix “com un joc de nens”

La segona xerrada la va fer el president de l’Associació Drac de la Geltrú, Jaume Inglés, que també va presentar els orígens de la colla. En aquest cas, el primer drac va néixer com un joc de nens quan “a l’estiu del 1977 un pare dona dos cubs de fusta als seus dos fills perquè fessin una figura”.

Actualment l’associació compta amb sis dracs, dos dels quals són infantils, els Dracs Bessons (2007), en el qual participen nens i nenes de 6 a 12 anys. Aquesta parella de bèsties no llança foc i és portada per una quarantena nens i nenes, alguns portadors i altres tabalers, que fan assajos al llarg de l’any.

Una de les altres bèsties de la colla és el drac juvenil Barrina (1981), portat per adolescents. Aquest sí que tira pirotècnia i a través d’ell els joves gaudeixen de la festa i del fet de pertànyer a una colla de foc.

Tercera xerrada: No demanar comportaments que no són possibles

El tercer torn va ser per l’Escola Efa, escola de formació de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura). En aquest espai la formadora i facilitadora de grups, petita infància i famílies, Cristina Oliva, va posar sobre la taula algunes guies per portar grups infantils.

Oliva va explicar que de vegades els adults demanen als nens unes actituds i comportaments que moltes vegades no són possibles. També va remarcar que la vivència infantil és diferents de l’adulta i que els nens i nenes interpreten el món a la seva manera. “Tenen vivències que moltes vegades no responen a la veritat objectiva”, va afirmar.

Pel que fa a la comunicació cap als infants, Oliva va destacar que aquesta havia de ser positiva: “Com més participin, més implicats se sentiran”.

Per la seva banda, la directora de l’Escola Efa, Marina Civit, va destacar que “la formació de monitor de lleure seria la ideal per a persones que estan al càrrec de seccions infantils”.

Quarta xerrada: La importància de crear experiències educatives concretes

L’últim ponent va ser Oriol Cendra, tècnic de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, que va parlar sobre la importància que les colles disposin de propostes formatives explícites, és a dir, propostes amb les quals els nens i nenes comencin a intervenir en processos com la restauració d’elements, l’elaboració de vestuari o la creació de grups de música per dir alguns exemples.

“Assagem per actuar i de vegades oblidem tots els valors socials de la cultura popular”, també afegia Cendra.

Taula rodona

Per acabar la Jornada, Pau Benavent va moderar una taula rodona en la qual van participar tots els ponents i de la qual es van extreure conclusions com:

  • Al llarg de la història ha canviat la concepció de la infància. Els nens i nenes són subjectes de ple dret. Cal acompanyar-los i transmetre’ls confiança. 
  • Cal transmetre les tradicions sense pressions. 
  • Ens manca un coneixement més profund de la infància.
  • La cultura popular educa, però també són espais de desigualtat.
  • Cal disposar d’experiències concretes i aprofundir més en el treball intergeneracional.
  • Els infants també tenen dret a no formar part de la festa si no volen.