Notícies Bestiari
Cent anys de l’Àliga: Vilafranca acull una trobada única d’àligues històriques
L’acte començarà a la Plaça Jaume I, on les àligues romandran exposades perquè el públic pugui contemplar de prop la riquesa artística i els detalls de cada peça. Aquest primer moment permetrà apreciar la diversitat d’estils, materials i interpretacions d’una figura que, tot i compartir simbolisme, presenta trets únics a cada municipi.
A partir de les 18.30 h, totes les àligues iniciaran una cercavila conjunta pels carrers de la vila (Pl. Jaume I → Pl. de l’Oli → la Vall del Castell → Pl. Constitució → C/ de la Parellada → Rbla. de Ntra. Senyora → C/ de Sant Joan → Pl. de la Vila). El recorregut travessarà espais emblemàtics fins a arribar a la Plaça de la Vila, punt final de la desfilada. Allà tindran lloc els esperats balls de lluïment, en què cada àliga mostrarà la seva coreografia pròpia.
Cartell de la Trobada d’Àligues Històriques 2026
La trobada comptarà amb la participació d’àligues amb una llarga trajectòria històrica. Des de l’Àliga de Lleida, amb referències documentals dels segles XVI i XVII, fins a l’Àliga de Cervera, documentada ja al 1423. També hi serà present l’Àliga d’Igualada, així com l’Àliga de Barcelona, amb orígens al segle XIV i plenament integrada al seu seguici popular.
Especial menció mereix l’Àliga de La Bisbal d’Empordà, considerada la més antiga de Catalunya, juntament amb les de Reus, Agramunt i Tarragona, totes elles amb una forta càrrega històrica i simbòlica. Completa la representació l’Àliga de Girona, amb una llarga trajectòria documentada des del segle XVI.
Fotografia de l’Àliga de Vilafranca
En aquest context, l’Àliga de Vilafranca esdevé l’autèntica protagonista de la trobada. Considerada una de les més antigues de Catalunya, es té constància de la seva existència des del segle XVII, vinculada a la Confraria de Sant Eloi, formada per argenters i ferrers de la vila. Ja des de l’any 1600 participava en celebracions públiques, com les processons de Corpus o esdeveniments destacats com la canonització de Raimon de Penyafort.
La seva presència a la Festa Major de Vilafranca està documentada des del 1778, així com en diverses processons de Sant Fèlix al segle XIX. Aquella primera peça, va deixar de sortir cap al 1882 a causa del seu deteriorament. L’any 1926, coincidint amb el Corpus, es va presentar una nova àliga impulsada per l’agutzil conegut com “Sigala”. Inicialment amb les ales desplegades, la seva estructura va haver de ser modificada poc després per facilitar-ne el port, plegant-les. Aquesta peça és la que, amb el pas del temps i diverses intervencions, ha acabat esdevenint l’actual. Després de diferents etapes i reconstruccions, l’any 2010 es va recuperar plenament l’àliga de 1926. Aquest treball va permetre retornar-li els colors originals, reforçar-ne l’estructura interna i eliminar afegits posteriors.
La Trobada d’Àligues Històriques esdevé una oportunitat única per contemplar la majestuositat d’aquestes figures i entendre el seu profund arrelament dins la cultura popular catalana.
Convocatòria Assemblea General 2026
És també en els espais on decidim col·lectivament el seu futur.
Dissabte 11 d’abril de 2026
11.00 h (1a convocatòria) · 11.30 h (2a convocatòria)
El Cau de les Bèsties
Carrer Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts
Convoquem totes les entitats federades a l’Assemblea General Ordinària, l’espai clau de governança del nostre sector.
Què hi abordarem?
— Balanç i tancament de 2025
— Projecte i pressupost 2026
— Renovació de la junta
— Quotes i funcionament
— I els reptes col·lectius que tenim al davant
Trobareu la documentació i el formulari de delegació de vot a l’enllaç corresponent.
La participació no és només formalitat:
és corresponsabilitat, transparència i construcció de sector.
Ens hi veiem. Fem créixer el bestiari, també des de la governança.
Els Cavallets Cotoners de Barcelona presenten una nova edició del seu llibre
Aquesta nova publicació revisa i amplia els continguts de l’edició anterior, incorporant informació actualitzada sobre els balls amb cavallets que actualment es poden veure als carrers i places d’arreu de Catalunya. També posa especial atenció en l’activitat desenvolupada durant els darrers vint-i-cinc anys pels Cavallets Cotoners de Barcelona, esdevenint així un testimoni valuós de la continuïtat i evolució d’aquesta expressió de la cultura popular.
Imatge de Els Cavallets Cotoners de Barcelona.
L’acte comptarà amb la participació de Raimon Casals i Gerard Pouget, així com de Daniel Trullols, president de l’Esbart Català de Dansaires. A més, la presentació inclourà una mostra en viu amb la presència i el ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona, oferint al públic una oportunitat única de veure aquesta tradició en moviment.
La presentació és oberta a tothom i es planteja com una ocasió per conèixer de prop una part destacada de l’imaginari festiu català, així com per posar en valor la tasca de recerca, documentació i difusió que contribueix a mantenir viva la cultura popular.
Els Cavallets Cotoners. Font: acmphoto365.
El barri del Pi celebra les Festes de Sant Josep Oriol amb una edició marcada pels 425 anys dels Gegants del Pi
Durant el mes de març, el barri del Pi es prepara per viure una nova edició de la seva Festa Major. Com a activitat prèvia, s’ha inaugurat a la Casa dels Entremesos l’exposició “Ara balla pel camí. 425 anys dels Gegants del Pi”, que recorda la primera referència documentada d’aquestes figures, datada l’any 1601. També s’hi pot visitar la mostra amb les obres participants al concurs de cartells de les festes.
Fotografia dels Gegants del Pi a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Les celebracions començaran dissabte 14 amb el repic de les campanes del Pi. Tot seguit tindrà lloc el pregó, a càrrec d’Olga de Sandoval, comerciant del barri, amb interpretació en llengua de signes catalana. Aquell mateix matí se celebraran diversos actes tradicionals: la Remembrança del miracle de les monedes de Sant Josep Oriol, l’Anunci del Baladrer, la Tronada d’inici de festa, la cercavila anunciadora i el Ball dels quatre Gegants del Pi.
En aquesta ocasió, però, no ballaran les figures originals dels segles XVIII i XIX, ja que actualment es troben en estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Aquest treball permetrà aprofundir en la seva història i datació, i es preveu que finalitzi en els propers mesos.
A la tarda es farà la Diada Castellera amb els Castellers de Barcelona, que enguany comptarà també amb la participació de tres colles convidades: Vilanova, Cornellà i Viladecans. Ja al vespre es representarà el Retaule de Sant Josep Oriol, una peça teatral que recrea episodis de la vida del conegut com a “doctor pa i aigua”.
Fotografia del Lleó de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
El diumenge 15 se celebrarà “Bestieses. Els convidats del Lleó i la Mulassa de Barcelona”. En aquesta edició, el Lleó convidarà l’Àliga d’Igualada, que rarament surt de la seva ciutat, mentre que la Mulassa rebrà el Bou de Gràcia, una bèstia estrenada recentment.
Aquell mateix dia també tindrà lloc, per primera vegada, una calçotada popular organitzada per veïns i entitats del barri. Els tiquets es podran adquirir prèviament a la botiga Mister Andreu, al carrer de la Palla. La jornada es tancarà amb l’espectacle sonor “El Miracle de Sant Josep Oriol”, del músic Michael John, una composició per a campanar i quartet de gralla que es podrà escoltar a la plaça del Pi. La proposta ha estat impulsada gràcies a una Beca Barcelona Crea 2025 de l’Ajuntament de Barcelona.
Dimarts 17 a les 20 h es projectarà a la Capella de la Sang del Pi el documental “Música Celestial”, dedicat a la figura del compositor Tomàs Milans i la seva relació amb Sant Josep Oriol.
Dijous 19, a la Casa dels Entremesos, el doctor Ramon Dilla oferirà la conferència “Les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort”, centrada en les celebracions que van tenir lloc fa 425 anys i que es consideren l’origen dels Gegants del Pi.
Divendres 20 a la tarda hi haurà la cercavila infantil amb la participació de les escoles del barri i de tots els infants que vulguin portar el seu gegantet, bèstia o capgròs. Tot seguit es farà una sessió de contacontes amb interpretació en llengua de signes catalana. A la nit tindran lloc l’Emmulassa’t!, un dels actes més festius del programa, i el Ball de Festa Major amb DJ Kylans.
Dissabte 21 se celebrarà la Passejada dels Oriols, els gegants de Ciutat Vella, que faran l’ofrena floral a Sant Josep Oriol mentre els veïns llancen monedes de xocolata. Aquestes monedes, elaborades especialment per a la festa, recorden la llegenda dels raves i les monedes del sant i porten gravada la imatge històrica del gegant del Pi. Enguany se’n produiran 12.000 unitats.
La jornada continuarà amb una ballada de l’Esbart Català de Dansaires, l’esbart degà de Catalunya. A la tarda hi haurà jocs infantils i els populars Atracaments d’en Perot lo Lladre, amb la incorporació de nous establiments participants.
Al vespre actuaran els Gegants de Tauste (Aragó), que participaran amb sis figures, entre les quals destaquen les dels reis Alfons XII i Maria Cristina d’Habsburg, peces del segle XIX que rarament surten de la seva localitat. La nit acabarà amb el Ball de Festa Major amb el grup Els Quatrevents.
Fotografia de la Mulassa de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Diumenge 22, vigília de Sant Josep Oriol, les Matinades amb gralles i tabals despertaran el barri. A partir de les deu del matí, la plaça de Sant Josep Oriol començarà a omplir-se amb la presència de gegants, bèsties, capgrossos i balls tradicionals arribats d’arreu de Catalunya.
Durant el matí també se celebrarà la Diada Falconera amb els Falcons de Barcelona. A les 11.30 h es faran diverses mostres de ball i, a les 12 h, sortirà la Cercavila de Festa Major. Hi participaran nombroses figures de Ciutat Vella i convidats destacats com el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, els Gegants d’Olivella, els del Poble Sec d’Igualada, els vells d’Amposta, el gegant adaptat l’Ocellaire de l’Eixample —el primer gegant barceloní portat amb cadira de rodes—, els Gegants de Tauste i els convidats d’honor: els Gegants històrics de Calella, acompanyats d’en Mastegamosques i els gegants infantils. També hi participarà per primera vegada a Barcelona el gegant més alt de Catalunya, en Romà de Manlleu, amb gairebé sis metres d’alçada.
Les festes culminaran dilluns 23 de març, diada de Sant Josep Oriol, amb el Toc Solemne de Campanes i l’Ofici de Festa Major a la Basílica del Pi. Durant l’acte es farà la ballada dels quatre Gegants del Pi amb música d’orgue i es cantarà l’Himne de Sant Josep Oriol, compost el 1909. La celebració acabarà amb la Tronada final, prevista a les 20 h des del campanar de la basílica.
Paral·lelament als actes al carrer, també s’organitzen activitats complementàries com La Ruta dels Atracaments, una gimcana familiar que convida a recórrer els comerços del barri tot buscant el personatge d’en Perot lo Lladre.
La festa és possible gràcies a la col·laboració de més de cinquanta comerços, associacions de veïns i entitats del barri, que treballen conjuntament amb els Gegants del Pi, el Districte de Ciutat Vella, la Basílica de Santa Maria del Pi i altres col·lectius del territori.
La programació completa es pot consultar al web www.gegantsdelpi.cat.
Cartell de les Festes de Sant Josep Oriol 2026. Dissenyat per Mireia Banchs i Gual.
Oberta la convocatòria de la 3a edició del Premi Joan Salvadó Sorolla (Premi Janó) de treballs de recerca sobre tradicions festives catalanes
Aquest premi, que porta el nom de Joan Salvadó Sorolla, president honorífic de l’Associació Mulassa de Tarragona, té com a objectiu fomentar l’interès per l’estudi i la investigació de la cultura popular entre els joves dels Països Catalans. En particular, el guardó vol impulsar treballs que aprofundeixin en els seguicis populars i en els diversos elements festius que en formen part, contribuint així a posar en valor el patrimoni cultural i associatiu del territori.
Poden optar al premi els treballs de recerca de batxillerat presentats durant el curs 2025-2026 en qualsevol centre d’ensenyament secundari dels Països Catalans. Els treballs han d’estar redactats en llengua catalana i han de tenir com a objecte d’estudi algun aspecte relacionat amb les nostres tradicions festives.
Les persones interessades a participar-hi han d’enviar un correu electrònic a premijoansalvadosorolla@gmail.com. El termini de presentació finalitzarà el 31 de maig de 2026. El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre a Tarragona.
Amb aquesta iniciativa, les entitats organitzadores volen continuar promovent la recerca i el coneixement sobre la cultura popular entre les noves generacions, reconeixent la tasca dels estudiants que decideixen dedicar els seus treballs acadèmics a estudiar i preservar les tradicions festives del país.
La cultura popular, protagonista a la Seu de Bestiari aquesta primavera
El cicle Conta Contes Bestial proposa tres sessions pensades per a diferents franges d’edat, amb històries vinculades a l’imaginari festiu i tradicional.
- La primera sessió tindrà lloc el 17 de març a les 17.30 h, amb El Xumet de Foc i un Pipí Gegant, narrat pel seu autor, Amadeu Carbó. L’activitat està recomanada per a infants d’1 a 5 anys.
- El 10 d’abril a les 17.30 h serà el torn de De gran vull ser… Diable!, a càrrec de Vivim del Cuentu, adreçat a infants de 5 a 7 anys.
- Finalment, el 8 de maig a les 17.30 h, també amb Vivim del Cuentu, es presentarà De gran vull ser… Gegantera!, recomanat per a nens i nenes de 5 a 7 anys.
Taller de música i dansa tradicionals amb Ivan Caro
La programació es completa amb el Taller de música i dansa tradicionals amb Ivan Caro, que se celebrarà el 18 de març a les 17.30 h. L’activitat està adreçada a infants de 8 a 11 anys.
Durant el taller, els participants descobriran instruments, cançons i danses catalanes i pirinenques en una sessió pràctica i participativa, pensada per fomentar el coneixement i la vivència directa de la música tradicional.
InscripcionsTotes les activitats es realitzaran a la Seu de Bestiari i tenen places limitades, per la qual cosa és necessari fer inscripció prèvia a través del formulari habilitat per l’organització.
- Enllaç del formulari del Taller de música i dansa tradicionals: https://forms.gle/iScqFkRRkhksCiNHA
- Enllaç formulari del Conta Contes Bestial: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScsZ54ey7a0tcmq_VMyPoN_eZvoj3tnIGBzkmQRJWrWkxz3ig/viewform
Amb aquesta programació, la Seu de Bestiari consolida la seva aposta per la divulgació i transmissió de la cultura popular entre els més joves, oferint propostes adaptades a diferents edats i formats.
Crida per participar a la Trobada de Bestiari de Thuïr 2026
La jornada combinarà tradició, cultura popular i germanor entre territoris, amb una programació que s’estendrà durant tota la tarda i vespre i culminarà amb una cercavila de foc i una ballada de lluïment a la plaça de l’Ajuntament.
Trobada de Thuïr 2025.
Programa de la jornada – Dissabte 18 de juliol- 15.00 h – Arribada de les bèsties
- 16.00 h – Trobada gegantera amb bèsties i tabals (sense foc)
- 18.00 h – Final de la trobada
- 19.00 h – Aperitiu
- 19.30 h – Sopar
- 21.30 h – Sortida dels gegants caminats
- 22.00 h – Cercavila del Bestiari amb pirotècnia
- 22.40/23.00 h – Ball de lluïment a la plaça de l’Ajuntament
- 23.30/00.00 h – Cloenda de la trobada
L’Oficina de Cultura i Animació de Thuïr obsequiarà les persones participants amb el sopar, en un ambient festiu que reforça els vincles culturals entre Catalunya i la Catalunya Nord.
Es busquen entitats participantsEs fa una crida per seleccionar quatre o cinc entitats federades que participin amb el seu element de bestiari de foc a la cercavila amb pirotècnia. A petició de l’organització, tindran preferència les entitats de la Catalunya Nord.
Què s’ofereix?- L’Agrupació assumirà les despeses de desplaçament de l’entitat seleccionada.
- Es facilitarà el material pirotècnic necessari per a l’acte.
- La Mairie de Thuïr oferirà sopar a les persones assistents.
- No hi haurà possibilitat de pernocta.
Les entitats interessades han d’enviar un correu electrònic a info@bestiari.cat abans del 28 de febrer de 2026 amb la informació següent:
- Breu escrit argumentant els motius pels quals es vol participar
- Fitxa de la figura o figures proposades (amb fotografia)
- Previsió del nombre de persones participants
- Pressupost del desplaçament (transport de la bèstia i/o autocar). La pirotècnia no s’ha d’incloure.
Una comissió tècnica vinculada a l’Agrupació valorarà les propostes rebudes i elevarà una proposta final als organitzadors. Es tindran en compte especialment les candidatures singulars, les de colles que celebrin aniversaris o aquelles que proposin el desplaçament de més d’una figura. En qualsevol cas, la decisió final correspondrà a l’organització de l’acte, atenent els seus objectius i pressupost.
Obligacions de les entitats seleccionadesLes entitats escollides hauran de:
- Confirmar el nombre definitiu de participants per a l’àpat
- Gestionar la comanda i recollida de la pirotècnia seguint les indicacions de l’Agrupació
- Aportar el rebut de la pòlissa de Responsabilitat Civil i els certificats CRE i RGCRE
Aquesta trobada representa una nova oportunitat per projectar el bestiari festiu més enllà del Principat i reforçar la presència de la cultura popular catalana al territori nord-català.
Trobada de Thuïr 2025.
Oberta la convocatòria de subvencions de cultura de la Diputació de Barcelona
- Extracte publicació Entitats BOPB 2026 [pdf]
- Bases Entitats CPT 2026: document en català [pdf]
- Projecte de la Sol·licitud CPT Entitats [pdf] (botó dret i desar el document)
- Pressupost del Projecte CPT Entitats [pdf] (botó dret i desar el document)
El Raval Infernal de Terrassa busca nova imatge en el seu 45è aniversari
El Raval Infernal és un dels moments més intensos i esperats de la Festa Major de Terrassa. El foc, les espurnes, la música i la participació popular converteixen el centre de la ciutat en un espai de celebració col·lectiva que any rere any reuneix centenars de persones. Ara, després de 45 edicions, es fa una crida oberta a creadors i creadores perquè aportin una nova imatge que sintetitzi l’essència de l’acte i el caràcter de les entitats organitzadores.
Fotografia del Drac de Terrassa de @dunafotografia.
El concurs està obert a qualsevol persona o col·lectiu, que pot presentar-se individualment o en parella. Es busca un disseny concís, identificable i fàcilment adaptable als diversos suports de comunicació: cartells, samarretes, xarxes socials o materials de marxandatge. L’estil és lliure, però el logotip haurà de poder reproduir-se correctament tant en color com en versió monocroma.
Les propostes s’hauran de presentar en format digital i hauran d’anar acompanyades d’una breu explicació justificativa del concepte. El termini de presentació finalitza el 28 de febrer de 2026 a les 23.59 h, i el veredicte es farà públic, com a màxim, el 29 de març de 2026, amb posterior presentació oficial a la ciutat.
El disseny guanyador rebrà un premi econòmic de 150 € i, a més, l’oportunitat de viure el Raval Infernal des d’un punt privilegiat: el balcó de l’Ajuntament, amb una persona acompanyant.
AQUÍ trobareu l’enllaç amb les bases completes del concurs, amb tota la informació detallada sobre requisits tècnics, criteris de selecció i condicions de participació.
La mitologia catalana s’exposa i itinera amb el Festival 42
La nostra tradició mitològica és un univers ple de criatures, herois i llegendes que formen part de la memòria col·lectiva del país. Tot i que sovint ha quedat a l’ombra d’altres imaginaris més internacionalitzats, com el nòrdic o el celta, la mitologia catalana conserva una riquesa narrativa extraordinària. Avui, aquest llegat esdevé font d’inspiració per a autors i autores de gènere fantàstic que revisiten els relats de transmissió oral d’arreu del territori català per crear noves històries i reinterpretar personatges ancestrals.
Il·lustracions de Laia Baldevey
L’exposició reuneix una selecció d’una quinzena de figures emblemàtiques del nostre folklore. Hi trobem personatges com Joan de l’Os, que connecta amb l’arquetip del superheroi americà; llegendes com la del Serpent, que ens recorden Bola de Drac; o símbols com les espases constel·lades, que ens remeten a tradicions cavalleresques d’arreu d’Europa, com les del Cicle Artúric. Aquest joc de miralls permet situar la mitologia catalana dins el mapa global de la narrativa fantàstica.
La mostra compta amb les il·lustracions de Laia Baldevey, comissària del projecte i reconeguda per la seva tasca de divulgació visual de l’imaginari mitològic català. Entre les seves obres destaca Mitologia dels Països Catalans i Mitologia de la muntanya de Montserrat.
Des de Bestiari hi col·laborem aportant material vinculat al bestiari català, posant en valor les figures festives que, encara avui, mantenen viu aquest univers simbòlic als carrers i places del país. Per a nosaltres, aquesta exposició és una oportunitat per reforçar el pont entre la cultura literària i la cultura popular, entre la llegenda i la festa.
Itinerància 2026La mostra iniciarà el seu recorregut per la xarxa de biblioteques de la ciutat:
- Biblioteca Joan Miró — del 14 de gener al 20 de març de 2026
- Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat — del 24 de març al 29 d’abril de 2026
- Biblioteca El Carmel – Juan Marsé — del 2 de maig al 10 de juliol de 2026
- Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda — del 15 de juliol a l’11 de setembre de 2026
- Biblioteca Montserrat Abelló — del 15 de setembre al 13 de novembre de 2026
- Biblioteca Collserola — del 13 de novembre de 2026 al 7 de gener de 2027
Amb aquesta itinerància, la mitologia catalana continuarà viatjant i trobant nous lectors i lectores, demostrant que les nostres llegendes no són només patrimoni del passat, sinó matèria viva per imaginar el futur.
El Grau de Castelló vibra amb la XVIII Trobada de Bestiari Domèstic
XVIII Trobada de Bestiari Domèstic. Imatges de Rafel Pérez i Sorlí.
La trobada va comptar amb la participació de diverses entitats convidades, com el Guerrer de Socarrats de Campanar (València), la Tortuga del Vendrell i el Gall, Gallines i Pollets d’Esparreguera, a més de l’entitat amfitriona, l’Haca Traca Almalafa de Castelló de la Plana.
Les condicions meteorològiques van marcar el desenvolupament de la jornada i van obligar a adaptar el programa previst. Algunes activitats es van traslladar a l’interior del Casal Jove, i la participació d’entitats es va veure reduïda. Tot i això, l’esperit festiu i la resposta del públic van permetre tirar endavant una celebració plena de vida.
XVIII Trobada de Bestiari Domèstic. Imatges de Rafel Pérez i Sorlí.
A partir de les 18.15 h, es va dur a terme la plantada del bestiari, amb les figures d’Esparreguera i de Castelló de la Plana, que van omplir l’espai de color i tradició. Paral·lelament, a l’interior del Casal Jove, van començar les activitats musicals, amb un recordatori de cançons en català i les actuacions dels grups Moshdown i Escuadrón de Medianoche, que van congregar un nombrós públic.
Seguidament, el ball de les integrants del grup Illes Columbretes va donar pas a la preparació de la representació teatral de la vida cantada de Sant Antoni, a càrrec de membres de Botafocs, així com al lliurament de les butlletes del tradicional sorteig del porquet.
XVIII Trobada de Bestiari Domèstic. Imatges de Rafel Pérez i Sorlí.
El ball del bestiari, amb músiques tant d’arrel com actuals, va fer moure totes les figures presents i va animar el públic assistent. Amb la participació dels dimonis i una mà innocent, es va extreure el número guanyador del sorteig, el 155, mentre es feia el lliurament de detalls de record a totes les entitats participants, amb la presència de la Tinent d’Alcalde del Grau.
A les 20.30 h es va iniciar la Diablera, amb la participació del bestiari i els dimonis, davant d’un públic expectant que, finalment, va poder gaudir de l’acte sense que la pluja fes aparició. El recorregut va finalitzar a la plaça Verge del Carme, amb una encesa conjunta del bestiari i la foguera, culminada amb un remat pirotècnic que va posar punt final als actes.
La jornada es va cloure amb un sopar de germanor, mentre el veïnat omplia els carrers dels voltants amb les tradicionals torrades populars. Amb la satisfacció d’haver compartit una nova edició de la trobada, les entitats es van acomiadar amb el desig de retrobar-se ben aviat arreu de les comarques.
XVIII Trobada de Bestiari Domèstic. Imatges de Rafel Pérez i Sorlí.
Cultura popular, inclusió i festa: el bestiari infantil de la territorial celebra Santa Eulàlia a Barcelona
El programa és fruit del treball conjunt de les colles de bestiari infantil de la ciutat, i posa l’accent en la transmissió de la cultura popular a les noves generacions, fomentant la participació activa dels infants i apropant el patrimoni festiu a nous públics.
La primera activitat serà l’exposició de Bèsties infantils des de la balconada del Born Centre de Cultura i Memòria, que del 31 de gener al 13 de febrer de 2026 acollirà la imatgeria festiva infantil de Barcelona. Per fer la proposta més accessible, els tòtems informatius de les bèsties estaran adaptats en braille i en català. A més, també es podrà visitar l’exposició Glossari bestial, una mostra per aprendre a dir paraules de la nostra cultura popular en llengua de signes catalana, reforçant el compromís amb l’accessibilitat cultural i el dret de tothom a gaudir de la festa.
Una de les activitats més esperades pels infants és la Jornada lúdico-bestial, que tindrà lloc el dissabte 31 de gener a la plaça Comercial. De les 11 h a les 14 h, les colles de bestiari infantil oferiran un ampli ventall de tallers i propostes participatives, com ara crea el teu drac xinès, en taller Enlaira’t amb els Falcons, creació de xapes, taller de tabal, pintacares, un taller d’estels i jocs tradicionals amb la Federació Catalana de Jocs Esports i Deports Tradicionals. D’11.30 h a 12.30 h, comptarem amb un taller de danses tradicionals de la mà d’Ivan Caro. A les 13 h, les colles i les seves bèsties sortiran en cercavila pels carrers del Born, omplint el barri de música, festa i cultura popular.
El correfoc infantil posarà el punt final a les activitats d’enguany i tindrà lloc el dissabte 14 de febrer a les 18.30 h, amb un recorregut que començarà a la plaça de Sant Miquel i passarà per la plaça de Sant Jaume, el carrer Ferran, la Rambla i la plaça Reial.
Bestiari ja compta amb una nova seu a Sant Vicenç dels Horts i dona inici a la celebració dels seus 30 anys
La Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ha inaugurat la nova seu aquest diumenge 25 de novembre al matí a Sant Vicenç dels Horts, en un acte emmarcat en els actes de la Festa Major de Sant Vicenç dels Horts i de la Mostra Comercial i Agrícola del municipi.
La nova seu esdevé un espai de referència al servei de les més de 300 colles federades arreu dels territoris de parla catalana i permet ampliar i reforçar els serveis que Bestiari posa a disposició del sector. L’equipament incorpora un punt d’atenció directe, pensat per donar resposta de manera més propera, eficient i especialitzada a les necessitats de les entitats.
La jornada s’ha iniciat amb la recepció d’autoritats a la Casa de la Vila, encapçalada per l’Il·lm. Sr. Miguel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts; la Sra. Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; la Sra. Candela López, Vicepresidenta tercera de la Diputació de Barcelona; i el Sr. Jordi Gil, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Finalitzats els parlaments, la comitiva institucional s’ha traslladat fins a la nova seu social, acompanyada pel Drac de l’Agrupació del Bestiari, amb la participació de la Colla de Diables Àngels Diabòlics i la Colla de Geganters i Grallers de Sant Vicenç dels Horts, en un recorregut festiu pel centre del municipi. Davant la seu, els esperava el Mamut i els Castellers Carallots de Sant Vicenç dels Horts han alçat un pilar com a salutació institucional.
Durant l’acte inaugural, el president de Bestiari, Mateu Tres, ha destacat que
«La nova seu és una eina clau per culminar el procés de professionalització de la Federació. Ens permet ser més a prop de les colles, donar un suport més complet i consolidar Bestiari com un espai útil, viu i al servei del sector».
L’espai disposa de sales polivalents destinades a la formació i la divulgació, concebudes per acollir tallers immersius d’imatgeria festiva adreçats a escoles, joves i col·lectius diversos, reforçant el paper educatiu i social de la cultura popular. A més, la nova seu compta amb un media lab equipat amb impressores 3D i talladora làser, que permetrà ampliar els serveis tècnics i d’innovació adreçats a les colles i així fomentar la la recerca, la creativitat i l’ús de noves tecnologies aplicades a la cultura popular.
«Volem que aquesta seu sigui també un espai d’innovació, on la tradició dialogui amb la tecnologia, la sostenibilitat i la inclusió, i on es puguin desenvolupar projectes presents i futurs de la Federació», ha afegit el president.
La inauguració de la nova seu dona també el tret de sortida a la celebració dels 30 anys de la Federació, una efemèride que reforça tres línies de treball prioritàries: la professionalització del sector, l’impuls de projectes vinculats a la innovació, la sostenibilitat i la inclusió, i l’obertura de la cultura popular a la ciutadania en l’àmbit educatiu.
Durant l’acte, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carol Durán, ha posat en valor el paper de Bestiari dins el teixit associatiu i cultural del país:
«Felicito Bestiari pels seus 30 anys i per la inauguració d’aquesta nova seu, i vull agrair el suport de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, que ha fet possible aquest projecte.
Bestiari exemplifica una mirada de futur que innova amb noves tecnologies sense perdre l’arrel tradicional, fent la cultura popular més accessible, actual i connectada amb nous públics.
L’obertura de la seu a la ciutadania és fonamental per fomentar una participació cultural àmplia i diversa: no podem estimar allò que no coneixem, i per això aquesta tasca és tan important.»
La ubicació de la nova seu al Baix Llobregat suposa un pas endavant en la descentralització territorial de l’activitat de la Federació i l’apropa als principals centres de decisió del país. En aquest sentit, el president de Bestiari ha volgut expressar un agraïment al consistori de Sant Vicenç dels Horts, a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya pel suport rebut, així com la bona acollida per part de les entitats del municipi.
La nova seu obrirà al públic i a totes les entitats a partir del 26 de gener de 2026, en horari de matí i tarda, consolidant-se com un nou pol d’activitat, servei i projecció de la cultura popular catalana.
Bestiari inaugura nova seu a Sant Vicenç dels Horts i dona inici a la celebració dels seus 30 anys
L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya inaugurarà el diumenge 25 de novembre de 2026 al matí la seva nova seu social a Sant Vicenç dels Horts, en el marc de la Festa Major del municipi. L’acte comptarà amb la presència de representants institucionals i del teixit associatiu, i suposa un pas estratègic en l’evolució de l’entitat.
La nova seu es concep com un espai de referència al servei de les més de 320 colles federades, amb l’objectiu d’ampliar i millorar els serveis que Bestiari posa a disposició del sector. El nou equipament permetrà oferir atenció directa i personalitzada, reforçant la proximitat amb les entitats i responent de manera més eficient a les seves necessitats.
L’equipament incorpora espais polivalents destinats a la formació i a la divulgació, especialment pensats per desenvolupar tallers immersius d’imatgeria festiva adreçats a escoles, joves i col·lectius diversos, reforçant el vincle entre cultura popular i educació.
A més, la nova seu disposa d’un media lab equipat amb impressores 3D i talladora làser, que permetrà ampliar els serveis tècnics i d’innovació que s’ofereixen a les colles, fomentant la recerca, la creativitat i l’ús de noves tecnologies aplicades a la cultura popular.
La inauguració de la nova seu dona el tret de sortida a la celebració dels 30 anys de Bestiari, una efemèride que posa en valor la trajectòria de la Federació i reforça tres línies de treball prioritàries:
- la consolidació del procés de professionalització
- l’impuls de projectes vinculats a la innovació, la tecnologia, la inclusió i la sostenibilitat
- i l’obertura de Bestiari com a espai de referència per a la ciutadania, les escoles i els col·lectius socials.
La ubicació de la nova seu al Baix Llobregat suposa també un pas endavant en la descentralització de l’activitat de la Federació i l’apropa als principals centres de decisió del país.
La nova seu obrirà al públic i a totes les entitats a partir del 26 de gener de 2026, en horari de matí i tarda, consolidant-se com un nou pol d’activitat, servei i projecció de la cultura popular catalana.
El Bou de Riudoms, fruit de quatre anys de treball i estima
La presentació del Bou serà especialment rellevant perquè anirà acompanyada d’una sortida extraordinària del seguici festiu riudomenc al complet, una efemèride única i poc habitual que converteix la jornada en un fet històric per al poble.
Cartell de l’acte de presentació del Bou de Riudoms.
El Bou sorgeix d’una iniciativa nascuda al poble de Riudoms, impulsada per un col·lectiu jove i fort amb la voluntat clara de deixar petjada en la cultura local. La seva idea sempre ha estat fer-ho des dels propis ideals: viure la festa tenint en compte la tradició i tot el que aquesta comporta, amb respecte pel protocol, la recuperació de la història i la conservació d’un patrimoni profundament nostrat que, massa sovint, no es cuida com cal. Amb aquests principis clars, van començar a treballar, investigant, descobrint i donant forma a un projecte que beu del passat per projectar-se cap al futur.
El projecte ha estat fruit d’un procés de quatre anys de treball en què s’ha dut a terme una recerca històrica rigorosa i un estudi exhaustiu que ha anat molt més enllà de la creació de la figura: s’han definit la vestimenta, els accessoris, la formació i el protocol, cuidant cada detall perquè l’element s’integrés amb coherència dins el seguici. Paral·lelament, l’associació ha assumit tot el procés de producció i execució, així com l’esforç econòmic necessari per fer-lo possible, culminant en un projecte col·lectiu que desperta una gran expectació entre veïns i participants.
Els tabals que acompanyaran el Bou de Riudoms.
El Bou de Riudoms ha estat construït per Roger Nogués i Llop. La figura està elaborada en fibra de vidre i polièster, amb una estructura de ferro, mentre que els punts de foc han estat fabricats en acer inoxidable. L’acabat es completa amb pintura a l’oli i una vestimenta confeccionada amb roba de vellut i brucat. El Bou presenta unes dimensions de 116 cm d’amplada, 221 cm d’alçada i 332 cm de llargada, i és portat per un total de 2 portadors, tot i que en plantilla hi ha 18 portadors. Disposa de 30 punts de foc: sis de fixos —quatre al morro i un a cada banya— i, de manera excepcional, 24 punts addicionals a l’espatlla.
L’acte comptarà també amb la participació d’elements convidats d’altres poblacions, que exerciran de padrins del nou Bou: la Víbria de Tarragona i l’Esparver de Falset.
És nostre el deure de documentar, recuperar, i protocolizar entremesos com aquest, tot defensant un llegat històric immens que cal respectar, cuidar i conservar. Durant aquests 4 anys de camí, ho hem complert tot al peu de la lletra, perquè ens ho mereixem, perquè Riudoms s’ho mereix! – @bouderiudoms a Instagram
La benvinguda oficial al Bou tindrà lloc el dissabte 24 de gener a les 12 del migdia, a la plaça, en un acte pensat per a tots els públics. Música, confeti, una intensa aigua-barreig d’emocions i diverses sorpreses ompliran l’espai per celebrar l’arribada d’aquest nou entremès, que ja forma part del patrimoni viu de Riudoms.
Amb aquesta presentació, Riudoms reafirma el seu compromís amb la cultura popular, la memòria col·lectiva i la construcció d’un seguici festiu sòlid, arrelat i amb vocació de futur.
L’Àliga de Sant Julià celebra una dècada dins el bestiari popular
L’Àliga de Sant Julià de Vilafranca celebra enguany una dècada com a figura pròpia de l’Associació de Veïns del barri de Sant Julià. Per commemorar aquest aniversari, els seus 14 portadors han presentat un nou vestuari tradicional format per espardenyes de veta, pantalons sota el genoll, faixa i camisa, reforçant així la imatge solemne i arrelada de la figura.
A més, el projecte al voltant de l’àliga continua creixent. Durant aquest any s’incrementarà el nombre d’aliguetes del barri gràcies a la col·laboració de la Fundació Pinnae, fet que permetrà ampliar encara més la participació veïnal i el treball comunitari.
L’Àliga de Sant Julià de Vilafranca a la Fira del Gall 2025.
L’origen de l’actual àliga es remunta a l’any 2002, quan l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va encarregar a l’escultora vilafranquina Dolors Sans la creació d’una nova peça per substituir l’àliga de 1926, que es trobava molt deteriorada i tenia un pes excessiu. L’artista va concebre una figura amb les ales obertes, inspirada en les proporcions i la posició de l’àliga antiga, que originalment també es representava en aquesta actitud. La proposta va ser aprovada i l’àliga es va estrenar per la Festa Major de 2003, participant-hi 8 anys, fins el 2010.
Amb la creació posterior del Consell de la Festa Major, es va decidir retirar aquesta àliga del seguici festiu, i la peça va romandre guardada en un magatzem durant quatre anys. Finalment, l’Associació de Veïns del barri de Sant Julià va sol·licitar-ne la cessió per convertir-la en l’àliga del barri, formalitzant-se un conveni amb l’Ajuntament. Des d’aleshores, la figura és coneguda com l’Àliga de Sant Julià de Vilafranca.
Actualment, l’àliga participa de manera destacada en la festa del barri, exerceix d’amfitriona a la Fira del Gall i també realitza sortides a altres poblacions. Amb el pas dels anys, s’ha consolidat com un símbol identitari del barri, generant una intensa activitat social al seu voltant i comptant amb un grup estable de 14 portadors.
Els 14 portadors de l’Àliga de Sant Julià de Vilafranca.
L’any 2017 es va incorporar una nova figura, l’aligueta Tramuntana, pensada perquè infants del barri poguessin formar part del projecte. Aquesta iniciativa va permetre ampliar els espais de convivència, aprenentatge i socialització al voltant de la imatgeria popular. De cara a aquest 2026, la Tramuntana estarà acompanyada d’una nova aligueta, fruit d’un projecte d’integració social adreçat als nous veïns del barri. El projecte es desenvolupa amb el suport de la Fundació Pinnae, dins el programa Impuls pel territori, i compta amb la implicació directa de la comunitat educativa de l’Escola Baltà Elias, incloent famílies i mestres.
L’aligueta Tramuntana durant la Fira del Gall 2025.
Tant l’Àliga de Sant Julià com l’aligueta Tramuntana —i les que s’hi afegiran en el futur— són un clar exemple de com la cultura popular pot esdevenir una eina de cohesió, integració i dinamització social, reforçant els vincles veïnals i el sentiment de pertinença al barri a través de la imatgeria festiva.
Sant Antoni del Porquet i la XVIII Trobada de Bestiari Domèstic a El Grau de Castelló
L’esdeveniment està organitzat per Botafocs, amb la participació de diverses entitats i col·lectius culturals.
Cartell de Sant Antoni del Porquet i la XVIII Trobada de Bestiari Domèstic a El Grau de Castelló
La jornada començarà a les 17.00 h amb la Plantada de Bestiari Domèstic a la plaça del Casal Jove, que s’allargarà fins a les 18.00 h. Hi participaran figures arribades d’arreu del territori: el Guerrer de Moixent (València), la Tortuga del Vendrell, el Gall i les Gallines d’Esparreguera i l’Haca Traca Almalafa de Castelló, oferint al públic l’oportunitat de veure de prop aquestes bèsties festives.
De 18.00 h a 19.00 h, la plaça s’omplirà de ritme amb les actuacions musicals, que inclouran un remember de cançons en valencià a càrrec de Vicent, així com els concerts del grup Moshdown i Escuadrón de Medianoche.
A les 19.00 h tindrà lloc la representació cantada de la “Vida i miracles de Sant Antoni”, amb guió adaptat i interpretada per Botafocs, també a la plaça del Casal Jove. Tot seguit, a les 19.15 h, les entitats participants oferiran els seus balls de lluïment del bestiari, mostrant la força simbòlica i escènica de cada figura.
La programació continuarà a les 19.30 h amb el lliurament de records, els balls del grup Illes Columbretes i el tradicional sorteig del Porquet de Sant Antoni, que comptarà amb la corresponent certificació sanitària.
El foc prendrà el protagonisme a les 20.00 h amb La Diablera (Correfoc), amb el bestiari i els dimonis de Botafocs. El recorregut passarà per l’avinguda del Port, Almirall Cervera, Monturiol, Churruca, Analejas, passeig de Sant Elcano i acabarà a la plaça Verge del Carme.
Paral·lelament, a les 20.15 h, es durà a terme la benedicció dels animalets i el repartiment de rollets al pati de l’església de Sant Pere, una activitat organitzada pel Grup Scout Sant Pere.
La jornada culminarà a les 21.00 h amb el final del correfoc, l’encesa de la foguera i un remat pirotècnic a la plaça Verge del Carme, posant el punt final a una celebració que combina devoció, festa i cultura popular
Programa d’actes de la jornada
Si voleu participar a Botafocs, podeu consultar tota la informació a la web: botafocs.org
L’Agrupació del Bestiari encarrega una consultoria per a la sostenibilitat cultural
En el proper trimestre, la Junta de l’Agrupació del Bestiari presentarà en assemblea a les entitats federades els resultats d’una consultoria que s’ha dut a terme al llarg de l’any 2025. Es tracta d’un estudi sobre la sostenibilitat cultural de la federació i del món del bestiari festiu realitzat amb la finalitat de definir un conjunt d’estratègies per a plantejar la dimensió ambiental, d’equitat i d’accessibilitat de la imatgeria festiva i el bestiari festiu. El projecte s’ha dut a terme amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Des de la Junta de Govern es vol agrair la implicació de les persones vinculades directament a l’organització (junta directiva, personal laboral i col·laboradors), així com la participació de les entitats federades i les persones externes que també hi han col·laborat.
Aquest estudi complementa la consultoria estratègica duta a terme durant l’exercici 2022, la consultoria de comunicació duta a terme durant l’exercici 2023 i la consultoria d’internacionalització duta a terme durant l’exercici 2024. Aquests estudis esdevenen la base per a consolidar un model de funcionament i de presència a nivell intern (entitats) i a nivell extern (societat, institucions i persones).
2025: continuem fent créixer el bestiari!
Voleu saber quines bèsties han nascut aquest 2025? Descobrim-ho plegats!
Mulassa de VerdúEl passat 26 d’abril es va estrenar la nova Mulassa de Verdú, a l’Urgell (Lleida). El disseny i construcció de la figura ha anat a càrrec de Jordi Arnau. Aquest artista ha aconseguit capturar l’essència de Verdú en aquesta nova Mulassa, un símbol que representa la força, la història i la cultura del poble, pensant en què representi l’esperit de les mules que assistien any rere any a la Fira de Verdú.
Per què una Mulassa a Verdú? A Verdú, durant gairebé 600 anys, s’hi va celebrar la Fira d’Animals de Peu Rodó més gran de Catalunya i una de les més importants d’Espanya. Tot va començar el 1378 quan el rei Pere III el Cerimoniós va concedir el privilegi per a la seva celebració. Des del principi, la Fira es va especialitzar en la comercialització d’animals de peu rodó (cavalls, mules i rucs), ja que eren elements imprescindibles per treballar al camp, per desplaçar-se i per transportar mercaderies. Tothom d’una manera o una altra necessitava un animal de peu rodó. Durant segles, la fira va ser el motor econòmic i social de Verdú, atraient comerciants d’arreu i fomentant el desenvolupament de la vila en tots els àmbits. L’avenç tecnològic i la mecanització del camp, a partir dels anys 60 del segle passat, van portar al declivi de la fira, fins a desaparèixer definitivament el 1975. Cinquanta anys després de la celebració de l’última Fira, des de l’associació Xercavins s’ha decidit crear aquest animal folklòric. Amb la Mulassa es vol retre homenatge i donar a conèixer la que durant 600 anys va ser la Fira més important del Principat, referent a la comercialització d’animals de peu rodó.
Està feta de fibra de vidre i pesa 61 Kg. Té una llargada de 314 cm, una amplada de 88 cm i una alçada de 278 cm. Un total de 2 persones, porten i arrosseguin alhora la Mulassa.
Lo Groguet de Tàrrega
El passat 5 d’abril es va estrenar Lo Groguet, una nova figura del bestiari festiu de Tàrrega. La seva aparició s’emmarca dins la celebració de la Festa de la Primavera, coincidint també amb l’acte en què Guixanet va ser reconeguda com a nou Consolat del Bestiari Festiu de Catalunya. Aquesta nova bèstia ha estat apadrinada per l’Associació Guixanet, i es tracta d’una bèstia amb forma d’ànec.
Inspirat en un ànec de goma, es tracta d’una iniciativa d’un grup format per set adolescents de 12 a 16 anys amants de la cultura popular i està dirigida al públic infantil de la ciutat. Els promotors han optat per una figura graciosa i senzilla de construir, atès l’escàs pressupost de que disposaven. Té un pes de 40 kgs. i porta rodes per moure’s. Té una alçada de 260cm i una llargada de 220cm.
La bèstia ha estat apadrinada per l’Associació Guixanet i ha comptat amb la col·laboració personal de Miquel Setó, Jordi Erustes a la pintura i Maria Navarro, i el patronicini de diversos negocis de la població. Del vestuari se n’han encarregat la Lourdes Marti i la Regina Pons.
Bou de Mar de Badalona
Badalona va estrenar el passat 12 d’abril El Bou de Badalona, també conegut com a Bou del Mar, en el marc de la 25a Festa Medieval de Badalona Aquesta nova figura neix amb una forta connexió amb la tradició marinera de la ciutat. Aquest sobrenom ret homenatge a una època no tan llunyana en què bous i mules ajudaven a arrossegar embarcacions fins a la sorra, una imatge habitual a les platges del litoral badaloní i de molts altres punts de la costa catalana. A més, el mot “bou” també fa referència a una tècnica de pesca tradicional, tan arrelada que va donar nom a un tipus concret d’embarcació: les conegudes “barques de bou”, molt presents a la costa de la província de Barcelona.
Aquest nou entremès adopta diferents formes segons l’ocasió. En festes assenyalades, com Corpus o altres dies de precepte, llueix ornaments florals a les banyes, el coll i fins i tot la cua. Aquest guarniment varia en funció de cada esdeveniment, amb colors i formes que s’adapten a cada moment del calendari festiu.
La figura ha estat creada pel solsoní Pau Reig, un artista destacat en el món del bestiari festiu. Entre les seves creacions hi ha figures tan destacades com l’Ovella de Castellví, la Somera de Reus o el Lleó de Gironella, totes elles plenament integrades dins l’imaginari festiu català. El Bou de Mar està fet de ffibra de vidre i pesa 45 quilos.
Drac Flameta de Cunit
Cunit ha incorporat tres noves figures al seu patrimoni festiu: els gegantons Terra i Aire, i el drac infantil Flameta, totes creacions de l’escultora Dolors Sans. La presentació es va fer el 30 de maig en una cercavila amb la participació de colles d’altres municipis.
Quan faig un drac sempre busco les diagonals, les formes forçades i expressives i calculo que sigui atractiu des de qualsevol punt de vista, de darrera de davant o des d’un balcó. El que m’interessa sempre és tenir en compte el perfil, jugant amb el buit i el ple per crear efectes dramàtics. Les ombres creades pel perfil d’una bèstia amb el foc li donen un aire màgic – Dolors Sans
Flameta, representa la descendència del bestiari festiu de Cunit. Aquesta nova criatura combina elements dels dos dracs grans actuals que disposa el municipi: el Drac de Cunit (construït el 1985 pel taller Ventura i Hosta) i la Draga (obra també de Dolors Sans, del 2008). La Flameta és la filla del Drac i la Draga, i per això reuneix parts dels dos dracs: disposa de tres caps, on dos són els caps del Drac de Cunit i el cap central és el cap de la Draga. Les ales i la cua són de la Draga i per això té les ales de colors com la seva mare; el cos és del drac de Cunit.
Recupera l’article AQUÍ.
Víbria de Sant Joan
Dissabte 14 de juny de 2025, al barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, el foc va tornar a dansar amb ales noves. El naixement d’una nova bèstia: la Víbria de Sant Joan, criatura mítica que ve a fer arrels entre la pedra i la pólvora, la memòria i la festa.
L’entremès està conformat per la figura de la Víbria, quatre diablots i tres tabals tradicionals. La Víbria, encarna la femella del drac i és una de les representacions més tradicionals de la imatgeria popular catalana, amb antecedents documentats des del segle XIV.
Es tracta d’una criatura híbrida i simbòlica que es caracteritza per tenir bec d’ocell, pits humans femenins, ales de ratpenat, cos de rèptil i potes d’aus rapinyaires. Aquesta peça ha estat realitzada en fibra de vidre per l’imatger i veí del barri, l’Arnau Codina, amb un pes de 50 quilos, i està dotada de quatre punts de foc: tres a la boca i un a la cua.
El nom de la Víbria, que prové del llatí vīper-vīperus, que vol dir escurçó, remet directament a la figura de la serp, símbol tradicional en l’heràldica del pecat capital de l’Enveja, sovint representat també com una serp. Aquesta relació simbòlica es fa encara més significativa si tenim en compte que la torre més emblemàtica del barri de Sant Joan rep el nom d’Enveja, establint així un vincle profund entre la bèstia, el territori i el seu imaginari col·lectiu.
Recupera l’article AQUÍ.
Draca de Mataró
El passat 6 de juliol de 2025 es va fer la presetnació de la Draca de Mataró, una nova figura festiva de foc que va arribar a la ciutat de Mataró, en el marc de la Festa Popular dels Molins 2025. El Godrac feia més de 16 anys que caminava sol, i va rebre una sorpresa més que grossa: la seva mare, la Draca, va tornar dels inferns per fer-li companyia! El bateig es va fer l’endemà, el 5 de juliol, de la mà dels seu padrí, la colla del Mamut de Viladecans.
La Draca és un projecte de la Colla del Godrac per fer una figura de dimensions més grans que l’anterior. Arriba per mantenir l’essència del seu fill: també és un gos-drac (Drac-Ca) que llença foc i aigua.
Té cap i cua de gossa, i escates, ales i pits de dragona. Té uns colors vius, però amb tonalitats fosques i verdoses, que recorden molt als del Godrac. Té 13 punts de foc, repartits per tot el cos i també incorpora elements nous, com el fet que és una figura femella, amb tocs que representen la joventut (element clau i representatiu de la colla) i també amb trets identificatius de la ciutat i de l’entorn, com la posidònia que duu a la pota o els escuts del seu collaret.
Basilisc Petit de Mataró
El passat 20 de juliol, durant l’Encesa, es va presentar el Basilisc Petit. Mataró va incorporar aquesta nova figura de foc infantil durant Les Santes 2025, convertint-la en el tercer element de foc per als més petits i el quart del Ball de Diables de la ciutat.
El cap del drac simbolitza el Basilisc en la seva etapa juvenil i, per aquest motiu, no presenta trets de gall, sinó d’un pollet, en referència al seu origen abans de créixer. Conserva, però, la disposició característica de les plomes al cap, que evoca la imatge del Basilisc adult. El coll és prim i allargat, i les ales, tot i estar desplegades, són petites, pròpies d’una criatura jove. La cua també és més curta, però manté l’essència del moviment del drac gran. Es tracta d’una peça pensada especialment per a infants i joves d’entre 8 i 14 anys.
Imatge de Dolors Sans, creadora de la nova bèstia.
The Worker Becomes Queen
El passat 26 de setembre, en el marc de les Festes de La Mercè 2025 durant l’anual Passejada de Bèsties, es va estrenar el projecte artístic internacional “The Worker Becomes Queen”. Aquest combina escultura monumental, música original i dansa comunitària per explicar una història de treball, transformació i orgull col·lectiu. La iniciativa, comissionada per a La Mercè 2025, és fruit de la col·laboració entre Global Grooves (Greater Manchester) i l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Les protagonistes: dues abelles:
- La Reina Abella: una geganta imponent inspirada en les Carnival Queens, les Cotton Queens i la tradició catalana dels gegants. No és reialesa per naixement, sinó un símbol de la força col·lectiva i l’orgull cultural. El seu vestit es confecciona mitjançant un programa tèxtil comunitari amb teles i brodats de diverses comunitats globals de Manchester, unint el passat industrial de la ciutat amb identitats culturals vives.
- L’Abella Obrera: una escultura cinètica de quatre metres feta amb peces de bicicleta reutilitzades, engranatges i metall reciclat. Es mou per la força humana, evidenciant l’energia física darrere de cada moviment. Els detalls tèxtils, amb sedes pintades a mà encapsulades en resina, la connecten visualment amb la Reina i evoquen la memòria de la indústria cotonera.
Totes dues són femenines, un homenatge a les abelles reals de la natura: treballadores, creadores i líders del rusc. I ambdues estan animades per artistes disfressats, música processional en directe i una coreografia intercultural.
Recupera l’article AQUÍ.
Morgana
“Quan la lluna desperta i el silenci tremola, una ombra recorre la nit. Ningú n’ha vist el rostre veritable, però diuen que les seves mans cremen com brases i que el seu riure s’enfonsa fins als ossos. No la miris als ulls… o potser mai en tornaràs. T’atreveixes a descobrir la bèstia que espera entre les tenebres?”
El Raval de Montserrat va ser l’escenari, el passat 20 de setembre de 2025, d’un moment històric per a la cultura popular terrassenca: la presentació oficial de la Morgana, la nova bèstia de foc dels Diables de Sant Pere Nord.
La Morgana no és només una nova figura dins del bestiari; és una presència que imposa respecte des del primer moment. Es tracta d’un ésser d’una corpulència que intimida, amb cabells llargs, mirada penetrant i grans urpes de depredador en lloc de mans. Construïda pel Taller Dimoni en fibra de vidre, combina resistència i lleugeresa, permetent moviments fluids i espectaculars durant les actuacions. Pesa 54 kg i compta amb 12 punts de foc, cosa que li atorga una gran potència visual i pirotècnica. Cada detall ha estat treballat amb cura per dotar-la d’una personalitat pròpia, a mig camí entre la criatura mítica i l’ésser temible que sembla emergir de les ombres.
Recupera l’article AQUÍ.
L’Agrupació del Bestiari impulsa la campanya ‘Argot bestial!’ per a la difusió de mots en català
En col·laboració amb el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bestiari ha impulsat el projecte “Argot bestial!”.
Amb aquesta iniciativa, s’han produït bosses de roba (totebag) que contenen un mot propi del món de la imatgeria festiva, juntament amb la seva transcripció fonètica, una descripció i una il·lustració amb la representació del signe en llengua de signes catalana (LSC).
Ha estat distribuït en diferents punts d’arreu del territori, incloent centres cívics, centres de lleure, escoles i associacions.