Notícies Bestiari
Terrassa celebrarà els 45 anys del Drac amb el repte “Un drac per tots els barris”
Nascut l’any 1981, el Drac de Terrassa s’ha consolidat com una de les figures més representatives i estimades del folklore local. Durant dècades ha estat present en festes majors, correfocs, cercaviles i celebracions populars, convertint-se en un símbol molt arrelat a la memòria col·lectiva de diverses generacions de terrassencs.
Per celebrar aquesta efemèride, la colla ha preparat un repte singular: durant tota la jornada, el Drac recorrerà Terrassa fent petites actuacions i balls simbòlics als diferents barris, en una ruta simultània i coordinada que connectarà la ciutat sencera. A més, també hi haurà espais per fer fotografies i trobada amb la ciutadania.
L’objectiu del repte és portar el Drac de Terrassa a tots els barris de la ciutat durant un sol dia, apropant la cultura popular i el patrimoni festiu terrassenc a tota la ciutadania – Grup del Drac de Terrassa
La iniciativa vol reforçar el vincle entre la cultura popular i els barris, especialment en aquells espais on habitualment no arriba tanta activitat festiva. A més de celebrar els 45 anys del Drac, el projecte també busca fomentar la participació ciutadana, donar visibilitat als espais comunitaris i reivindicar el Drac com una peça fonamental del patrimoni cultural terrassenc.
La jornada començarà a les 9 del matí amb les dues rutes repartides per diferents sectors de la ciutat. El Drac visitarà places, centres cívics, carrers i espais emblemàtics dels barris, connectant Terrassa d’una punta a l’altra. Després d’una aturada per dinar a la Maurina, el recorregut continuarà fins al vespre. El punt culminant arribarà a les 20.00 h al Raval de Montserrat, on confluiran els dos itineraris. Allà es produirà una de les imatges més simbòliques de la jornada: el retrobament del Drac Vell, que enguany celebra 45 anys, i el Drac Nou, que en celebra 35. Totes dues figures pujaran conjuntament a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Terrassa, tancant així una celebració carregada de simbolisme.
És una celebració de ciutat. Un homenatge als barris. Una manera de compartir cultura popular amb tothom. Perquè la cultura popular només té sentit si és compartida – Grup del Drac de Terrassa
L’Obra del Cançoner Popular de Joan Amades al Baix Llobregat
El proper 20 de maig, a les 19.00 h, la Seu de Bestiari acollirà la xerrada amb música en directe L’Obra del Cançoner Popular de Joan Amades al Baix Llobregat, una proposta per acostar-nos al patrimoni musical i oral del nostre territori.
L’activitat anirà a càrrec de Pau Vinyoles (@pauvinyoles) i Esther Santos (@esther.saga), vinculats a la música d’arrel, la glosa i la recuperació de la cançó tradicional. Els dos formen part de La Cantera, un col·lectiu relacionat amb la transmissió i actualització de la cultura popular i la cançó de tradició oral. Tots dos han participat en activitats al voltant de l’Obra del Cançoner Popular i de les cançons recollides a Esplugues.
A través d’una sessió divulgativa i amb música en viu, descobrirem el llegat de Joan Amades i Joan Tomàs i la importància de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un projecte cabdal per documentar, preservar i transmetre cançons, tonades i formes d’expressió popular que formen part de la nostra memòria.
L’acte tindrà lloc a la Seu de Bestiari, al carrer Nou, 27 de Sant Vicenç dels Horts.
Guixanet presenta “Lo Pedrafoc”, una nova figura per al patrimoni festiu targarí
La nova figura és el resultat d’un projecte treballat durant anys pel grup de joves de Guixanet, molts dels quals van iniciar-se de petits als Targalets. Amb el pas del temps, el col·lectiu ha anat creixent i consolidant noves iniciatives vinculades al món del foc i la cultura popular. Després de la incorporació del timbal i de la Targafera, el grup culmina ara un dels seus objectius més esperats: tenir un drac propi.
“Lo Pedrafoc” recupera part de la memòria festiva i patrimonial de la ciutat de Tàrrega, inspirant-se en un antic drac documentat des de l’any 1610. La nova bèstia incorpora també elements arquitectònics i escultòrics del patrimoni local. La figura destaca pels seus dos caps, un d’ells amb un colom a la boca, un detall que ret homenatge al drac històric de la vila i que simbolitza la connexió entre passat i futur.
Des de Guixanet han volgut reconèixer especialment la feina de Xavier Badia i del Taller La Gàrgola, de Santa Coloma de Queralt, responsables de la construcció de la peça. El procés de creació ha estat marcat per mesos de treball intens, visites constants i molta implicació per donar forma a una figura única dins l’imaginari festiu targarí. L’Associació Cultural Guixanet ha volgut agrair també el suport rebut per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, que han contribuït a fer possible aquest projecte i a ampliar el patrimoni cultural i festiu de Tàrrega.
Més enllà de la nova bèstia, el projecte també neix amb la voluntat de continuar fomentant la participació dels més joves en la cultura popular i reforçar els vincles entre les noves generacions i les tradicions festives de la ciutat.
Després de quatre anys de preparació i espera, “Lo Pedrafoc” deixarà de ser un somni per convertir-se en realitat. Tàrrega tornarà a sentir bategar la seva història.
La Festa de la Fil·loxera obre el procés d’inscripcions per participar a la Festa d’aquest any
La principal novetat és que, a partir d’aquesta 45a edició, les inscripcions es faran exclusivament en línia a través del formulari habilitat al web oficial de la festa (Festa de la Fil·loxera). D’aquesta manera, ja no es podran formalitzar de manera presencial.
Per organitzar millor el procés, les inscripcions s’obriran de forma esglaonada segons cada activitat de la festa. El dilluns 4 de maig a les 20 h començarà el termini per apuntar-se a la Festa de la Fil·loxera Infantil. L’endemà, dimarts 5 de maig a la mateixa hora, s’obriran les inscripcions per a l’Escampada Juvenil. Finalment, el dimecres 6 de maig a les 20 h, serà el torn de les inscripcions per participar en la Festa de la Fil·loxera dels dies 7 i 8 de setembre a la nit.
En tots els casos, el període d’inscripció es tancarà el divendres 15 de maig a les 23.59 h o abans si s’arriba al màxim de participants previst per a cada grup.
Les Fil·loxeretes al Mil·lenari de Montserrat (2025), per @dunafotografia
Per poder formar part de la festa serà imprescindible ser soci de l’associació organitzadora i tenir el DNI registrat correctament a la base de dades de socis. Per aquest motiu, l’entitat ha habilitat un espai al web perquè els socis puguin comprovar prèviament si les seves dades estan correctament registrades (Validació de DNI). Pel que fa als menors participants a la Festa infantil, només serà necessari que s’identifiquin amb el DNI aquells que participin en grups de foc.
L’organització també recorda que, a banda de completar la inscripció, tots els participants han d’haver superat el curs de foc obligatori. Aquelles persones que encara no el tinguin podran assistir a una de les dues sessions previstes enguany, que es faran els divendres 22 i 29 de maig a les 19.30 h al Casal d’Entitats de Sant Sadurní d’Anoia.
La Festa de la Fil·loxera d’aquest 2026 se celebrarà els dies 7 i 8 de setembre a la nit, amb els actes principals. La Festa Infantil tindrà lloc el mateix 8 de setembre al migdia, mentre que l’Escampada Juvenil es durà a terme el 5 de setembre.
Torredembarra dona la benvinguda a la Virgília restaurada
La restauració ha permès recuperar l’aspecte original de la Virgília, malmès amb el pas del temps i l’exposició constant al foc. S’han reparat les parts deteriorades, s’ha aplicat una nova capa de pintura respectant els colors originals —fins ara amagats sota les restes de pólvora— i s’han renovat tots els punts de foc. A més, s’ha reforçat l’estructura interior per millorar-ne la comoditat i seguretat per als portants. Tot aquest procés ha estat liderat per Aleix Avall, responsable del taller, que ha dut a terme una feina meticulosa i respectuosa amb la peça.
L’acte de presentació va incloure diversos parlaments, un d’ells el d’en Lluís Batet, un dels fundadors i membres veterans, que va compartir els orígens de la Virgília i el procés creatiu que va donar vida a la figura. Tot seguit, l’Aleix Avall va explicar els detalls tècnics de la restauració. Finalment, l’Elena Mateo va cloure els parlaments amb unes paraules d’agraïment a totes les persones implicades en el projecte.
Un cop finalitzats els discursos, es va descobrir la nova imatge de la Virgília davant dels assistents i, com no podia ser d’una altra manera, es va dur a terme una encesa que va permetre veure-la en acció, tal com està pensada: envoltada de foc.
Aprofitant l’ocasió, també es va presentar la nova samarreta de l’entitat, que incorpora un redisseny del logotip de la bèstia i un nou dibuix de la Virgília amb elements característics del poble. Aquesta proposta ha estat possible gràcies a la dedicació de Laia López, Eric Martínez i Aitor Úbeda.
Fotografies de la nova samarreta, per Carla Matons i Roger Busquets.
Amb aquesta restauració, la Virgília enceta una nova etapa, preparada per continuar formant part de la cultura popular i de les festes de Torredembarra durant molts anys més.
* La fotografia de la portada ha estat realitzada per Anita Gutiérrez (@anitagutierrez_)
Inscripcions obertes per al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida
El termini per presentar les sol·licituds s’allargarà fins al 23 de maig de 2026 a les 23.59 h, i les inscripcions es podran formalitzar enviant la documentació requerida per correu electrònic a secretaria.festival.enceses@gmail.com i elgriu-artesadelleida@hotmail.com. Cada entitat haurà d’adjuntar la fitxa d’inscripció degudament emplenada, entre quatre i cinc fotografies de la bèstia —o bé fins a dos vídeos d’una encesa— per tal que l’organització pugui valorar la candidatura segons criteris com la plasticitat, els colors, la combinació entre bèstia i foc o l’escenificació.
El festival tindrà lloc el 4 de juliol de 2026 a la plaça Major d’Artesa de Lleida, en el marc de la Festa Major, i coincidirà amb la 19a Trobada del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. La jornada començarà amb la tradicional plantada de bèsties a la tarda i culminarà amb la gran exhibició nocturna d’enceses, on les colles seleccionades competiran per oferir els espectacles més impactants.
Encesa de l’Escurcerot d’Ordal en l’edició del 2025. Fotografies de Pau Pascual Prat.
Només cinc bèsties seran escollides per participar en aquesta edició, fet que converteix el procés de selecció en un element clau. Les colles hauran de presentar també informació detallada sobre la seva figura: nom, mides, pes, nombre de portants, constructor i anecdotari, així com les dades de contacte.
Durant el festival, cada colla realitzarà tres enceses de competició —una d’elles amb ball de protocol— i participarà en una encesa conjunta final que posarà el punt i final a la vetllada. El jurat, format per persones vinculades al món del bestiari i la cultura popular, valorarà aspectes com la posada en escena, els colors, la pirotècnia o la durada de l’actuació.
L’organització ofereix ajuts per facilitar la participació, incloent compensació per desplaçament, aportació per a pirotècnia i sopar per a les colles. A més, es repartiran els tradicionals “Ajuts Griu” a les millors enceses, amb premis que arriben fins als 1.300 euros, així com un premi popular decidit pel públic assistent.
Adjuntem les bases; la fitxa d’inscripció d’enguany i; a més a més, un enllaç que permet fer la inscripció on-line:
Cervera celebra els 25 anys del Drac Lo Carranco Bilandó amb una gran festa popular
La celebració arrencarà al matí amb dues cercaviles que donaran el tret de sortida a la diada. En primer lloc, “Despertem el Drac” recorrerà diferents punts del nucli urbà amb Lo Carranco Bilandó com a gran protagonista. Tot seguit, tindrà lloc la cercavila teatralitzada “El conte del viatge de lo Carranco”, una adaptació del relat El Gran Viatge de la Polla, que comptarà amb la participació de diverses figures del bestiari de la colla, com la Polla, la titella africana, la titella blava, la Cuca Matraca, la Tarasca, la Cuca de Cervera, el Paller, el Mussol i el mateix Drac.
Aquesta cercavila culminarà a la plaça Major, escenari del ball de Lo Carranco Bilandó, un dels moments més esperats de la jornada. Tots els actes del matí estaran acompanyats pels grallers i tabalers del Ball de Diables de Cervera “Carranquers”.
La festa continuarà amb un vermut electrònic i un dinar popular obert a tothom. A la tarda, el programa inclourà una sessió de quina i un vespreig amb música enllaunada, mantenint l’ambient festiu fins al vespre.
Imatge de Lo Carranco Bilandó
Paral·lelament, al llarg de tot el dia es durà a terme el concurs fotogràfic #carranco25anys, obert a tothom qui vulgui captar els millors moments de la celebració. Les imatges, que hauran d’estar fetes durant la jornada del 25 d’abril i tenir com a protagonista Lo Carranco Bilandó, es podran enviar per correu electrònic entre les 10.00 i les 18.00 h. El veredicte es farà públic el mateix dissabte a les 19.00 h a la plaça Major.
Els premis inclouen una figura de goma del Drac de Cervera, un pack de marxandatge dels Carranquers i la participació en un projecte fotogràfic vinculat a la figura de Lo Carranco Bilandó. El jurat estarà format per cinc persones vinculades al món cultural de Cervera.
Podeu consultar les bases AQUÍ.
Calafell encén la cultura popular amb la cinquena edició del seu festival de foc
Cartell de la V Edició del Calafell Fire Festival
Es tracta d’un esdeveniment pensat per a tots els públics, amb una clara vocació familiar i amb la pirotècnia i el bestiari festiu com a grans protagonistes.
El festival compta amb música en directe a càrrec d’un grup de rock i la presència d’un presentador que guia el públic durant tot el desenvolupament de l’acte. Un dels moments més destacats és el Concurs d’Enceses de Calafell, que arriba a la seva quarta edició i compta amb la participació de sis bèsties convidades.
A més de la seva proposta artística, el festival destaca pel seu compromís amb la inclusió. Durant tot l’esdeveniment es disposa de servei de traducció en llengua de signes, així com d’un espai habilitat per a persones amb mobilitat reduïda, garantint que tothom pugui gaudir de la festa en igualtat de condicions.
Imatges del IV Calafell Fire Festival (2025)
El V Calafell Fire Festival es desenvolupa al llarg d’un únic dia, amb activitats ininterrompudes des de les 10 del matí fins a la nit. Durant el matí i la tarda s’ofereixen tallers gratuïts adreçats especialment al públic familiar, com manualitats, pintacares i dibuix, tots ells vinculats a la cultura popular i al bestiari festiu català. També hi ha espais de venda de productes: construcció instrumental artesanal, figures de goma, il·lustracions, confecció… El programa inclou una àmplia varietat d’actes: tallers, vermut electrònic, plantada de bèsties, mostra d’entitats de cultura popular de Calafell, tabalada, cercavila fins a Calafell platja, concert, versots i, finalment, el gran festival de foc que posa punt final a la jornada.
Pel que fa a les colles participants, l’amfitrió és el Drac Espurna de Calafell. En l’apartat de bestiari hi participen el Drac de Montblanc, el Dracgall de Castellgalí, el Drac de Terrassa, el Griu d’Artesa de Lleida, Lo Templer de Riba-roja d’Ebre i el Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa. També hi prenen part els Joves Diables de Cunit i els Diables Guaite’ls de Calafell. El festival compta igualment amb la participació de colles infantils, com el Drac Petit Espurna de Calafell, l’Extirp de les Espurnetes i els Diablons Mite’ls de Calafell.
Imatges del IV Calafell Fire Festival (2025)
Cent anys de l’Àliga: Vilafranca acull una trobada única d’àligues històriques
L’acte començarà a la Plaça Jaume I, on les àligues romandran exposades perquè el públic pugui contemplar de prop la riquesa artística i els detalls de cada peça. Aquest primer moment permetrà apreciar la diversitat d’estils, materials i interpretacions d’una figura que, tot i compartir simbolisme, presenta trets únics a cada municipi.
A partir de les 18.30 h, totes les àligues iniciaran una cercavila conjunta pels carrers de la vila (Pl. Jaume I → Pl. de l’Oli → la Vall del Castell → Pl. Constitució → C/ de la Parellada → Rbla. de Ntra. Senyora → C/ de Sant Joan → Pl. de la Vila). El recorregut travessarà espais emblemàtics fins a arribar a la Plaça de la Vila, punt final de la desfilada. Allà tindran lloc els esperats balls de lluïment, en què cada àliga mostrarà la seva coreografia pròpia.
Cartell de la Trobada d’Àligues Històriques 2026
La trobada comptarà amb la participació d’àligues amb una llarga trajectòria històrica. Des de l’Àliga de Lleida, amb referències documentals dels segles XVI i XVII, fins a l’Àliga de Cervera, documentada ja al 1423. També hi serà present l’Àliga d’Igualada, així com l’Àliga de Barcelona, amb orígens al segle XIV i plenament integrada al seu seguici popular.
Especial menció mereix l’Àliga de La Bisbal d’Empordà, considerada la més antiga de Catalunya, juntament amb les de Reus, Agramunt i Tarragona, totes elles amb una forta càrrega històrica i simbòlica. Completa la representació l’Àliga de Girona, amb una llarga trajectòria documentada des del segle XVI.
Fotografia de l’Àliga de Vilafranca
En aquest context, l’Àliga de Vilafranca esdevé l’autèntica protagonista de la trobada. Considerada una de les més antigues de Catalunya, es té constància de la seva existència des del segle XVII, vinculada a la Confraria de Sant Eloi, formada per argenters i ferrers de la vila. Ja des de l’any 1600 participava en celebracions públiques, com les processons de Corpus o esdeveniments destacats com la canonització de Raimon de Penyafort.
La seva presència a la Festa Major de Vilafranca està documentada des del 1778, així com en diverses processons de Sant Fèlix al segle XIX. Aquella primera peça, va deixar de sortir cap al 1882 a causa del seu deteriorament. L’any 1926, coincidint amb el Corpus, es va presentar una nova àliga impulsada per l’agutzil conegut com “Sigala”. Inicialment amb les ales desplegades, la seva estructura va haver de ser modificada poc després per facilitar-ne el port, plegant-les. Aquesta peça és la que, amb el pas del temps i diverses intervencions, ha acabat esdevenint l’actual. Després de diferents etapes i reconstruccions, l’any 2010 es va recuperar plenament l’àliga de 1926. Aquest treball va permetre retornar-li els colors originals, reforçar-ne l’estructura interna i eliminar afegits posteriors.
La Trobada d’Àligues Històriques esdevé una oportunitat única per contemplar la majestuositat d’aquestes figures i entendre el seu profund arrelament dins la cultura popular catalana.
Convocatòria Assemblea General 2026
És també en els espais on decidim col·lectivament el seu futur.
Dissabte 11 d’abril de 2026
11.00 h (1a convocatòria) · 11.30 h (2a convocatòria)
El Cau de les Bèsties
Carrer Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts
Convoquem totes les entitats federades a l’Assemblea General Ordinària, l’espai clau de governança del nostre sector.
Què hi abordarem?
— Balanç i tancament de 2025
— Projecte i pressupost 2026
— Renovació de la junta
— Quotes i funcionament
— I els reptes col·lectius que tenim al davant
Trobareu la documentació i el formulari de delegació de vot a l’enllaç corresponent.
La participació no és només formalitat:
és corresponsabilitat, transparència i construcció de sector.
Ens hi veiem. Fem créixer el bestiari, també des de la governança.
Els Cavallets Cotoners de Barcelona presenten una nova edició del seu llibre
Aquesta nova publicació revisa i amplia els continguts de l’edició anterior, incorporant informació actualitzada sobre els balls amb cavallets que actualment es poden veure als carrers i places d’arreu de Catalunya. També posa especial atenció en l’activitat desenvolupada durant els darrers vint-i-cinc anys pels Cavallets Cotoners de Barcelona, esdevenint així un testimoni valuós de la continuïtat i evolució d’aquesta expressió de la cultura popular.
Imatge de Els Cavallets Cotoners de Barcelona.
L’acte comptarà amb la participació de Raimon Casals i Gerard Pouget, així com de Daniel Trullols, president de l’Esbart Català de Dansaires. A més, la presentació inclourà una mostra en viu amb la presència i el ball dels Cavallets Cotoners de Barcelona, oferint al públic una oportunitat única de veure aquesta tradició en moviment.
La presentació és oberta a tothom i es planteja com una ocasió per conèixer de prop una part destacada de l’imaginari festiu català, així com per posar en valor la tasca de recerca, documentació i difusió que contribueix a mantenir viva la cultura popular.
Els Cavallets Cotoners. Font: acmphoto365.
El barri del Pi celebra les Festes de Sant Josep Oriol amb una edició marcada pels 425 anys dels Gegants del Pi
Durant el mes de març, el barri del Pi es prepara per viure una nova edició de la seva Festa Major. Com a activitat prèvia, s’ha inaugurat a la Casa dels Entremesos l’exposició “Ara balla pel camí. 425 anys dels Gegants del Pi”, que recorda la primera referència documentada d’aquestes figures, datada l’any 1601. També s’hi pot visitar la mostra amb les obres participants al concurs de cartells de les festes.
Fotografia dels Gegants del Pi a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Les celebracions començaran dissabte 14 amb el repic de les campanes del Pi. Tot seguit tindrà lloc el pregó, a càrrec d’Olga de Sandoval, comerciant del barri, amb interpretació en llengua de signes catalana. Aquell mateix matí se celebraran diversos actes tradicionals: la Remembrança del miracle de les monedes de Sant Josep Oriol, l’Anunci del Baladrer, la Tronada d’inici de festa, la cercavila anunciadora i el Ball dels quatre Gegants del Pi.
En aquesta ocasió, però, no ballaran les figures originals dels segles XVIII i XIX, ja que actualment es troben en estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Aquest treball permetrà aprofundir en la seva història i datació, i es preveu que finalitzi en els propers mesos.
A la tarda es farà la Diada Castellera amb els Castellers de Barcelona, que enguany comptarà també amb la participació de tres colles convidades: Vilanova, Cornellà i Viladecans. Ja al vespre es representarà el Retaule de Sant Josep Oriol, una peça teatral que recrea episodis de la vida del conegut com a “doctor pa i aigua”.
Fotografia del Lleó de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
El diumenge 15 se celebrarà “Bestieses. Els convidats del Lleó i la Mulassa de Barcelona”. En aquesta edició, el Lleó convidarà l’Àliga d’Igualada, que rarament surt de la seva ciutat, mentre que la Mulassa rebrà el Bou de Gràcia, una bèstia estrenada recentment.
Aquell mateix dia també tindrà lloc, per primera vegada, una calçotada popular organitzada per veïns i entitats del barri. Els tiquets es podran adquirir prèviament a la botiga Mister Andreu, al carrer de la Palla. La jornada es tancarà amb l’espectacle sonor “El Miracle de Sant Josep Oriol”, del músic Michael John, una composició per a campanar i quartet de gralla que es podrà escoltar a la plaça del Pi. La proposta ha estat impulsada gràcies a una Beca Barcelona Crea 2025 de l’Ajuntament de Barcelona.
Dimarts 17 a les 20 h es projectarà a la Capella de la Sang del Pi el documental “Música Celestial”, dedicat a la figura del compositor Tomàs Milans i la seva relació amb Sant Josep Oriol.
Dijous 19, a la Casa dels Entremesos, el doctor Ramon Dilla oferirà la conferència “Les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort”, centrada en les celebracions que van tenir lloc fa 425 anys i que es consideren l’origen dels Gegants del Pi.
Divendres 20 a la tarda hi haurà la cercavila infantil amb la participació de les escoles del barri i de tots els infants que vulguin portar el seu gegantet, bèstia o capgròs. Tot seguit es farà una sessió de contacontes amb interpretació en llengua de signes catalana. A la nit tindran lloc l’Emmulassa’t!, un dels actes més festius del programa, i el Ball de Festa Major amb DJ Kylans.
Dissabte 21 se celebrarà la Passejada dels Oriols, els gegants de Ciutat Vella, que faran l’ofrena floral a Sant Josep Oriol mentre els veïns llancen monedes de xocolata. Aquestes monedes, elaborades especialment per a la festa, recorden la llegenda dels raves i les monedes del sant i porten gravada la imatge històrica del gegant del Pi. Enguany se’n produiran 12.000 unitats.
La jornada continuarà amb una ballada de l’Esbart Català de Dansaires, l’esbart degà de Catalunya. A la tarda hi haurà jocs infantils i els populars Atracaments d’en Perot lo Lladre, amb la incorporació de nous establiments participants.
Al vespre actuaran els Gegants de Tauste (Aragó), que participaran amb sis figures, entre les quals destaquen les dels reis Alfons XII i Maria Cristina d’Habsburg, peces del segle XIX que rarament surten de la seva localitat. La nit acabarà amb el Ball de Festa Major amb el grup Els Quatrevents.
Fotografia de la Mulassa de Barcelona a les Festes de Sant Josep Oriol, cedida per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Diumenge 22, vigília de Sant Josep Oriol, les Matinades amb gralles i tabals despertaran el barri. A partir de les deu del matí, la plaça de Sant Josep Oriol començarà a omplir-se amb la presència de gegants, bèsties, capgrossos i balls tradicionals arribats d’arreu de Catalunya.
Durant el matí també se celebrarà la Diada Falconera amb els Falcons de Barcelona. A les 11.30 h es faran diverses mostres de ball i, a les 12 h, sortirà la Cercavila de Festa Major. Hi participaran nombroses figures de Ciutat Vella i convidats destacats com el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, els Gegants d’Olivella, els del Poble Sec d’Igualada, els vells d’Amposta, el gegant adaptat l’Ocellaire de l’Eixample —el primer gegant barceloní portat amb cadira de rodes—, els Gegants de Tauste i els convidats d’honor: els Gegants històrics de Calella, acompanyats d’en Mastegamosques i els gegants infantils. També hi participarà per primera vegada a Barcelona el gegant més alt de Catalunya, en Romà de Manlleu, amb gairebé sis metres d’alçada.
Les festes culminaran dilluns 23 de març, diada de Sant Josep Oriol, amb el Toc Solemne de Campanes i l’Ofici de Festa Major a la Basílica del Pi. Durant l’acte es farà la ballada dels quatre Gegants del Pi amb música d’orgue i es cantarà l’Himne de Sant Josep Oriol, compost el 1909. La celebració acabarà amb la Tronada final, prevista a les 20 h des del campanar de la basílica.
Paral·lelament als actes al carrer, també s’organitzen activitats complementàries com La Ruta dels Atracaments, una gimcana familiar que convida a recórrer els comerços del barri tot buscant el personatge d’en Perot lo Lladre.
La festa és possible gràcies a la col·laboració de més de cinquanta comerços, associacions de veïns i entitats del barri, que treballen conjuntament amb els Gegants del Pi, el Districte de Ciutat Vella, la Basílica de Santa Maria del Pi i altres col·lectius del territori.
La programació completa es pot consultar al web www.gegantsdelpi.cat.
Cartell de les Festes de Sant Josep Oriol 2026. Dissenyat per Mireia Banchs i Gual.
Oberta la convocatòria de la 3a edició del Premi Joan Salvadó Sorolla (Premi Janó) de treballs de recerca sobre tradicions festives catalanes
Aquest premi, que porta el nom de Joan Salvadó Sorolla, president honorífic de l’Associació Mulassa de Tarragona, té com a objectiu fomentar l’interès per l’estudi i la investigació de la cultura popular entre els joves dels Països Catalans. En particular, el guardó vol impulsar treballs que aprofundeixin en els seguicis populars i en els diversos elements festius que en formen part, contribuint així a posar en valor el patrimoni cultural i associatiu del territori.
Poden optar al premi els treballs de recerca de batxillerat presentats durant el curs 2025-2026 en qualsevol centre d’ensenyament secundari dels Països Catalans. Els treballs han d’estar redactats en llengua catalana i han de tenir com a objecte d’estudi algun aspecte relacionat amb les nostres tradicions festives.
Les persones interessades a participar-hi han d’enviar un correu electrònic a premijoansalvadosorolla@gmail.com. El termini de presentació finalitzarà el 31 de maig de 2026. El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre a Tarragona.
Amb aquesta iniciativa, les entitats organitzadores volen continuar promovent la recerca i el coneixement sobre la cultura popular entre les noves generacions, reconeixent la tasca dels estudiants que decideixen dedicar els seus treballs acadèmics a estudiar i preservar les tradicions festives del país.
La cultura popular, protagonista a la Seu de Bestiari aquesta primavera
El cicle Conta Contes Bestial proposa tres sessions pensades per a diferents franges d’edat, amb històries vinculades a l’imaginari festiu i tradicional.
- La primera sessió tindrà lloc el 17 de març a les 17.30 h, amb El Xumet de Foc i un Pipí Gegant, narrat pel seu autor, Amadeu Carbó. L’activitat està recomanada per a infants d’1 a 5 anys.
- El 10 d’abril a les 17.30 h serà el torn de De gran vull ser… Diable!, a càrrec de Vivim del Cuentu, adreçat a infants de 5 a 7 anys.
- Finalment, el 8 de maig a les 17.30 h, també amb Vivim del Cuentu, es presentarà De gran vull ser… Gegantera!, recomanat per a nens i nenes de 5 a 7 anys.
Taller de música i dansa tradicionals amb Ivan Caro
La programació es completa amb el Taller de música i dansa tradicionals amb Ivan Caro, que se celebrarà el 18 de març a les 17.30 h. L’activitat està adreçada a infants de 8 a 11 anys.
Durant el taller, els participants descobriran instruments, cançons i danses catalanes i pirinenques en una sessió pràctica i participativa, pensada per fomentar el coneixement i la vivència directa de la música tradicional.
InscripcionsTotes les activitats es realitzaran a la Seu de Bestiari i tenen places limitades, per la qual cosa és necessari fer inscripció prèvia a través del formulari habilitat per l’organització.
- Enllaç del formulari del Taller de música i dansa tradicionals: https://forms.gle/iScqFkRRkhksCiNHA
- Enllaç formulari del Conta Contes Bestial: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScsZ54ey7a0tcmq_VMyPoN_eZvoj3tnIGBzkmQRJWrWkxz3ig/viewform
Amb aquesta programació, la Seu de Bestiari consolida la seva aposta per la divulgació i transmissió de la cultura popular entre els més joves, oferint propostes adaptades a diferents edats i formats.
Crida per participar a la Trobada de Bestiari de Thuïr 2026
La jornada combinarà tradició, cultura popular i germanor entre territoris, amb una programació que s’estendrà durant tota la tarda i vespre i culminarà amb una cercavila de foc i una ballada de lluïment a la plaça de l’Ajuntament.
Trobada de Thuïr 2025.
Programa de la jornada – Dissabte 18 de juliol- 15.00 h – Arribada de les bèsties
- 16.00 h – Trobada gegantera amb bèsties i tabals (sense foc)
- 18.00 h – Final de la trobada
- 19.00 h – Aperitiu
- 19.30 h – Sopar
- 21.30 h – Sortida dels gegants caminats
- 22.00 h – Cercavila del Bestiari amb pirotècnia
- 22.40/23.00 h – Ball de lluïment a la plaça de l’Ajuntament
- 23.30/00.00 h – Cloenda de la trobada
L’Oficina de Cultura i Animació de Thuïr obsequiarà les persones participants amb el sopar, en un ambient festiu que reforça els vincles culturals entre Catalunya i la Catalunya Nord.
Es busquen entitats participantsEs fa una crida per seleccionar quatre o cinc entitats federades que participin amb el seu element de bestiari de foc a la cercavila amb pirotècnia. A petició de l’organització, tindran preferència les entitats de la Catalunya Nord.
Què s’ofereix?- L’Agrupació assumirà les despeses de desplaçament de l’entitat seleccionada.
- Es facilitarà el material pirotècnic necessari per a l’acte.
- La Mairie de Thuïr oferirà sopar a les persones assistents.
- No hi haurà possibilitat de pernocta.
Les entitats interessades han d’enviar un correu electrònic a info@bestiari.cat abans del 28 de febrer de 2026 amb la informació següent:
- Breu escrit argumentant els motius pels quals es vol participar
- Fitxa de la figura o figures proposades (amb fotografia)
- Previsió del nombre de persones participants
- Pressupost del desplaçament (transport de la bèstia i/o autocar). La pirotècnia no s’ha d’incloure.
Una comissió tècnica vinculada a l’Agrupació valorarà les propostes rebudes i elevarà una proposta final als organitzadors. Es tindran en compte especialment les candidatures singulars, les de colles que celebrin aniversaris o aquelles que proposin el desplaçament de més d’una figura. En qualsevol cas, la decisió final correspondrà a l’organització de l’acte, atenent els seus objectius i pressupost.
Obligacions de les entitats seleccionadesLes entitats escollides hauran de:
- Confirmar el nombre definitiu de participants per a l’àpat
- Gestionar la comanda i recollida de la pirotècnia seguint les indicacions de l’Agrupació
- Aportar el rebut de la pòlissa de Responsabilitat Civil i els certificats CRE i RGCRE
Aquesta trobada representa una nova oportunitat per projectar el bestiari festiu més enllà del Principat i reforçar la presència de la cultura popular catalana al territori nord-català.
Trobada de Thuïr 2025.
Oberta la convocatòria de subvencions de cultura de la Diputació de Barcelona
- Extracte publicació Entitats BOPB 2026 [pdf]
- Bases Entitats CPT 2026: document en català [pdf]
- Projecte de la Sol·licitud CPT Entitats [pdf] (botó dret i desar el document)
- Pressupost del Projecte CPT Entitats [pdf] (botó dret i desar el document)
El Raval Infernal de Terrassa busca nova imatge en el seu 45è aniversari
El Raval Infernal és un dels moments més intensos i esperats de la Festa Major de Terrassa. El foc, les espurnes, la música i la participació popular converteixen el centre de la ciutat en un espai de celebració col·lectiva que any rere any reuneix centenars de persones. Ara, després de 45 edicions, es fa una crida oberta a creadors i creadores perquè aportin una nova imatge que sintetitzi l’essència de l’acte i el caràcter de les entitats organitzadores.
Fotografia del Drac de Terrassa de @dunafotografia.
El concurs està obert a qualsevol persona o col·lectiu, que pot presentar-se individualment o en parella. Es busca un disseny concís, identificable i fàcilment adaptable als diversos suports de comunicació: cartells, samarretes, xarxes socials o materials de marxandatge. L’estil és lliure, però el logotip haurà de poder reproduir-se correctament tant en color com en versió monocroma.
Les propostes s’hauran de presentar en format digital i hauran d’anar acompanyades d’una breu explicació justificativa del concepte. El termini de presentació finalitza el 28 de febrer de 2026 a les 23.59 h, i el veredicte es farà públic, com a màxim, el 29 de març de 2026, amb posterior presentació oficial a la ciutat.
El disseny guanyador rebrà un premi econòmic de 150 € i, a més, l’oportunitat de viure el Raval Infernal des d’un punt privilegiat: el balcó de l’Ajuntament, amb una persona acompanyant.
AQUÍ trobareu l’enllaç amb les bases completes del concurs, amb tota la informació detallada sobre requisits tècnics, criteris de selecció i condicions de participació.
La mitologia catalana s’exposa i itinera amb el Festival 42
La nostra tradició mitològica és un univers ple de criatures, herois i llegendes que formen part de la memòria col·lectiva del país. Tot i que sovint ha quedat a l’ombra d’altres imaginaris més internacionalitzats, com el nòrdic o el celta, la mitologia catalana conserva una riquesa narrativa extraordinària. Avui, aquest llegat esdevé font d’inspiració per a autors i autores de gènere fantàstic que revisiten els relats de transmissió oral d’arreu del territori català per crear noves històries i reinterpretar personatges ancestrals.
Il·lustracions de Laia Baldevey
L’exposició reuneix una selecció d’una quinzena de figures emblemàtiques del nostre folklore. Hi trobem personatges com Joan de l’Os, que connecta amb l’arquetip del superheroi americà; llegendes com la del Serpent, que ens recorden Bola de Drac; o símbols com les espases constel·lades, que ens remeten a tradicions cavalleresques d’arreu d’Europa, com les del Cicle Artúric. Aquest joc de miralls permet situar la mitologia catalana dins el mapa global de la narrativa fantàstica.
La mostra compta amb les il·lustracions de Laia Baldevey, comissària del projecte i reconeguda per la seva tasca de divulgació visual de l’imaginari mitològic català. Entre les seves obres destaca Mitologia dels Països Catalans i Mitologia de la muntanya de Montserrat.
Des de Bestiari hi col·laborem aportant material vinculat al bestiari català, posant en valor les figures festives que, encara avui, mantenen viu aquest univers simbòlic als carrers i places del país. Per a nosaltres, aquesta exposició és una oportunitat per reforçar el pont entre la cultura literària i la cultura popular, entre la llegenda i la festa.
Itinerància 2026La mostra iniciarà el seu recorregut per la xarxa de biblioteques de la ciutat:
- Biblioteca Joan Miró — del 14 de gener al 20 de març de 2026
- Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat — del 24 de març al 29 d’abril de 2026
- Biblioteca El Carmel – Juan Marsé — del 2 de maig al 10 de juliol de 2026
- Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda — del 15 de juliol a l’11 de setembre de 2026
- Biblioteca Montserrat Abelló — del 15 de setembre al 13 de novembre de 2026
- Biblioteca Collserola — del 13 de novembre de 2026 al 7 de gener de 2027
Amb aquesta itinerància, la mitologia catalana continuarà viatjant i trobant nous lectors i lectores, demostrant que les nostres llegendes no són només patrimoni del passat, sinó matèria viva per imaginar el futur.