Notícies Bestiari

Missatge d'error

Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2405 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/menu.inc).
Subscriure a Canal Notícies Bestiari
La Federació d'entitats culturals amb figures de Bestiari Festiu
Actualitzat: fa 2 hores 29 segons

S’estrena la Bèstia de Sant Sadurní, una barreja entre toro i drac, obra de Dolors Sans

dc., 01/12/2021 - 13:16

El passat dissabte dia 27 de novembre de 2021, en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Sadurní, es va presentar el drac La Bèstia de Sant Sadurní, dissenyat i construït per l’escultora vilafranquina Dolors Sans. L’acte de presentació va tenir lloc a la plaça de l’Església, on la bèstia va ser apadrinada per la Fil·loxera de Sant Sadurní.

Prèviament el drac va ser beneït a l’interior de l’església pel rector amb unes paraules sobre la festa i la  cultura popular. Davant d’un nombrós públic, el drac, anomenat La Bèstia, va sortir de l’interior de l’església i va fer la seva primera encesa.

La figura es una iniciativa de la colla de diables local Se m’n Refum que, d’aquesta manera, amplia la imatgeria festiva de Sant Sadurní.

El disseny del drac s’inspira en la història de Sant Sadurní, que va ser bisbe de la ciutat de Tolosa al segle III d.C. . En aquella època la ciutat formava part de la Gàl·lia romana. Segons la tradició, el bisbe Sadurní va negar-se a fer uns sacrificis als déus romans i per aquest motiu va ser empresonat i condemnat a mort, lligant-lo amb dos toros, que el van arrossegar pels carrers fins a la mort.

Aquesta història explica el disseny del drac de Dolors Sans:  un drac que és una barreja entre toro i drac. Disposa de dos caps, agressius, en referència als dos toros que van arrossegar Sant Sadurní.

Les potes de davant reforcen el caràcter de toro de la figura. Els dos caps s’uneixen en un sol cos que es transforma en un drac amb punxes, ales i cua. D’aquest manera es fa un monstre entre drac i bou.

Per distingir els dos toros, cada cap té un to de color diferent. El drac és de fibra de vidre i reïna de polièster, per a un sol portador. Pesa 45 quilos i disposa de nou punts de foc. S’aguanta sobre potes d’alumini amb unes faldilles que amaguen el portador.

El Mamut de La Canonja i la Bèstia de Sant Sadurní en plena construcció al taller de Pacs del Penedès de Dolors Sans

Els Premis BEST del 2021 fan un reconeixement a l’equitat, la resiliència i la divulgació de la cultura popular

dt., 30/11/2021 - 11:20

Més paritat i més activitat. La vuitena edició del Festivitas Bestiarum que s’ha celebrat aquest dissabte 27 de novembre a Tortosa ha vingut trepitjant fort. I ho ha fet amb la voluntat de reivindicar dues coses. Primer, que hi ha d’haver més igualtat entre dones i homes en l’àmbit de la cultura popular. Segon: demostrar que el sector del bestiari festiu s’està recuperant de la pandèmia i que cada cop hi ha més activitat als carrers i places.

La gran festa del bestiari festiu que cada fi de temporada organitza l’Agrupació del Bestiari ha tingut lloc aquest cap de setmana a Tortosa coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana. Prop de 350 persones de deu colles de bestiari de la província de Tarragona i del País Valencià s’han aplegat a la capital del Baix Ebre per participar en diferents activitats.

Per primera vegada s’ha celebrat un concurs d’enceses i s’ha presentat un llibre, com és el cas de ‘Retrobestiari’. A la vegada, s’ha fet una plantada i desfilada de dracs i bèsties, mentre que l’humor ha estat el fil conductor de la gala d’entrega dels Premis BEST. La guionista i humorista Elisenda Carod ha estat l’encarregada de conduir aquest acte que ha començat a les vuit del vespre des de l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa i que ha fet connexions en directe amb les ciutats del Vendrell, Solsona i Igualada. En ell, s’ha passat el testimoni al nou ambaixador del bestiari festiu, l’estudiós de la cultura popular Jordi Cubillos.

Cinc reconeixements a la societat

Com a novetat d’aquest any, el premi a un personatge públic no s’ha entregat a una sola persona, sinó a una dona i a un home. Així ho ha explicat Mercè Ayora, vicepresidenta econòmica de l’Agrupació del Bestiari, que ha remarcat que en edicions passades havien guanyat majoritàriament homes. “Amb aquesta mesura, que és més justa, tenim paritat i les dones no es queden sense premi”, remarca.

Així doncs, per la seva incombustible dedicació a l’àmbit de les catifes i la seva internacionalització, el jurat ha decidit atorgar el Premi BEST a la Sra. Vicenta Pallarès. L’altre Premi BEST ha estat pel Sr. Amadeu Carbó, per la seva altruista i revolucionària trajectòria en el camp del folklore i les tradicions.

El guardó a la iniciativa de comunicació l’ha rebut Vilaweb, per la seva voluntat d’informar en llengua catalana i la seva sensibilitat per a divulgar i informar sobre la cultura popular. El reconeixement a una iniciativa empresarial se li ha atorgat a Edicions Morera, per la passió, el rigor i la meticulositat que transmet en les seves publicacions. Finalment, el Premi BEST a l’Associacionisme cultural ha estat pel Casal del Conflent, per la seva tasca de promocionar i divulgar la llengua i la cultura tradicional catalana al bressol del Canigó.

Candidatures amb molta qualitat

Els premis a les entitats federades s’han fet esperar una mica més i han arribat amb molta expectació. Aquest any s’han presentat un total de deu candidatures, d’entre les quals han quedat tres finalistes i tres premiats.

El primer premi l’ha rebut l’Associació Amics de Montornès de la Pobla de Montornès, per l’estrena d’un curtmetratge i la presentació de la nova bèstia del seguici popular, el Gall de la Pobla. El segon premi ha recaigut en l’associació Botafocs de Castelló de la Plana, per la celebració de Sant Antoni i la Trobada de Bestiari Domèstic. Finalment, el tercer premi ha estat per la Colla Gegantera La Patufa de Llinars del Vallès per la festa “10 anys de Cultura, Festa i Tradició”.

El jurat d’enguany, a més, ha considerat que els actes que han fet les entitats al llarg del 2021 han estat molt treballats, motiu pel qual també ha volgut mencionar tres associacions finalistes. Aquest és el cas de l’Associació Cultural l’Empelt de Sant Climent de Llobregat, per l’estrena de la Porca i l’exposició “Catalunya, país de bèsties”; per l’Associació per les tradicions populars catalanes “El Serpent de Manlleu” pel 15è aniversari de la Festa del Serpent; i finalment per l’entitat Drac, Diables i Gegants de La Sagrera de Barcelona per l’activitat “La Llegenda del Drac Volador de la Sagrera”.

La importància de reconnectar amb els associats

El president de l’Agrupació del Bestiari, Mateu Tres, explica que aquesta temporada ha acabat molt millor del que havia començat i que si bé la pandèmia no ha permès recuperar al 100% la normalitat, com a mínim “s’ha pogut recuperar la cultura a les places i als carrers”.

Tres aprofita un moment com aquest per encoratjar les entitats i reconèixer tot l’esforç que han fet per ser resilients en aquesta pandèmia. “M’agradaria fer una crida a la mobilització, necessitem que la gent torni a implicar-se a les entitats, als projectes culturals, i això és feina de tots”, afegeix.

Podeu veure les fotos del Festivitas Bestiarum 2021 en el següent enllaç: https://bit.ly/festivitas2021https://bit.ly/festivitas2021

La colla de Diables Se m’n Refum estrenarà una bèstia feta per Dolors Sans

dv., 19/11/2021 - 13:09

El dilluns 15 de novembre es va celebrar a la sala d’actes de La Llar l’assemblea extraordinària dels Diables Se m’n Refum que va servir per presentar tots els actes previstos de cara la Festa Major de Sant Sadurní, que tindrà lloc entre el 27 i 29 d’aquest mes.

La principal novetat serà la presentació en públic de la Bèstia, la nova figura de bestiari en què l’entitat porta treballant els darrers anys i que és obra de l’artista penedesenca Dolors Sans. L’acte tindrà lloc el dissabte 27 de novembre, a les 19.45 h a la plaça de l’Església i comptarà amb la col·laboració de la Fil·loxera Gran, que apadrinarà la peça.

Pel que fa al diumenge 28, els diables oferiran un lluïment de foc al final de la cercavila de vigília, que començarà a les 20 h i recorrerà des del capdamunt del carrer Raval fins a la plaça de l’Ajuntament.

Els actes més esperats arribaran, com és habitual, el dia 29 de novembre, dia de Sant Sadurní. A les 12 del migdia els diables encendran la tronada que donarà inici a la cercavila de Festa Major i a les 7 de la tarda, sortirà el correfoc dels Joves Diables Se m’n Refum des de la plaça de l’Església per acabar davant l’Ajuntament on, tot seguit, tindrà lloc la tradicional lectura dels versots, amb els quals la Colla farà un repàs de l’actualitat de manera satírica i burlesca. En acabar, hi haurà lluïments i un castell de focs per tancar la festa.

Una sola candidatura opta a la renovació de la junta

Per altra banda, aquest 2021 toca renovar la junta de l’entitat i l’assemblea del passat dilluns era la data límit per presentar candidatures. L’única llista que s’ha presentat i que optarà a ser escollida en una assemblea extraordinària el 13 de desembre és una llista que barreja membres actualment al capdavant de l’entitat i cares noves que volen aportar aire fresc a la junta.

Les 12 persones que formen aquesta candidatura són: Isaac Pedrola, Rut Ribas, Aïna Rosal i Pilar Forns, com a president, vicepresidenta, secretària i tresorera respectivament, i Oscar Ramon, Jordi Centellas, Pedro Delgado, Merce Suazo, Marcel Pedrola, Èric Rojano, Arantxa Molina i Antonio Cruces com a vocals.

El Festivitas Bestiarum més humorístic i participatiu se celebrarà dissabte 27 de novembre

dv., 19/11/2021 - 12:14

Aquest 2021 el Festivitas Bestiarum arriba a les terres de l’Ebre. L’entrega de premis que cada any organitza l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya se celebrarà el pròxim dissabte 27 de novembre a Tortosa, en una jornada plena d’activitats on lluiran més d’una desena de bèsties.

Recuperant cap cop més la normalitat, la federació de colles de bestiari dels Països Catalans ha preparat una gala distesa i divertida que presentarà la guionista i humorista de Catalunya Ràdio Elisenda Carod. De fet, ella ha estat l’encarregada de fer el guió d’una gala que comptarà amb connexions en directe des de diferents punts de Catalunya. Des del Vendrell fins a Igualada, passant pel Quarto dels gegants de Solsona, podrem veure una mostra de la gran diversitat del bestiari català.

Els actes no acaben aquí. I és que la mateixa tarda de dissabte un gran espectacle de foc i percussió omplirà l’espai de davant del Pavelló Firal de Tortosa. S’hi celebrarà un concurs d’enceses coorganitzat amb l’associació lo Golafre de Tortosa en el qual  participaran un total de deu bèsties. A les 17.30 h començarà aquesta activitat en què els participants hauran de competir per rondes, intentant oferir el millor espectacle pirotècnic en cada actuació, mentre un jurat format per diferents persones vinculades al món de la cultura popular i el foc decidirà els tres finalistes.

A part, el dia abans, divendres 26 de novembre, el vicepresident executiu de l’Agrupació del Bestiari, Jordi Mullor, participarà en una taula rodona sobre els correfocs amb bestiari festiu, popular i de foc. L’acte es farà a les 19.30 h a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa.

Reconeixements i homenatges

La vuitena celebració del Festivitas Bestiarum tindrà un mica de tot. Moments especials, però també moments emotius. Un espai de la gala estarà destinat a fer un homenatge a Jaume Múria, membre fundador de l’Agrupació del Bestiari i exvicepresident econòmic de la federació que durant més de vint anys va treballar pel món del bestiari festiu i que malauradament ens ha deixat recentment.

Per acabar, amb la incògnita de saber qui serà l’ambaixador o ambaixadora del 2022, la gala del 27 de novembre finalitzarà amb la ja tradicional entrega de premis. En primer lloc, s’entregaran un total de tres guardons als millors projectes que han impulsat les entitats federades durant any. A la vegada, es farà un reconeixement a la tasca duta a terme per diferents actors de la societat. D’aquesta manera s’entregaran quatre premis repartits entre un personatge públic, una entitat, una iniciativa o mitjà de comunicació i un projecte empresarial.

Un retorn als orígens de l’actual bestiari

Un altre dels puntals del Festivitas Bestiarum d’enguany serà la presentació del llibre Retrobestiari, una publicació que a través d’una mirada actual fa un repàs dels 40 anys del renaixement del bestiari fantàstic i popular de Catalunya.

L’acte es farà dissabte a la Biblioteca Marcel·lí Domingo a les 12.30 h i comptarà amb la presència de l’autor dels textos, l’historiador Heribert Masana; el fotògraf Ramon Saumell, que ha fet una gran aportació al llibre amb imatges històriques del bestiari dels anys 70 i 80; així com amb l’obra plàstica dels artistes Abel i Salvador Masana, que durant més de 40 anys han estat representant amb obres escultòriques i pictòriques tota aquesta gran diversitat de bèsties.

Colles participants al Concurs d’Enceses
  • Lo Carrau: Colla Jove de Dolçainers de Tortosa
  • Pare Pansot: Horta de Sant Joan
  • Hydracus: Set Cervells de Jesús – Tortosa
  • Drac Verd de Botafocs de Castelló
  • Boc Jordiet: Llampec Nois de Tortosa (Ferreries)
  • Badalot: Diables de l’Arboç
  • Drac Nortis: Lucifers de Tortosa/Roquetes
  • Soterranyes: Ball de Dimonis de Vinaròs
  • Víbria “Serrallenca”: Diables Voramar de Tarragona (Serrallo)
  • Grafus: Lo Golafre de Tortosa (Remolins

 

Un concurs d’enceses i una desfilada de dracs i bèsties acompanyaran el Festivitas Bestiarum d’aquest any

dv., 12/11/2021 - 12:00

El Festivitas Bestiarum és un acte que se celebra des del 2014 i que l’Agrupació de Bestiari organitza per celebrar el Dia Europeu del Bestiari Festiu (24 de novembre). L’esdeveniment es fa el cap de setmana més pròxim a aquesta data i en cada edició s’escull la ciutat designada Capital de la Cultura Catalana, en el cas d’enguany, Tortosa.

En el marc del Festivitas Bestiarum té lloc la gala d’entrega dels Premis Best. Uns premis que tenen la voluntat de donar un reconeixement a personalitats, entitats i empreses per la tasca que realitzen en favor del món del bestiari festiu i la cultura popular. Hi ha dos tipus de reconeixements. Per un cantó s’entreguen guardons tenint en compte la tasca que duen a terme diferents actors de la societat, i que es divideixen en quatre categories (personatge públic, associacionisme cultural, iniciativa o mitjà de comunicació i iniciativa empresarial). Per l’altre, es fa un reconeixement als tres millors projectes que han realitzat les entitats federades a l’Agrupació del Bestiari durant l’últim any.

Amb motiu de la celebració del Festivitas Bestiarum, la ciutat amfitriona organitza un seguit d’esdeveniments que fan de la celebració un acte de festa i reconeixement, també al carrer, del bestiari festiu. En aquesta ocasió a Tortosa, els actes compartiran espai i temps amb la celebració de la 15a edició del Cucafera Folk, i és per això que els actes organitzats s’inicien una setmana abans. El 20 de novembre, en el marc del Cucafera Folk, es realitzarà una plantada de bestiari festiu a la plaça de la Catedral i posteriorment es deixaran exposats als porxos del Museu de Tortosa fins el dia 27.

Tot aquest conjunt d’actes estan coorganitzats per l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Lo Golafre de Remolins, pel que fa als actes de bestiari festiu i de foc, i la Colla Jove de dolçainers de Tortosa, pel que fa al Cucafera Folk.

(Foto: Drac Badalot de l’Arboç/ Font: Facebook del Ball de Diables de l’Arboç)

Programa d’actes

Les accions programades són les següents:
Dissabte 20/11/2021
17h: Plantada de bèsties a la plaça de la Catedral
20h: Bèsties de foc al museu per rebre visites de xiquets i xiquetes dels col•legis durant la setmana.

Setmana 22 -27 de novembre, exposició de les bèsties de foc als porxos del Museu de Tortosa. En els horaris propis del Museu.

Divendres 26/11/2021
19.30h Taula rodona, els correfocs amb bestiari festiu, popular i de foc.
Participants a la taula rodona un membre de l’Agrupació de Bestiari, un de la Colla de Diables de l’Arboç i un representant d’una colla local.

Dissabte 27/11/2021- Dia del VIII FESTIVITAS BESTIARUM
11.00h Desfilada de dracs i bèsties al so de les dolçaines i timbals de les colles locals.
12.00h Plantada de dracs i bèsties a la plaça de l’Ajuntament i exhibició de ritmes.
17.30h Concurs i exhibició d’enceses. Els dracs i bèsties expulsen foc, amb un espectacle pirotècnic de llums i colors.
20.00h: VIII Festivitas Bestiarum. Gala d’entrega dels premis BEST de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Les bèsties de foc participants seran (Nom bèstia: Nom Colla):
– Lo Carrau: Colla Jove de Dolçainers de Tortosa
– Pare Pansot: Horta de Sant Joan
– Hydracus: Set Cervells de Jesús – Tortosa
– Lo Templer: Figots Satanics de Riba Roja d’Ebre
– Boc Jordiet: Llampec Nois de Tortosa (Ferreries)
– Badalot: Diables de l’Arboç
– Drac Nortis: Lucifers de Tortosa/Roquetes
– Soterranyes: Ball de Dimonis de Vinaròs
– Vibria “Serrallenca”: Diables Voramar de Tarragona (Serrallo)
– Grafus: Lo Golafre de Tortosa (Remolins)

El primer Concurs de Tabals Tradicionals de Terrassa comptarà amb una classe magistral de Gerard Pouget

dj., 11/11/2021 - 11:59

El Drac Baluk Astharot de Terrassa organitza per primer cop un concurs de Tabals Tradicionals a la ciutat. Compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport de l’Ajuntament de Terrassa.

Després d’haver participat en diverses edicions del concurs d’Alforja, un parell en el concurs de Sant Cugat, en el de Bigues i Riells, en el de Sant Antoni de Vilamajor i en els dos concursos nacionals de Tabals Tradicionals, i guanyar diversos premis, enguany són ells els que organitzen un concurs de percussió tradicional del món del foc.

Els actes de la jornada, que tindrà lloc dissabte 13 de novembre, se centraran a la plaça del Vapor Ventalló. El matí començarà amb una classe magistral oberta a tothom de Gerard Pouget, un mestre de percussió tradicional i amant de les figures festives i les festes populars. Tot seguit es farà un dinar per encarar la tarda amb força. Les persones que es vulguin quedar a dinar poden enviar un missatge privat a través de les xarxes socials o un mail a dracbaluk@gmail.com.

El concurs començarà a les 17 h amb els lluïments de les colles participants, en acabar iniciaran una cercavila pels carrers del centre, on cada grup anirà acompanyat d’un membre de l’entitat del Drac Baluk, que els farà de guia. En finalitzar la cercavila, a la mateixa plaça del Vapor Ventalló, on s’ha començat, es realitzaran els lluïments dels finalistes.

A més dels premis dels grups, també tindrem premi al millor tabaler que obsequia Tabals Cabrera, qui també tindrà un espai de mostrari i venda durant tot el dia.

Les colles participants seran els Timbalers del Ball de Diables d’Alforja, Timbalers del Ball de Diables de Bigues i Riells, Colla de Tabalers del Ball de Diables de l’Hospitalet de l’Infant, Associació Diables de la Maurina de Terrassa, Diables de Granollers, Tabalers de la Sella Ball de Diables de Santa Eulàlia i Lliçà d’Amunt.

(Foto: Tabaleres i tabalers de la colla del Drac Baluk Astharot)

Comunicat de condol de la Junta de Govern amb motiu del traspàs de Jaume Múria

dc., 10/11/2021 - 11:04

Companys i companyes,

Lamentem profundament comunicar el recent traspàs de l’exvicepresident de l’Agrupació del Bestiari Jaume Múria, que ha tingut lloc aquesta nit passada a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona.

Múria va ser una persona molt important per aquesta federació, essent un pal de paller que va treballar incansablement pel món del bestiari festiu. Va ser un dels fundadors de l’Agrupació, conjuntament amb Sete Udina, i va exercir durant vint anys el càrrec de vicepresident econòmic.

Com explica Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari, “Múria sempre ha estat una d’aquestes persones que treballen a l’ombra, no ha buscat ser protagonista de res, però sempre ha estat des de darrere lluitant, enfadant-se amb qui calgués perquè les coses tiressin endavant”.

Múria, entre altres tasques, va aportar a l’Agrupació els seus coneixements com a empresari, fet que va permetre un millor funcionament de la federació. “Des de la seva vinculació íntima i personal amb en Sete feien un tàndem, un equip de treball molt potent“, afegeix Tres.

Des de la Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari volem fer arribar el nostre més sincer condol a amics i familiars de Múria. Sobretot a la Rosa, la seva dona, que també va ocupar el càrrec de vicepresidenta de l’Agrupació. Tant ella com ell s’han estimat molt el món del bestiari festiu al llarg de tots aquests anys. És per aquest motiu que des d’aquí li fem arribar una càlida abraçada, conscients de la gran pèrdua que suposa aquesta mort.

Et recordarem sempre,
Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari

S’inaugura la remodelació de la Casa de la Festa de Vilafranca del Penedès, més interactiva que mai

dv., 05/11/2021 - 13:46

Després de tres anys i mig d’obres, aquest mes de novembre obre les portes la nova Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, que ha estat remodelada i ampliada. El passat dimarts dos de novembre es va inaugurar aquest espai on estaran exposades quasi totes les peces de la Festa Major.

L’edifici s’ha dividit en tres plantes. A la primera es troba la sala principal de l’antic mercat, amb tots els elements principals de la festa, com ara l’Àliga, el Drac, els Gegants o les Cotonines. A la segona hi ha una sala polivalent on es projectarà un audiovisual que fa un recorregut per la festa. Finalment, a la tercera planta s’hi pot trobar una aula didàctica destinada a tallers escolars.

L’exposició pretén ser molt interactiva i, entre les diferents propostes que fa, hi ha una de ben especial. Té com a títol “Vida de Drac” i ofereix al visitant la possibilitat de simular ser portant del Drac del Vilafranca. Així doncs, just al costat d’aquesta figura històrica s’ha col·locat una estructura de fusta amb les mateixes mides de la bèstia, en la qual el visitant s’hi pot posar a dins i viure l’experiència del Drac i del seu portador.

Des del dissabte 6 fins al 14 de novembre es faran unes jornades de portes obertes per anar a veure aquest nou espai, per a les quals caldrà reservar entrada a la web casafm.vilafranca.cat. Les visites seran dissabtes i dies feiners de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. El dilluns 8 de novembre estarà tancat i els diumenges obrirà de 10 a 14 h.

Convocat el Concurs de cartells de les Festes de Sant Josep Oriol 2022

dv., 05/11/2021 - 11:32

Un any més, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi posa en marxa la maquinària per organitzar les Festes de Sant Josep Oriol 2022. Unes festes que de ben segur seran més lluïdes que les darreres dues edicions, marcades per la pandèmia de la Covid-19. En aquesta ocasió es treballa per poder celebrar una festa presencial amb totes les mesures de seguretat, però també amb molta normalitat. En un barri molt castigat per la pressió turística i la manca de veïnat, la festa és més necessària que mai.

Per tot plegat, aquestes festes tradicionals del barri Gòtic barceloní cerquen una imatge que les identifiqui mitjançant un concurs obert a la ciutadania en general. La proposta sorgeix dels Gegants del Pi, l’entitat que fa de pal de paller a l’hora de gestionar tots els actes i estructures de les Festes juntament amb la pròpia Basílica del Pi, la Ludoteca, l’Esplai del Pi,… i amb el suport dels veïns i comerciants del barri, així com de les institucions.

Tot i que el barri ja va fer festes l’any 1807 per celebrar la beatificació de Sant Josep Oriol, no seria fins l’any 1995 que es recuperarien les festes amb l’estructura actual. Les celebracions compten amb elements patrimonials com els quatre Gegants originals del Pi, datats del segle XIX, i entremesos destacats com el Lleó i la Mulassa de Barcelona. També pren protagonisme en la festa el gegantet Perot lo lladre, que tradicionalment fa els seus atracaments pel barri.

El guanyador/a del concurs (o guanyadors, ja que es pot presentar una obra coral) s’endurà 250 € de premi, un import que s’incrementa un 66% respecte les edicions anteriors. Els cartells hauran de complir les bases que es poden trobar a la plana web dels Gegants del Pi (www.gegantsdelpi.cat) i s’hauran de presentar a la Casa dels Entremesos (plaça de les Beates, 2) abans del dimarts 11 de gener.

Com a novetat, també es poden presentar virtualment enviant-los al correu gegantsdelpi@gegantsdelpi.cat. Les Festes de Sant Josep Oriol són una de les dates marcades en vermell al calendari festiu barceloní, no només perquè se celebren al març -quan encara no ha començat la I temporada de festes majors- sinó pel seu marcat protocol d’actes amb un reguitzell de tradicions singulars com el Retaule, els Atracaments, l’esbojarrat ’Emmulassa’t!’ o la Passejada dels Oriols. També en destaquen les populars monedes de xocolata, la menja tradicional vinculada a un miracle de Sant Josep Oriol, que convertí raves en monedes d’or.

Retrobestiari, el nou llibre de l’Agrupació del Bestiari posa en valor la memòria viva de la cultura popular dels anys 70 i 80

dt., 02/11/2021 - 14:07

Una mirada al passat. El record a una època passada amb reflexions actuals. Aquesta tardor, arreu de Catalunya es parlarà d’un concepte ben especial: “Retrobestiari” (Edicions Morera). Un projecte col·lectiu que fa referència als anys 70 i 80 del segle XX, quan amb la recuperació de la democràcia a Catalunya, començà la revifalla i renaixement del bestiari festiu. Un treball coral que explica i analitza en primera persona com va ser el retorn de la festa popular al carrer i de quina manera es va viure.

Tota aquesta feina, publicada ara en un llibre, és el resultat d’una tasca de més de quaranta anys realitzada per GABICP, Grup d’Amics del Bestiari i la Cultura Popular. Aquest col·lectiu, format principalment per Ramon Saumell, Abel i Salvador Masana, i amb la coordinació de Montserrat Soler, es va dedicar a estudiar i documentar la història i evolució de les figures de bestiari catalanes dels anys 70 i 80.

L’any 2017, el projecte va rebre un especial impuls gràcies a l’historiador i gestor cultural Heribert Masana, que des de finals dels anys 90 havia començat a recollir testimonis d’aquella època de més d’una trentena de persones. Totes elles van participar en la creació de les primeres versions d’algunes bèsties que trobem avui dia. Aquest seria el cas del primer Mamut de Sant Vicenç dels Horts, el primer Drac de Barcelona o la primera versió del Tolc del Clot, gens semblants als actuals.

Aquesta tardor, tot un recopilatori de figures ha agafat forma i color amb la publicació de Retrobestiari, un llibre editat per Edicions Morera i impulsat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. L’obra, dirigida a tots els públics, té diferents lectures i permet fer un viatge en el temps per conèixer com es feien les bèsties fa quaranta anys, amb processos de fabricació col·lectius en els quals participava tot el municipi i amb tècniques i materials constructius més efímers que els actuals. Un moment en què, lluny de protocols, regnava per sobre de tot l’espontaneïtat.

Més d’una trentena de veus i experiències

Segons Heribert Masana, “Retrobestiari és un llibre que pretén explicar què va passar fa quaranta anys com a festa popular al país”. És un volum que pretén donar veu a un grup de persones nascudes als anys 50 que eren joves en aquella època. “Són memòria viva, ho van viure en primera persona i són una de les fonts més directes i fidedignes”, afirma.

Comptant amb testimonis com el de l’actor mataroní Boris Ruiz, constructor del cap de la Momerota de Mataró, o de Jaume Bernadet Munné, fabricant de la Guita de Comediants, el llibre conté experiències inèdites que no s’han explicat fins ara. Com assenyala el president de l’Agrupació del Bestiari, Mateu Tres, els autors analitzen el món del bestiari festiu i el seu context amb una mirada fresca”. Tot plegat, complementat amb l’arxiu gràfic que elabora i recull des de fa dècades el vilanoví Ramon Saumell.

Calendari de presentacions:

20 de novembre – Barcelona (12.30 h Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia)

27 de novembre – Tortosa (12.30 h Biblioteca Marcel·lí Domingo)

4 de desembre – Manresa ( 12 h Biblioteca del Centre Cultural El Casino)

18 de desembre – Vilanova i la Geltrú (18.30 h Centre d’art contemporani La Sala)

Enllaços

Cliqueu aquí per tenir accés a la fitxa del llibre

Crònica: La veïna Dragonina fa 35 anys i va de bateig

dv., 29/10/2021 - 13:22

Dissabte 23 d’octubre, a dos quarts d’onze, començava la jornada plena de nervis, amb la canalla de les dues escoles públiques. Setmanes d’assaig amb les classes de 5è i 6è per portar els dos gegantons mestres, fets per Joan Miró Oro, escultor de la restauració del Peret i la Tecleta i la rèplica de la nova Dragonina.

A les onze en punt els gegantons entraven a la plaça de les Escoles Velles, acompanyats pels gegants Peret i Tecleta i els gralles de Constantí. Una plaça plena de gent amb mascaretes i el mercat de proximitat.

La cerimònia civil, presidida pel jutge de pau de Constantí, donava a conèixer els noms del gegantons: Maria i Ramon. Dos noms triats per sufragi universal.

Els gegantons els apadrinava la colla Tota l’Endenga de Cambrils, l’alcalde de Constantí i els directors dels centres educatius de primària i secundària del municipi.

A dos quart de dotze arrancava la cercavila, amb els Cavallets i la Corranda de Constantí, les Àligues de Constantí, la Llumeneta i la Llumeneta’s band de Perafort, el Cabo Quiñones, el Marques de los Vélez i els nyanyos de Cambrils, els gegants Peret i Tecleta, els gegantons Ramon i Maria, els grallers de Constantí i la Dragonina de Constantí.

En finalitzar la cercavila, les colles convidades als actes de la tarda ja ens esperaven a la plaça.

Després de pair el dinar tocava tornar a la normalitat amb una trobada castellera amb la colla gegantera Xiquets de Torredembarra i els Castellers de la Il·lusió de Valls, colla on lluiten per la integració de persones amb diversitat funcional dins del món casteller.

A dos quarts de set es feia entrega del premi #laveïnadragonina a la policia municipal de Constantí, per la feina realitzada durant el confinament i el desconfinament nocturn, buscant sempre el diàleg i evitant les sancions administratives.

La Dragonina de Constantí va ser encesa pel Sargent Lluís Molina per donar inici al correfoc. Aquest va comptar amb la participació del ball de Diables de Constantí, els Diables Infantils de la Pobla de Mafumet, els Llumifocs de Perafort, el Drac Petit de Reus, la Farnaqueta de Cambrils, els Bous de Calaceit, la cabra Petita de Reus i els diablons i la Dragonina de Constantí.

Text i fotos: Amics de la Colla COCA de Constantí

Alcover estrena la figura d’un falcó relacionada amb una llegenda del municipi

dv., 29/10/2021 - 12:50

El passat divendres 15 d’octubre, en el marc de la Festa Major d’Alcover (Alt Camp), va tenir lloc la presentació del Falcó d’Alcover, una nova bèstia festiva construïda per l’artista alcoverenc Joan Carles Agràs Guri.

La figura té onze punts de foc repartits entre el bec, les ales, la cua i les potes i ha estat finançada per l’Ajuntament del municipi.

Al pit de la figura es pot trobar l’escut de la població, en el qual hi ha representada una ala. Segons expliquen des del Ball de Diables Bruixots d’Alcover, la colla encarregada de portar-lo, es va triar aquest ocell rapinyaire perquè segons una llegenda local el nom d’Alcover podria significar “falcó verd”.

En les seves sortides, la figura comptarà amb un acompanyament musical compost per l’alcoverenca Èlia Blasco, una peça que s’ha treballat a l’Escola Mare de Déu del Remei. Els seus alumnes l’han après a tocar amb la flauta i n’han escrit la lletra.

El vestuari dels portants ha anat a càrrec de Bel Creacions, mentre que el disseny del logotip l’ha fet Yolanda Lozano.

[FESTA MAJOR] Per a tots els que no vau ser presents a la lectura de versots i del posterior bateig del #Falcó… Aquí us deixem el vídeo sencer perquè gaudiu d’un dels moments més esperats de la Festa Major‼ https://t.co/MgpZH3kIke pic.twitter.com/DmVNjUJubs

— Ajuntament d’Alcover (@Alcover_Vila) October 16, 2021

(Autor fotografies: Jordi Ribellas)

Crònica de la Reencarnada, la trobada de bèsties de Lavern

dj., 28/10/2021 - 14:34

El passat 23 d’octubre, la colla Drac i Redimonis de Lavern va celebrar la Reencarnada, la trobada de bèsties de Lavern on se celebra la reencarnació del Masellot. Durant l’activitat, un cop mes la colla va demostrar que la cultura és viva i segura malgrat la pandèmia.

La trobada va tenir lloc la mateixa tarda del dissabte, amb la plantada de bèsties, que va comptar amb la participació del Ruc de la Granada, l’Encabronat de les Bonesvalls, el Drac dels Monjos, el Cabrot i el Cabrot petit del Vendrell i el drac Masellot de Lavern.

Més tard, a les vuit del vespre va començar un lluit correfoc pels carrers del poble que, a més de les bèsties festives, també va comptar amb la participació de les Maces del Cabrot petit i del Cabrot del Vendrell i dels Redimonis de Lavern.

Finalment, l’acte va acabar a la plaça del Cafè amb una espectacular encesa de cada bèstia i una de conjunta. La colla de Lavern l’endemà va organitzar també un dinar de banyes, on el plat principal van ser els cargols.

Text: Colla Masellot de Lavern

(Foto: Pol Rivas)

L’Spelugg, el ratpenat de les coves d’Esplugues de Llobregat

dj., 28/10/2021 - 12:42

Una nova fornada de bèsties més lleugeres i portables, destinada a gent jove, està sorgint dins l’àmbit del bestiari català. Si la setmana passada parlàvem del Ferafoc Petit, pensat per a nens i joves d’entre vuit i catorze anys, ara presentarem una nova bèstia, l’Spelugg d’Esplugues de Llobregat, batejat el 17 de setembre.

Aquest ratpedrac (fusió de ratpenat i drac), construït pel constructor terrassenc Jordi Grau, també està pensat per a joves, encara que una mica més grans (d’entre 20  i 30 anys). Pesa només 22 quilos, és molt portable i bastant lleuger. La bèstia té el cap i les ales de ratpenat, mentre que el cos i la cua són de drac.

Si la figura s’ha pogut crear, ha estat gràcies a una subvenció provinent del Departament de Cultura que va rebre L’Avenç Centre Cultural d’Esplugues. L’ajuda es va destinar a la construcció d’aquesta bèstia i l’entitat encarregada de treure-la és la colla de Geganters d’Esplugues de Llobregat.

Tal com explica el president de l’associació, Sisco Martín, “el projecte ve de lluny”. Ja feia temps que la colla volia incorporar una nova figura que no fos tan pesada i pogués portar la gent jove. Fins llavors només havien tingut el Drac la Fal·lera, fabricat pels membres de l’entitat des de fa més de 15 anys, i portat per dues persones.

Un significat molt lligat al municipi

El nom d’Spelugg surt de l’evolució del topònim “spelunca”, del qual surt el nom Esplugues i que no significa altra cosa que caverna o gruta. Precisament en aquestes cavitats és on solen viure ratpenats, motiu pel qual es va triar aquest animal.

L’Spelugg d’Esplugues de Llobregat està pensat per participar en tot tipus d’actes. Per un cantó, pot assistir a correfocs llançant pirotècnia des de la seva desena de punts de foc. Per l’altre, també pot sortir en cercaviles sense foc, ja que té un ball de lluïment, la melodia de la qual va compondre Isi Vázquez, amb arranjaments per a gralla fets per Sergi Sagristà.

‘El Gran Llibre del Bestiari Català’ es presentarà el 12 de novembre al Vendrell

dt., 26/10/2021 - 12:58

El pròxim divendres 12 de novembre a les 18 h a la Sala Petita de l’Auditori del Tívoli del Vendrell tindrà lloc la presentació d’El Gran Llibre del Bestiari Català, un volum editat per Penguin Kids que fa un recull d’algunes de les bèsties festives que podem trobar als Països Catalans.

L’acte, dirigit a nenes i nens a partir de cinc anys, inclourà una lectura de textos a càrrec de la professora vendrellenca especialitzada en música i educació especial Anna Ibarz, com també una activitat dinamitzada pensada per donar a conèixer les característiques del bestiari festiu.

Quina diferència hi ha entre un drac i una àliga? Per què un llança foc i l’altre sol ballar en actes protocol·laris? Aquestes preguntes i algunes més es respondran durant l’acte en el qual també es farà un petit taller.

L’activitat serà d’entrada lliure però amb aforament limitat. Comptarà, a més, amb la presència de tres convidats ben especials: el Lleonet del Vendrell, el Cabrot Petit del Vendrell i una Puça del Caramot, amb qui els nens i nenes es podran fer fotos.

Notícies relacionades

El V Simposi Internacional dels Focs Festius de la Mediterrània se centra en la relació que lliga la festa, el dimoni i el foc

dv., 22/10/2021 - 13:15

Aquest cap de setmana se celebrarà a Mallorca el V Simposi Internacional dels Focs Festius de la Mediterrània.

Organitzat pel Consell Insular de Mallorca i l’Institut Ramon Muntaner, el Simposi compta amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Palma, l’Ajuntament de Sa Pobla, la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties del foc de les Illes Balears i la Fundació Mallorca Literària. A més, del suport de la Fundació Josep Irla.

Els dies 22, 23 i 24 d’octubre de 2021 al Teatre Municipal Mar i Terra de Palma (carrer de Sant Magí, 89) tindrà lloc la cinquena edició del Simposi que, en aquesta ocasió, se centrarà en la relació que lliga la festa, el dimoni i el foc i reunirà experts en la matèria vinguts d’arreu dels territoris de parla catalana.

Aquest congrés respon a la voluntat de ser un espai de trobada i de reflexió per als diversos territoris de la Mediterrània, els quals comparteixen interessos culturals i pretén posar en comú l’activitat cultural i documental que porten a terme els diversos centres d’estudis localitzats als pobles i ciutats de Catalunya, València, Andorra i les Illes.

Aquesta cinquena edició marca la represa després de l’aturada forçada a causa de la Covid-19. Prèviament, el Simposi es va celebrar a les ciutats de Vic (2016), Reus (2017), Gandia (2018) i Andorra la Vella (2019).

El programa s’estructura en els tres àmbits temàtics següents:

  1. Àmbit 1. Les identitats del dimoni. Les mil cares del dimoni.
  2. Àmbit 2. El dimoni en el seu context. El dimoni en el seu infern. 
  3. Àmbit 3. Comunicacions de temàtica lliure.

En el següent enllaç es pot trobar el programa sencer del Simposi: PROGRAMA.

(Foto: El Drac de Banyeres del Penedès. Font: Facebook del Drac de Banyeres)

Mateu Tres al Busca-raons: “Ens agradaria que el Drac de l’Agrupació es pogués recrear a partir d’un motlle digital”

dv., 22/10/2021 - 12:23

El passat dimecres sis d’octubre es va publicar al canal de Youtube una entrevista feta a Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari, que va realitzar el folklorista Amadeu Carbó en el seu espai a la xarxa anomenat Busca-raons.

Durant la conversa, el president de l’Agrupació va parlar sobre l’evolució del projecte 3D i els nous avenços que s’havien fet. Així, en aquests moments, estan treballant per a la federació dos tècnics especialitzats en tecnologia 3D que, per un cantó, es dediquen a escanejar imatgeria festiva i, per l’altre, a processar aquests arxius tot donant-los diferents sortides en el món de la realitat virtual i augmentada.

Una de les línies de treball d’aquest projecte és la d’investigar com fer una recuperació física d’un element a partir del seu motlle digital, és a dir, de l’arxiu obtingut després d’un escaneig. “Estem començant a parlar amb diferents empreses per fer una prova pilot”, explica Tres. “El que ens agradaria és que el Drac de l’Agrupació del Bestiari, que al final és un drac que representa tot el col·lectiu, es pogués recrear a partir d’un motlle generat digitalment“.

Un altre dels objectius d’aquest projecte és fer difusió del món de la imatgeria festiva. Per aquest motiu, s’està treballant per crear un directori obert de consulta lliure amb el qual, mitjançant la càmera del mòbil, es poguessin veure en tres dimensions les diferents bèsties i gegants.

El projecte 3D és prou interessant per cridar l’atenció de nous públics i arribar a “persones joves que, d’alguna manera la societat ens està desconnectant de la cultura popular”, afirma Tres. Com que el ventall de possibilitats és molt ampli, l’escaneig en 3D també permetria fer una aproximació a l’aula hospitalària, i a infants que estan hospitalitzats i no poden sortir al carrer.

Finalment, com recorda Tres, les possibilitats que ofereix el projecte són múltiples. Una altra opció seria la de “fer arribar les nostres tradicions a l’altra punta del món”. D’aquesta manera, mitjançant unes ulleres de realitat virtual es podrien recrear diferents places i ciutats i afegir-hi els elements d’imatgeria festiva que hi estiguessin relacionats.

El Ferafoc Petit ja és aquí!

dj., 21/10/2021 - 10:07

El passat dissabte dos d’octubre la colla Ferafoc de Sant Quintí de Mediona va donar a conèixer una criatura ben especial. Es tracta del Ferafoc Petit, fill del Ferafoc, una bèstia creada per l’escultor Elías Álvarez i pensada perquè la portin nens i nenes d’entre vuit i catorze anys.

La bèstia pesa nou quilos i set-cents grams i fa 205 centímetres d’alt. El que més destaca d’ell és que té trets de cria d’ocell. Així doncs, destaquen les seves plomes blanques, que indiquen que encara no ha passat a l’edat adulta. La bèstia, a més, un porta un pírcing a la cella esquerra que el constructor va afegir per fer una broma. A la colla, però, li va agradar tant que va demanar que li deixés posat.

Núria Batet, membre de la comissió que ha treballat per a la creació de la figura, explica que els nens de l’entitat estan encantats amb aquesta cria d’hipogrif. Com a curiositat, el dia de la seva presentació, el primer ball que va fer amb el Ferafoc Gran els portants van ser mare i fill.

Notícies relacionades

La XXI Trobada de Bèsties de Foc de Castelló recupera l’espai públic per a la cultura popular (Crònica)

dc., 20/10/2021 - 14:11

La Plaça Sète, del Port de Castelló de la Plana va acollir el passat 16 d’octubre del 2021, les activitats centrals de la XXI Trobada de Bèsties de Foc, organitzada per Botafocs, que va ha canviar la data i lloc habitual de realització  (Plaça Major) per iniciar la recuperació dels carrers i places per a la cultura popular. Aquest nou espai ha condicionat la quantitat de pólvora a cremar i la participació d’un número reduït de persones de cada entitat, per aplicar les normes de seguretat de l’Autoritat Portuària.

Les entitats participants van ser els Gegants i cabuts de L’Alcora i de Vinaròs, els Cabuts d’Artana, el Drac de Valls, el Drac Badalot de l’Arboç, la Rata-Penada de Massalfassar, el Boc «Ambrosio» de Mislata, el Bestiari de Sant Antoni de Vilamajor, la Diabòlica i el Patarro de Sagunt, el Drac Soterranyes de Vinaròs, els Drac, la Víbria i el Bestiari Infantil de Botafocs, a més de la participació de les colles de Dolçainers Dalt Més Amunt d’Artana i del Grau de Castelló, amb l’actuació especial del grup de xanquers «Alcozancos» d’Alcalà de Xivert.

A partir de les 16 hores van arribar les entitats per a preparar les seues figures, ultimar detalls, repartir pirotècnia, xerrar un poc i compartir incidències de present i futur, per a poder iniciar amb puntualitat la plantada i visita del públic en general, a l’interior del recinte previst, dintre de la plaça, a les 18 h.

Un parlament de benvinguda va iniciar els actes protocol·laris, que va seguir amb el lliurament de detalls, amb la participació de la Tinent d’Alcalde del Grau de Castelló, Mari Carmen Ribera, que va agrair la presència de totes les persones i entitats en la diada. Tot seguit es va iniciar la tabalada infernal. El grup de xanquers «Alcozancos» d’Alcalà de Xivert va fer un tast del seu espectacle de llum i foc «Àngels i Dimonis», que va concloure entre forts aplaudiments.

Al voltant de 150 persones van ser els protagonistes en la part final: amb el bestiari, els gegants, cabuts i els seus acompanyaments musicals que ompliren la Plaça Sète de balls sense foc i músiques, que van mostrar les figures al ritme de les seus músiques, amb els ulls ben oberts de tot el públic que envoltava el recinte de la plaça, delimitada per tanques, com a mesures de seguretat Covid. Les dues colles de dolçainers donaven peu a les entrades i eixides de les figures al mig de la plaça.

Una encesa de pirotècnia de forma individual va permetre a tots els assistents comprovar l’espectacularitat de les figures cremant pólvora. Un remat pirotècnic va tancar l’acte a l’horari previst, amb els aplaudiments generalitzats del nombrós públic present, a la vegada que la música de timbals permetia ballar a tots el participants al mig de la plaça, coma colofó de la XXI trobada.

Un sopar de germanor va permetre tancar la diada amb la xarrera compartida i el cos recuperat. Es van acomiadar les entitats contentes i pagades, amb el desig de tornar-se a trobar a curt termini arreu de les nostres comarques.

Castelló de la Plana, 18 d’octubre de 2021

Text de Rafel Pérez i Sorlí. Imatges: Furtat i R. Pérez i Sorlí

 

“El Gran Llibre del Bestiari Català”, un viatge per conèixer les aventures de les bèsties festives de Catalunya

dv., 15/10/2021 - 13:42

Aquest dijous 14 d’octubre s’acaba de publicar “El Gran Llibre del Bestiari Català”, un llibre amb tots els detalls de cada bèstia festiva que narra als petits lectors els seus màgics orígens a la vegada que explica per què estan tan presents en les festes dels seus pobles i ciutats. Signa el llibre l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i Meritxell Bayarri, amb il·lustracions de Carles Arbat.

Com bé diu el seu nom, les bèsties festives són representacions d’animals de grans dimensions, reals o imaginàries, que participen en les festes populars dels nostres pobles i ciutats. Arreu del món n’existeixen milers, sobretot a Catalunya, el País Valencià i el sud de França, on tenen unes característiques semblants. Perquè us feu una idea, segons el fotògraf i arxiver de bestiari Ramon Saumell, en aquests territoris hi ha més de 2.400 figures i el número segueix creixent.

És molt probable que ara mateix en algun lloc o altre s’estigui creant alguna bèstia. Si no fos per l’esforç i les ganes que hi posen les colles, i la tècnica i creativitat de les escultores i els escultors, aquestes figures no sortirien al carrer. Tampoc ho podrien fer sense la feina de compositors, dansaires, sastres i altres tipus de professionals que hi col·laboren. El Gran Llibre del bestiari català és un llibre on trobareu un petit recopilatori d’algunes d’aquestes peces. Se n’han escollit de diferents tipus per representar-ne la gran diversitat.