Notícies Bestiari
De qui és el carrer quan hi ha festa? Nova sessió del Cicle Bestiarum
El proper 16 d’octubre, a les 19 h, el Cicle BESTIARUM torna amb una nova sessió per reflexionar sobre la relació entre festa, espai públic, convivència i control.
Sota el títol «Festa al carrer. Control i apropiació de l’espai públic», la conferència anirà a càrrec de Marta Contijoch Torres, antropòloga social i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU).
Contijoch és doctora en Antropologia Social i ha centrat bona part de la seva trajectòria investigadora en l’antropologia urbana, la cultura popular i els usos de l’espai públic. La seva recerca s’ha interessat per les relacions entre ciutadania, institucions, pràctiques col·lectives i formes d’apropiació de la ciutat.
Què passa amb el carrer quan arriba la festa? Durant unes hores, places i carrers deixen de tenir els seus usos habituals i es converteixen en espais de celebració, trobada i participació. Però aquesta ocupació de l’espai públic també està travessada per normes, permisos, límits, interessos i conflictes.
Qui decideix com i quan es pot ocupar el carrer? Quins usos de l’espai públic es consideren legítims? Com es negocien el dret a la festa, la convivència veïnal i el control de l’espai?
A partir d’aquestes preguntes, la sessió proposarà una mirada crítica sobre la festa com a forma d’apropiació temporal del carrer i sobre les negociacions que es produeixen entre entitats, administracions, veïnat i altres actors que comparteixen l’espai públic.
L’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), del qual forma part Marta Contijoch, treballa precisament sobre les diferents formes de conflicte, apropiació, regulació i resistència que es produeixen a les ciutats contemporànies.
Divendres 16 d’octubre
19.00 h
C. Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts
La conferència també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de Bestiari.
La Biblioteca del Districte 5 de Terrassa va acollir l’exposició “Foc i bèsties. 10 trobades Can Roca Crema”
Del 19 de setembre a l’1 d’octubre, la Biblioteca del Districte 5 de Terrassa va acollir l’exposició “Foc i bèsties. 10 trobades Can Roca Crema”, una mostra organitzada per la Colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa amb motiu de la desena edició de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema.
La inauguració es va celebrar el dissabte 19 de setembre i va comptar amb la participació de la Colla del Bitxo del Torrent Mitger i del tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat i regidor de Cultura Popular, Joan Salvador.
L’exposició servia per repassar la trajectòria d’una trobada que va néixer l’any 2015, en el marc del 30è aniversari de la Colla del Bitxo del Torrent Mitger. En aquella primera edició es van convidar una trentena de bèsties de foc a participar en la trobada Can Roca Crema. Des d’aleshores, la plaça de Can Roca s’ha convertit, cada primer dissabte d’octubre, en l’escenari d’una celebració marcada pel foc i el bestiari festiu, amb l’excepció dels anys en què la pandèmia de la Covid-19 va obligar a aturar l’activitat cultural i festiva.
Al llarg de les diferents edicions, una seixantena de bèsties de foc han passat per la plaça de Can Roca. L’exposició en recollia una selecció a través d’imatges que permetien descobrir les bèsties participants en cadascuna de les trobades.
La mostra es va estructurar a partir dels cartells de les deu edicions de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema, acompanyats de fotografies de les bèsties que hi havien participat. També hi tenien un espai les colles de diables infantils que van formar part de la trobada entre els anys 2018 i 2024, juntament amb els Bitxaires, la secció infantil i juvenil de la Colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa.
Un dels apartats de l’exposició estava dedicat a Dolors Sans, constructora de bestiari i autora de totes les bèsties convidades a la desena edició de la Trobada Can Roca Crema. Aquest espai volia reconèixer la seva trajectòria i posar en valor la seva aportació al patrimoni cultural a través de la construcció de bestiari festiu. Alhora, la mostra reivindicava la presència de referents femenins en un àmbit on les dones encara tenen una representació minoritària.
Els cartells de les diferents edicions també van permetre veure com ha evolucionat la imatge de la trobada al llarg dels anys. Tot i els canvis en el disseny, hi ha un element que s’hi ha mantingut present en totes les edicions: el Bitxo del Torrent Mitger. En cada cartell hi apareix representat d’una manera diferent, amb més o menys protagonisme, però sempre com a símbol i amfitrió de la Trobada de Bestiari Can Roca Crema.
Les bèsties de foc prenen vida quan les persones que les porten les fan caminar, ballar, saltar… Però, sobretot, mostren el seu caràcter i es transformen quan comencen a cremar. La combinació de colors i de diferents tipus de material pirotècnic poden fer canviar el seu aspecte i fer volar la nostra imaginació. Les bèsties es converteixen en un autèntic espectacle en moviment, un art efímer que capturem amb les imatges per poder-lo preservar. I l’exposició és una selecció d’aquestes imatges capturades durant la celebració de les trobades de bestiari Can Roca Crema.
A través de les imatges, “Foc i bèsties. 10 trobades Can Roca Crema” va permetre conservar i compartir alguns d’aquests moments viscuts al llarg de deu edicions de la trobada, posant en valor el foc, el bestiari i la participació de les colles en aquesta celebració de la cultura popular a Terrassa.
L’Atzeries celebra 10 anys amb una exposició fotogràfica a La Violeta de Gràcia
Amb el títol «10 anys de l’Atzeries», la mostra reunirà diverses imatges que permeten fer un recorregut per la història d’aquesta bèstia i per la seva participació en diferents celebracions i activitats de cultura popular de la Vila de Gràcia.
L’Atzeries ha anat consolidant la seva presència dins del calendari festiu del barri al llarg d’aquesta dècada, participant en actes i esdeveniments vinculats a la tradició festiva i al món del foc. L’exposició posa el focus en aquesta trajectòria a través de la fotografia, recuperant instants viscuts durant aquests deu anys.
L’Atzeries al Correfoc de la Festa Major de Gràcia 2026. Fotografies (inclosa la portada) de @dunafotografia.
La inauguració de la mostra tindrà lloc dimarts 6 d’octubre de 2026, a les 19 h, a la sala d’actes de La Violeta de Gràcia.
L’exposició es podrà visitar de l’1 al 31 d’octubre de 2026 a La Violeta, oferint als veïns i visitants l’oportunitat de descobrir o recordar la trajectòria de l’Atzeries i la seva vinculació amb la vida cultural i festiva de la Vila de Gràcia.
Una dècada de foc, festa i cultura popular que queda recollida en aquesta mostra fotogràfica commemorativa.
Obrim una nova convocatòria del curs RGCRE per al col·lectiu de bestiari
La formació tindrà lloc el 17 d’octubre de 2026 a Arbeca.
InscripcionsLes persones del col·lectiu del bestiari festiu interessades a participar-hi poden tramitar la inscripció a través de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, tant si formen part d’una entitat federada com si no.
Les inscripcions es poden formalitzar mitjançant el formulari d’inscripció, on caldrà adjuntar la documentació requerida:
- Comunicació d’acreditació per a l’accés a l’aplicació “Festa, foc i pirotècnia”, signada per la persona inscrita.
- Model de sol·licitud per acreditar la formació com a Responsable de Grup de Consumidors/es Reconeguts/des com Experts/es, signat per la persona interessada i segellat per la colla.
Davant l’elevat nombre de sol·licituds de les darreres convocatòries, enguany s’estableix un màxim de dues persones inscrites per colla o secció, amb l’objectiu de garantir un repartiment més equitatiu de les places disponibles entre les entitats del món del bestiari.
Així mateix, es demana que no es presentin a aquesta convocatòria aquelles entitats que ja disposin d’un nombre elevat de persones titulades.
Les inscripcions s’acceptaran per rigorós ordre d’entrada i només seran efectives un cop l’Agrupació hagi enviat la corresponent confirmació per correu electrònic.
Properament també s’obrirà la convocatòria d’un segon curs durant aquesta mateixa tardor.
Abans i durant la jornada formativaUn cop confirmada la inscripció, les persones participants hauran de consultar, abans de la jornada, els materials formatius disponibles al web: http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/04_formacio/02_responsables_foc/formacio_foc/formacio_acreditacio_rgcre/
El dia del curs serà necessari arribar amb suficient antelació i portar la documentació original degudament signada i segellada. Aquesta documentació serà necessària per poder obtenir posteriorment el títol, si es compleixen els requisits.
A més, enguany l’Administració farà una comprovació de la identitat de les persones participants, per la qual cosa serà imprescindible portar el DNI físic.
Obtenció del títolUn cop finalitzada la jornada formativa i transcorregudes unes setmanes, les persones participants rebran el certificat de formació al seu correu electrònic.
L’Agrupació Bestiari consolida un programa d’activitats inclusives i de cohesió comunitaria en el marc de les Festes de la Mercè 2026 a Barcelona
Un any més, El Born. Museu d’Història de Barcelona i el barri de La Ribera tornaran a ser el centre neuràlgic de la Cultura Popular durant les Festes de La Mercè. Del 7 al 27 de setembre, l’Agrupació de Bestiari Festiu de Barcelona proposa un programa que combina tradició, innovació i cohesió: exposicions, jornades lúdiques, tallers, visites guiades i la tradicional Passejada de Bèsties.
Bestiari ha organitzat un munt d’activitats per a tots els públics que giraran al voltant de les Bèsties i les colles de la territorial de Barcelona i tindran com a punt de referència la inclusió, la cohesió i una visió feminista, objectius principals de l’agrupació.
Exposició a El Born Museu d’Història de BarcelonaDel 8 al 26 de setembre de 2026 es podran visitar dues exposicions de manera totalment gratuïta. Com ja és tradició, El Born Museu d’Història de Barcelona serà la seu de l’Exposició de Bèsties, una mostra en la qual s’hi representen més d’una setantena de bèsties dels barris de la ciutat i on comencen a calentar motors abans de participar a la passejada de bèsties i al correfoc de La Mercè.
Visita guiada inclusiva i educativa de l’exposició: El Cau de les BèstiesL’Agrupació de Bestiari sempre treballa per fer que la cultura popular sigui el més inclusiva possible. És per aquest motiu que les visites guiades seran adaptades per a persones amb diversitat funcional, escoles i residències de gent gran, així com cartelleria en braille.
Per tal d’utilitzar altres llenguatges més visuals i atractius, se celebrarà la tradicional Nit al Cau de les Bèsties, una activitat adreçada a tots els públics que consisteix en una visita nocturna teatralitzada per donar a conèixer les figures de bestiari de Barcelona. A través d’un recorregut, diferents actors explicaran les històries i anècdotes del bestiari barceloní amb l’acompanyament d’efectes sonors i un espectacle de llum i música.
La Nit del Cau de les Bèsties tindrà lloc el 23 de setembre de 2026 a les 20.30 h i cal fer inscripció prèvia aquí.
Jornada Lúdico Bestial i 6a Fira de Colles de BestiariEl dissabte 19 de setembre de 2026 d’11.00 h a 14.00 h a la plaça Comercial, tindrà lloc La Jornada Lúdico Bestial 2026 que enguany acollirà la 6a Fira de Colles de Bestiari, en la qual les diferents entitats podran mostrar algunes de les seves bèsties i oferir informació i marxandatge al públic assistent.
Les colles que ens acompanyaran enguany són el Griu de Mercadal, Drac Jove de Gràcia, el Mosquit tigre, la colla de diables de Trinitat nova, la Porca de Sant Antoni, Farfollot i Farfolletes, els Bouets i la Vaqueta del Raval, l’Espurna, Diables i de La Verneda, Drac i diables de la Sagrera, en Niku dels Falcons de Barcelona, l’Hydros i Nebula de Trinitat Vella, els Banyuts de Nou Barris, i els Diables del Clot.
La matinal de jocs de Bestiari es consolida com un dels esdeveniment lúdics importants de la ciutat durant la Jornada Lúdico Bestial. Una ocasió en que bèsties i i jocs es troben, dialoguen i sobretot juguen. Els infants i els adults que vinguin a la plaça Comercial, podran gaudir d’un matí bestialment lúdic i amb xocolata de la mà de la Companyia de Jocs l’Anònima i el Museu de la Xocolata, que se suma a la Jornada per tercer any consecutiu. Pel dissabte 19 de setembre, proposen una estesa de jocs per la plaça Comercial i un parell de jocs al Museu de la Xocolata. El públic podrà participar o bé de manera lliure o bé participant d’una gimcana amb premi final!
Durant tot el matí, el programa de ràdio Fes Ta Festa, liderat per Amadeu Carbó, proposa entrevistes i xerrades amb convidats del món de la Cultura Popular. Durant el programa especial del Fes Ta Festa, es podran escoltar músiques i informacions bestials, així que si voleu saber què passarà, seguiu-lo en directe al Canal Youtube de Bestiari i al Facebook del Fes ta festa.
Per acabar de vestir la Jornada, les colles de bestiari de la ciutat oferiran diversos tallers i una cercavila pels voltants del barri de la Ribera que començarà a les 13.00 h.
Passejada de Bèsties i CorrefocDivendres 25 de setembre de 2026 al vespre, les bèsties exposades al Born Museu d’Història de Barcelona prendran vida i faran una primera passejada pels carrers del barri Gòtic, on podreu veure a totes les bèsties en moviment i lluint-se.
La plantada de totes les bèsties tindrà lloc a la plaça Comercial a les 20 h i a partir de les 21.30 h començarà la Passejada de Bèsties 2026. El recorregut de la Passejada de Bèsties serà circular, començant a la Plaça Comercial, Passeig del Born, carrer Santa Maria, carrer Argenteria, carrer Princesa, carrer Comerç i finalitzarà a la Plaça Comercial.
Les activitats finalitzaran amb l’esperat Correfoc de La Mercè el dissabte 26 de setembre de 2026 que sortirà des de Passeig de Gràcia. El correfoc infantil engegarà a les 18.30 h i l’adult a les 20.30 h. Enguany, el correfoc de la Mercè estrena Porta de l’Infern, una estructura de catorze metres d’amplada, obra de Daniel Esteban, que està formada per una estructura de cossos que al·ludeix a la força de la cultura popular.
Podeu trobar tota la informació de La Mercè 2026 aquí
Cançons, jocs i cultura popular a la Seu de Bestiari
La Seu de Bestiari acull el proper divendres 25 de setembre una sessió de cançoner popular i joc cantat a càrrec de Carles Cuberes, una proposta dedicada a descobrir una de les expressions més quotidianes de la cultura tradicional.
El divendres 25 de setembre, a les 17.30 h, la Seu de Bestiari de Sant Vicenç dels Horts acollirà l’activitat Cançoner popular i joc cantat, conduïda per Carles Cuberes.
Les cançons populars, les cantarelles i els jocs cantats formen part d’un repertori tradicional estretament vinculat a la cultura oral. Transmesos al llarg de generacions, constitueixen una part del patrimoni cultural que combina música, paraula i joc.
La sessió posarà el focus en aquest repertori i en les diferents formes de joc cantat que formen part de la cultura popular i tradicional.
Amb aquesta proposta, la Seu de Bestiari continua ampliant la seva programació cultural amb activitats adreçades també al públic familiar i centrades en diferents expressions del patrimoni popular.
Informació pràcticaCançoner popular i joc cantat
A càrrec de Carles Cuberes
Divendres 25 de setembre
17.30 h
Seu de Bestiari – C. Nou, 27, Sant Vicenç dels Horts
⏱️ Durada aproximada: 45 minuts
Places limitades. Cal inscripció prèvia.
El Camell celebra 45 anys als carrers de Molins de Rei per la Festa Major de Sant Miquel 2026
La programació començarà el dissabte 19 de setembre, de 10 a 13.30 h, amb Desperta el Camell, una activitat pensada per al públic infantil que donarà el tret de sortida a la presència de la bèstia durant la Festa Major.
El dissabte 26 de setembre serà la jornada amb més activitat. Al matí, d’11 a 13.30 h, arribarà Dona el xumet al Camell, una proposta adreçada als més petits que enguany se suma a la celebració del 10è aniversari del Petit Camell. A la tarda, a les 17 h, serà el torn del Correcuita del Petit Camell, abans de donar pas, a les 20.30 h, a un dels moments més esperats de la Festa Major: el Correcuita del Camell i el Sarau d’Espurnes. L’acte central de la celebració tindrà, a més, un significat especial, ja que enguany es commemora el 45è aniversari del Camell.
La programació es tancarà el dimarts 29 de setembre, a les 6 h, amb les tradicionals Matines del Camell.
Una tradició amb història
El Camell és una bèstia de foc de grans dimensions vinculada a la tradició festiva de Molins de Rei. La seva història està estretament relacionada amb el Carnaval molinenc, una tradició documentada des del segle XVIII. Un dels primers testimonis documentals coneguts de la bèstia és de l’any 1897.
Després d’anys d’absència, el Camell va ser recuperat l’any 1981, en un moment de recuperació de les tradicions populars i de l’espai festiu als carrers. Des d’aleshores, s’ha consolidat com un dels elements més representatius de la cultura popular de Molins de Rei.
Tot i que actualment és especialment conegut per les seves aparicions durant la Festa Major de Sant Miquel, el Camell manté també el seu vincle amb el Carnaval, on és protagonista del Ball del Camell i de l’Empaitaculs del Camell.
Amb una aparença que recorda més una mula o un animal fantàstic que no pas el camell tradicional, la bèstia destaca per les seves grans dimensions i pel seu caràcter entremaliat. El seu nom està relacionat amb l’expressió popular “fer el camell”, associada a fer el ximple o comportar-se de manera esbojarrada, un esperit que encaixa amb el paper que ha tingut històricament dins la festa.
Aquest setembre, el Camell tornarà a prendre els carrers de Molins de Rei per celebrar la Festa Major de Sant Miquel i, especialment, els seus 45 anys de recuperació.
Canvis en les subvencions de Cultura per al 2027: Bestiari convoca una reunió informativa
El Departament de Cultura avança al setembre la convocatòria d’ajuts per a activitats culturals del 2027 i introdueix canvis que afecten directament les entitats i federacions de cultura popular. Bestiari convoca aquest dissabte 5 de setembre una reunió informativa per explicar-ne l’abast i presentar un nou servei de suport a la tramitació de subvencions.
Al llarg de les darreres setmanes, Bestiari ha tingut coneixement de diversos canvis que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està introduint en les convocatòries de subvencions. Algunes d’aquestes modificacions tenen una incidència directa sobre les entitats i federacions de cultura popular i obliguen el sector a avançar la planificació de les activitats del 2027.
Entre els canvis més significatius hi ha la desaparició prevista de la línia d’ajuts col·lectiva a través de la qual Bestiari havia pogut donar suport econòmic a projectes de les entitats federades.
Al mateix temps, el Departament de Cultura ha avançat la convocatòria d’ajuts per a activitats culturals corresponents a l’any 2027: el termini de presentació de sol·licituds és del 4 de setembre al 6 d’octubre de 2026.
Una reivindicació del sector que també exigeix més planificacióDes de Bestiari valorem positivament que les entitats puguin conèixer amb més antelació els recursos públics amb què podran comptar per desenvolupar els seus projectes.
Disposar d’un calendari de subvencions anticipat és una demanda que el sector cultural i associatiu ha plantejat reiteradament, perquè permet treballar amb més previsió, millorar la planificació dels projectes i reduir la incertesa econòmica.
Tanmateix, aquest canvi també planteja un repte important: les entitats hauran de definir i preparar ara els projectes que desenvoluparan durant el 2027.
Ens preocupa especialment que aquesta convocatòria anticipada pugui passar desapercebuda entre les entitats o que la manca de temps i de capacitat administrativa dificulti la presentació de projectes. En un sector sostingut en gran part per l’associacionisme i el voluntariat, els canvis en els calendaris i els procediments administratius poden acabar condicionant l’accés als recursos públics.
Per això, des de Bestiari considerem imprescindible informar, acompanyar i facilitar eines perquè cap entitat perdi oportunitats de finançament per manca d’informació o de capacitat de gestió.
Reunió informativa aquest dissabte 5 de setembreDavant la importància d’aquests canvis, Bestiari convoca les entitats federades a una reunió informativa:
Dissabte 5 de setembre de 2026
17.00 h
Seu Social de Bestiari
Carrer Nou, 27
08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona)
La reunió també es podrà seguir telemàticament per videoconferència:
Google Meet: https://meet.google.com/dyn-efqo-cbf
Ordre del dia- Canvis en les subvencions de la Generalitat de Catalunya i convocatòria anticipada d’ajuts per al 2027.
- Presentació del nou servei de tramitació de subvencions de Bestiari, adreçat a les entitats que necessitin suport en la preparació i presentació de les sol·licituds.
- Precs i preguntes.
L’accés al finançament públic és una de les condicions que permeten a les entitats culturals sostenir projectes, impulsar activitats i continuar desenvolupant la seva funció social i comunitària.
Davant d’un canvi important en el model i el calendari de subvencions, Bestiari reforça la seva funció de servei i acompanyament al teixit associatiu, facilitant informació, assessorament i eines perquè les entitats puguin adaptar-se al nou escenari.
La sostenibilitat de la cultura popular també passa per garantir que les estructures que la fan possible disposin dels recursos i de les capacitats necessàries per continuar treballant.
Arriba el Cicle Bestiarum: una oportunitat per repensar la cultura popular
Aquest setembre neix el Cicle Bestiarum, una nova proposta de la Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya dedicada a generar espais de reflexió al voltant del patrimoni, la cultura popular i el pensament.
La primera edició, sota el títol Tradició en transformació, proposa tres conferències per apropar-nos a la cultura popular des d’una mirada crítica i contemporània. Al llarg dels mesos de setembre, octubre i novembre, diferents especialistes reflexionaran sobre com es construeixen les tradicions, com les festes ocupen i transformen l’espai públic i com la celebració també pot convertir-se en una forma de protesta i reivindicació.
18 de setembre · L’invent de la tradicióLa primera sessió del cicle anirà a càrrec de Suzanne Jorquera, membre del grup de recerca Cultura Popular i Conflicte de l’ICA.
Què entenem per tradició? Allò que percebem com una pràctica ancestral ha existit sempre de la mateixa manera? Aquesta conferència proposarà reflexionar sobre com es creen, es transformen i es consoliden les tradicions, i sobre els processos socials i culturals que fan que determinades pràctiques acabin sent percebudes com a pròpies d’una comunitat.
16 d’octubre · Festa al carrer: control i apropiació de l’espai públicLa segona sessió comptarà amb Marta Contijoch i Manuel Delgado, de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà.
La festa popular ha tingut històricament una estreta vinculació amb el carrer. Però, qui decideix com es pot utilitzar l’espai públic? Quines formes de celebració hi tenen cabuda i quines són regulades, limitades o expulsades?
A partir de la relació entre festa, ciutat i institucions, la sessió abordarà les tensions que es produeixen entre l’apropiació col·lectiva del carrer i les diferents formes de control de l’espai públic, posant el focus en la festa com una manera de viure, ocupar i transformar temporalment la ciutat.
13 de novembre · Les altres festes: protesta i festes alternativesTancarà aquesta primera edició Josep Fornés i Garcia, antropòleg i exdirector del Museu Etnològic de Barcelona.
No totes les festes neixen de les institucions ni segueixen els calendaris oficials. Al llarg de la història, la celebració, la música, l’ocupació del carrer o la construcció de rituals col·lectius també han estat eines de protesta, reivindicació i contestació social.
La conferència explorarà aquestes altres maneres de fer festa, posant en relació cultura popular, comunitat i conflicte, i reflexionant sobre la capacitat de la festa per crear formes alternatives de participació i expressió col·lectiva.
Informació pràcticaLes tres conferències tindran lloc a les 19 h a la seu de Bestiari (c. Nou, 27, Sant Vicenç dels Horts).
Les sessions també es retransmetran en directe a través del canal de YouTube de Bestiaricat, facilitant que es puguin seguir des de qualsevol lloc.
Amb aquesta primera edició del Cicle Bestiarum, volem obrir un espai periòdic de trobada i debat que ens permeti mirar la cultura popular més enllà de la seva vessant festiva i preguntar-nos com es construeix, qui la transforma i quin paper juga en la societat contemporània.
T’hi esperem!
Torredembarra fa créixer el seu bestiari amb l’arribada d’un nou Lleó
La nova figura és fruit d’un projecte que busca recuperar i actualitzar elements de la història, la tradició i el patrimoni simbòlic vinculat a Torredembarra. El Lleó ha estat creat per l’escultor solsonenc Pau Reig, que va treballar en la construcció de la peça entre els mesos de febrer i juny de 2026.
El Lleó de Torredembarra. Fotografia d’Imma Font.
Una figura inspirada en la històriaEl projecte del Lleó parteix de referències vinculades al passat històric del territori. Una de les principals fonts d’inspiració és la simbologia heràldica relacionada amb els barons de Queralt, un important llinatge nobiliari que va tenir presència i influència en diversos territoris de la Catalunya meridional.
Entre els elements presents en la seva tradició heràldica hi destaca el lleó rampant, una figura tradicionalment associada a conceptes com la força, el poder i l’autoritat. Aquesta referència ha servit com a punt de partida per donar forma al nou Lleó de Torredembarra.
El vincle amb Sant Marc i la celebració de CorpusEl Lleó incorpora també una dimensió religiosa. En la tradició cristiana, el lleó és el símbol que representa Sant Marc Evangelista, d’acord amb la iconografia cristiana dels quatre evangelistes.
Aquesta vinculació amb Sant Marc permet que el Lleó tingui una presència significativa en la festa de Corpus, al costat d’altres elements destacats de la cultura popular torrenca, com l’Àliga i els Gegants. La seva presència contribuirà també al procés de revitalització d’una celebració que havia tingut una important tradició a la vila.
Una corona carregada de simbolismeUn dels elements més destacats de la figura és la corona de baró, elaborada pels Tallers Ferran Garreta. Aquest element remet directament a l’origen històric i nobiliari que ha inspirat la creació del Lleó. La corona incorpora referències directes a Torredembarra i a la seva patrona, Santa Rosalia. Entre els seus elements simbòlics hi apareixen una rosa i un lliri, dues flors relacionades amb la santa i amb la identitat de la vila.
Aquesta mateixa combinació floral apareix a la boca del Lleó, que porta un ram format per una rosa i un lliri. El resultat és una peça en què la història, la tradició religiosa i la identitat local conviuen en un mateix conjunt.
El Lleó de Torredembarra. Fotografia de Vita Alfageme.
Un domàs fet a TorredembarraEl Lleó compta també amb un domàs confeccionat per Tomàs Blanco, artista tapisser de la vila. La peça incorpora tres perles i l’escut de Torredembarra. Tots aquests detalls contribueixen a construir una figura amb una simbologia pròpia, en què els diferents elements decoratius formen part d’un relat vinculat a la història i a la identitat torrenca.
Música i dansa pròpiesCom a element festiu, el Lleó disposa també de música i coreografia creades expressament per a la seva dansa. La composició musical és obra de David Morlà, mentre que la coreografia ha estat creada per Josep Maria Ferré i Margarita Aniorte.
La proposta coreogràfica combina dues dimensions presents en la mateixa figura. Una primera part, més solemne, expressa el respecte i la dimensió d’autoritat vinculada al simbolisme heràldic del Lleó. Posteriorment, la dansa adopta un caràcter més festiu i popular, representant el seu arrelament a la vila i a la seva gent.
Una nova figura per al calendari festiuEl Lleó de Torredembarra tindrà una presència estable en les principals celebracions de la vila. Una de les seves primeres grans cites serà la festa de Corpus, on assumirà un paper destacat dins del seguici.
També participarà en la seva primera Festa Major de Santa Rosalia el proper 3 i 4 de setembre:
- Dia 3 a les 19.30 h Cercavila de vigília
- Dia 4 a les 12.00 h Sortida d’ofici i passada de lluïment
- Dia 4 a les 20.00 h Passada del Seguici Popular
La Festa de la Fil·loxera se suma a la donació de sang amb una nova jornada solidària
La iniciativa, organitzada conjuntament amb l’Associació de Donants de Sang de l’Alt Penedès, se celebrarà al Celler de la Fassina de Can Guineu, al carrer Sant Pere, 40-42, de 10 a 20 h.
Per participar a la jornada cal reservar hora prèviament a través del Banc de Sang (https://www.bancsang.net/ca/donacions/sang/recollida/poblacio/10755/sant-sadurni-d-anoia/05-09-2026/). La iniciativa vol facilitar la participació ciutadana i contribuir a mantenir les reserves de sang necessàries per als centres sanitaris.
Poden donar sang, en general, les persones d’entre 18 i 70 anys que pesin més de 50 kg. No és necessari estar en dejú i situacions habituals com tenir el colesterol elevat o prendre alguns dels medicaments més freqüents no impedeixen necessàriament fer una donació.
La jornada de donació se celebrarà en el marc de l’Espai Fil·loxera, sumant així una proposta solidària al programa d’activitats de la Festa de la Fil·loxera.
Bestiari, al costat de les entitats
Bestiari és xarxa, suport i acompanyament per a les entitats del territori. Som aquí per escoltar-vos, connectar-vos i ajudar-vos a créixer, compartir projectes i fer més visible la cultura popular.
La cultura popular també necessita estructura, eines i acompanyament. Per això, treballem per donar resposta als reptes del present i del futur i per enfortir el sector. Oferim suport en àmbits com la comunicació, la formació, els projectes, la representació i el suport territorial.
Volem que les entitats tinguin més força i més veu, i que el bestiari festiu continuï creixent arreu del territori. Connectem entitats i territoris, fem créixer projectes i iniciatives, donem veu a la cultura popular i projectem el nostre patrimoni al món.
Som una federació al servei de les entitats i del patrimoni viu dels territoris de parla catalana. T’escoltem, et representem i treballem perquè la cultura popular tingui més força, més veu i més futur.
Som aquí per tu i per la teva entitat.
Escriu-nos i fem xarxa! Fem créixer el bestiari. Fem créixer el territori.
info@bestiari.catEl barri de Sant Julià incorpora dues noves aliguetes al seu patrimoni festiu, obra de Dolors Sans
Imatge de les 3 aliguetes: Tramuntana, Llevant i Ponent
Aquesta iniciativa forma part d’un projecte que pretén reforçar la identitat del barri, fomentar la participació veïnal i afavorir la integració dels nous residents a través de la cultura popular. Els infants són els principals protagonistes de la proposta, ja que són els encarregats de portar les figures durant les celebracions, una experiència que també implica les seves famílies i contribueix a enfortir els vincles amb la comunitat. En aquest sentit, el projecte compta amb la col·laboració de l’Escola Baltà Elias.
Les aliguetes tenen el seu origen en l’Àliga de Sant Julià, una figura cedida fa quinze anys a l’associació veïnal per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i que durant 8 anys va participar en els actes de la Festa Major. A partir d’aquesta figura es va impulsar la creació d’un conjunt de quatre aliguetes dedicades als punts cardinals del vent —Tramuntana, Llevant, Ponent i, pròximament, Migjorn—, una iniciativa que simbolitza l’esperit d’acollida i d’obertura del barri cap a persones vingudes d’arreu.
Imatges de la presentació de les dues noves aliguetes
Com la resta de figures del projecte, les noves aliguetes són obra de Dolors Sans, molt vinculada al barri. Estan construïdes amb fibra de vidre, fan aproximadament dos metres de llargada i tenen un pes d’uns set quilograms. El seu disseny permet que siguin portades còmodament sobre les espatlles per infants d’entre set i dotze anys, que poden desfilar i ballar amb facilitat.
L’estrena també ha anat acompanyada de novetats en l’àmbit musical i coreogràfic. Per a l’ocasió s’ha creat una peça original, composta per Guiu Botey Rafecas, així com una nova coreografia que reuneix les dues aliguetes acabades d’estrenar, Tramuntana i l’Àliga de Sant Julià.
El projecte s’ha completat amb la confecció d’un vestuari per als petits portadors i amb l’edició d’un conte infantil dedicat a les aliguetes, escrit per la junta de l’Associació de Veïns de Sant Julià, il·lustrat per Nenen i publicat per la mateixa entitat.
La creació de les noves figures ha estat possible gràcies al suport del programa “Impuls pel territori” de la Fundació Pinna, que impulsa iniciatives de desenvolupament social i cultural al territori.
https://www.bestiari.cat/wp-content/uploads/2026/07/Ball-Aliga-i-aliguetes-de-Sant-Julià-Vilafranca-27.06.26-1-1.mp4Bestiari impulsa un dels projectes de recerca sobre drets culturals millor valorats pel Ministeri de Cultura
Text: Arnau Cristóbal
Cada cap de setmana, milers de persones surten al carrer per donar vida a la cultura popular. Darrere de cada bèstia, de cada cercavila, de cada ball, de cada festa major, hi ha hores de reunions, assajos, restauracions, aprenentatges compartits i una xarxa de persones que dediquen temps, coneixement i il·lusió a mantenir viu un patrimoni que és de tothom.Poques vegades, però, ens aturem a pensar què hi ha darrere de tot això.
Què fa possible que aquestes comunitats continuïn existint? Com s’organitzen? Quins reptes afronten? I, sobretot, quin paper tenen en un concepte que cada vegada pren més força dins les polítiques culturals: els drets culturals.
Per respondre aquestes preguntes, Bestiari ha iniciat un projecte de recerca que analitzarà els models associatius de la cultura popular i la seva contribució a l’exercici efectiu dels drets culturals a Espanya.
Es tracta d’una investigació que neix amb una voluntat clara: aportar coneixement útil al conjunt del sector i contribuir a explicar, amb dades i evidències, allò que les entitats fa molts anys que demostren des de la pràctica.
Durant dècades hem explicat la cultura popular sobretot des de la seva dimensió patrimonial. I és cert: les nostres festes, els nostres rituals, les nostres bèsties i les nostres tradicions formen part del patrimoni cultural immaterial que hem rebut i que tenim la responsabilitat de transmetre.
Però la cultura popular és molt més que conservar el passat. És un espai on s’aprèn a participar, on es comparteixen responsabilitats, on conviuen persones de diferents generacions, on s’acullen nous membres i on es construeixen vincles que difícilment neixen en altres àmbits.
Quan una persona entra en una colla no només aprèn a portar una bèstia, a tocar un tabal o a organitzar una festa. Aprèn també a formar part d’una comunitat.
I això és, precisament, un dels fonaments dels drets culturals: que totes les persones puguin participar activament en la vida cultural de la seva comunitat, crear cultura i transmetre-la.
L’estudi vol analitzar aquesta realitat des d’una perspectiva que encara ha estat poc explorada. La recerca estudiarà com els diferents models associatius condicionen la participació, la governança, el relleu generacional, la sostenibilitat de les entitats i la seva capacitat per garantir una cultura oberta, inclusiva i arrelada al territori. També identificarà les barreres estructurals que dificulten aquest exercici dels drets culturals i formularà propostes de política pública que ajudin a reforçar el paper de les entitats de cultura popular.
Per fer-ho, es combinarà l’anàlisi comparada dels diferents models existents a diverses comunitats autònomes amb entrevistes a federacions, responsables institucionals, investigadors i persones vinculades al món de la cultura popular.
L’objectiu és construir una fotografia rigorosa del sector que permeti entendre millor com funciona avui i quins són els reptes que haurà d’afrontar en els propers anys.
La qualitat de la proposta ha estat reconeguda pel Ministeri de Cultura, que ha seleccionat el projecte dins la convocatòria estatal d’ajuts per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals.
La investigació ha obtingut 68,5 punts, la segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries de la convocatòria, i comptarà amb una subvenció de 33.750 euros per al seu desenvolupament.
Aquest reconeixement suposa un aval a una manera d’entendre la cultura popular que va més enllà de la preservació del patrimoni i la situa com un actor imprescindible en la construcció d’una societat més participativa, cohesionada i democràtica.
Aquest no serà un estudi fet des d’un despatx.
Durant els propers mesos, el projecte incorporarà la veu de federacions, entitats, investigadors, administracions públiques i professionals de la cultura. La voluntat és que les conclusions neixin del diàleg amb les persones que fan possible la cultura popular cada dia.
Per això, Bestiari compartirà l’evolució dels treballs i els principals avenços de la investigació a través dels seus canals de comunicació, convidant el conjunt del sector a seguir-ne el desenvolupament.
Perquè entendre millor la cultura popular és també una manera de cuidar-la.
I perquè, quan una comunitat participa de la seva cultura, no només conserva un patrimoni: exerceix un dret.
Dades del projecte
Projecte: Models associatius de cultura popular i exercici efectiu dels drets culturals a Espanya: anàlisi comparada, barreres estructurals i propostes de política pública.
Impulsa: Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Finança: Ministeri de Cultura.
Convocatòria: Ajudes per a l’elaboració d’estudis en l’àmbit dels drets culturals (2026).
Valoració obtinguda: 68,5 punts (segona millor puntuació entre les entitats sense ànim de lucre beneficiàries).
Import de la subvenció: 33.750 €.
El Seguici Popular de Santa Tecla protagonitza la nova obra de Jordi Bertran
L’autor analitza els orígens i l’evolució del Seguici, posant en relleu com aquesta manifestació ha sabut preservar la seva essència mentre incorporava noves recuperacions i aportacions. El llibre explica els diferents elements que formen part de la celebració, des del bestiari i els balls fins als entremesos, la música que acompanya la festa o qüestions vinculades amb el foc pirotècnic.
L’obra també aprofundeix en el paper que el Seguici ha tingut en la construcció de la identitat cultural de Tarragona i en la implicació de les entitats i de la ciutadania per mantenir viu aquest patrimoni. El resultat és una mirada rigorosa però alhora divulgativa, pensada tant per als estudiosos de la cultura popular com per a qualsevol persona interessada a conèixer millor una de les festes majors més destacades de Catalunya.
Bestiari del Seguici Popular de Santa Tecla. A l’esquerra, la Víbria, a la dreta, el Drac de Sant Roc.
La presentació de l’obra va tenir lloc el passat 13 de juliol al Seminari de Tarragona, en un acte que va reunir diverses personalitats vinculades a l’àmbit acadèmic i cultural. L’esdeveniment es va plantejar en format de col·loqui i va comptar amb la participació de Francesc Massip, catedràtic d’Història del Teatre i director de la tesi de l’autor, així com d’Antoni Jordà i Montserrat Canela.
El llibre, editat per Cossetània Edicions, recull part de la tesi doctoral de Jordi Bertran sobre el cicle festiu de Santa Tecla i el Corpus, defensada el 2024 a la Universitat Rovira i Virgili i guardonada el 2025 amb el Premi Josep M. Pujol a la millor tesi d’Humanitats i Ciències Socials.
La cultura popular de Vilanova i la Geltrú commemora a Barcelona els 90 anys de l’Olimpíada Popular de 1936
Diverses entitats de la ciutat participaran en aquesta jornada de record dedicada a un projecte esportiu i cultural que no es va arribar a celebrar a causa de l’esclat de la Guerra Civil.
Per a l’ocasió, el Drac, la Mulassa, els Gegants Petits i el Ball de Bastons de Vilanova es reuniran de nou a Barcelona, evocant la presència que aquests elements havien de tenir en la cerimònia inaugural de l’Olimpíada Popular. Les figures actuals retornen simbòlicament a la ciutat noranta anys després dels fets que van provocar la desaparició de les peces originals, convertint la jornada en un homenatge a la memòria històrica i al patrimoni festiu vilanoví.
La programació començarà a les 10.30 h amb la plantada dels elements del seguici al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya. Tot seguit hi haurà els parlaments institucionals i la interpretació de l’Himne de l’Olimpíada Popular. Durant el matí també s’ha previst una taula rodona dedicada al paper de l’esport popular l’any 1936. La jornada culminarà a les 13.00 h amb una desfilada del seguici popular pels exteriors del Palau de Mar.
Paral·lelament, Vilanova i la Geltrú acollirà una exposició dedicada a recordar aquest episodi de la història local. Sota el títol Folklore i antifeixisme, la mostra es podrà visitar a La Unió Vilanovina a partir del 17 de juliol, coincidint amb els actes de Festa Major. L’exposició recorda les figures històriques que van quedar atrapades a Barcelona al 1936, on s’havien desplaçat per participar a l’Olimpíada Popular, i la seva posterior pèrdua degut a la Guerra Civil.
A més, les entitats impulsores de la iniciativa presentaran una samarreta commemorativa il·lustrada per Joan Manel Pérez, que es posarà a la venda a la parada del Drac de Vilanova. Els actes del 19 de juliol seran d’accés lliure i gratuït, i les entitats organitzadores animen la ciutadania a participar en aquesta jornada que uneix patrimoni festiu, cultura popular i memòria històrica.
Podeu consultar el programa: AQUÍ
El Drac i Bruixes de Can Boada convoca el 2n Concurs d’Enceses de Bèsties
El concurs es planteja en format d’intercanvi, de manera que cada colla podrà adaptar la seva participació a les seves necessitats, tant si actua amb pirotècnia pròpia com si opta per fer-ho sense. Les colles participants rebran un val de 400 euros per a Estalella i tindran el sopar inclòs durant la jornada. L’organització també ofereix la possibilitat d’ampliar l’actuació aportant material pirotècnic propi.
La competició constarà de tres enceses puntuables: una encesa de presentació, una encesa de batalla i una encesa de lluïment. Un cop finalitzat el concurs, totes les colles participants prendran part en una encesa conjunta, per a la qual l’organització proporcionarà la pirotècnia necessària.
Pel que fa als premis, el certamen repartirà:
- 500 euros al primer classificat,
- 300 euros al segon i
- 150 euros al tercer.
Amb aquesta segona edició, el Drac i Bruixes de Can Boada vol continuar impulsant una trobada que fomenti la germanor entre colles, l’intercanvi d’experiències i la difusió de les tradicions festives vinculades al bestiari i al foc.
Per a més informació a dracibruixes@hotmail.com
El Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida celebra la 17a edició marcada pel 20è aniversari del Griu
L’edició d’enguany va tenir un significat especial, ja que coincidia amb el 20è aniversari del Griu d’Artesa de Lleida. A més, la colla va presentar oficialment dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, ampliant així la família del Griu i reforçant el compromís amb el relleu generacional dins la cultura popular.
Fotografia de les dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, per Eva Sánchez Pérez
Pel que fa al concurs d’enceses, hi van prendre part el Drac de la Múnia (Alt Penedès), l’Espurna el Drac de Calafell (Baix Penedès), la Farnaca de Cambrils (Baix Camp), el Drac Nervon (Vallés Occidental) i el Mamut de la Canonja (Alt Penedès). Les diferents colles van oferir exhibicions plenes de creativitat, amb una gran varietat d’artefactes pirotècnics, colors i composicions que van demostrar, un any més, l’alt nivell tècnic i artístic del festival.
Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra l’Hydra, a la dreta el Drac de la Múnia. Imatges de Pau Pascual Prat
Després de la valoració del jurat, la victòria va ser per a l’Espurna, Drac de Calafell, que es va imposar amb 167 punts. El segon lloc va correspondre al Drac de la Múnia amb 157,80 punts, seguit del Mamut de la Canonja amb 148,40 punts. El Drac Nervon va finalitzar en quarta posició amb 141,80 punts, mentre que la Farnaca de Cambrils va completar la classificació amb 135 punts.
El públic també va poder expressar la seva opinió mitjançant una votació popular, que va distingir la Farnaca de Cambrils amb el Premi Popular, un reconeixement patrocinat per Pirotècnia Estalella i Pirotècnia Catalana.
Fotografia de la Farnaca de Cambrils al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat
L’organització va valorar molt positivament el desenvolupament de la jornada, destacant tant la implicació de totes les colles participants com el bon ambient que es va viure durant tota la celebració. La col·laboració entre els grups i la qualitat de les enceses van contribuir a consolidar, un any més, el Festival d’Enceses com una de les cites de referència del calendari del bestiari festiu.
El jurat d’aquesta edició va estar format per Marc Vendrell, guanyador de l’Experiència Griu 2025; l’escultora Dolors Sans; Ramon Fontova Carles, músic, investigador i un dels primers portants del Griu; Pau Plana Parés, tècnic de cultura de la Paeria de Lleida; Noèlia Díaz Espinós, primera portant del Griu, i Mariona Rebull, alcaldessa d’Artesa de Lleida, que va exercir la presidència del jurat.
Fotografia del jurat del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Eva Sánchez Pérez
Més enllà del concurs, la commemoració del 20è aniversari del Griu i l’estrena del bestiari infantil, en Èon i Èter, van ser el fil conductor de tota la celebració. L’endemà del festival es va retre homenatge a les persones que van fer possible el naixement de la figura l’any 2006, reconeixent especialment la tasca dels primers portants: Pau Plana Parés, Noèlia Díaz Espinós, Ramon Fontova Carles i Robert Querol Butia. El seu esforç i entusiasme van ser determinants per iniciar un projecte que, dues dècades després, continua creixent.
Fotografia del Griu al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat
Durant aquests vint anys, la colla ha anat ampliant el seu univers festiu amb la creació de nous projectes. A la primera Trobada de Bestiari de Foc, celebrada el 2007, s’hi van sumar posteriorment els Diablons, nascuts el 2009, l’Hydra, incorporada el 2015, i ara també l’Èon i l’Èter, pensats perquè els més petits puguin iniciar-se en la cultura del foc.
Aquest recorregut reflecteix la voluntat del Griu d’Artesa de Lleida de mantenir viva la tradició, fomentar la participació de totes les edats i continuar fent créixer una comunitat que ha esdevingut un referent dins la cultura popular catalana. La celebració del vintè aniversari va servir, així, per recordar el camí recorregut i, alhora, mirar cap al futur amb nous projectes i noves generacions preparades per mantenir viu aquest patrimoni festiu.
Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra el Mamut de la Canonja, a la dreta el Drac Nervon. Imatges de Pau Pascual Prat
Fotografia de la portada: Pau Pascual Prat
Per molts anys Griu d’Artesa de Lleida i que per molts anys més ho puguem celebrar!
Els drets culturals no els garanteixen les lleis. Els garanteixen les comunitats.
En els darrers anys s’ha començat a parlar amb més força dels drets culturals. Han entrat als discursos institucionals, a les polítiques públiques i als documents estratègics. És una bona notícia. Significa que la cultura deixa de ser considerada un luxe o un complement i passa a ser reconeguda com un dret fonamental.
Però hi ha una pregunta que encara ens fem massa poc.
Qui garanteix realment els drets culturals?
La resposta habitual és senzilla: les administracions públiques. I, certament, tenen una responsabilitat ineludible. Han de promoure polítiques culturals, facilitar l’accés a la cultura i protegir el patrimoni.
Però aquesta resposta és incompleta, perquè cap llei organitza una cercavila. Cap decret restaura una bèstia ni cap administració transmet, per si sola, els coneixements que passen d’una generació a una altra dins d’una colla.
Els drets culturals no es fan efectius quan s’escriuen en un document. Es fan efectius quan existeixen comunitats capaces de convertir-los en una realitat quotidiana.
Aquí és on el món del bestiari adquireix una dimensió que sovint passa desapercebuda: quan una colla dedica centenars d’hores a preparar una festa, no està només organitzant un esdeveniment. Està fent possible que un poble continuï exercint el seu dret a crear cultura, a compartir-la i a transmetre-la.
Quan una entitat ensenya un infant a portar una bèstia, no només està assegurant el relleu generacional. Està garantint que aquest infant pugui formar part d’una tradició que no es consumeix des de la grada, sinó que es construeix des de dins: es viu!
Quan un mestre constructor restaura una figura, no només conserva un objecte. Manté viu un llenguatge simbòlic, uns coneixements artesanals i una memòria col·lectiva.
Els drets culturals no són una idea abstracta. Tenen nom, cognoms i moltes hores de voluntariat. Aquest canvi de perspectiva també obliga a repensar les polítiques culturals.
Si acceptem que són les comunitats les que fan possibles els drets culturals, aleshores les entitats deixen de ser simples beneficiàries de subvencions. Es converteixen en infraestructures democràtiques imprescindibles. No som un actor més del sistema cultural. Som una part del sistema que fa possible que aquest existeixi.
Per això, quan una colla desapareix, no només es perd una activitat del calendari festiu. Es debilita la capacitat d’una comunitat per exercir els seus drets culturals.
Quan el relleu generacional falla, no només tenim un problema associatiu. Tenim un problema democràtic. Quan les entitats ens veiem obligades a dedicar més temps a la burocràcia que a generar vida cultural, no només estem dificultant la nostra feina. Estem afeblint les estructures que sostenen la participació cultural de milers de persones.
Potser ha arribat el moment de deixar de preguntar-nos quines activitats organitzen les entitats de cultura popular. La pregunta important és una altra. Quins drets deixarien d’existir si aquestes entitats desapareguessin? La resposta és incòmoda.
Sense les colles, sense els voluntaris, sense els artesans, sense les bandes, sense les federacions i sense totes les persones que sostenen el patrimoni des de l’associacionisme, els drets culturals continuarien existint sobre el paper. Però deixarien d’existir als carrers. I és als carrers on els drets culturals deixen de ser teoria per convertir-se en una experiència compartida. Potser aquest és el gran repte que tenim al davant: deixar de defensar la cultura popular només perquè és tradició. I començar a defensar-la perquè és una de les formes més potents que té una societat de garantir un dret fonamental: el dret de les persones a crear, compartir i viure la seva pròpia cultura.
El bestiari català farà vibrar Estocolm durant el 38è Aplec Internacional
Els carrers i les places del centre històric d’Estocolm acolliran una extensa programació dedicada a la cultura popular catalana, amb exhibicions de dansa, música, imatgeria festiva, castells, falcons, jocs tradicionals, gastronomia i moltes altres manifestacions que formen part de les festes populars de Catalunya.
Pel que fa al món del bestiari, hi participaran tres representants de diferents tipologies. En l’àmbit del bestiari de protocol, hi seran presents el Gall de la Pobla de Montornès i la Mulassa de Montblanc, mentre que el Drac de Jesús, de l’Associació Cultural i Juvenil 7 Cervells, representarà el bestiari de foc. També prendran part en l’esdeveniment els Falcons de Barcelona, una entitat que, a més de la seva activitat falconera, forma part de la família del bestiari.
A l’esquerra, el Gall de la Pobla de Montornès, a la dreta, l’Hydracus.
L’activitat començarà el dijous 13 d’agost a les 17 h amb la presentació oficial del 38è Aplec Internacional a la plaça de Slottsbacken. L’endemà, divendres 14, de 21 h a 22.30 h, tindrà lloc l’espectacle inaugural, que reunirà totes les colles participants en una primera mostra conjunta de la cultura popular catalana.
El dissabte 15 d’agost serà una de les jornades més intenses. Al matí a Norrbro es farà la fotografia oficial de tots els participants, seguida de la plantada dels elements festius (12 h – Vattentorget) i de la gran cercavila (12.30 h a 14.00h – Vattentorget – Slottsbacken) que finalitzarà amb un tirabol. Durant la tarda a Slottsbacken hi haurà exhibicions de Falcons i mostres de danses i balls de seguici. A la nit (21 h a 22.30 h – Slottsbacken), l’espectacle “La Festa Major a Catalunya” reunirà tots els grups participants i culminarà a Vattentorget amb la Nit del Foc, una cercavila nocturna en què el bestiari de foc serà un dels grans protagonistes.
La programació continuarà el diumenge 16 d’agost amb una nova plantada dels elements festius (de 12h a 12.30 h – Slottsbacken) i una cercavila dedicada a la imatgeria festiva pels carrers del centre de la ciutat (12.30 h a 15 h Slottsbacken – Kungsträdgården// Kungsträdgården – Slottsbacken). La cloenda arribarà al vespre amb un espectacle inspirat en la figura de Joan Amades i el seu llegat sobre el costumari català, que comptarà amb la participació de totes les colles presents.
Paral·lelament, durant tot el cap de setmana, els visitants podran gaudir d’una mostra permanent de jocs tradicionals i tallers de cultura popular a Kungsträdgården, un espai que permetrà descobrir de prop diverses expressions del patrimoni festiu català.
Amb aquesta nova edició de l’Aplec Internacional, Estocolm es convertirà durant tres dies en un gran aparador de la cultura popular catalana. La presència del bestiari, juntament amb la resta de manifestacions festives, contribuirà a donar a conèixer internacionalment unes tradicions que continuen vives gràcies a la implicació de centenars de colles i entitats d’arreu del país.
Tota la programació, al llibret oficial de l’Aplec, descarrega’l aquí.