Notícies Bestiari
El Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida celebra la 17a edició marcada pel 20è aniversari del Griu
L’edició d’enguany va tenir un significat especial, ja que coincidia amb el 20è aniversari del Griu d’Artesa de Lleida. A més, la colla va presentar oficialment dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, ampliant així la família del Griu i reforçant el compromís amb el relleu generacional dins la cultura popular.
Fotografia de les dues noves figures infantils, l’Èon i l’Èter, per Eva Sánchez Pérez
Pel que fa al concurs d’enceses, hi van prendre part el Drac de la Múnia (Alt Penedès), l’Espurna el Drac de Calafell (Baix Penedès), la Farnaca de Cambrils (Baix Camp), el Drac Nervon (Vallés Occidental) i el Mamut de la Canonja (Alt Penedès). Les diferents colles van oferir exhibicions plenes de creativitat, amb una gran varietat d’artefactes pirotècnics, colors i composicions que van demostrar, un any més, l’alt nivell tècnic i artístic del festival.
Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra l’Hydra, a la dreta el Drac de la Múnia. Imatges de Pau Pascual Prat
Després de la valoració del jurat, la victòria va ser per a l’Espurna, Drac de Calafell, que es va imposar amb 167 punts. El segon lloc va correspondre al Drac de la Múnia amb 157,80 punts, seguit del Mamut de la Canonja amb 148,40 punts. El Drac Nervon va finalitzar en quarta posició amb 141,80 punts, mentre que la Farnaca de Cambrils va completar la classificació amb 135 punts.
El públic també va poder expressar la seva opinió mitjançant una votació popular, que va distingir la Farnaca de Cambrils amb el Premi Popular, un reconeixement patrocinat per Pirotècnia Estalella i Pirotècnia Catalana.
Fotografia de la Farnaca de Cambrils al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat
L’organització va valorar molt positivament el desenvolupament de la jornada, destacant tant la implicació de totes les colles participants com el bon ambient que es va viure durant tota la celebració. La col·laboració entre els grups i la qualitat de les enceses van contribuir a consolidar, un any més, el Festival d’Enceses com una de les cites de referència del calendari del bestiari festiu.
El jurat d’aquesta edició va estar format per Marc Vendrell, guanyador de l’Experiència Griu 2025; l’escultora Dolors Sans; Ramon Fontova Carles, músic, investigador i un dels primers portants del Griu; Pau Plana Parés, tècnic de cultura de la Paeria de Lleida; Noèlia Díaz Espinós, primera portant del Griu, i Mariona Rebull, alcaldessa d’Artesa de Lleida, que va exercir la presidència del jurat.
Fotografia del jurat del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Eva Sánchez Pérez
Més enllà del concurs, la commemoració del 20è aniversari del Griu i l’estrena del bestiari infantil, en Èon i Èter, van ser el fil conductor de tota la celebració. L’endemà del festival es va retre homenatge a les persones que van fer possible el naixement de la figura l’any 2006, reconeixent especialment la tasca dels primers portants: Pau Plana Parés, Noèlia Díaz Espinós, Ramon Fontova Carles i Robert Querol Butia. El seu esforç i entusiasme van ser determinants per iniciar un projecte que, dues dècades després, continua creixent.
Fotografia del Griu al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida, per Pau Pascual Prat
Durant aquests vint anys, la colla ha anat ampliant el seu univers festiu amb la creació de nous projectes. A la primera Trobada de Bestiari de Foc, celebrada el 2007, s’hi van sumar posteriorment els Diablons, nascuts el 2009, l’Hydra, incorporada el 2015, i ara també l’Èon i l’Èter, pensats perquè els més petits puguin iniciar-se en la cultura del foc.
Aquest recorregut reflecteix la voluntat del Griu d’Artesa de Lleida de mantenir viva la tradició, fomentar la participació de totes les edats i continuar fent créixer una comunitat que ha esdevingut un referent dins la cultura popular catalana. La celebració del vintè aniversari va servir, així, per recordar el camí recorregut i, alhora, mirar cap al futur amb nous projectes i noves generacions preparades per mantenir viu aquest patrimoni festiu.
Fotografies del 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida. A l’esquerra el Mamut de la Canonja, a la dreta el Drac Nervon. Imatges de Pau Pascual Prat
Fotografia de la portada: Pau Pascual Prat
Per molts anys Griu d’Artesa de Lleida i que per molts anys més ho puguem celebrar!
Els drets culturals no els garanteixen les lleis. Els garanteixen les comunitats.
En els darrers anys s’ha començat a parlar amb més força dels drets culturals. Han entrat als discursos institucionals, a les polítiques públiques i als documents estratègics. És una bona notícia. Significa que la cultura deixa de ser considerada un luxe o un complement i passa a ser reconeguda com un dret fonamental.
Però hi ha una pregunta que encara ens fem massa poc.
Qui garanteix realment els drets culturals?
La resposta habitual és senzilla: les administracions públiques. I, certament, tenen una responsabilitat ineludible. Han de promoure polítiques culturals, facilitar l’accés a la cultura i protegir el patrimoni.
Però aquesta resposta és incompleta, perquè cap llei organitza una cercavila. Cap decret restaura una bèstia ni cap administració transmet, per si sola, els coneixements que passen d’una generació a una altra dins d’una colla.
Els drets culturals no es fan efectius quan s’escriuen en un document. Es fan efectius quan existeixen comunitats capaces de convertir-los en una realitat quotidiana.
Aquí és on el món del bestiari adquireix una dimensió que sovint passa desapercebuda: quan una colla dedica centenars d’hores a preparar una festa, no està només organitzant un esdeveniment. Està fent possible que un poble continuï exercint el seu dret a crear cultura, a compartir-la i a transmetre-la.
Quan una entitat ensenya un infant a portar una bèstia, no només està assegurant el relleu generacional. Està garantint que aquest infant pugui formar part d’una tradició que no es consumeix des de la grada, sinó que es construeix des de dins: es viu!
Quan un mestre constructor restaura una figura, no només conserva un objecte. Manté viu un llenguatge simbòlic, uns coneixements artesanals i una memòria col·lectiva.
Els drets culturals no són una idea abstracta. Tenen nom, cognoms i moltes hores de voluntariat. Aquest canvi de perspectiva també obliga a repensar les polítiques culturals.
Si acceptem que són les comunitats les que fan possibles els drets culturals, aleshores les entitats deixen de ser simples beneficiàries de subvencions. Es converteixen en infraestructures democràtiques imprescindibles. No som un actor més del sistema cultural. Som una part del sistema que fa possible que aquest existeixi.
Per això, quan una colla desapareix, no només es perd una activitat del calendari festiu. Es debilita la capacitat d’una comunitat per exercir els seus drets culturals.
Quan el relleu generacional falla, no només tenim un problema associatiu. Tenim un problema democràtic. Quan les entitats ens veiem obligades a dedicar més temps a la burocràcia que a generar vida cultural, no només estem dificultant la nostra feina. Estem afeblint les estructures que sostenen la participació cultural de milers de persones.
Potser ha arribat el moment de deixar de preguntar-nos quines activitats organitzen les entitats de cultura popular. La pregunta important és una altra. Quins drets deixarien d’existir si aquestes entitats desapareguessin? La resposta és incòmoda.
Sense les colles, sense els voluntaris, sense els artesans, sense les bandes, sense les federacions i sense totes les persones que sostenen el patrimoni des de l’associacionisme, els drets culturals continuarien existint sobre el paper. Però deixarien d’existir als carrers. I és als carrers on els drets culturals deixen de ser teoria per convertir-se en una experiència compartida. Potser aquest és el gran repte que tenim al davant: deixar de defensar la cultura popular només perquè és tradició. I començar a defensar-la perquè és una de les formes més potents que té una societat de garantir un dret fonamental: el dret de les persones a crear, compartir i viure la seva pròpia cultura.
El bestiari català farà vibrar Estocolm durant el 38è Aplec Internacional
Els carrers i les places del centre històric d’Estocolm acolliran una extensa programació dedicada a la cultura popular catalana, amb exhibicions de dansa, música, imatgeria festiva, castells, falcons, jocs tradicionals, gastronomia i moltes altres manifestacions que formen part de les festes populars de Catalunya.
Pel que fa al món del bestiari, hi participaran tres representants de diferents tipologies. En l’àmbit del bestiari de protocol, hi seran presents el Gall de la Pobla de Montornès i la Mulassa de Montblanc, mentre que el Drac de Jesús, de l’Associació Cultural i Juvenil 7 Cervells, representarà el bestiari de foc. També prendran part en l’esdeveniment els Falcons de Barcelona, una entitat que, a més de la seva activitat falconera, forma part de la família del bestiari.
A l’esquerra, el Gall de la Pobla de Montornès, a la dreta, l’Hydracus.
L’activitat començarà el dijous 13 d’agost a les 17 h amb la presentació oficial del 38è Aplec Internacional a la plaça de Slottsbacken. L’endemà, divendres 14, de 21 h a 22.30 h, tindrà lloc l’espectacle inaugural, que reunirà totes les colles participants en una primera mostra conjunta de la cultura popular catalana.
El dissabte 15 d’agost serà una de les jornades més intenses. Al matí a Norrbro es farà la fotografia oficial de tots els participants, seguida de la plantada dels elements festius (12 h – Vattentorget) i de la gran cercavila (12.30 h a 14.00h – Vattentorget – Slottsbacken) que finalitzarà amb un tirabol. Durant la tarda a Slottsbacken hi haurà exhibicions de Falcons i mostres de danses i balls de seguici. A la nit (21 h a 22.30 h – Slottsbacken), l’espectacle “La Festa Major a Catalunya” reunirà tots els grups participants i culminarà a Vattentorget amb la Nit del Foc, una cercavila nocturna en què el bestiari de foc serà un dels grans protagonistes.
La programació continuarà el diumenge 16 d’agost amb una nova plantada dels elements festius (de 12h a 12.30 h – Slottsbacken) i una cercavila dedicada a la imatgeria festiva pels carrers del centre de la ciutat (12.30 h a 15 h Slottsbacken – Kungsträdgården// Kungsträdgården – Slottsbacken). La cloenda arribarà al vespre amb un espectacle inspirat en la figura de Joan Amades i el seu llegat sobre el costumari català, que comptarà amb la participació de totes les colles presents.
Paral·lelament, durant tot el cap de setmana, els visitants podran gaudir d’una mostra permanent de jocs tradicionals i tallers de cultura popular a Kungsträdgården, un espai que permetrà descobrir de prop diverses expressions del patrimoni festiu català.
Amb aquesta nova edició de l’Aplec Internacional, Estocolm es convertirà durant tres dies en un gran aparador de la cultura popular catalana. La presència del bestiari, juntament amb la resta de manifestacions festives, contribuirà a donar a conèixer internacionalment unes tradicions que continuen vives gràcies a la implicació de centenars de colles i entitats d’arreu del país.
Tota la programació, al llibret oficial de l’Aplec, descarrega’l aquí.
La cultura del foc vendrellenca arriba als més petits amb el llibre ‘El foc, la nostra il·lusió. Diables i bèsties del Vendrell’
L’obra ha estat creada per Mar Vives Guasch, autora del text, amb il·lustracions i disseny d’Helena Ribas Domènech. Ambdues autores, vinculades al municipi, han impulsat aquest projecte amb la voluntat de donar a conèixer la importància que té la cultura del foc dins el patrimoni festiu vendrellenc.
Actualment, el Vendrell compta amb tretze colles i agrupacions relacionades amb el foc, integrades tant per infants com per adults. Entre elles el Drac del Vendrell, el Borinot de Foc, el Bou de Foc, la Mulassa Feixuga, la Víbria, el Drac de Foc el Tallot, el Drac de Foc el Cabrot, el Cabrot Petit, la La Tortuga de Foc, el Caramot del Vendrell i les Quatre puces que l’acompanyen. Aquesta realitat ha inspirat una publicació que combina una història de ficció amb continguts divulgatius i material gràfic.
El relat transcorre entre dues dates destacades del calendari festiu local: la revetlla de Sant Joan i la nit de Santa Anna, quan té lloc la tradicional Cercavila de Foc. Al llarg de les seves pàgines, els lectors descobriran curiositats sobre les festes populars del municipi i aprendran aspectes relacionats amb el món dels diables i les bèsties, com ara les diferències entre una cercavila i un correfoc o les característiques singulars de l’encesa del campanar.
La publicació també incorpora un apartat final dedicat a les colles de foc del Vendrell, amb informació descriptiva de cadascuna i una selecció d’imatges de les seves actuacions.
El projecte ha comptat amb el suport de la Regidoria de Cultura Popular de l’Ajuntament del Vendrell.
La presentació oficial del llibre tindrà lloc el 22 de juny a les 18.30 hores a la Sala Polivalent del Portal del Pardo.
Betxí acull amb èxit la XXVI Trobada de Bèsties de Foc
La trobada va comptar amb la participació dels Dolçainers i Tabaleters de Betxí, els Alcozancos d’Alcalà de Xivert, els Gegants i el Drac de Dénia, el Minotaure Asterió d’Amposta, els Cabuts i Dolçainers de la Vilavella, el Guerrer Moixent de València, el Bou Bicèfal de Sant Sadurní d’Anoia, el Boc Jordiet de Tortosa, així com el Drac, la Víbria i el Bestiari Infantil de Botafocs.
Fotografies de la XXVI Trobada de Bèsties de Foc a Betxí (La Plana Baixa). A l’esquerra, el Drac de Botafocs, a la dreta, el Bestiari Infantil de Botafocs. Imatges cedides per Botafocs.
La jornada va començar amb la recepció oficial de les colles participants i l’intercanvi d’obsequis institucionals, amb la presència de representants municipals, l’Alcaldessa de Betxí i el Tinent Alcalde. Tot seguit, els tocs de cultura popular, que es van desenvolupar amb la percussió de les entitats i la música dels dolçainers, van donar inici als actes previs, creant un ambient festiu que anunciava l’arribada de la cercavila de lluïment.
A l’hora prevista, les diferents figures van iniciar el recorregut pels carrers de la població. Prop de dues-centes persones van formar part activa de la trobada, oferint un espectacle ple de balls, música, foc, fum i confeti que va captar l’atenció d’un nombrós públic. La diversitat de bèsties participants i la interacció amb els assistents van contribuir a crear una atmosfera vibrant i participativa durant tot el recorregut.
Fotografies de la XXVI Trobada de Bèsties de Foc a Betxí (La Plana Baixa), cedides per Botafocs. Els cabuts de La Vilavella (esquerra), el Boc Jordiet de Tortosa (centre) i el Drac i Gegants Dénia (dreta).
Un cop finalitzada la cercavila, la Plaça Major va acollir les enceses individuals de les diferents figures de foc. Les enceses van despertar l’entusiasme dels espectadors, especialment tenint en compte que era la primera vegada que aquesta trobada se celebrava a la localitat. Els tocs de les colles de dolçainers, acompanyats pels timbals, van acompanyar l’acte final, culminat amb una gran encesa i un espectacular final pirotècnic.
La bona resposta del públic i el desenvolupament de la jornada van deixar una valoració molt positiva tant entre l’organització com entre les colles participants. La trobada va concloure amb un sopar de germanor al CEIP Cervantes-Dualde, un espai que va permetre compartir experiències, comentar els moments més destacats de la jornada i reforçar els vincles entre les diferents entitats.
Fotografies de la XXVI Trobada de Bèsties de Foc a Betxí (La Plana Baixa), cedides per Botafocs. Començant per dalt a l’esquerra: la Serp de Massalfassar, la Víbria de Castelló, lo Minotaure Asterió d’Amposta, els Alcozancos d’Alcalà de Xivert, el Guerrer Moixent de València i el Bou Bicèfal de Sant Sadurní.
Conferència “Corpus. La festa de les festes” a càrrec d’Amadeu Carbó
El dilluns 8 de juny, la Seu de Bestiari de Sant Vicenç dels Horts acollirà la conferència “Corpus. La festa de les festes”, a càrrec del folklorista Amadeu Carbó.
La xerrada proposa un recorregut per l’origen, l’evolució i la importància d’una de les celebracions més rellevants del calendari festiu català. El Corpus, instituït al segle XIV com una gran manifestació pública vinculada a l’eucaristia, va anar adquirint amb el temps una dimensió popular que ha deixat una empremta profunda en moltes de les festes que coneixem avui.
A través d’elements com l’ou com balla, les catifes de flors, les enramades, els gegants, l’àliga, el drac, els diables o els cavallets cotoners, Amadeu Carbó explicarà com la processó del Corpus va esdevenir un gran escenari festiu, on convivien la solemnitat religiosa, la participació popular i un ampli univers simbòlic. Moltes figures i expressions del nostre patrimoni festiu actual tenen part dels seus orígens en aquesta celebració, considerada sovint “la festa de les festes”.
La conferència serà també una oportunitat per entendre millor el paper del Corpus en la configuració de la cultura popular catalana i la seva relació amb el bestiari festiu, les figures processionals i les formes de celebració que encara avui continuen vives arreu del territori.
Dia: dilluns, 8 de juny de 2026
Hora: 19.00 h
Lloc: Seu de Bestiari. c/ Nou, 27. Sant Vicenç dels Horts
Entrada lliure
Kit d’hipersensibilitat sensorial: avançar cap a unes festes més accessibles i inclusives
Amb motiu de la revetlla de Sant Joan, el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el sector pirotècnic, ha impulsat una campanya específica amb consells d’autoprotecció i recomanacions per a persones amb sensibilitat sensorial i els seus entorns. La iniciativa vol contribuir a fer compatibles la celebració festiva i el benestar de totes les persones.
En aquest marc, també s’ha elaborat un díptic informatiu sobre kits d’hipersensibilitat sensorial, una eina pràctica per ajudar a reduir l’impacte dels estímuls intensos durant activitats festives i espais amb alta càrrega acústica o ambiental.
Podeu consultar els consells d’autoprotecció aquí!
Kit d’Hipersensibilitat Sensorial
Els actes de foc i el repte de l’accessibilitat
Els actes de foc, els correfocs i les sortides de bestiari festiu formen part d’un patrimoni cultural viu amb una gran força simbòlica i emocional. El foc, la percussió, les espurnes i la intensitat sonora són elements centrals de moltes manifestacions festives del país.
Precisament per aquesta intensitat, també és important començar a incorporar mirades d’accessibilitat i benestar sensorial dins del model festiu. Igual que el sector ha anat incorporant protocols de seguretat física al llarg dels anys, avui també emergeix la necessitat de reflexionar sobre com generar espais més accessibles i inclusius per a persones amb necessitats diverses.
Això no significa desnaturalitzar la festa ni reduir-ne la potència expressiva. Significa generar eines, informació i context perquè més persones puguin participar-hi amb seguretat i comoditat.
Mesures com informar prèviament sobre els moments de màxima intensitat acústica, habilitar espais tranquils, facilitar cascs antisoroll o generar materials d’anticipació poden ajudar moltes famílies i participants a viure la festa de manera més positiva.
Cultura popular de i per a tothom
Des de Bestiari apostem per unes manifestacions festives obertes, accessibles i pensades des d’una mirada comunitària. Entenem la cultura popular com un patrimoni viu que ha de continuar evolucionant per donar resposta als reptes socials contemporanis sense perdre la seva essència ni el seu arrelament.
Els nostres plans estratègics situen la sostenibilitat cultural, l’accessibilitat i la cohesió social com a eixos centrals de futur. Defensem una cultura popular que sigui espai de participació, transmissió i convivència, i que pugui ser viscuda per totes les persones, independentment de la seva realitat o condició.
També treballem perquè el sector del bestiari festiu es consolidi com un actor cultural compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits vinculats a la inclusió, la comunitat i els drets culturals.
Fer unes festes més accessibles no és només una qüestió tècnica. És una manera d’entendre la cultura popular com un espai compartit, viu i col·lectiu.
Terrassa celebrarà els 45 anys del Drac amb el repte “Un drac per tots els barris”
Nascut l’any 1981, el Drac de Terrassa s’ha consolidat com una de les figures més representatives i estimades del folklore local. Durant dècades ha estat present en festes majors, correfocs, cercaviles i celebracions populars, convertint-se en un símbol molt arrelat a la memòria col·lectiva de diverses generacions de terrassencs.
Per celebrar aquesta efemèride, la colla ha preparat un repte singular: durant tota la jornada, el Drac recorrerà Terrassa fent petites actuacions i balls simbòlics als diferents barris, en una ruta simultània i coordinada que connectarà la ciutat sencera. A més, també hi haurà espais per fer fotografies i trobada amb la ciutadania.
L’objectiu del repte és portar el Drac de Terrassa a tots els barris de la ciutat durant un sol dia, apropant la cultura popular i el patrimoni festiu terrassenc a tota la ciutadania – Grup del Drac de Terrassa
La iniciativa vol reforçar el vincle entre la cultura popular i els barris, especialment en aquells espais on habitualment no arriba tanta activitat festiva. A més de celebrar els 45 anys del Drac, el projecte també busca fomentar la participació ciutadana, donar visibilitat als espais comunitaris i reivindicar el Drac com una peça fonamental del patrimoni cultural terrassenc.
La jornada començarà a les 9 del matí amb les dues rutes repartides per diferents sectors de la ciutat. El Drac visitarà places, centres cívics, carrers i espais emblemàtics dels barris, connectant Terrassa d’una punta a l’altra. Després d’una aturada per dinar a la Maurina, el recorregut continuarà fins al vespre. El punt culminant arribarà a les 20.00 h al Raval de Montserrat, on confluiran els dos itineraris. Allà es produirà una de les imatges més simbòliques de la jornada: el retrobament del Drac Vell, que enguany celebra 45 anys, i el Drac Nou, que en celebra 35. Totes dues figures pujaran conjuntament a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Terrassa, tancant així una celebració carregada de simbolisme.
És una celebració de ciutat. Un homenatge als barris. Una manera de compartir cultura popular amb tothom. Perquè la cultura popular només té sentit si és compartida – Grup del Drac de Terrassa
L’Obra del Cançoner Popular de Joan Amades al Baix Llobregat
El proper 20 de maig, a les 19.00 h, la Seu de Bestiari acollirà la xerrada amb música en directe L’Obra del Cançoner Popular de Joan Amades al Baix Llobregat, una proposta per acostar-nos al patrimoni musical i oral del nostre territori.
L’activitat anirà a càrrec de Pau Vinyoles (@pauvinyoles) i Esther Santos (@esther.saga), vinculats a la música d’arrel, la glosa i la recuperació de la cançó tradicional. Els dos formen part de La Cantera, un col·lectiu relacionat amb la transmissió i actualització de la cultura popular i la cançó de tradició oral. Tots dos han participat en activitats al voltant de l’Obra del Cançoner Popular i de les cançons recollides a Esplugues.
A través d’una sessió divulgativa i amb música en viu, descobrirem el llegat de Joan Amades i Joan Tomàs i la importància de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un projecte cabdal per documentar, preservar i transmetre cançons, tonades i formes d’expressió popular que formen part de la nostra memòria.
L’acte tindrà lloc a la Seu de Bestiari, al carrer Nou, 27 de Sant Vicenç dels Horts.
Guixanet presenta “Lo Pedrafoc”, una nova figura per al patrimoni festiu targarí
La nova figura és el resultat d’un projecte treballat durant anys pel grup de joves de Guixanet, molts dels quals van iniciar-se de petits als Targalets. Amb el pas del temps, el col·lectiu ha anat creixent i consolidant noves iniciatives vinculades al món del foc i la cultura popular. Després de la incorporació del timbal i de la Targafera, el grup culmina ara un dels seus objectius més esperats: tenir un drac propi.
“Lo Pedrafoc” recupera part de la memòria festiva i patrimonial de la ciutat de Tàrrega, inspirant-se en un antic drac documentat des de l’any 1610. La nova bèstia incorpora també elements arquitectònics i escultòrics del patrimoni local. La figura destaca pels seus dos caps, un d’ells amb un colom a la boca, un detall que ret homenatge al drac històric de la vila i que simbolitza la connexió entre passat i futur.
Des de Guixanet han volgut reconèixer especialment la feina de Xavier Badia i del Taller La Gàrgola, de Santa Coloma de Queralt, responsables de la construcció de la peça. El procés de creació ha estat marcat per mesos de treball intens, visites constants i molta implicació per donar forma a una figura única dins l’imaginari festiu targarí. L’Associació Cultural Guixanet ha volgut agrair també el suport rebut per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, que han contribuït a fer possible aquest projecte i a ampliar el patrimoni cultural i festiu de Tàrrega.
Més enllà de la nova bèstia, el projecte també neix amb la voluntat de continuar fomentant la participació dels més joves en la cultura popular i reforçar els vincles entre les noves generacions i les tradicions festives de la ciutat.
Després de quatre anys de preparació i espera, “Lo Pedrafoc” deixarà de ser un somni per convertir-se en realitat. Tàrrega tornarà a sentir bategar la seva història.
La Festa de la Fil·loxera obre el procés d’inscripcions per participar a la Festa d’aquest any
La principal novetat és que, a partir d’aquesta 45a edició, les inscripcions es faran exclusivament en línia a través del formulari habilitat al web oficial de la festa (Festa de la Fil·loxera). D’aquesta manera, ja no es podran formalitzar de manera presencial.
Per organitzar millor el procés, les inscripcions s’obriran de forma esglaonada segons cada activitat de la festa. El dilluns 4 de maig a les 20 h començarà el termini per apuntar-se a la Festa de la Fil·loxera Infantil. L’endemà, dimarts 5 de maig a la mateixa hora, s’obriran les inscripcions per a l’Escampada Juvenil. Finalment, el dimecres 6 de maig a les 20 h, serà el torn de les inscripcions per participar en la Festa de la Fil·loxera dels dies 7 i 8 de setembre a la nit.
En tots els casos, el període d’inscripció es tancarà el divendres 15 de maig a les 23.59 h o abans si s’arriba al màxim de participants previst per a cada grup.
Les Fil·loxeretes al Mil·lenari de Montserrat (2025), per @dunafotografia
Per poder formar part de la festa serà imprescindible ser soci de l’associació organitzadora i tenir el DNI registrat correctament a la base de dades de socis. Per aquest motiu, l’entitat ha habilitat un espai al web perquè els socis puguin comprovar prèviament si les seves dades estan correctament registrades (Validació de DNI). Pel que fa als menors participants a la Festa infantil, només serà necessari que s’identifiquin amb el DNI aquells que participin en grups de foc.
L’organització també recorda que, a banda de completar la inscripció, tots els participants han d’haver superat el curs de foc obligatori. Aquelles persones que encara no el tinguin podran assistir a una de les dues sessions previstes enguany, que es faran els divendres 22 i 29 de maig a les 19.30 h al Casal d’Entitats de Sant Sadurní d’Anoia.
La Festa de la Fil·loxera d’aquest 2026 se celebrarà els dies 7 i 8 de setembre a la nit, amb els actes principals. La Festa Infantil tindrà lloc el mateix 8 de setembre al migdia, mentre que l’Escampada Juvenil es durà a terme el 5 de setembre.
Torredembarra dona la benvinguda a la Virgília restaurada
La restauració ha permès recuperar l’aspecte original de la Virgília, malmès amb el pas del temps i l’exposició constant al foc. S’han reparat les parts deteriorades, s’ha aplicat una nova capa de pintura respectant els colors originals —fins ara amagats sota les restes de pólvora— i s’han renovat tots els punts de foc. A més, s’ha reforçat l’estructura interior per millorar-ne la comoditat i seguretat per als portants. Tot aquest procés ha estat liderat per Aleix Avall, responsable del taller, que ha dut a terme una feina meticulosa i respectuosa amb la peça.
L’acte de presentació va incloure diversos parlaments, un d’ells el d’en Lluís Batet, un dels fundadors i membres veterans, que va compartir els orígens de la Virgília i el procés creatiu que va donar vida a la figura. Tot seguit, l’Aleix Avall va explicar els detalls tècnics de la restauració. Finalment, l’Elena Mateo va cloure els parlaments amb unes paraules d’agraïment a totes les persones implicades en el projecte.
Un cop finalitzats els discursos, es va descobrir la nova imatge de la Virgília davant dels assistents i, com no podia ser d’una altra manera, es va dur a terme una encesa que va permetre veure-la en acció, tal com està pensada: envoltada de foc.
Aprofitant l’ocasió, també es va presentar la nova samarreta de l’entitat, que incorpora un redisseny del logotip de la bèstia i un nou dibuix de la Virgília amb elements característics del poble. Aquesta proposta ha estat possible gràcies a la dedicació de Laia López, Eric Martínez i Aitor Úbeda.
Fotografies de la nova samarreta, per Carla Matons i Roger Busquets.
Amb aquesta restauració, la Virgília enceta una nova etapa, preparada per continuar formant part de la cultura popular i de les festes de Torredembarra durant molts anys més.
* La fotografia de la portada ha estat realitzada per Anita Gutiérrez (@anitagutierrez_)
Inscripcions obertes per al 17è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida
El termini per presentar les sol·licituds s’allargarà fins al 23 de maig de 2026 a les 23.59 h, i les inscripcions es podran formalitzar enviant la documentació requerida per correu electrònic a secretaria.festival.enceses@gmail.com i elgriu-artesadelleida@hotmail.com. Cada entitat haurà d’adjuntar la fitxa d’inscripció degudament emplenada, entre quatre i cinc fotografies de la bèstia —o bé fins a dos vídeos d’una encesa— per tal que l’organització pugui valorar la candidatura segons criteris com la plasticitat, els colors, la combinació entre bèstia i foc o l’escenificació.
El festival tindrà lloc el 4 de juliol de 2026 a la plaça Major d’Artesa de Lleida, en el marc de la Festa Major, i coincidirà amb la 19a Trobada del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. La jornada començarà amb la tradicional plantada de bèsties a la tarda i culminarà amb la gran exhibició nocturna d’enceses, on les colles seleccionades competiran per oferir els espectacles més impactants.
Encesa de l’Escurcerot d’Ordal en l’edició del 2025. Fotografies de Pau Pascual Prat.
Només cinc bèsties seran escollides per participar en aquesta edició, fet que converteix el procés de selecció en un element clau. Les colles hauran de presentar també informació detallada sobre la seva figura: nom, mides, pes, nombre de portants, constructor i anecdotari, així com les dades de contacte.
Durant el festival, cada colla realitzarà tres enceses de competició —una d’elles amb ball de protocol— i participarà en una encesa conjunta final que posarà el punt i final a la vetllada. El jurat, format per persones vinculades al món del bestiari i la cultura popular, valorarà aspectes com la posada en escena, els colors, la pirotècnia o la durada de l’actuació.
L’organització ofereix ajuts per facilitar la participació, incloent compensació per desplaçament, aportació per a pirotècnia i sopar per a les colles. A més, es repartiran els tradicionals “Ajuts Griu” a les millors enceses, amb premis que arriben fins als 1.300 euros, així com un premi popular decidit pel públic assistent.
Adjuntem les bases; la fitxa d’inscripció d’enguany i; a més a més, un enllaç que permet fer la inscripció on-line:
Cervera celebra els 25 anys del Drac Lo Carranco Bilandó amb una gran festa popular
La celebració arrencarà al matí amb dues cercaviles que donaran el tret de sortida a la diada. En primer lloc, “Despertem el Drac” recorrerà diferents punts del nucli urbà amb Lo Carranco Bilandó com a gran protagonista. Tot seguit, tindrà lloc la cercavila teatralitzada “El conte del viatge de lo Carranco”, una adaptació del relat El Gran Viatge de la Polla, que comptarà amb la participació de diverses figures del bestiari de la colla, com la Polla, la titella africana, la titella blava, la Cuca Matraca, la Tarasca, la Cuca de Cervera, el Paller, el Mussol i el mateix Drac.
Aquesta cercavila culminarà a la plaça Major, escenari del ball de Lo Carranco Bilandó, un dels moments més esperats de la jornada. Tots els actes del matí estaran acompanyats pels grallers i tabalers del Ball de Diables de Cervera “Carranquers”.
La festa continuarà amb un vermut electrònic i un dinar popular obert a tothom. A la tarda, el programa inclourà una sessió de quina i un vespreig amb música enllaunada, mantenint l’ambient festiu fins al vespre.
Imatge de Lo Carranco Bilandó
Paral·lelament, al llarg de tot el dia es durà a terme el concurs fotogràfic #carranco25anys, obert a tothom qui vulgui captar els millors moments de la celebració. Les imatges, que hauran d’estar fetes durant la jornada del 25 d’abril i tenir com a protagonista Lo Carranco Bilandó, es podran enviar per correu electrònic entre les 10.00 i les 18.00 h. El veredicte es farà públic el mateix dissabte a les 19.00 h a la plaça Major.
Els premis inclouen una figura de goma del Drac de Cervera, un pack de marxandatge dels Carranquers i la participació en un projecte fotogràfic vinculat a la figura de Lo Carranco Bilandó. El jurat estarà format per cinc persones vinculades al món cultural de Cervera.
Podeu consultar les bases AQUÍ.
Calafell encén la cultura popular amb la cinquena edició del seu festival de foc
Cartell de la V Edició del Calafell Fire Festival
Es tracta d’un esdeveniment pensat per a tots els públics, amb una clara vocació familiar i amb la pirotècnia i el bestiari festiu com a grans protagonistes.
El festival compta amb música en directe a càrrec d’un grup de rock i la presència d’un presentador que guia el públic durant tot el desenvolupament de l’acte. Un dels moments més destacats és el Concurs d’Enceses de Calafell, que arriba a la seva quarta edició i compta amb la participació de sis bèsties convidades.
A més de la seva proposta artística, el festival destaca pel seu compromís amb la inclusió. Durant tot l’esdeveniment es disposa de servei de traducció en llengua de signes, així com d’un espai habilitat per a persones amb mobilitat reduïda, garantint que tothom pugui gaudir de la festa en igualtat de condicions.
Imatges del IV Calafell Fire Festival (2025)
El V Calafell Fire Festival es desenvolupa al llarg d’un únic dia, amb activitats ininterrompudes des de les 10 del matí fins a la nit. Durant el matí i la tarda s’ofereixen tallers gratuïts adreçats especialment al públic familiar, com manualitats, pintacares i dibuix, tots ells vinculats a la cultura popular i al bestiari festiu català. També hi ha espais de venda de productes: construcció instrumental artesanal, figures de goma, il·lustracions, confecció… El programa inclou una àmplia varietat d’actes: tallers, vermut electrònic, plantada de bèsties, mostra d’entitats de cultura popular de Calafell, tabalada, cercavila fins a Calafell platja, concert, versots i, finalment, el gran festival de foc que posa punt final a la jornada.
Pel que fa a les colles participants, l’amfitrió és el Drac Espurna de Calafell. En l’apartat de bestiari hi participen el Drac de Montblanc, el Dracgall de Castellgalí, el Drac de Terrassa, el Griu d’Artesa de Lleida, Lo Templer de Riba-roja d’Ebre i el Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa. També hi prenen part els Joves Diables de Cunit i els Diables Guaite’ls de Calafell. El festival compta igualment amb la participació de colles infantils, com el Drac Petit Espurna de Calafell, l’Extirp de les Espurnetes i els Diablons Mite’ls de Calafell.
Imatges del IV Calafell Fire Festival (2025)
Cent anys de l’Àliga: Vilafranca acull una trobada única d’àligues històriques
L’acte començarà a la Plaça Jaume I, on les àligues romandran exposades perquè el públic pugui contemplar de prop la riquesa artística i els detalls de cada peça. Aquest primer moment permetrà apreciar la diversitat d’estils, materials i interpretacions d’una figura que, tot i compartir simbolisme, presenta trets únics a cada municipi.
A partir de les 18.30 h, totes les àligues iniciaran una cercavila conjunta pels carrers de la vila (Pl. Jaume I → Pl. de l’Oli → la Vall del Castell → Pl. Constitució → C/ de la Parellada → Rbla. de Ntra. Senyora → C/ de Sant Joan → Pl. de la Vila). El recorregut travessarà espais emblemàtics fins a arribar a la Plaça de la Vila, punt final de la desfilada. Allà tindran lloc els esperats balls de lluïment, en què cada àliga mostrarà la seva coreografia pròpia.
Cartell de la Trobada d’Àligues Històriques 2026
La trobada comptarà amb la participació d’àligues amb una llarga trajectòria històrica. Des de l’Àliga de Lleida, amb referències documentals dels segles XVI i XVII, fins a l’Àliga de Cervera, documentada ja al 1423. També hi serà present l’Àliga d’Igualada, així com l’Àliga de Barcelona, amb orígens al segle XIV i plenament integrada al seu seguici popular.
Especial menció mereix l’Àliga de La Bisbal d’Empordà, considerada la més antiga de Catalunya, juntament amb les de Reus, Agramunt i Tarragona, totes elles amb una forta càrrega històrica i simbòlica. Completa la representació l’Àliga de Girona, amb una llarga trajectòria documentada des del segle XVI.
Fotografia de l’Àliga de Vilafranca
En aquest context, l’Àliga de Vilafranca esdevé l’autèntica protagonista de la trobada. Considerada una de les més antigues de Catalunya, es té constància de la seva existència des del segle XVII, vinculada a la Confraria de Sant Eloi, formada per argenters i ferrers de la vila. Ja des de l’any 1600 participava en celebracions públiques, com les processons de Corpus o esdeveniments destacats com la canonització de Raimon de Penyafort.
La seva presència a la Festa Major de Vilafranca està documentada des del 1778, així com en diverses processons de Sant Fèlix al segle XIX. Aquella primera peça, va deixar de sortir cap al 1882 a causa del seu deteriorament. L’any 1926, coincidint amb el Corpus, es va presentar una nova àliga impulsada per l’agutzil conegut com “Sigala”. Inicialment amb les ales desplegades, la seva estructura va haver de ser modificada poc després per facilitar-ne el port, plegant-les. Aquesta peça és la que, amb el pas del temps i diverses intervencions, ha acabat esdevenint l’actual. Després de diferents etapes i reconstruccions, l’any 2010 es va recuperar plenament l’àliga de 1926. Aquest treball va permetre retornar-li els colors originals, reforçar-ne l’estructura interna i eliminar afegits posteriors.
La Trobada d’Àligues Històriques esdevé una oportunitat única per contemplar la majestuositat d’aquestes figures i entendre el seu profund arrelament dins la cultura popular catalana.
Convocatòria Assemblea General 2026
És també en els espais on decidim col·lectivament el seu futur.
Dissabte 11 d’abril de 2026
11.00 h (1a convocatòria) · 11.30 h (2a convocatòria)
El Cau de les Bèsties
Carrer Nou, 27 – Sant Vicenç dels Horts
Convoquem totes les entitats federades a l’Assemblea General Ordinària, l’espai clau de governança del nostre sector.
Què hi abordarem?
— Balanç i tancament de 2025
— Projecte i pressupost 2026
— Renovació de la junta
— Quotes i funcionament
— I els reptes col·lectius que tenim al davant
Trobareu la documentació i el formulari de delegació de vot a l’enllaç corresponent.
La participació no és només formalitat:
és corresponsabilitat, transparència i construcció de sector.
Ens hi veiem. Fem créixer el bestiari, també des de la governança.