Agregador de canals

Reportatge sobre la dona en el món del bestiari: “Si no el podem carregar, el podem arrossegar”

Notícies Bestiari - dv., 06/03/2020 - 13:40

Les colles de bestiari de Catalunya tenen una assignatura pendent: equilibrar en nombre d’homes i dones les juntes directives. Les dones, tradicionalment més relegades a fer feines d’organització, fa deu anys havien quedat en un segon pla, mentre que els homes, en portar les bèsties, solien liderar les colles. Avui dia les tendències han canviat i, en els últims anys, en municipis com el de Terrassa hi ha hagut diferents dones que han liderat colles de foc, encara que amb alguns impediments. Caldrà esperar una mica més perquè els costums canviïn i els rols femenins i masculins s’equiparin.

Tres segons. Tres segons és el temps aproximat que triguen a encendre’s els coets, també dits carretilles, des de la boca d’un drac. Qui diu drac diu víbria, cucafera o qualsevol altra imatge festiva amb forma d’animal portada per una o més persones. Són instants plens d’expectació, compartits tant per homes com per dones. L’acció d’encendre un coet que dona pas a l’inici de la festa. Ara bé, encara que de cara enfora sembla que tots hi participin de la mateixa manera, de cara endins els rols moltes vegades no estan del tot equilibrats.

La Montse Alcaraz és presidenta de la colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa des del juliol del 2019. No és nova a l’entitat, sinó que hi pertany des de fa més de trenta-quatre anys. Per a ella la colla és un espai per créixer com a persona que li permet conèixer gent diversa amb qui compartir la mateixa il·lusió. Es va fer presidenta de l’associació principalment per un motiu: visibilitzar més les dones. “Fem molta feina a les colles, estem a totes. Així i tot, els presidents solen ser homes”, es queixa.

A l’hora de parlar de xifres, aquestes es troben en la federació d’entitats de bestiari festiu de Catalunya, és a dir, l’Agrupació del Bestiari. La federació està composta per 230 associacions, algunes d’elles provinents del País Valencià i la Catalunya Nord. D’entre totes aquestes, només 50 entitats estan presidides per dones. La representació femenina, per tant, es troba en el 21,7% de les colles. La xifra no arriba ni a una tercera part del total.

De vegades hi ha senyals que no es veuen a primera vista però que són molt reveladors. Com quan en les reunions de caps de colla s’hi troben principalment homes. En altres ocasions, els indicis són més clars, com en la foto de família dels Premis BEST, que cada any s’entreguen a persones i entitats que han treballat a favor de la cultura popular. En l’edició del 2019, a l’hora d’ajuntar els guanyadors (representants de les colles) i els membres del jurat, la imatge va ser molt impactant: hi havia tretze homes i només una dona. Cal afegir, però, que a la foto faltava una altra dona, també premiada durant la gala.

Foto de família Festivitas Bestiarum 2019 / Foto: Jordi Gatell

Fets com els dels Premis BEST evidencien les desigualtats que hi ha en les colles de bestiari a l’hora d’ocupar càrrecs de responsabilitat. Com explica Montserrat Solà en l’article La festa té nom de dona, publicat a la revista Caramella XV, “habitualment la dona ha estat la «cuidadora de la festa», un paper que per a molts és considerat «natural» al sexe femení”. En aquest sentit, tradicionalment les noies i les dones s’han dedicat a les tasques d’organització, secretaria i logística.

Amb el pas del temps, els rols han canviat. Dimecres 4 de març, en una xerrada organitzada per l’Associació Juvenil Drac Baluk, es van reunir al Centre Cultural de Terrassa cinc dones que havien dirigit entitats de foc. La Ivette Baldó, del Drac Baluk, va expressar que quan havia sigut presidenta de l’entitat, amb vint-i-un anys, s’havia trobat amb persones que qüestionaven les seves capacitats pel fet de ser noia i ser jove. A la Mar Pujals, dels Diables Balrogs de Terrassa, li havia passat que, essent presidenta, si anava a una reunió amb un soci masculí de la colla, l’interlocutor es dirigia principalment a ell i no a ella.

Durant la mateixa taula rodona, Montse Alcaraz, del Bitxo del Torrent Mitger, i Rosa Busqué, del Drac de Terrassa, van coincidir en el fet que fa deu anys hi havia una divisió de tasques. Les noies solien tocar el tabal, portar la bossa amb aigua i el carro de la pirotècnia, mentre que els homes portaven la bèstia i encenien les carretilles. Avui dia, però, hi ha sòcies que volen travessar o han travessat aquesta línia divisòria. Com diu Alcaraz: “Si el Bitxo, amb 65 kg, no el podem carregar, el podem arrossegar”, i afegeix que tot és qüestió de temps que les dones de la colla finalment es convencin que poden portar la bèstia.

En altres casos, com en l’Associació Institut Promoció de la Cultura Catalana de Barcelona, la seva presidenta, Maite Roca, recorda que des dels inicis de l’entitat, l’any 1976,  no hi ha hagut diferències de rols entre homes i dones. Pel que fa a les bèsties que tenen, la Vaqueta del Raval i els Bouets, pesen només 15 kg, no tiren foc i, des de la seva creació l’any 1986, els han pogut portar tant homes com dones.

Participants a la xerrada organitzada per l’Associació Juvenil Drac Baluk / Foto: Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n’Aurell

En les festes, qui dona la personalitat a una imatge festiva és la persona que la porta. La manera com es mou o arrossega els peus li dona un caràcter més animat o més solemne. Amb la mort del dictador Franco l’any 1975 i la recuperació de la democràcia a Espanya, es van produir a Catalunya diferents moviments per restablir la cultura popular al territori. Un d’ells va ser la creació de figures de bestiari, el nombre dels quals no ha parat de créixer. Algunes d’aquestes peces es van construir amb molt de pes i això ha sigut un impediment per a moltes dones que se les han volgut posar.

Dolors Sans, escultora de la festa, fa trenta anys que fa escultures de bestiari amb fibra de vidre, un material més lleuger que el cartó-pedra, també emprat en la construcció de bestiari. Explica que des que va començar, en els encàrrecs que li han fet, les colles cada cop s’han preocupat més pel pes de les figures. De vegades fins i tot li han demanat expressament que les peces poguessin ser portades per dones i adolescents i que, per tant, tinguessin un pes d’entre 30 i 50 kg.

Per potenciar la figura de la dona en la cultura popular no només cal canviar rols o adaptar les bèsties a les seves condicions físiques. També cal visibilitzar-les. Des de les terres ponent, l’Associació Cultural Guixanet de Tàrrega treballa per potenciar el feminisme en l’àmbit del bestiari. La figura de la Verreta, creada el 2017, va néixer amb un fort caràcter reivindicatiu. Un grup de noies va contactar amb l’entitat perquè volien fer una figura on la dona fos el referent.

Dos anys més tard, l’entitat targarina ha seguit apostant per les figures femenines, en aquest cas amb la Gamverrada, una trobada de colles de bestiari formades principalment per dones. Com explica la presidenta de l’associació Guixanet, Beatriu Armengol, la primera edició, celebrada el 2019, va ser tot un èxit pel que fa a l’afluència de públic. A més, les colles participants van quedar molt contentes. Aquest 2020 s’ha volgut repetir l’acte, però la dificultat ha estat trobar altres grups de bestiari formats majoritàriament per dones. Davant d’aquesta situació, s’han ampliat les premisses de la cerca i també s’han convidat colles mixtes.

La situació de les dones en l’àmbit del bestiari és millorable. Cal que més figures femenines agafin els rols que fins ara havien estat ocupats per homes. Com explica la documentalista i experta en dansa tradicional Montserrat Garrich, cal deixar passar una mica de temps perquè la situació canviï. “He viscut la incorporació de les dones al món dels bastons, ara pràcticament ningú s’ho planteja però als anys noranta sí”, assenyala. En aquest sentit afegeix que el que veritablement fa falta és que variïn els costums de la societat i que cada cop es vagin equiparant més les tasques dels homes i les dones.

Montse Alcaraz, de la colla del Bitxo del Torrent Mitger, destaca que si una persona forma part d’una entitat de cultura popular, ho fa perquè li agrada, és el seu moment de lleure. Per tant, no s’han de forçar les funcions de les dones dins de l’associació. A mesura que passi el temps ja ampliaran la seva zona de confort. Si bé ja ho estan fent ara, encarregant-se d’encendre les carretilles o dissenyant la pirotècnia, falta que ocupin més càrrecs de poder i s’atreveixin a portar més les bèsties.

(Foto: La Verreta de Tàrrega / Font: Associació Cultural Guixanet)

Les dones del Cabrot del Vendrell celebraran el Dia Internacional de la Dona amb diferents actes

Notícies Bestiari - dv., 06/03/2020 - 11:55

Aquest any, per celebrar el Dia Internacional de la Dona (8 de març), la ciutat del Vendrell ha preparat una dotzena d’actes que s’allargaran fins al divendres dia 20 del mateix mes. En ells participaran diferents entitats del municipi com el Grup de Dones Al-Manar, que pel diumenge 8 de març ha preparat una caminada solidària de tres quilòmetres que sortirà a les 10 h des de la Rambla. Una altra associació que també participarà en els actes del Dia de la Dona és el Drac de Foc el Cabrot del Vendrell.

Com explicà dimecres dia 4 la cap de colla del Cabrot Petit, Mariona Figueres, a la Ràdio i Televisió El Vendrell, “la primera idea era fer una batucada i encendre el Cabrot Petit portat per una dona”. Així doncs, dissabte dia 7, a partir de les 19.30 h, a la plaça Nova es farà aquesta encesa del Cabrot Petit, acompanyat de les Maces, a càrrec de les dones i les nenes de l’associació. L’encesa es farà de color violeta, el color representatiu de la lluita feminista.

Diumenge dia 8 de març els membres del Drac de Foc el Cabrot del Vendrell també col·laboraran en un altre acte: Les dones de la colla faran una batucada a partir de les 13 h a la Zona Riuet de les platges de Coma-ruga. En aquest mateix espai al matí es farà una sessió de ioga a càrrec d’Hori-Om (de 10 a 11 h) i una classe de Zumba organitzada pel gimnàs Record (de 12 a 13 h).

Cartell actes Dia de la Dona del Vendrell

(Foto: Al centre de la imatge: El regidor de polítiques de gènere, igualtat i drets LGTBIQ, Christian Soriano, i la cap del colla del Cabrot Petit, Mariona Figueres / Foto: Ajuntament del Vendrell)

Valls tindrà un nou ball, compost per cavallets, que s’estrenarà durant les Festes Decennals

Notícies Bestiari - dv., 06/03/2020 - 10:56

La ciutat de Valls tornarà a tenir un ball de Cavallets. Durant les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que se celebraran l’any que ve, la capital de l’Alt Camp estrenarà bèsties noves. En total es construiran quatre cavallets de color negre més un de color blanc. Les figures estaran fetes de paper i cartó i per dins seran de fibra de vidre.

Tal com explica el portal festadirecte.cat, fa aproximadament dos segles, a partir del segle XIX, que va desaparèixer el ball de Cavallets al municipi de Valls. La primera constància documental que es té d’aquest ball és del 1712. A través dels arxius també s’ha sabut que aquestes figures van participar, precisament, en la primera edició de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l’any 1791.

La Fundació Unió d’Anelles de la Flama ha estat la impulsora d’aquest projecte. L’associació, molt arrelada a la ciutat, també ha recuperat figures com el drac, l’any 1985, la Mulassa el 1987 o el Bou Tradicional el 2012. En aquest cas, com explica el president de l’entitat, Albert Oliva, per fer el ball de Cavallets s’ha pres com a referència un ball d’un municipi molt proper a Valls, Figuerola del Camp, el qual està molt ben documentat.

El nou ball de Valls estarà compost per deu balladors. Quatre d’ells representaran cavallers cristians que aniran dalt d’un cavall i que tindran com a capità l’apòstol Sant Jaume. Aquest es diferenciarà de la resta perquè portarà el cavall de color blanc. Els altres balladors representaran quatre cavallers turcs que aniran a peu i que lluitaran amb els del bàndol cristià. En aquest cas, el seu capità serà un dimoni.

El creador de les noves imatges festives serà l‘escultor vallenc Lluís Musté. El disseny i la confecció del vestuari anirà a càrrec del dissenyador barceloní Pau Fernàndez, mentre que la música, creada de nou, serà composta pel vallenc Francesc Bofarull.

(Foto: La Mulassa de Valls en una cercavila / Font: Facebook Unió Anelles de la Flama)

Festa de la Matança del porc a Alpicat

Agenda cultural (Gencat) - dj., 05/03/2020 - 13:59
Festa popular de la matança del porc amb tot un seguit d'activitats entre les quals tindrà lloc una ballada de sardanes. La festa tindrà com a escenari el Parc del Graó, tot plegat sota l’organització de l’Associació Cultural de Dones i l’Ajuntament.    

Aplec de la Sardana a Preixana

Agenda cultural (Gencat) - dj., 05/03/2020 - 13:59
Al Parc de l'ermita de Montalbà amb la Bellpuig Cobla.    

Concurs de colles sardanistes de Mollerussa

Agenda cultural (Gencat) - dj., 05/03/2020 - 13:59
La festa s'iniciarà amb l'ofrena floral a la Moreneta i tot seguit hi haurà ballada de sardanes amb la  Cobla Vents de Riella. Aquesta serà la 16a edició del Concurs de Mollerussa.  

La Passió Medieval de Cervera

Agenda cultural (Gencat) - dc., 04/03/2020 - 13:51
La reconstrucció històrica de la Passió Medieval de Cervera és un viatge en el temps que transporta l'espectador a l'època medieval, concretament al segle XVI.   La Passió de Cervera és la més antiga de les passions cinccentistes i el seu text constitueix un dels textos dramàtics catalans més antics i complets del cicle de la Passió, que han pervingut fins als nostres dies.   L'església de Santa Maria acull aquesta representació en tres espais diferenciats: el Cel, l'Infern i la Terra, que omplirant més de 100 persones, entre actors i actrius, tècnics i equip artístic. El text, datat de 1543, s'ha adaptat a un sol acte mantenint el català antic i la mètrica original. La música s'ha composat per la producció, fent una aproximació de la sonoritat i l'estil religiós medieval i interpretat amb instruments antics.

Mercat del Ram a Vic

Agenda cultural (Gencat) - dc., 04/03/2020 - 13:51
El Mercat del Ram és un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania, amb tot un seguit d'activitats com per exemple exhibicions i concursos ramaders, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i concursos eqüestres i un ampli espai destinat a la gastronomia.   Cal destacar la mostra de Turisme, la de maquinària agrícola i vehicles industrials, la d'energies renovables i la d'automòbils.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de la Fira de Vic.

Sant Boi de Llobregat 33a Ciutat Gegantera de Catalunya

Agenda cultural (Gencat) - dc., 04/03/2020 - 01:50
La Ciutat Gegantera és proclamada anualment i és el punt de trobada de les colles de gegants d'arreu de Catalunya.   Durant un cap de setmana, es converteix en el punt de trobada obligat de centenars de parelles de gegants i altres elements de festa relacionats amb la cultura tradicional catalana com, per exemple, gegantons, capgrossos i nans.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.