Agregador de canals

Les entitats ja poden presentar el model 347 a Hisenda (fins al 02/03/20)

Notícies Bestiari - dc., 05/02/2020 - 15:52

Totes les entitats que al llarg d’aquest 2019 hagin rebut subvencions o hagin realitzat compres (o vendes) a un mateix proveïdor per un valor superior a 3.005,06 € (IVA inclòs) hauran de presentar una declaració informativa a l’Agència Tributària com a màxim fins al dilluns 2 de març (el període va començar el passat 1 de febrer).

La declaració s’haurà de fer seguint el model 347, segons el qual les persones físiques o jurídiques, tant públiques com privades, han de declarar les operacions (superiors a 3.005,06 €) que han fet al llarg del 2019 amb terceres persones. La presentació d’aquest document té dues finalitats. En primer lloc, li permet al Ministeri d’Hisenda detectar possibles fraus o incongruències que s’hagin pogut fer. A la vegada, gràcies a aquesta declaració, l’Administració obté informació per a elaborar l’esborrany de la renda que després farà arribar als contribuents.

Com es presenta?

Per presentar el model 347 cal que les entitats disposin d’un certificat o signatura digital a nom de l’entitat com a persona jurídica. En cas de no ser així, la declaració informativa es podrà fer a través del certificat d’un “col·laborador social”, és a dir, d’un gestor que pugui fer tràmits amb hisenda per encàrrecs de tercers.

Cal tenir en compte que a l’hora de fer la declaració, els imports s’hauran de separar per trimestres. A més, tal com explica el portal Xarxanet, hi ha operacions que no s’hauran de declarar. Aquest és el cas de les operacions que ja hagin estat informades en altres models (com les donacions rebudes i les sotmeses a retenció com els lloguers de locals i els professionals autònoms). Un altre cas d’imports que s’han d’excloure són les vendes exemptes d’IVA que hagin realitzat les entitats no lucratives de caràcter social.

Si no es presenta el model 347 abans del dilluns 2 de març, el Ministeri d’Hisenda podria sancionar l’entitat.

Per a més informació sobre aquesta declaració informativa podeu consultar els següents recursos publicats a Xarxanet sobre aquesta qüestió:

(Foto: Seu del Ministeri d’Hisenda, ubicat a la Real Casa de la Aduana (Madrid) / Font: Wikipedia)

Activitats de l'Euskal Etxea Centre Cultural

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
Consulteu aquí el detall de les activitats organitzades per l'Euskal Etxea Centre Cultural.

Festes de Santa Eulàlia

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
Amb motiu de la Diada de Santa Eulàlia (12 de febrer), copatrona de Barcelona, la ciutat celebra una Festa Major d'Hivern amb nombroses activitats, moltes d'elles adreçades al públic familiar, i més endavant, del 14 al 16 de febrer, ofereix també la 9a edició del Festival Llum BCN.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de l'Ajuntament de Barcelona.

Llum BCN Poblenou

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
Dins del marc de les Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer), copatrona de Barcelona, la ciutat celebra una Festa Major d'Hivern amb nombroses activitats, com per exemple el Festival Llum de BCN.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de l'Ajuntament de Barcelona.

Carnaval de Sant Feliu de Guíxols 2020

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
El Carnaval de Sant Feliu de Guíxols 2020 presenta un ample ventall d'activitats:  cercavila carnavalesca, sopar de colles i presentació del Carnaval (el dissabte 15), festa del Dijous Gras, festa de disfresses infantil, Rua del Divendres (el divendres 21 a les 18 h), Ball del Tongo (el mateix divendres a mitjanit), festa infantil i familiar (el dissabte 22 a les 11 h), Rua del Matí (el diumenge 23 a les 11 h), enterrament de la sardina (el dimecres 26 a les 20 h) i sardinada popular (el mateix dimecres a les 21 h), entre d'altres.

Carnaval de Santa Cristina d'Aro

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
El Carnaval de Santa Cristina d'Aro, anomenat també Carnaval de l'Amistat, presenta un ample ventall d'activitats: sopar popular (el dissabte 15 a les 21.30 h), cercavila infantil, ball de disfresses, arrossada popular (el diumenge 23 a les 13.30 h), la XXXIX Rua del Carnaval de l'Amistat (el diumenge 23 a les 16 h), enterrament de la sardina (el dimecres 26 a les 19.30 h),  lliurament de premis del concurs d'aparadors, sardinada i botifarrada popular (el mateix dimecres a les 20.30 h) i altres

Carnaval de Palamós

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
El Carnaval de Palamós 2020 engloba diferents activitats: sopar de presentació del Carnestoltes (el dissabte 15 a les 21 h), vermutada dels Pirats (el diumenge 16 a les 12 h), calçotada (el dimecres 19 a les 13 h), Gran Rua Infantil del Dijous Gras (el dia 20 a les 11 h), Gran Rua de Carnaval (el dissabte 22 a les 15.30 h), gran cercavila matinal (el diumenge 23 a les 11.30 h), Concurs d'exhibició de comparses (el diumenge 23 a les 20 h), Mort del Carnestoltes amb motiu del Dimecres de Cendra (el dimecres 26 a les 18.30 h)  i sardinada popular (el mateix dimecres a les 20 h), entre d'altres.

Carnaval de Llers

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 17:39
 El dissabte 22: Festa de disfresses al Centre Recreatiu organitzada per l'Associació Juvenil Brullersenca (24 h)    El diumenge 23: concentració de disfresses, carrosses i comparses (16 h) i, tot seguit, cercavila pels carrers del poble, tradicional berenar amb all-i-oli i botifarres i ball amb la Masovera Barbuda  

Carnaval de Platja d'Aro 2020

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 05:29
El Carnaval de Platja d'Aro 2020 aplega diferents activitats: el sopar i presentació de colles (el dissabte 15 a les 21 h), el Canvi d'Atributs (el mateix dissabte a la nit), la celebració del Dijous Gras (el dia 20), la Gran Rua de Carnestoltes i Comparses (el dissabte 22 a les 11 i a les 16 h), l'Enterrament de la Sardina (el dimecres 26 a les 19.30 h) i altres.

Carnaval de Roses 2020

Agenda cultural (Gencat) - dt., 04/02/2020 - 05:29
El Carnaval de Roses 2020 aplega un ample ventall d'activitats: cercavila de benvinguda al rei Carnestoltes, festa de Dijous Gras, gran cercavila de carrosses i comparses (divendres 21 a les 21 h), ball amb els grups de versions Band The Cool i Virus (després de la passada del divendres a la nit), passada infantil (dissabte 22 a les 16 h), concert amb l'Orquestra Maravella (el diumenge 23 a les 18 h), arrossada popular (el dilluns 24 a les 13 h) i altres.   Trobareu més informació al Departament de Carnaval i Festes de l'Ajuntament de Roses, tel. 972 252400 i a/e: festes@roses.cat

Festa de Sant Antoni de la Sitja

Agenda cultural (Gencat) - dl., 03/02/2020 - 17:24
Festa de caire històric local, recuperada l'any 1993, que serveix per homenatjar persones i entitats locals de la vila.      

Carnaval de Tàrrega

Agenda cultural (Gencat) - dl., 03/02/2020 - 17:24
Tàrrega exalça l'esperit del Carnestoltes amb disbauxa desenfrenada a les portes de la Quaresma. Les màscares i les disfresses s'apoderen dels carrers durant un llarg cap de setmana ple de gresca i color.   El Carnaval comença el Dijous Gras i segueix, el divendres, amb activitats pels més menuts. L'acte central té lloc el dissabte amb una desfilada de comparses pel centre de la ciutat.   La festa acaba amb el popular Enterrament de la Sardina.

XLI Fira de la Mel a Crespià

Agenda cultural (Gencat) - dl., 03/02/2020 - 17:24
Es tracta d'una fira d'origen medieval, que ens recorda els temps en què Crespià era un dels punts més importants en matèria d'exportació de mel a l'estranger, principalment a Itàlia. Actualment té lloc el darrer cap de setmana de febrer. S'hi poden trobar tota mena de productes, des d'artesania fins a cotxes passant per embotits, formatges, vins i altres. De totes maneres, només es ven un tipus de mel, la de milflors, que es posa a la venda en una única parada.   La Fira de la Mel de Crespià aplega un munt d'activitats: actuació de l'Esbart Dansaire de Fontcoberta, tast de mel a càrrec de Dolça Abella, audició de sardanes amb la cobla Principal de Porqueres, VI Caminada popular (el diumenge a les 9 h) exhibició de la Colla castellera de Figueres (el diumenge a les 11 h),  conferència de Jaume Cambra, professor de Botànica de la Universitat de Barcelona i apicultor ecològic (el diumenge a les 12 h), Missa solemne amb l'acompanyament de la cobla Rossinyolets (el diumenge a les 12.30 h) i altres.   

XXV Festa del Trinxat a Puigcerdà

Agenda cultural (Gencat) - dl., 03/02/2020 - 17:24
La Festa del Trinxat de Puigcerdà és un sopar multitudinari en què se serveix el trinxat, menjar típic de la Cerdanya que combina la patata i la col amb d'altres productes autòctons. Sempre té lloc el darrer dissabte del mes de febrer.   Activitat complementària: Trinxat al Plat!  als diferents restaurants de Puigcerdà al llarg del mes de febrer.

XIX Festa popular Mandongo a Capafonts

Agenda cultural (Gencat) - dv., 31/01/2020 - 16:34
Esmorzar típic, amenitzat amb música i mercat de productes de proximitat. 

XV Fira del Fajol a Batet de la Serra

Agenda cultural (Gencat) - dv., 31/01/2020 - 16:34
La XV Fira del Fajol de Batet de la Serra aplega un munt d'activitats a més de les parades d'artesania: actuacions musicals, Missa a l'església de la Santíssima Trinitat, cercavila i ball d'en Batoies i les Perdius, concurs de dibuix infantil, mostra d'animals de pagès, demostració de l'art de batre, ventar i moldre el fajol a càrrec de la gent del poble i altres activitats. El pregó de la fira anirà a càrrec de representants de la Revista semestral "Les Garrotxes". La inauguració de la fira serà presentada per la periodista de TV3 Marta Masó.    Aquesta fira sempre té lloc el segon diumenge de febrer.

Festa dels Traginers a Balsareny

Agenda cultural (Gencat) - dv., 31/01/2020 - 16:34
Declarada Festa d'Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d'Interès Nacional a Catalunya el 1999. Es celebra sempre el diumenge de sexagèsima, la setmana abans de carnestoltes.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de l'Ajuntament de Balsareny.

Festa de Sant Antoni Abat a La Roca del Vallès

Agenda cultural (Gencat) - dv., 31/01/2020 - 16:34
És una de les festes d'origen popular amb més tradició i arrelament de la vila. La festivitat en honor a Sant Antoni Abat, protector dels animals, comptarà enguany amb un programa d'activitats plenament consolidat i amb propostes per al gaudi de grans i petits.   Per consultar informació més detallada visiteu el web de l'Ajuntament de La Roca del Vallès.

Un vídeo de les mulasses de Montblanc arriba als 25 milions de visites

Notícies Bestiari - dv., 31/01/2020 - 11:45

El passat dilluns 27 de gener, la colla dels Gegants del Pi de Barcelona es va fer ressò d’una dada rellevant: el vídeo que van penjar a Youtube l’any 2018 sobre les mulasses de Montblanc havia arribat a més de 25 milions de visites.

El document audiovisual mostra un moment molt concret de l’acte de celebració dels 450 anys de la Mulassa de Barcelona, que va tenir lloc ara fa dos anys per les Festes de Santa Eulàlia. Es tracta del ball que van fer la Mulassa i la Mulasseta de Montblanc a la plaça de Sant Jaume durant la trobada que es va organitzar.

Segons un dels caps de colla de l’Associació d’amics dels Gegants del Pi, Nico Alonso, no està gaire clar el perquè de l’èxit d’aquest vídeo. “És molt probable que algú el compartís i que arran d’això s’hagi fet viral“, assenyala.

Si es tenen en compte les estadístiques de Youtube, el clip va començar a despuntar en nombre de visites el mes de juliol de l’any passat. Pel que fa a la procedència, el 50% de les visualitzacions provenen de l’Índia, mentre que només un 1% de l’Estat espanyol.

Un dels vídeos més vistos

Les 25.205.000 visites del vídeo de les Mulasses de Montblanc fan pensar que potser es tracta d’un dels documents de cultura popular catalana més vistos a Youtube. En termes generals, però, la xifra està per sota dels 100 milions de visites que va tenir un vídeo del 2016 dels Castellers de Vilafranca penjat a Red Bull TV.

Darrere de les Mulasses de Montblanc, Nico Alonso explica que el segon vídeo més vist del canal dels Gegants del Pi és de la mateixa trobada. Es tracta del ball de la Mulassa de Sant Feliu de Pallerols i té 5,6 milions de visites. Abans d’aquest èxit, els vídeos d’aquest canal com a màxim havien arribat a les 150.000 visualitzacions.

Promoció de la cultura popular

“Vam crear aquest canal pels volts del 2011 per promocionar els actes en els quals participem o bé organitzem, el fet que tingui més visites augmenta la nostra funció, que és la de difondre els esdeveniments de cultura popular catalana”, explica Alonso.

Com que el vídeo de la Mulassa de Montblanc ha tingut tantes visualitzacions, ara el canal dels Gegants del Pi és més visible. Si quan van començar ara fa nou anys van arribar als 1.500 subscriptors a Youtube, amb el pas dels anys, i sobretot arran d’aquest vídeo viral, les xifres han augmentat fins als 100.000 subscriptors (98.700 per ser exactes).

“Fantàstics!”, una mostra per conèixer bèsties inspirades en el món de les llegendes i la mitologia

Notícies Bestiari - dj., 30/01/2020 - 19:01

De l’1 al 9 de febrer, el vestíbul del Palau de la Virreina de Barcelona es convertirà en una gran cova que albergarà algunes de les bèsties d’imatgeria festiva més fantàstiques i interessants de Catalunya. Visitants, deixeu-vos seduir pels esquelets, les formes sinuoses i les cares expressives. Els ulls de les bèsties, algunes d’elles inspirades en el diable, us conviden a transportar-vos a un món on tot és possible…

Feia anys que l’Institut de cultura de Barcelona (ICUB) i l’Agrupació del Bestiari tenien pendent recuperar la mostra de bestiari que s’havia fet en edicions anteriors amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia. El passat 2019, representants d’una entitat i de l’altra es van posar d’acord per impulsar aquesta exposició que busca, per sobre de tot, l’originalitat. La vicepresidenta de l’Agrupació del Bestiari, Mercè Ayora, assenyala que quan es va proposar la temàtica de la mostra, de seguida tothom va estar d’acord en fer-la.

L’exposició Fantàstics! fa un recull de deu bèsties (cinc de Barcelona i cinc més d’altres localitats de Catalunya) que expliquen, cada una d’elles, una història. Nou de les figures són obra de l’escultora vilafranquina Dolors Sans i la que fa deu va ser construïda pel també escultor Xavier Jansana. Aquest últim és l’autor de l’obra més antiga, el Tolc del Clot, del 1995. La més recent és de l’any passat, del 2019, i es tracta del Maxtord de Tordera.

Deu figures que representen el diable o éssers màgics

No hi ha res millor que visitar una mostra per gaudir de les figures que estan exposades, veure-les en primera persona i endevinar què transmeten. Si en arribar a aquesta part de la notícia encara no us heu decidit a visitar l’exposició, a continuació podeu llegir algunes curiositats de cada bèstia.

  1. Tolc del Clot (Barcelona) (1995)El seu nom és un joc de paraules, es tracta de la paraula “clot” llegida del revés. La figura és una gàrgola que es desplaça sobre una plataforma de rodes que simulen unes roques. Com a curiositat, és la primera bèstia de Catalunya que va ser sòcia del Club Super 3.
  2. Magnafoc de Vilobí del Penedès (l’Alt Penedès) (1996)Aquest diable sense braços té cap i potes d’ocell i un cos mig de boc (mascle de la cabra) i mig d’home. Representa les diverses cares del mal. Al darrere, a la base de la cua, té esculpida la cara clàssica del diable medieval.

    Detall de la cua del Magnafoc / Font: Ball de Diables Magnus

  3. Grafus del barri de Remolins de Tortosa (el Baix Ebre) (2005). És un drac de foc amb dos caps de serp i quatre cues. Té ulls a les ales, ja que s’inspira en representacions medievals que mostren la figura del diable amb molts ulls. L’any 2017 va guanyar el 9è Festival d’Enceses de Bestiari d’Artesa de Lleida.
  4. La Bèstia de Parets del Vallès (el Vallès Oriental) (2005). És un esquelet de drac fluorescent que brilla en la foscor. Representa el poder de les tenebres i té un paper important en la representació de la llegenda de la pedra del Diable que cada any es fa a finals de juliol, per la festa major d’estiu.
  5. Betrolàs de Sant Andreu (Barcelona) (2006). Representa el gos Cèrber, l’animal de tres caps que en la mitologia grega vigila la porta de l’infern. Un dels motius pels quals es va crear aquesta figura és per formar part de l’espectacle Els tres tombs infernals, que cada any organitza la Satànica de Sant Andreu pels volts de Sant Antoni. L’obra explica la llegenda d’aquest sant, que va superar les temptacions que li va posar al davant el diable.
  6. Nèbula de Trinitat Vella (Barcelona) (2008). És un gegantó amb forma de follet que llança foc. El seu cos està recobert de diferents elements naturals com, per exemple, branques. Al colze esquerre té un dimoniet que li fa de consciència i el fa estar a l’aguait dels atacs contra l’equilibri de la natura.
  7. Hydros de Trinitat Vella (Barcelona) (2008). És el drac protector del Parc de les Aigües de Trinitat Vella. Té el cos decorat amb flames de foc i dues ales mig plegades i retallades.
  8. Nyctalus Albinyanensis d’Albinyana (el Baix Penedès) (2009). La figura té forma de ratpenat i representa l’animal que habita la cova de Vallmajor, ubicada al municipi d’Albinyana. Aquesta cavitat conté pintures rupestres i està protegida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 1998.
  9. Atzeries de la Vella de Gràcia (Barcelona) (2016). És una figura mitològica treta d’una llegenda del barri de Gràcia. La història explica que a la Casa del Dimoni, ubicada al carrer de Josep Torres, hi vivia l’empresari Agustí Atzeries, que es va arruïnar reformant la casa. Per enllestir les obres va vendre la seva ànima al diable i, gràcies a això, va guanyar la loteria. La cara de la bèstia està inspirada en les mènsules de la façana de la casa.

    L’Atzeries és una bèstia amb 12 punts de foc / Font: Vella de Gràcia

  10. Maxtord de Tordera (el Maresme) (2019). La figura és un esquelet d’ocell (un tord) de dos caps. S’inspira en una figura anterior que va crear l’any 2004 Francesc Xampeny.

La mostra Fantàstics!, ubicada al Palau de la Virreina, es podrà visitar de l’1 al 9 de febrer de 10 a 20 hores. Diumenge dia 9 l’exposició estarà oberta fins a les 15 h, perquè a les 17 h totes les bèsties sortiran en cercavila cap a la plaça de Sant Jaume, on faran els seus balls de lluïment.

(Foto de la notícia: Encesa del Bretolàs / Font: La Satànica de Sant Andreu)