Descripció general
La Tarasca és una bèstia que segueix el model de Tarascó, és a dir, té cos de tortuga i el cap de felí humanitzat.
Per mitjà de diferents mecanismes, aquest allarga i arronsa el coll, clava queixalades, i llença aigua, caramels i foc. És una bèstia ambigua, ja que durant el dia mostra la seva vessant més festiva i alegre llençant o bé aigua o caramels i a la nit es converteix en una terrible i malvada bèstia de foc. En el moment en què la Tarasca llença foc s'ha d'anar en compte, ja que resulta perillós perquè a diferència de la resta de bèsties de foc, aquest surt per la boca, que es troba arran de terra. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per un mínim de quatre dones, dues situades al davant i dues al darrere. Es mou amb rodes, i les dues del davant són rodes que giren en la seva totalitat, cosa que permet que amb dues portadores la bèstia pugui girar. Les portadores situades a la part del darrere són les encarregades de moure la boca i llençar els caramels i les situades al davant són les que accionen el mecanisme que llença aigua. En el moment en què la bèstia només duu foc, és duta per tres portadores, dues al davant i una al darrere. Punts expel·lidors
Vuit punts de foc: quatre a la boca i quatre als costats de la cara.
Dos punts de llançament d'aigua (a la part de dalt de la closca).
Dos punts de llançament de caramels (en la part més elevada de la closca, encara que la majoria de cops és substituït per llançament manual de caramels).
Elements desmuntables
Es desmunta la closca.
La resta del cos és desmuntable, però és complicat, a excepció de l’estructura metàl·lica que subjecta la closca. Elements mòbils
El cap i la cua. Història específica de la peça
L'origen de La Tarasca és confús degut a la manca d’informació de la mateixa i a les diverses interpretacions que se’n fan.
Altres elements de la imatgeria festiva (com ara la mulassa) en alguns moments han estat anomenats “tarasca”. Hi ha anotacions del 1599 que diuen que es tracta “d'una carrossa amb forma de tarasca i cavalcada per joves donzelles que va participar en les festes de rebuda de Felip III a Barcelona”. També hi ha referències del segle XVII d’un monstre que sobre la seva closca portava una magrana i que quan s’obria sortien uns angelets (molt semblant a la Tarasca de Toledo). Hi ha altres referències, però no s’ha trobat cap imatge que s'assembli a l’actual Tarasca de Barcelona. La construcció i recuperació de La Tarasca de Barcelona va anar lligada al projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, promogut per l’antiga Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, actual Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos. Actualment, forma part del Seguici Popular de Barcelona. Aquesta peça és portada tradicionalment per un grup de quatre dones, ja que la llegenda diu que la Tarasca va ser amansida per la jove donzella Sant Marta, raó per la qual són les úniques que poden controlar la bèstia Any de construcció
1993 Precisions en la datació
23 de setembre de 1993 Tipus de peça
Còpia