Nom propi
La Tarasca de Barcelona Localització
Barcelona Bestiari Festiu i Popular
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
La Tarasca és una bèstia que segueix el model de Tarascó, és a dir, té cos de tortuga i el cap de felí humanitzat.
Per mitjà de diferents mecanismes, aquest allarga i arronsa el coll, clava queixalades, i llença aigua, caramels i foc. És una bèstia ambigua, ja que durant el dia mostra la seva vessant més festiva i alegre llençant o bé aigua o caramels i a la nit es converteix en una terrible i malvada bèstia de foc. En el moment en què la Tarasca llença foc s'ha d'anar en compte, ja que resulta perillós perquè a diferència de la resta de bèsties de foc, aquest surt per la boca, que es troba arran de terra. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per un mínim de quatre dones, dues situades al davant i dues al darrere. Es mou amb rodes, i les dues del davant són rodes que giren en la seva totalitat, cosa que permet que amb dues portadores la bèstia pugui girar. Les portadores situades a la part del darrere són les encarregades de moure la boca i llençar els caramels i les situades al davant són les que accionen el mecanisme que llença aigua. En el moment en què la bèstia només duu foc, és duta per tres portadores, dues al davant i una al darrere. Punts expel·lidors
Vuit punts de foc: quatre a la boca i quatre als costats de la cara.
Dos punts de llançament d'aigua (a la part de dalt de la closca).
Dos punts de llançament de caramels (en la part més elevada de la closca, encara que la majoria de cops és substituït per llançament manual de caramels).
Elements desmuntables
Es desmunta la closca.
La resta del cos és desmuntable, però és complicat, a excepció de l’estructura metàl·lica que subjecta la closca. Elements mòbils
El cap i la cua. Història específica de la peça
L'origen de La Tarasca és confús degut a la manca d’informació de la mateixa i a les diverses interpretacions que se’n fan.
Altres elements de la imatgeria festiva (com ara la mulassa) en alguns moments han estat anomenats “tarasca”. Hi ha anotacions del 1599 que diuen que es tracta “d'una carrossa amb forma de tarasca i cavalcada per joves donzelles que va participar en les festes de rebuda de Felip III a Barcelona”. També hi ha referències del segle XVII d’un monstre que sobre la seva closca portava una magrana i que quan s’obria sortien uns angelets (molt semblant a la Tarasca de Toledo). Hi ha altres referències, però no s’ha trobat cap imatge que s'assembli a l’actual Tarasca de Barcelona. La construcció i recuperació de La Tarasca de Barcelona va anar lligada al projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, promogut per l’antiga Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, actual Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos. Actualment, forma part del Seguici Popular de Barcelona. Aquesta peça és portada tradicionalment per un grup de quatre dones, ja que la llegenda diu que la Tarasca va ser amansida per la jove donzella Sant Marta, raó per la qual són les úniques que poden controlar la bèstia Any de construcció
1993 Precisions en la datació
23 de setembre de 1993 Tipus de peça
Còpia Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Precisions en ús i funció
Seguicis Festius de Santa Eulàlia, Corpus i Festes de la Mercè. Toc d’Inici i Seguici d’autoritats.
Festa Major de Sant Miquel a la Barceloneta.
Participa en un acte sacramental de foc que interpreta el dissabte més proper al dia 29 de setembre. Ús i funció actuals
A part de les especificades, participa en altres esdeveniments d’animació, festius i correfocs. Indumentària:Portadors
Pantalons verds lligats a la cama, per sota del genoll, amb una cinta vermella, camisa negra de màniga llarga, casaca d'estil mosqueter francès de color blau mar-elèctric amb la capa cosida, i la vora és tota de color vermell. A la part del coll hi duen una tela de forma estrellada de color verd amb una vora vermella. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Ministrils Tipologia dels instruments
Mitja Cobla Nom peces que es toquen
Toc de la Tarasca Partitures
Nom partitura
Toc de la Tarasca Autor
Quim Soler Any
1994 Músics
Gralla, tabal i tarota. Moment en que es toca
Seguicis protocol·laris. Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball de la Tarasca Descripció de la dansa
Ball que consta dels passos següents: sis passes endavant i sis enrere, quatre queixalades i remullada als assistents. Aquest ball es repeteix en 4 ocasions en diferents sentits, fent una forma d'estrella, al ritme de la percussió.
Durant la melodia, La Tarasca de Barcelona fa un gir de 360º en una direcció i després en l'altra.
Finalitza el ball amb un doble gir a la part final de la melodia. Autor
Colla de Geganters de la Barceloneta Any
2005 Vídeo (online)
Sobre la bèstia:Lloc execució
Barceloneta Precisió localització
Casa dels Entremesos Propietari
Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta Administrador
Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Autoria
Atribuït Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Xavier Jansana Font Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap de felí humanitzat, Closca de Tortuga, quatre potes i cua movible. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
240, 180, 330 cm i 219 kg Estat de conservació
Bo Descripció de l'estat
Es fan actuacions periòdiques de manteniment. Memòria de les actuacions
2010 - Restauració dels faldons
2015 - Restauració ferros foc Imatges
Autor/a imatge
Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta Bibliografia:Autor
Xavier Cordomí Títol
Altíssims Senyors, Nobles Bèsties. Imatgeria festiva de la Barcelona Vella Any de publicació
2001 Ciutat i país
Barcelona, Catalunya Editorial
El Mèdol Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Tomàs i Figuérez, Carme Any de naixement
1952 Sexe
Dona Lloc de naixement
Caudete, Albacete Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Presidenta de l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta (2018). |
