Nom propi
Hydra d'Artesa de Lleida Localització
Artesa de Lleida
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Ús de la figura:Indumentària:Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Sobre l'autoria:Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants: |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Nom propi
Hydra d'Artesa de Lleida Localització
Artesa de Lleida Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'un bèstia inspirada en el concepte de l'Hydra, la serp mitològica de set caps, en aquest cas s'ha substituït el cos de serp pel cos del drac. L'Hydra està composada de set caps, sis a la part frontal i un situat a la cua. Els sis caps frontals tenen diferents expressions que representen estats d'ànims, que al mateix temps tenen un moviment en relació amb aquest estat d'ànim. Així doncs trobem; un cap content que mou el cap a dreta i esquerra; un cap enfadat que tanca i obre la boca i la fa petar; un cap tímid i vergonyós que tanca i obre els ulls; un cap trapella i juganer que treu i amaga la llengua; un cap sorprès que mou les orelles; i un cap badoc que mou el cap amunt i avall. El cap de la part posterior és el cap del Griu d'Artesa de Lleida, quan era petit, amb referència a la bèstia de la colla adulta.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porten tres nois/es situats a l'interior de la peça, a pes, dues se situen a la part del cap i una tercera a darrere de la figura. Punts expel·lidors
Nou punts de foc: cinc als caps de la part davantera (excepte el cap tímid), dos a les ales i dos més al cap situats a la cua. Elements mòbils
Els sis caps de la part davantera tenen moviment: el cap content es mou a dreta i esquerra; el cap enfadat tanca i obre la boca i la fa petar; el cap tímid i vergonyós tanca i obre els ulls; el cap trapella i juganer treu i amaga la llengua; el cap sorprès mou les orelles; i finalment, el cap badoc, que mou el cap amunt i avall. Any de construcció
2015 Precisions en la datació
4 de juliol de 2015 en el marc del Festival d'Enceses del Bestiari de Foc de Catalunya Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Vestit vermell amb capa negra. Músics
Pantalons i samarreta de la colla. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Kumbeva Tipologia dels instruments
Toc modern Sobre la bèstia:Propietari
Ajuntament d'Artesa de Lleida Administrador
Associació el Griu d'Artesa de Lleida Entitat
Associació el Griu d'Artesa de Lleida Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Tipus inscripció
Signatura Precisions de la inscripció
Feta a la part interior de la bèstia. Text d'inscripció
Firma de l'autora. Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cos de drac amb sis caps a la part frontal i cua amb el cap del Griu. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
173, 270, 313 cm i 35 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Associació El Griu d'Artesa de Lleida Any
2015 Precisions imatge
Plaça d'Artesa de Lleida a la 10a trobada de Bestiari d'Artesa de Lleida Autor/a imatge
Associació el Griu d'Artesa de Lleida Any
2016 Precisions imatge
Tarragona Autor/a imatge
Associació el Griu d'Artesa de Lleida Any
2015 Precisions imatge
Bateig de Foc de l'Hydra a càrrec dels Diablons d'Artesa de Lleida Autor/a imatge
Associació el Griu d'Artesa de Lleida Any
2015 Precisions imatge
Hydra i el Griu d'Artesa de Lleida Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Carrera Fornales, Josep Maria Any de naixement
1963 Sexe
Home Lloc de naixement
Lleida Lloc de residència
Artesa de Lleida Precisions de l'informant
Fundador i actual president de l'Associació el Griu d'Artesa de Lleida (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Ús de la figura:Indumentària:Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Sobre l'autoria:Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants: |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Nom propi
Cucafera Sexot Localització
Sant Cugat Sesgarrigues Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una bèstia composada per dues parts complementàries, un cos de cucafera i una cara de dimoni. El cos de la bèstia està composada de cinc parts i a cada orella hi trobem unes arracades que representen els símbols masculí i femení. Sistema de Portatge i mobilitat
El porten tres persones com a mínim, situades a l'interior de la bèstia, i duu rodes a la part davantera i posterior. Punts expel·lidors
Vint-i-quatre punts de foc: set a la boca, tres a la cua, set punts a l'anell de davant i set punts a l'anell de darrere. Elements desmuntables
Es desmunta la cua i els anells de la pirotècnia i la forca de la boca per al seu transport. La resta del cos es pot desmuntar en parts, però habitualment no es desmunta. Elements mòbils
El cos té cinc parts que es mouen solidàriament. Història específica de la peça
El 1994, la colla de Diables Sexes Foc, va augmentar amb la incorporació d'una de la penya dels Buggys, una colla de joves que va fer augmentar els membres de la colla de diables, cosa que va donar peu a noves iniciatives com ara la creació de la bèstia de foc. Any de construcció
1994 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons i casaca negres i vermells. Músics
Pantalons negres i samarreta dels timbalers. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Timbalers Sexes Foc Tipologia dels instruments
Toc modern Nom peces que es toquen
Sexes Foc Que ve que ve Sobre la bèstia:Propietari
Ball de Diables Sexes Foc Administrador
Ball de Diables Sexes Foc Entitat
Ball de Diables Sexes Foc Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Amadeu Ferrer Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
La bèstia té cinc parts: la cara de diable i quatre parts de la cucafera. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
175, 270, 495 cm i 480 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Aleix Jové Any
2015 Autor/a imatge
Sandra Albornà Any
2016 Autor/a imatge
Arxiu Sexots Any
2014 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Albornà Domingo, Sandra Any de naixement
1984 Sexe
Dona Lloc de naixement
Vilafranca del Penedès Lloc de residència
Vilafranca del Penedès Precisions de l'informant
Secretaria de l'entitat (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una víbria amb bec d'ocell, pits de dona, cua de cranc i dues banyes de cabra. Sistema de Portatge i mobilitat
Portada per dos adolescents situats a l'interior de la peça en les cercaviles i actuacions. També disposa de dues rodes per poder-la moure. Punts expel·lidors
Catorze punts de foc: un punt de foc a cada banya, un punt de foc a cada galta, tres punts de foc a cada ala, dos punts de foc situats al llom de la bèstia i dos punts de foc a la cua. Elements desmuntables
Les ales es desmunten del cos per tal de poder ser transportada. Història específica de la peça
Els Diablons és una colla de diables infantil pensada per a infants de 7 a 13 anys. Un cop acabada aquesta etapa, es van adonar que els adolescents no tenien continuació en el món del foc fins a l'etapa adulta i es va crear aquesta bèstia perquè així els adolescents poguessin continuar en el món del foc. Any de construcció
2007 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons negres i samarreta de cotó de la colla. Músics
Pantalons negres i samarreta de cotó de la colla. Infants
Pantalons negres i casaca vermella. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Sobre la bèstia:Precisió localització
Local de foc de d'El Vendrell, Av. Riera de la Bisbal, 24. Propietari
Ball de Diablons i Víbria del Vendrell Administrador
Ball de Diablons i Víbria del Vendrell Sobre l'autoria:Autor/a
Ramon Aumedes Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Planas Robles, Montse Any de naixement
1981 Sexe
Dona Lloc de naixement
El Vendrell Lloc de residència
El Vendrell Precisions de l'informant
Secretària de l'entitat del Ball de Diablons i Víbria del Vendrell 2007 - 2015.
Presidenta de l'entitat del Ball de Diablons i Víbria del Vendrell 2015 - actualitat (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Representa l'escarabat morrut, que corca les avellanes i els aglans, pintat de color verd i reflexos marrons. Es tracta d'un insecte que té quatre potes laterals i una banya que surt de la boca de la bèstia que acaba amb tres puntes. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a dins de la peça. Punts expel·lidors
Dotze punts de foc; un per cada una de les quatre potes, cinc al llom i tres a la part de la boca. Elements desmuntables
Es desmunta en cap, cos i les quatre potes. Història específica de la peça
El 3 de juny de l'any 2000 es va crear el Diabló per part de Florenci Andreazini (artista i cofundador de la colla) en la commemoració del 15è aniversari de la Colla de Diables de la Selva del Camp. Es tracta d'una recreació de l’insecte que ataca a l'avellaner i l’alzina, el primer un dels cultius tradicionals a la Selva del Camp i l'alzina que apareix a l'escut de la població.
Any de construcció
2000 Precisions en la datació
3 de juny de l'any 2000 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons i camisa de tons marrons i mocador groc al coll o el cap. La vestimenta simula la roba utilitzada pels treballadors del camp. Els balladors del ball del Diabló, anomenades Grifolles, a més, duen una capa llarga de color marró fosc i un gran barret rodó d'ala gran de color marró clar, simulant una avellana. Músics
Espardenyes negres o vermelles, pantalons negres i samarreta vermella pels Grallers del Ball de Diables. Els timbalers duen samarretes de la colla. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball del Diabló Partitures
Nom partitura
Ball del Diabló Autor
Laura Rofes Any
2000 Músics
20 músics Moment en que es toca
Balls de lluïment del diabló Partitures
![]() Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball del Diabló Descripció de la dansa
Els Bastaixos són els portadors del Diabló, els quals se'ls identifica per un mocador groc al coll. Les Grifolles són els diables que dansen al voltant de la bèstia que duen ceptrots, els quals sota el punt de pirotècnia duen una avellana metàl·lica amb pedres a l'interior que al moure's fan soroll. Les Grifolles es diferencien per dur una gran capa fins als peus i un barret rodó molt gran, ambdues peces de color marró clar, i el nom prové d'una classe d'avellana.
Quatre Grifolles se situen en paral·lel a les potes de la bèstia, quan els ceptrots queden estan encesos amb pirotècnia de mà de color vermell, verd o intermitents. S'encén la pirotècnia, abans d'iniciar el ball, per tal d'il·luminar el Diabló tot fent soroll amb els ceptrots per tal de despertar la bèstia. Un cop iniciada la música de les gralles, les Grifolles donen voltes al voltant de la bèstia, apropant-se i separant-se i voltant sobre elles mateixes a dreta i esquerra. Les grifolles continuen dansant al voltant de la bèstia al ritme de la bèstia. Un cop canvia la música, amb l'entrada dels tabals, la bèstia és encesa i aquesta es balanceja i es mou a dreta i esquerra fins que s'acaba el foc. Sobre la bèstia:Precisió localització
C/ Camí de l'horta, Local d'entitats Propietari
Ball de Diables de la Selva del Camp Administrador
Ball de Diables de la Selva del Camp Sobre l'autoria:Autor/a
Florenci Andreazini Precisions en l'autor
Picapedrer.
http://florenciandreazini.blogspot.com.es/ Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Savall Pujol, Marc Any de naixement
1979 Sexe
Home Lloc de naixement
Reus Lloc de residència
La Selva del Camp Precisions de l'informant
Secretari i cap de trons de la colla de diables de la Selva del Camp (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Mig cos de vaca de mida petita, de color blanc amb taques blaves. Sistema de Portatge i mobilitat
Muntada sobre una plataforma amb quatre rodes i duta exteriorment per una persona com si fos un carretó. Punts expel·lidors
Dos punts de foc situats a les banyes. Història específica de la peça
Els Torets neixen a petició dels menors que participaven en els correfocs que també volien participar de la Festa Major. Són considerats els fills del Toros Embolats: la Divina, l'Afgano, el Molaria i el Provechoso, ja que van servir d'exemple per a la seva construcció. Any de construcció
2009 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Infantil Precisions en ús i funció
Participa principalment en la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Ús i funció actuals
Actualment participa en; Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, primer diumenge de Festa Major; Sortida dels Torets Embolats dels Blaus de Granollers, dimarts de Festa Major; i el Seguici dels rajolers (segon diumenge de Festa Major). Elements patrimonials relacionats
Torets Embolats (Punky) Torets Embolats (Trasto) Indumentària:Portadors
Granota de color taronja, samarreta de la colla, mocador taronja i espardenyes. Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Precisió localització
Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, Granollers Propietari
Els Blaus de Granollers Administrador
Els Blaus de Granollers Entitat
Blaus de Granollers Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Construït pels membres de la colla Natalia Escalera Casado i Noemi Navarro Valencia. Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Autoria
Atribuït Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Mig cos de vaca. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
40, 100, 120 cm i 10 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2017 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2017 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2015 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Autor/a imatge
Martín Fructuoso Any
2014 Precisions imatge
Cercavila d’inici de Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Escalera Casado, Mario Any de naixement
1994 Sexe
Home Lloc de naixement
Granollers Lloc de residència
Canovelles Precisions de l'informant
Antic membre de la colla durant l'època de creació dels Torets. Nom informant
Escalera Casado, Natalia Any de naixement
1981 Sexe
Dona Lloc de naixement
Granollers Lloc de residència
Canovelles Precisions de l'informant
Antiga cap de colla i fundadora del grup dels Torets. |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Drac segons l’estereotip europeu. El cos és de color vermell i granat amb crestes verdes, a la primera cresta del damunt del cap hi llueixen els cabells de diferents colors en forma de cresta. Té ales de ratpenat, on hi figuren set ulls de les ales dels àngels caiguts. No té potes i tot el perímetre està cobert per una faldilla que tapa les cames des portadors, que acaba a la part posterior en forma de cua. Sistema de Portatge i mobilitat
El porten dues persones situades a l'interior de la bèstia, una davant de l'altra, que suporten el pes de la figura a les espatlles. El portador de davant és el que dirigeix els moviments de la figura. Punts expel·lidors
Quatre punts de foc: dos a la boca i un per cada ala. Elements desmuntables
Es poden desmuntar els suports per la pirotècnia i la cua de la faldilla. Història específica de la peça
Es tracta de la primera figura construïda per la Colla del Drac del Poble (nom que dona nom a l'entitat). La bèstia fou dissenyada l'any 1984 i construïda els primers mesos del 1985 en un magatzem del carrer de l'Arenal de Llevant, es va presentar a les Festes de Maig de 1985 i fou apadrinat pels Diables del Besòs.
Originalment fou construït amb diverses tècniques, el cap era fet de fang recobert amb resina de fibra de vidre, i també feta amb espuma de poliuretà modelada i recoberta amb resina i fibra de vidre. Les parts més grans de la bèstia també eren fetes amb tela de galliner modelades amb paper de diari encolat i resina amb fibra de vidre i també parts de roba tibada sobre barnilles, ja que es tenien molt present les solucions constructives usades per les guites de la Patum de Berga. En un primer moment, es podia desmuntar en tres parts; cap, ales i dues parts del cos, tot i que a l’hora de treure la peça del magatzem es van adonar que no passava per la porta i van haver de crear més peces, creant d’aquesta manera, un drac desmuntable. En un primer moment, es volia crear un drac que incloïa tubs, cables i altres elements que recordessin al caràcter industrial del Poblenou, però per la complexitat d’aquests elements, s’optà per recollir un tret distintiu dels moviments més contestataris de la dècada de 1980, els cabells en cresta, que li acabà donant nom a la figura. Any de construcció
1985 Precisions en la datació
18 de maig de 1985 a les Festes de Maig. Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa de forma regular en les Festes de Maig en la cercavila de Foc i a la Cercavila d'aniversari dels Dracs i la Víbria. També participa en la Festa Major en la cercavila, el pregó, el correfoc de Festa Major, la trobada de Gegants i la Cercavila de Cloenda. Indumentària:Portadors
Vestit de cremar: calçat negre o fosc, pantalons negres, bata negra, mocador vermell al coll i faixa vermella.
Vestit de gala: calçat negre o fosc, pantalons negres amb l'escut de la Colla del drac, brusa de ratlles grises i blanques i faixa vermella. Músics
Pantalons negres, samarreta negra amb els distintius de la Colla i capa curta amb aplicacions de feltre. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Percu Gran Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Estarrufada Nom banda música
Percu Jove Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Estarrufada Nom banda música
Mamelles Tipologia dels instruments
Toc modern Partitures
Nom partitura
Estarrufada Autor
Sussana Medialdea Any
1990 Partitures
![]() Nom partitura
Arranjaments de l'Estarrufada per a Cobla Autor
Sussana Medialedea. Arranjaments: Bernat Castillejo Any
2015 Músics
Cobla Partitures
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Estarrufada Descripció de la dansa
La bèstia camina endavant i endarrere tres cops, i, en el quart cop que avança, fa una volta al seu costat esquerre i una volta a dretes. Torna a fer els mateixos passos un segon cop. Per acabar, torna a caminar endavant i endarrere tres cops i finalment fa una gran volta sobre si mateixa. Vídeo (online)
Sobre la bèstia:Lloc execució
Poblenou Precisió localització
Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou, Can Saladrigas, C/ del Joncar, 35, 08005, Barcelona. Propietari
Colla del Drac del Poble Nou Administrador
Colla del Drac del Poble Nou Entitat
Associació Cultural Colla del Drac del Poble Nou Sobre l'autoria:Autor/a
Manel Ollé Garcia Precisions en l'autor
Van contribuir a la construcció dels primers membres de la Colla del Drac del Poble Nou. Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
L'escut del Poble Nou està situat als dos costats del cos de la bèstia. Es tracta d'un escut en forma de rombe dividit en 4 espais. A la part superior, començant per la dreta, hi ha una barca, a continuació la creu de Sant Jordi, a sota s’hi troben les 4 barres i al costat la silueta d'una fàbrica. Text d'inscripció
Escut del Poblenou Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, coll, cos ales i faldilla amb cua. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
200, 310, 380 cm i 60 kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
1993 - Remodelació que va millorar la construcció inicial, sense canviar-ne l’aspecte. Es substituirien les estructures de ferro per llistons de fusta, la cua i les ales es van substituir amb fibra de vidre i resina amb polièster. A més, les faldilles van ser canviades i es van afegir els motius actuals - Manel Ollé
2015 (hivern-primavera) - Es van eliminar imperfeccions i volums de les galtes i clatell així com la papada, i també es va substituir la pintura i també es va canviar el pèl per un de nou. - Manel Ollé
Imatges
Autor/a imatge
Carles Suqué Any
1985 Autor/a imatge
Jordi Casademont Pérez Any
2001 Precisions imatge
Festes de maig del Poble Nou. Autor/a imatge
Manel Ollé Any
1996 Autor/a imatge
Manel Ollé Any
2010 Autor/a imatge
Jordi Casademont Pérez Any
2000 Bibliografia:Títol
Protocol de la Imatgeria Festiva del Poble Nou Any de publicació
1996 Ciutat i país
Barcelona Editorial
Edita Colla del Drac del Poble Nou i Colla de Gegants del Poble Nou Autor
Venteo, Daniel Títol
Imatgeria Festiva de Sant Martí (1953-2006) Any de publicació
2006 Ciutat i país
Barcelona Editorial
Ajuntament de Barcelona Autor
Cordomí Fernandez, Xavier; Udina Castell, Sete Títol
Bèsties de Festa! Any de publicació
2008 Ciutat i país
Barcelona Editorial
CIM Arxiu / Doc. de referència:Arxiu / Doc. de referència
"La imatgeria festiva del Poblenou", Edita: Centre d'Imatgeria Festiva del Poblenou carrer del Joncar, 35 Barcelona, El Poblenou Textos i il·lustracions: Manel Ollé Garcia Primera edició: desembre de 2017 Informants:Nom informant
Ollé Garcia, Manel Any de naixement
1960 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Barcelona Precisions de l'informant
Dissenyador i constructor del Drac i membre de la Junta de l'Associació Cultural del Drac del Poble Nou (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Ús de la figura:Indumentària:Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Sobre l'autoria:Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants: |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
El lleó està dempeus, recolza el pes del seu cos sobre les seves potes del darrere, i no pas en posició desafiant com la majoria de lleons. El cos del lleó no és sencer, aquest queda tallat just a l'inici de les potes de la part posterior, on es veuen les cames del portador.
El Lleó porta una branca d'olivera, com l'escut de la vila del Vendrell, quan aquest surt a ballar. En les Festes de Corpus, Santa Anna, la Festa Major i la Fira de Santa Teresa, a més de branca d'olivera duu clavells blancs, com a mostra de solemnitat i elegància. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça. Història específica de la peça
L’any 2010, els Amics de l'Orgue van fer una campanya en què es va aconseguir recaptar, entre donatius de l'administració i dels Vendrellencs, un total de 550.000 euros per a la restauració de l'orgue de la parròquia. Aquesta associació, l’any 2015 va decidir crear una bèstia festiva-popular per tal de donar les gràcies a tota la vila del Vendrell pels donatius per restaurar l'orgue. Encara que al Vendrell no hi ha cap antecedent sobre la figura del lleó, es va decidir crear aquest animal pels valors que representa: elegància, fermesa, tenacitat, fortalesa... Valors que alhora també s'identificaven amb l'orgue, que amb la restauració havia aconseguit recuperar el so barroc que li mancava a l'instrument. Any de construcció
2015 Precisions en la datació
Inaugurat i beneït per Mn. Joan Maria Padrell, rector de la parròquia el dia 24 d'abril del 2015. Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Precisions en ús i funció
Participa en les processons de Corpus Christi, a les cercaviles de Santa Anna, la Festa Major del Vendrell i la Fira de Santa Teresa del Vendrell. Ús i funció actuals
Participa en els actes de protocol de les cercaviles de Santa Anna i presideix l'ofici a la Santa des de l'altar major de l'església. Indumentària:Portadors
Espardenyes de set vetes, pantalons bombatxos, mitgetes, camisa de traginer i faixa. Músics
Espardenyes, pantaló negre i camisa blanca. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Ministrers del Ço de Botafoc Nom peces que es toquen
Ball del Lleó del Vendrell Baixada dels Sants Partitures
Nom partitura
Ball del Lleó del Vendrelll Autor
Jordi Quintana, arranjaments; Jordi Quintana i Adrià Grandia Any
2015 Músics
Ministrers del Ço del Botafoc: flabiol, tarota, trompa, sac, tamborí i tabal. Moment en que es toca
Corpus Christi i Santa Anna Partitures
![]() Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball del Lleó del Vendrell Descripció de la dansa
El valset i la corranda. El valset és el ball que serveix per presentar la bèstia, consta d'unes salutacions als 4 costats, combinat amb unes passes on es van creuant els peus a mesures que s'avança. En el cas que hi hagués alguna autoritat l'última reverència es fa davant d'aquests doblegant totalment el cos del ballador, quasi tocant a terra, mantenint el lleó doblegat uns quants segons. La corranda és un ball ràpid on els acompanyants flanquegen el lleó en una rotllana i el portador duu la bèstia al voltant de la rotllana sortint i entrant del cercle, creat pels acompanyants i acaba amb una volta sobre si mateix al centre de la rotllana i saludant al públic. Any
2015 Sobre la bèstia:Precisió localització
Parròquia de Sant Salvador del Vendrell Propietari
Associació d'Amics de l'Orgue del Vendrell Administrador
Associació d'Amics de l'Orgue del Vendrell Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per referència Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Manel Llauradó Fortuny Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
L'escut del Vendrell se situa on s’acaba el llom. Text d'inscripció
Escut del Vendrell. Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
L'escut se situa on s'acaba el llom. Text d'inscripció
L'escut és la fusió entre el logotip dels Amics de l'Orgue del Vendrell i el de la Parròquia del Sant Salvador del Vendrell, els impulsors de la bèstia. Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap i potes. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
92, 275, 145 cm i 35 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Any
2017 Any
2017 Autor/a imatge
Víctor Merencio Any
2015 Autor/a imatge
Víctor Merencio Any
2015 Autor/a imatge
Víctor Merencio Any
2015 Bibliografia:Autor
Pep Querol Títol
El Lleó del Vendrell Any de publicació
2015 Ciutat i país
El Vendrell, Catalunya Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Mercadé Sancho, Mireia Any de naixement
1986 Sexe
Dona Lloc de naixement
El Vendrell Lloc de residència
El Vendrell Precisions de l'informant
Responsable de l'entitat (2018). |