Nom propi
Escurcerot Localització
Subirats
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una bèstia que té el cap, el coll i el llom de drac, té les ales de ratpenat plegades i una cua de porc. Està inspirada en les gàrgoles que coronen les catedrals gòtiques. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça. Any de construcció
1994 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Espardenyes de set vetes, pantalons texans blaus, camisa vermella o granat, armilla negra i faixa negra. Músics
Pantalons texans blaus, camisa vermella o granat i armilla negra. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Sant Cugat Diables Sobre la bèstia:Lloc execució
Ordal Precisió localització
Centre Parroquial d'Ordal (Centre d'Esplai), C/ Mn. Isidre Solsona, núm. 4. Propietari
Escurcerot i Diables d'Ordal Administrador
Escurcerot i Diables d'Ordal Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, cos i cua. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
120, 250, 320 cm i 65 kg Estat de conservació
Bo Descripció de l'estat
En algunes zones de la figura, la pintura cau. Memòria de les actuacions
1999-2000 - Repintat - Dolors Sans Osete Imatges
Any
1994 Precisions imatge
Presentació del Drac Escurcerot Autor/a imatge
Cristian Pons Any
2012 Autor/a imatge
Cristian Pons Any
2014 Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Casas, Ignasi Any de naixement
1989 Sexe
Home Lloc de naixement
Subirats (Ordal) Lloc de residència
Subirats (Ordal) Precisions de l'informant
Cap de colla i President de l'entitat (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
És un drac alat suportat per dues potes, amb el coll estirat, la cua cargolada, dues banyes al cap i la boca oberta amb actitud ferotge, pintat de color verd amb reflexes daurats. Sistema de Portatge i mobilitat
Es portat per una sola persona situada a l'interior de la peça Punts expel·lidors
Quatre punts de foc: un a la boca, un a cada ala i un a la cua Història específica de la peça
El mes de maig de 2005 va arribar una enorme caixa de fusta a la Plaça de la Vila. El 14 de maig al vespre, abans del inici del correfoc, la caixa es va obrir i entremig del fum va aparèixer un drac trient foc pels queixals.
Sa senyoria Dom Fumera de Pavillard, drac de Badalona, és el fruït de l'empemta de la ciutat, s'inspira en les imatges dels rajols de la casa modernista de l'enginyer Enric Pavillard, construida per l'arquitecte Joan Amigó
Dom Fumera és el drac de Badalona i fou concebut per dominar carrers i places de la ciutat. Any de construcció
2005 Precisions en la datació
14 de Maig de 2005 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Protocol·lari Precisions en ús i funció
Participa en els actes de les Festes de Maig de Badalona; Sigues la Festa, Nit de St. Anastasi, Passada del Sant i Correfoc. També participa en la Festa del Badiu. Indumentària:Portadors
Pantalons ratllats de colors, camisa blava, mocador al cap blau marí, mocador al coll ratllat de colors (com els pantalons) i faixa groc mostassa. Altres elements patrimonials relacionats:Sobre la bèstia:Propietari
Ajuntament de Badalona Administrador
Badalona Bèsties de Foc Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Ramon Aumedes Inscripcions:Tipus inscripció
Signatura Precisions de la inscripció
Es situa al Ventre de la bèstia Text d'inscripció
Sarandaca Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Oriol Montoliu, Marc Any de naixement
1969 Sexe
Home Lloc de naixement
Badalona Lloc de residència
Badalona Precisions de l'informant
President de l'entitat i Cap de Colla (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'una bèstia multiforme, té el cap de llop, el tors nu d'una dona, ales de ratpenat i cua de serp. Sistema de Portatge i mobilitat
Portat per una sola persona situada a l'interior de la peça. Punts expel·lidors
Vint-i-dos punts de foc: un a cada mà, quatre a cada ala, dos a la cua i deu a l'esquena. Elements desmuntables
Es desmunta en quatre parts parts: cos, cua i les dues ales. Història específica de la peça
La llegenda explica que, el 1983, una estranya criatura va dipositar un ou a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa. Aquell ou era el fruit d'una folla nit d'amor entre en Llucifer dels Diables de Terrassa i una estranya i no determinada criatura. Aquesta no volia saber-ne res, ja que només havia estat un amor momentani –tot i que molt apassionat–. Així doncs, va decidir deixar la seva futura filla, encara dins l’ou, en mans dels Diables. Aquests, es feren càrrec de l'ou fins que, el 2 de juliol de 1983, durant la celebració del Raval Infernal, l'ou s'obrí. Al crit d'"Habemus Pàjara!", tot Terrassa va celebrar el naixement d’una criatura amb cos de dona, cap de llop, cua de serp i ales de ratpenat: la Pàjara de Terrassa.
La figura sorgeix en els primers anys de recuperació de la cultura popular de Terrassa després de la dictadura, i sorgeix com a alternativa a la tradicional figura del drac. Any de construcció
1983 Precisions en la datació
2 de juliol Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Espardenyes negres de set vetes, pantalons de color verd amb part dels camals morats. casaca verda amb els punys morats, de les espatlles en pengen unes ales morades que simulen les del ratpenat, també porten caputxa de pell. Músics
Espardenyes negres de set vetes, pantalons bombats negres, polo negre amb el logotip de la colla brodat al pit. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Ball de la Pàjara Dansa boja dels pits de la Pàjara Toc de la Pàjara Partitures
Nom partitura
Ball de la Pàjara Autor
Jordi Figueres Músics
Flabiol, gralla, tarota, tuba, tabal valencià i tabal de tres quarts. Moment en que es toca
Dansa de lluïment que es balla en totes les celebracions de gala i protocol. Nom partitura
Dansa boja dels pits de la Pàjara Autor
Jordi Figueres Any
1986 Músics
Flabiol, gaita, gralla, tarota, tabal valencià i tabal de tres quarts. Moment en que es toca
Entrada a la plaça. Nom partitura
Toc de la Pàjara Autor
Antoni Costa Músics
Tabals tres quarts tradicionals Moment en que es toca
Cercaviles de foc Sobre la bèstia:Precisió localització
Passeig vint-i-dos de juliol, 200 Administrador
Entitat Cultural La Pàjara de Terrassa Protecció jurídica
Entitat Cultural La Pàjara de Terrassa
Sobre l'autoria:Autor/a
Joan Ignasi Ros Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap de llop, cos de dona, cua de serp i ales de ratpenat. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
140, 215, 250 cm i 48 kg. Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2012 - Restauració total - Josep Casasayas "Flip" Imatges
Any
2016 Autor/a imatge
Teresa Jarque Martínez Any
2016 Precisions imatge
Ball de protocol de Festa Major. Autor/a imatge
Antonio Pérez Any
2017 Precisions imatge
Mostra de la Diversitat Cultural de Terrassa. Autor/a imatge
Josep Margenat Any
2016 Precisions imatge
Cercavila de foc de Festa Major de Terrassa. Bibliografia:Autor
Heribert Masana Títol
50 Singulars de la Festa Any de publicació
2015 Editorial
El Cep i la Nansa Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Verdaguer Villalobos, Anna Any de naixement
1995 Sexe
Dona Lloc de naixement
Terrassa Lloc de residència
Terrassa Precisions de l'informant
Persona activa a la colla i secretària des del 2014 (2018) Nom informant
Alcaraz Sànchez, Francesc Any de naixement
1997 Sexe
Home Lloc de naixement
Terrassa Lloc de residència
Terrassa Precisions de l'informant
Persona activa a la colla i encarregat de la pirotècnia des del 2014 (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Es tracta d'un cadell de lleó que està dempeus, recolza el pes del seu cos sobre les seves potes del darrere, i no pas en posició desafiant, com la majoria de lleons. El cos no és sencer, aquest queda tallat just a l'inici de les potes de la part posterior, on es veuen les cames del portador. Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça.
Història específica de la peça
Es va crear la figura del Lleonet pels valors que representa aquest animal: elegància, fermesa, tenacitat, fortalesa... I també per la semblança del Lleó del Vendrell, tot i que al ser un cadell, aquest es considera més juganer, rialler, inquiet i simpàtic. Any de construcció
2015 Precisions en la datació
Inaugurat i beneït per Mn. Joan Maria Padrell, rector de la parròquia el dia 3 de juliol del 2015 acompanyat del Lleó del Vendrell. Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Espardenyes de set vetes, pantalons bombatxos, mitgetes, camisa de traginer i faixa. Músics
Espardenyes, pantaló negre i camisa blanca. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Ministrers del Ço de Botafoc Nom peces que es toquen
Ball del Lleonet El Virolet Un, dos, tres - La tortuga Joan del riu i El nari Botafoc Sixto Limoux Correbous Partitures
Nom partitura
Joan del riu i el Nari Autor
Versió d'Antoni Mañé i Mercader Any
2016 Moment en que es toca
A les cercaviles. Nom partitura
Ball del Lleonet Autor
El lleó, Irineu Segarra, Montserrat, 1993. Any
19393 Moment en que es toca
Arranjaments de Jordi Quintana, El Vendrell, 2015. Tocat a les cercaviles o places. Nom partitura
El Virolet Autor
Arranjaments de Jordi Quintana Any
2015 Moment en que es toca
A les cercaviles. Partitures
El Virolet - Lleó i Lleonet del Vendrell.pdf Nom partitura
Un, dos, tres - La tortuga Autor
Arranjaments de Jordi Quintana Any
2015 Moment en que es toca
A les cercaviles. Partitures
La Tortuga - Lleó i Lleonet del Vendrell.pdf Nom partitura
Botafoc Autor
Jordi Quintana Any
2018 Músics
Flabiol, tarota, sac, flabiol i trompa. Partitures
botafoc tot.pdf Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball del Lleonet (Botafoc) Descripció de la dansa
Els balladors se situen en dues files, una davant de l'altra, mentre el Lleonet balla entre elles. Un cop les files estan formades, se situen una davant de l'altra, avancen la meitat dels balladors, se saluden i tornen a la posició inicial. Fan una volta sobre si mateixos, tornen a avançar els balladors que abans no havien avançat, es tornen a saludar i es situen a la posició inicial, i tornen a donar una volta sobre si mateixos. En el moment en què canvia el ritme de la melodia, es formen parelles de balladors que, agafats de la mà, donen voltes sobre si mateixos, primer mirant a un costat i després a l'altre, fins que es deixen anar de les mans i se situen altre cop en línia per imitar el vol de l'ocell amb les mans fins que s'agenollen, moment en què acaben el ball. Any
2015 Sobre la bèstia:Precisió localització
Parròquia de Sant Salvador del Vendrell Propietari
Associació d'Amics de l'Orgue del Vendrell Administrador
Associació d'Amics de l'Orgue del Vendrell Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Identificació per referència Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Manel Llauradó Fortuny Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
Escut del Vendrell. Text d'inscripció
Al llom de la bèstia. Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
L'escut se situa on s'acaba el llom. Text d'inscripció
L'escut és la fusió entre el logotip dels Amics de l'Orgue del Vendrell i el de la Parròquia del Sant Salvador del Vendrell, els impulsors de la bèstia.
Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap i potes. Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
95, 160, 130 cm i 13 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Víctor Merencio Any
2015 Autor/a imatge
Víctor Merencio Any
2015 Autor/a imatge
Víctor Merencio Any
2015 Autor/a imatge
Indra Canñellas Any
2018 Precisions imatge
Festa Major de Santa Anna. Autor/a imatge
Indra Cañellas Any
2018 Precisions imatge
Festa Major de Santa Anna. Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Mercadé Sancho, Mireia Any de naixement
1986 Sexe
Dona Lloc de naixement
El Vendrell Lloc de residència
El Vendrell Precisions de l'informant
Responsable de l'entitat (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Drac vermell amb les ales obertes, porta les mans esteses cap endavant amb les urpes obertes. El cos es recolza sobre una base coberta de fulles verdes i flors blanques, i per darrere en sobresurt la cua, que acaba amb forma de triangle. Sistema de Portatge i mobilitat
Portada per una sola persona situada a l'interior de la peça, l'acompanyen dues persones que guien els moviments i carreguen la pirotècnia. Punts expel·lidors
Vint-i-sis punts de foc: dos al coll, dos a cada mà, quatre a les espatlles, sis a cada ala i quatre a la cua.
Un punt d'aigua situat a la boca. Elements desmuntables
Es desmunta en dues parts: cos i ales. Breu història de l'objecte
El Bitxo de Terrassa és una figura innovadora, ja que defuig del model del drac tradicional europeu i es tracta d'un drac basat en la tradició oriental, tradició en què aquestes bèsties són elements mítics que aporten salut i bona fortuna. Història específica de la peça
El nom prové dels barris de Poble Nou i de la Zona Esportiva, que eren una zona plena de torrents. De fet, els carrers d'aquests barris encara recorden aquest passat i avui dia la gent encara recorda les riuades de 1962 al barri. Així doncs, a principis de 1980, comencen a sorgir associacions que volen recuperar les tradicions catalanes, i l’any 1985 l'Associació de veïns es va fer amb la primera figura del Bitxo que llença aigua i foc. Aquesta primera figura es va deteriorar, fins que l’any 1996, el mateix constructor (Pep Ruiz "Ragà”) en va fer una rèplica.
L'actual figura és de 2013 i és obra de Pere Lluís Carné i Josep Martínez, i, tot i que recorda les primeres figures, l'actual és molt més gran que les primeres. Any de construcció
2013 Tipus de peça
Versió Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa en la Marxa de Torxes de les Festes de St. Sebastià de Matadepera (gener), en la Culturassa de Terrassa (abril), la Nit de foc de la colla de diables 8 juny), la Festa Major de Terrassa (juliol), la Festa Major d'Algerri (setembre) i en la trobada de Bestiari festiu (octubre). Ús i funció actuals
Participa en la Nit de Foc del Bitxo. Des de 1996, cada any es dissenya un espectacle nou on el foc és el protagonista combinat amb la música, dansa, teatre i altres grups de cultura popular. Indumentària:Portadors
Pantalons vermells i negres amb flames dibuixades, faixa negra i casaca vermella amb flames grogues i caputxa. Músics
Pantalons vermells, samarreta vermella amb flames grogues, mocador vermell al cap i casaca durant els correfocs. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabals i Gralles del Bitxo Tipologia dels instruments
Toc tradicional Partitures
Nom partitura
Dansa del Bitxo Autor
Pere Lluís Carné Any
2018 Músics
Grallers i Tabal Moment en que es toca
A l'entrada de la plaça Vella de la Festa Major de Terrassa o durant els balls de lluïment de la bèstia. Partitures
Dansa del Bitxo.jpg Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Dansa del Bitxo Descripció de la dansa
Es fa un cercle gran amb els portadors, i els tabalers i grallers es posen en fila davant de la bèstia. La figura se situa enmig del cercle amb un parell de patums enceses. En un primer moment, fa dos passos endavant, dos a la dreta, dos al darrere i dos a l'esquerra, com si estigués caminant, i així fins que la música s'anima i canvia el ritme dels passos fent la mateixa forma. En acabar la música, el Bitxo fa una volta sobre si mateix. Any
2013 Sobre la bèstia:Lloc execució
Poble Nou i Zona Esportiva Precisió localització
Masia de Ca n'Anglada Adreça Ca de la Mare de Déu del Mar, 49. Propietari
Colla del Bitxo del Torrent Mitger Administrador
Colla del Bitxo del Torrent Mitger Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Pere Lluís Carné i Josep Martínez. Membres de la colla de diables. Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cos i ales Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
110, 210, 245 cm i 65 kg Estat de conservació
Bo Imatges
Autor/a imatge
Marta Maseras Any
2015 Precisions imatge
Marxa de torxes de Sant Sebastià (Matadepera), gener 2015. Autor/a imatge
Jan Ódena Any
2017 Precisions imatge
Tercera trobada de Bestiari de Can Roca Crema (octubre). Autor/a imatge
Marta Maseras Any
2015 Autor/a imatge
Montse Alcaraz Any
2014 Precisions imatge
Bitxo a la plantada de la festa de la creu. Autor/a imatge
Tony Iglesias Any
2014 Precisions imatge
Lluïment del Bitxo a les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Bibliografia:Autor
Núria Domedel Títol
Fauna fantàstica de Catalunya Any de publicació
1991 Editorial
Labor Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Alcaraz Torruella, Maria Montserrat Any de naixement
1965 Sexe
Dona Lloc de naixement
Terrassa Lloc de residència
Terrassa Precisions de l'informant
Persona activa de la colla des de 1986 i actual secretària (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Nom propi
Mulassa dels Pallaresos Localització
Els Pallaresos Descripció element festiu:Descripció general
Mulassa vestida de roba verda amb una gualdrapa vermella de vellut amb l'escut dels pallaresos. en el coll i porta un collar de color vermell amb picarols, per marcar la seva presencia. Pota cua feta amb pel natural. Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per dues persones situades a l'interior de la bèstia. Elements desmuntables
Es pot desmuntar en tres parts, el cap, el cos i la cua. Elements mòbils
La cua. Història específica de la peça
La mulassa és una caracterització de la mula que acompanyava a jesús en el seu naixement, utilitzada popularment des del segle XV en diferents seguicis populars. S'encarrega d'obrir pas a les autoritats del poble en el seguici després dels gegants de la localitat. Any de construcció
2007 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Ús i funció
Festiu Precisions en ús i funció
Participa en la Festa Major d'hivern i en el seguici popular de la Festa Major d'estiu dels Pallaresos, moment en que pot entrar a l'església a saludar al sant. Indumentària:Portadors
Espardenyes de set vetes, pantalons blancs i camisa de l'entitat Músics
Pantaló blanc i samarreta de l'entiat Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Musica tradicional de Gralla Sobre la bèstia:Precisió localització
Es troba exposada a l'entrada de l'Ajuntament dels Pallaresos Propietari
Colla gegantera dels Pallaresos Administrador
Colla gegantera dels Pallaresos Sobre l'autoria:Precisions en l'autor
Cap: Joan Miró, Estructura: Jose Maria Roig / Carlos Brunet Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Inscripcions:Tipus inscripció
Escut Precisions de la inscripció
Al llom de la mulassa Text d'inscripció
Escut dels pallaresos. Escut cairat (quadrat recolzat sobre una des arestes) de color verd sobre el qual hi ha tres palles disposades horitzontalment de color gro, acompanyades a la part inferior d'una creu Tau o Creu de Sant Tecla negra. Sobre hi trobem una corona mural, formada per quatre torres i quatre portes, de les quals només se'n veuen tres. Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, cos i cua Material i tècnica constructiva
Fibra Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
100, 230, 380 cm i 60 Kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2017/05/20 - Josep Casamajó - Renovació de l'estructura interna Imatges
Any
2016 Any
2017 Autor/a imatge
Tomàs Roig Any
2017 Any
2013 Bibliografia:Autor
Llar de Colors Títol
Llibre dels Colors Any de publicació
2015 Ciutat i país
Els Pallaresos Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Roig, Tomàs Any de naixement
1994 Sexe
Home Lloc de naixement
Els Pallaresos Lloc de residència
Els Pallaresos Precisions de l'informant
Membre actiu de la colla, vocal de la junta (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Àliga d'estil naturalista, amb el bec obert i les ales plegades. Al cap hi porta una corona. Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per una sola persona situada a l'interior de la peça que carrega el pes a les espatlles. Història específica de la peça
Element festiu que neix per la Cercavila de Lavern, que té lloc l'últim diumenge de juny. Any de construcció
2009 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons i camisa blanca i faixa o mocadors de colors. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom peces que es toquen
Jota de Majorales Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Jota de Majorales Descripció de la dansa
L'àliga es situa enmig de quatre portadors. En primer lloc, es realitza el primer pas, on els portadors fan uns passos semblants als curts de la sardana amb els braços alçats movent-se ràpidament, mentre la bèstia es mou enmig dels dansaires, al ritme d'aquests. Quan canvia la música, els dansaires inicien el segon pas, on s'agenollen deixant un peu completament flexionat, primer s’ajupen mirant cap a la dreta, s'alcen i flexionen un peu mirant cap a l'esquerra, i, per últim, miren a dreta i esquerra de forma seguida, fan una volta sobre si mateixos i tornen a començar la roda. Un cop acaben aquests dos passos, es repeteix el primer pas i el segon pas fins a tres cops. Finalment, donen la volta sobre si mateixos en el mateix moment en què l'àliga es troba amb els braços en creu. Vídeo (online)
Sobre la bèstia:Lloc execució
Lavern Propietari
Lluís Capellades Serrano Administrador
Ateneu Agrícola de Lavern Sobre l'autoria:Autor/a
Lluís Capellades Serrano Justificació de l'autor
Identificació per l'autor Inscripcions:Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Capellades Serrano, Lluís Any de naixement
1976 Sexe
Home Lloc de naixement
Lavern, Subirats Lloc de residència
Lavern, Subirats Precisions de l'informant
Membre de l'Ateneu i creador de la bèstia. |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:Descripció general
Truja alçada sobre les potes posteriors, deixant a la vista els sis pits, en posició d'atac i amb la intenció de caminar o córrer cap a la seva presa. Sistema de Portatge i mobilitat
Portat per una sola persona situada a l'interior de la peça que carrega el pes a les seves espatlles. Punts expel·lidors
Setze punts de foc: tres a la boca, dos a cada braç, un a cada pit i tres a la cua. Història específica de la peça
Diu la llegenda que als vilatans d'Argentona els anomenaven els “replicatruges”. Expliquen que aquest malnom es devia que els vilatans esperaven la visita del bisbe de Barcelona, i que aquests, en veure la polseguera del camí, van fer repicar les campanes per tal de donar la benvinguda al bisbe. La sorpresa fou que el carro, un cop va arribar al poble, no era el carruatge del bisbe, sinó que era un carro carregat amb truges. Any de construcció
2007 Precisions en la datació
Festa Major de Sant Julià, gener de 2008. Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Pantalons negres amb flames pintades a la vora inferior, samarreta tancada ampla negra amb l'estampat de la Polseguera al seu darrere de color vermell i barret de la colla. Músics
Pantalons negres amb flames pintades a la vora inferior, armilla amb caputxa i estampat de la colla a l'esquena. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
Tabalers dels Diables d'Argentona Tipologia dels instruments
Toc modern Nom peces que es toquen
Ball Propi Lluïments Ball de la Polseguera Sobre la bèstia:Propietari
Diables d'Argentona Administrador
Diables d'Argentona Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Marc Sala Audet Inscripcions:Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Cap, cos i potes. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
150, 260, 150 cm i 57 kg Estat de conservació
Bo Descripció de l'estat
2015 - Millora dels punts de foc i repintat. Imatges
Autor/a imatge
Marc Sala Any
2016 Autor/a imatge
Argentona Comunicació Any
2017 Any
2015 Bibliografia:Autor
Ramon Saumell, Xavier Cordomi i Sete Udina. Títol
Bèsties de Festa! Història i cens il·lustrat del bestiari popular amb 700 figures. Any de publicació
2008 Ciutat i país
Barcelona Editorial
CIM Edicions Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Ligos Masafrets, Carles Any de naixement
1977 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Argentona Precisions de l'informant
Cap de Colla (2018). |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Representa el drac de set caps que apareix en els capítols onzè i desè del llibre de l'Apocalipsi. Els set caps surten del tronc del drac i es dirigeixen a diferents posicions de manera amenaçadora. En tots els caps hi ha unes diademes o corones. A la part baixa de la bèstia hi ha unes faldilles que cobreixen els portadors. Sistema de Portatge i mobilitat
Portat per dues persones situades a l'interior de la peça, hi ha una tercera persona situada a fora de la bèstia que dirigeix els moviments. El pes de la bèstia recau sobre els dos portadors. Punts expel·lidors
Vint-i-tres punts de foc: tres a cada cap i dos a la cua. Història específica de la peça
Els set caps de la bèstia tenen com a significat simbòlic els set turons de Roma, com a personificació del món pagà, i les diademes sobre cada cap simbolitzen el poder terrenal. A la Bíblia, aquest animal apareix en diferents ocasions, principalment al Llibre de l'Apocalipsi. Any de construcció
2001 Precisions en la datació
6 d'octubre de 2001, bateig de foc Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Espardenyes de set vetes, mitges marrons, pantalons bombatxos per sota del genoll amb franges verticals verdes i marrons, i casaca verda amb caputxa. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Nom banda música
El vent de la Bèstia Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Passeig Dansa de Foc Partitures
Nom partitura
Passeig Autor
Anna Folqué Any
2001 Músics
Colla de Grallers Moment en que es toca
Ball protocol·lari d'inici de Correfoc. Partitures
Passeig.jpg Nom partitura
Dansa de Foc Autor
Anna Folqué Músics
Colla de Grallers Moment en que es toca
Ball protocol·lari d'inici de correfoc durant la primera encesa. Partitures
Dansa de Foc.jpg Ball de la bèstia
Nom de la dansa
Ball de l'Apocaleus Descripció de la dansa
Aquesta dansa es divideix en dues parts, a la primera part es toca la peça "El passeig" i a la segona part "La dansa de Foc". A la primera part, la bèstia, sense encendre la pirotècnia, fa uns tombs pausats a dreta i esquerra i saluda el públic. Quan s’acaba aquesta part, s'encén la pirotècnica i fan voltar la bèstia sobre si mateixa a dreta i esquerra indistintament. Any
2001 Vídeo (online)
Sobre la bèstia:Propietari
Associació Drac Apocaleus Administrador
Associació Drac Apocaleus Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Tipus inscripció
Signatura Precisions de la inscripció
Signat en el lateral esquerra Text d'inscripció
Signatura de la creadora: Dolors Sans Morfologia de la peça:Parts de la bèstia
Set caps a diferents alçades, cos, ales i cua. Dimensions (Ample, Alt, Profunditat en cm i Pes en Kg)
200, 270, 370 cm i 98 kg Estat de conservació
Bo Memòria de les actuacions
2016 - Repintat - Dolors Sans Osete Imatges
Any
2001 Autor/a imatge
Albert Farrerons Any
2015 Precisions imatge
Preparatius abans del correfoc de la Festa Major de Sant Mateu. Autor/a imatge
Ferran Campos Any
2014 Precisions imatge
Representació durant la diada de Sant Jordi, juntament amb el grup de Teatre de Vallirana i els Diables Banyuts. Autor/a imatge
Fèlix Amiliano Any
2017 Precisions imatge
Segona encesa durant el Festival d'Enceses d'Artesa de Lleida. Autor/a imatge
Carlos Gardón Bibliografia:Autor
Jaume Lara i Suriol Títol
Apocaleus: 10 anys més de poble, 10 anys més de país Any de publicació
2011 Ciutat i país
Barcelona Editorial
CIM Edicions Autor
Francina Vidal, Laura Flores Títol
Vallirana, quina aventura! Any de publicació
2016 Ciutat i país
Vallirana Editorial
Ajuntament de Vallirana Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Farrerons Rodrigo, Albert Any de naixement
1982 Sexe
Home Lloc de naixement
Barcelona Lloc de residència
Vallirana Precisions de l'informant
President de l'entitat (2018) |
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Identificació:Descripció element festiu:Descripció general
Animal multiforme, amb cap i cos de gall, pell de gripau i cua de serp. Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per una sola persona situada a l'interior de la peça. Punts expel·lidors
Onze punts de foc: quatre a la boca, dos a cada ala i tres a la cua. Història específica de la peça
Com a figura festiva de Mataró, representa el camp, la pagesia, el món rural... En record de la llegenda popular catalana. Aquesta llegenda diu que el Basilisc neix de l'ou rodó d'una gallina fecundat per una serp i covat per un gripau. Aquest ou ha de ser cremat, ja que si no, causa desgràcies i calamitats en una masia. Any de construcció
2014 Precisions en la datació
25 de gener de 2014 Tipus de peça
Original Ús de la figura:Indumentària:Portadors
Espardenyes, pantalons i casaca de lli de color marró amb detalls vermells, a l'esquena de la casaca hi ha el dibuix del basilisc de color blau. Faixa blava i mocador blau. Músics
Espardenyes, pantalons i casaca de lli de color marró amb detalls vermells, a l'esquena de la casaca hi ha el dibuix del basilisc de color blau. Faixa blava i mocador blau. Altres elements patrimonials relacionats:Música de la bèstia
Tipologia dels instruments
Toc tradicional Nom peces que es toquen
Toc de Ball de diables Sobre la bèstia:Propietari
Ball de Diables de Mataró Administrador
Ball de Diables de Mataró Sobre l'autoria:Justificació de l'autor
Firmat Ofici / Professió
Escultors / Restauradors d'imatgeria festiva Autor/a (nou)
Dolors Sans Osete Inscripcions:Tipus inscripció
Inscripció Precisions de la inscripció
Signatura i data de l'autora a l'interior de la peça. Text d'inscripció
Dolors Sans, 2014 Morfologia de la peça:Bibliografia:Arxiu / Doc. de referència:Informants:Nom informant
Cantallops Pons, Jordi Any de naixement
1983 Sexe
Home Lloc de naixement
Vilassar de Mar Lloc de residència
Mataró Precisions de l'informant
President de l'entitat i cap de colla del Basilisc (2018). |