IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Drac amb les ales plegades de color vermell assegut sobre les potes del darrere sobre una pedra.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per una sola persona a l'exterior de la peça a la part del darrere. Es mou per mitjà de quatre rodes.
Punts expel·lidors
Deu punts de foc: dos al cap, dos a la boca, dos a la cua i quatre a la base de la pedra.
Tres punts d'aigua situats a la pedra.
Elements desmuntables
Es desmunta el drac de la base, que simula una pedra, i segons la tipologia d'actuació té una base diferent.
Història específica de la peça
En Rusti és un drac socarrat que acompanya la bèstia per les tenebres. Va ser batejat a la Festa Major d'estiu del 2013, com a bèstia petita de la colla, per tal de tenir una bèstia infantil.
Des del 2016, el Rusti incorpora un mecanisme d'aigua.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una pedra de grans dimensions estirada sobre un carro antic.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per tres persones que arrosseguen el carro.
Punts expel·lidors
Tretze punts de foc: quatre a cada roda, quatre a la part superior de la pedra i un situat a l'interior.
Elements desmuntables
Carro i pedra.
Breu història de l'objecte
La Pedra Serrada o Pedra del Diable és un dels megàlits existents catalogats a Catalunya, i les seves dimensions són 250 cm de llargada per 100 cm d'amplada, i pesa 3.595 kg. La Pedra és coneguda per dos noms. La denominació més antiga és la Pedra Serrada, que apareix per primera vegada l'any 1893, mentre que Pedra del Diable no ho fa fins a l'any 1941.
La llegenda neix a partir d'aquest megàlit, quan a un arquitecte de Barcelona se li encarrega la reconstrucció de l’església de Sant Esteve de Parets, destruïda durant la guerra de successió. A l'arquitecte li falta una pedra singular per tancar la volta de la coberta de l'edifici, i un personatge, que resulta ser en Llucifer, li ofereix trobar aquesta pedra a canvi de la seva ànima. I és així com l'any 1996 va cobrar vida la Llegenda de la Pedra del Diable de Parets i posteriorment la figura de foc que la representa.
Història específica de la peça
La peça va ser construïda per tal de sortir al Carnestoltes de 1996. En aquest moment es construeix una pedra de més de quatre metres de llarg i es carrega a pes entre els membres de la colla. Aquesta primera experiència va fer pensar en els responsables de la colla la necessitat de reduir la pedra i trobar un sistema alternatiu de portatge, ja que era necessària molta gent per tal de poder moure la peça. Així, la Pedra es va tallar per fer-la més petita i es va comprar un carro d'època per tal de poder transportar-la lligada amb unes grans cordes gruixudes i envellides.
L'estiu de 2014 es restaurà la peça fent una nova carcassa per donar-li estabilitat i es va reparar el carro. Així mateix, s'hi incorporaren 4 nous punts de foc arribant fins a 12 punts de foc, i l'interior es va preparar per poder portar pots de fum, per tal de simular que la Pedra prové de l'infern.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'un esquelet de drac alat. Les ales es troben desplegades i aquestes mantenen part del teixit de les ales. Els ossos estan pintats amb pintura fluorescent que fa que en l'obscuritat, aquests brillin. Les cames del portador són tapades per una faldilla de roba negra i vermella.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per una sola persona situada a l'interior carregant el pes a les espatlles, en els moments de ball. Durant les cercaviles és arrossegada per tres persones mitjançant un cavallet amb rodes.
Punts expel·lidors
Quinze punts de foc: quatre a la boca, tres a cada ala, tres a la cua i un a cada braç.
Elements desmuntables
Es desmunta en tres parts: el cos i les dues ales.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una bèstia híbrida composada per diverses parts d'animals, amb cos de dona. El cap i les potes són d'àliga, el ventre i tors es corresponen a una dona nua, les ales són la barreja entre les ales de ratpenat i àliga, i té una cua de drac.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça.
Punts expel·lidors
Set punts de foc: dos a cada ala, dos a la llengua i un a la cua.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una reproducció d'un exemplar mascle adult de mamut llanut.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per fins a quatre persones mitjançant una plataforma amb quatre rodes.
Punts expel·lidors
Un punt d'aigua situat a la trompa.
Elements mòbils
La trompa, que es pot moure i desencaixar, cosa que permet orientar el raig d'aigua.
Història específica de la peça
El Mamut és una figura festiva concebuda per reforçar la participació i identitat en les festes populars de Viladecans, el motiu de la construcció és el descobriment el 2008 de nombroses restes de Mamut a Viladecans.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Mamut femella que simula una cria de mamut llanut amb uns ullals incipients.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per fins a quatre infants mitjançant una plataforma amb quatre rodes.
Punts expel·lidors
Un punt d'aigua situat a la trompa.
Elements mòbils
Trompa, es pot moure i desencaixar, cosa que permet orientar el raig d'aigua.
Història específica de la peça
La Mamuteta neix com a complement infantil del Vilamut, el Mamut de Vildecans. Es tracta d'una figura festiva infantil concebuda per reforçar la participació i identitat de les festes populars de Viladecans i crear un vincle amb els infants del poble amb l'entitat.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Àliga amb les ales plegades i el bec semiobert. Duu una corona de ferro forjat amb vitralls al cap, té els ulls de vidre, i sota l'ala dreta duu una vara de comandament feta de fusta amb el pom de plata de llei, amb el dibuix de l'escut de la rosa de Reus. Per la Festa Major de Sant Pere porta un colom de color blanc al bec i per la Festa Major de Misericòrdia, roses vermelles en senyal d'ofrena.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça que porta el pes sobre les espatlles.
Elements desmuntables
Corona.
Història específica de la peça
Hi ha constància que en la primera meitat del segle XVII ja hi havia una àliga a Reus. L'arxiduc d'Àustria va donar a Reus el títol de ciutat i el dret a portar una àliga al seu escut, però aquest dret va quedar anul·lat amb el triomf de Felip V de Borbó, que prohibí l'Àliga i que per tant passà a ser un símbol pels vilatans de resistència contra els borbons, i s'usà com a figura ornamental en les cases de Reus. En relació amb la figura, es creu que des de 1627 aproximadament ja hi havia l'Àliga de Reus, tot i que el 1722 alguns contraris a la figura de l'àliga la van trencar i malmetre arrencant la vara i els ulls de la bèstia i clavar-li diferents ganivetades. Així, el 1725 es restaurà la figura i aquesta participà en diferents festes, i n’hi ha constància gràcies als albarans i factures de la reparació, que permeteren la seva posterior restauració. L'actual peça es una reconstrucció de 1996, seguint l'estil de les àligues tradicionals catalanes.
Precisions en la datació
26 de juny de 1996
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Representació de l'insecte de la fil·loxera, es tracta d'un insecte alat allargat. Es remarquen els anells del cos i s'amplia el cap més gran per tal de donar-li un aspecte més ferotge. Duu quatre ales que es poden moure i estan fetes de ferro. està pintat principalment amb color groc i porta pintades ombres negres en algunes parts del cos per donar-li definició.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per tres persones situades a l'interior de la bèstia, una d'elles és l'encarregada de desplegar les ales, a fora es situen també tres persones més que dirigeixen la fil·loxera. Es mogut per mitjà de sis rodes.
Punts expel·lidors
Trenta-vuit punts de foc: vuit al morro, vint-i-quatre a les ales, quatre a les antenes i dos a la cua.
Elements mòbils
Les ales són mòbils i la cua conserva una mica de moviment lateral independent del cos central.
Història específica de la peça
La Fil·loxera és l'element central de la festa, encara que assumeix el paper de 'dolent' o del 'mal' i a la llarga és el perdedor de la lluita amb els pagesos. Des de dels anys 80 hi ha hagut dos exemplars de la Fil·loxera grossa, que han representant l'insecte en una de les fases alades. La primera va ser construïda l'any 1981 pel col·lectiu Taller, es va fer amb pasta de paper sobre una estructura de ferro, però va ser parcialment destruïda pel foc després de la festa del 1983. L'actual es va construir el 1987, dissenyada per Amadeu Farré i la col·laboració de Mercè Gost.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una interpretació del peix Moll, amb un posat ferotge i la boca oberta amb la llengua fora, amb dues cues. El Moll Fer es pot partir en dues parts, per la meitat de cap a cua.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per dues persones, situades una al costat de l'altra a l'interior de la peça, portant el pes de la bèstia a les seves espatlles.
Punts expel·lidors
Setze punts de foc: sis a la boca, quatre al llom i sis a la cua.
Dos punts d'aigua, situats a les brànquies.
Un punt de vi, situat a la part inferior del coll.
Elements desmuntables
La peça es pot desmuntar en dues parts per la meitat de cap a cos, i a més els bigotis i els cavallets també es poden treure.
Elements mòbils
En el moment del ball, el Moll Fer se separa en dues parts.
Història específica de la peça
S'escull com a bèstia de Mollet, ja que a l'escut de la ciutat hi apareix aquest peix. En els documents adjunts, s’hi pot trobar la llegenda associada al Moll Fer.
Precisions en la datació
Batejada el 15 d'agost de 2009.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Animal fantàstic amb forma de tortuga. El seu cap recorda a un cocodril, i la closca recorda a la pell d'un drac, ple d'escates, que acaba amb una cua punxeguda. A la part de sota, les potes queden tapades per una faldilla. És de color marronós coure.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per quatre infants d'entre deu i dotze anys a pes. Els dos situats a la part davantera s'encarreguen de moure els mecanismes de la boca i els dos de darrere activen la bomba de l'aigua. Al voltant de la bèstia hi ha els altres portadors vigilant la bèstia.
Punts expel·lidors
Dos punts d'aigua, un a cada forat del nas.
Elements desmuntables
Es pot desmuntar el cap i la cua.
Elements mòbils
Cap, boca i cua.
Precisions en la datació
14 de juny de 2014
|
|
|