El Moll Fer

La dansa vol reflectir la llegenda del Moll Fer. Segons aquesta llegenda, el vi era considerat com un tresor a l'Edat Mitjana i només estava disponible per als nobles, així doncs, el Moll assaltava els cellers dels nobles i repartia el vi a la gent del poble, i un cop embriagats, els ruixava amb aigua per tal de fer passar la mona. Així doncs, en la primera part, el ball és música solemne on el Moll avança lentament cap al centre de la plaça amb foc fent voltes a banda i banda fins que s'acaba el foc, i aquest continua movent-se lentament al mig de la plaça, fent voltes a dreta i esquerra solemnement i llençant aigua. Quan el Moll se separa en dues parts, l’espina s’il·lumina i la música solemne canvia per un ball molt més animat en què el Moll escup foc, fins que la música s'alenteix i les dues meitats dansen al voltant de la plaça escoltant el poble com reclama el vi. El Moll torna al centre de la plaça i va saltant sobre el mateix lloc fins que se separa amb la petició del poble fent voltes de manera separada al ritme de la música fins que la música embogeix i el moll s'acaba unint en una sola peça dansant al ritme d'aquesta. En acabar el ball, el Moll reparteix vi als participants.