IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una gàrgola alada i d'una figura antropomòrfica, la qual recorda a diferents animals units fent una bèstia infernal, dotada de dues banyes, un nas de porc, amb ales de ratpenat, dents ferotges, cos d'home, urpes a mans i peus, i, a més, una cua de reptiliana que recorda a un llangardaix. La figura és de cos sencer i recolza les cames i la mà esquerra sobre una pedra. Al coll hi duu penjada una medalla amb l'escut de Sant Martí.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per dues persones situades a l'exterior de la peça per mitjà de dos agafadors desmuntables. La bèstia es mou a través de quatres rodes, dues fixes a la part davantera i dues boges al darrere.
Punts expel·lidors
Catorze punts de foc: tres punts de foc a la boca, tres punts de foc a la mà, dos punts de foc a cada ala i quatre punts de foc a la cua.
Elements desmuntables
Les ales, els agafadors per moure la bèstia, la figura i la base.
Història específica de la peça
El barri del Clot de Barcelona, des de 1978, ja tenia un drac, però estava molt malmès i els diables del Clot van decidir crear una nova bèstia. Per sufragar les despeses es va fer una col·lecta popular al barri. La idea inicial d'aquesta col·lecta fou de crear un ratpenat, ja que els diables portaven cosit un ratpenat a la capa, i el dibuixant, per tal de donar un aspecte més ferotge, també va afegir-hi elements de les gàrgoles, i així és com va crear el Tolc.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Drac segons l'esterotip europeu. El cos és de color vermell, amb la boca mig oberta ensenyant dues dents blanques i treien la llengua, té ales de ratpenat on hi figuren el dibuix d'uns ulls, la cua té forma de serp. Tot i no tenir potes es tracta d'un cos sencer. A la part inferior del cos, tocant a la panxa de la bèstia, hi ha una sanefa des del final de la mandíbula a la cua, emmarcada amb dues ratlles negres, la sanefa són varies X a on la primera aspa és de color groga i la segona de color negre.
La figura es de dimensions reduïdes i està subjectata per un pal de 2m a la part més inferior de la panxa, En aquest pal porta una banderola amb la següent inscripció: Colla del Drac del Poble Nou
Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per una sola persona a través d'un pal
Punts expel·lidors
Un punt de foc situat a la llengua del drac
Elements desmuntables
El pal es pot desmuntar en dues parts i la banderola es pot desmuntar.
Història específica de la peça
Aquesta figura és la tercera que es construeix i que rep aquest nom i funció.
La primera fou creada l'any 1985, la qual fou cremada accidentalment durant l'any 1987 durant una actuació a la Vall de l'Herault.
En l'any 1987 es construeix una segona figura més grossa com a estendard de la colla, tot i que patí algunes modificacions per tal de fer-la més àgil, fins que el 1997 es ve decidir deixar d'utilitzar per fer-na una altre de nova amb unes dimensions més reduïdes i menys pesada.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Drac segons l'esterotip europeu. El cos és de color vermell i granat amb crestes verdes, a la primera cresta de damunt del cap hi llueixen els cabells de diferents colors en forma de cresta. Té ales de ratpenat on hi figuren set ulls de les ales dels àngels caiguts. No té potes i tot el perímetre està cobert per una faldilla que tapa les cames des portadors que acaba a la part posterior en forma de cua.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porten dues persones situades a l'interior de la bèstia, una davant de l'altre, que suporten el pes de la figura a les espatlles. El portador de davant és el que dirigeix els moviments de la figura.
Punts expel·lidors
Quatre punts de foc: dos a la boca i un per cada ala.
Història específica de la peça
Va actuar per primer cop en el marc de les Festes de Maig del 1997, apadrinat pel Lloro del 36, el gegantó de la Colla dels Gegants del Poble Nou.
Precisions en la datació
Festes de Maig del 1997
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una bèstia, amb cap de drac i cos de drac però el qual té pits de donar, les ales són de ratpenat mig plegades i la cua esta caragolada en una espiral. La part inferiro de la bèstia està tapada per una faldilla de tela que protegeix i tapa les cames del portador. La bèstia es pintada en colors de tons vermellosos.
Durant la cercavila del pregó de la Festa Major del Poblenou porta un ram de flor blanca amb la que obsequia al pregoner. També des del seu 25é aniversari porta un collaret metàl·lic que porta en les actuacions sense pirotècnia i que llueix en l'exposició permanent del Centre d'Imatgeria Festiva del poble Nou
Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situat a l'interior de la peça, carregat a les espatlles.
Punts expel·lidors
Cinc punts de foc: dos al final de la llengua, un a cada ala i un a la cua
Història específica de la peça
Basada en els gravats de les auques del segle XVIII recollides per Joan Amades, com a representació d'una Víbria femella. Figura que, a més, es troba documentada en els entremesos de la ciutat comtal en la baixa edat mitjana.
Aquesta fou construïda gràcies als fons propis de la colla i amb una aportació de la seva padrina, la Teresa Ferreres, mestressa de la Licorera del Taulat. Fou construïda al local de Can Felipa, al carrer Pallars, 277.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Au fènix de color daurada i negra amb les ales alçades i una petita cua. Té un bec llarg i punxegut, amb dos ulls de color vermell sang. El cos de la bèstia està tallat per la part de les potes, on se situa el portador.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situat a l'interior de la peça, carregat a les espatlles. Les mans dels portadors se situen dins de la peça en dues barres per tal de controlar-ne el moviment.
Punts expel·lidors
Sis punts de foc: tres a cada ala.
Breu història de l'objecte
Els egipcis l'identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire, anomenat ‘bennu’, conegut des del Llibre dels Morts i altres textos egipcis com un dels símbols sagrats venerats a Heliòpolis, estretament associat amb el sol naixent i el Déu del sol egipci Ra. Els grecs adaptaren el mot ‘bennu’ (i també en prengueren el significat egipci més primerenc de palmera de dàtils) i l'identificaren amb la seva paraula phoinix, que significava 'color porpra o carmesí'.
Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort.
Història específica de la peça
Les aus fènix són éssers mitològics dels quals se'n diu que poden arribar a viure centenars d'anys. Es tracta d'un ocell amb les plomes daurades i vermelles que quan arriba a la fi del seu cicle vital fa un niu amb branquillons de canyella i amb el foc que ell mateix escup s'encén a si mateix quedant reduït a cendra, de la qual en sorgeix un nou i jove fènix. Es creia que l'ocell també regenerava les ferides amb l'aplicació de les seves llàgrimes.
Durant els segles XIV al XVI es té constància que era part de les figures d'imatgeria festiva de Barcelona.
El 9 de desembre de 2011 es presentà la figura a la ciutat amb una cerimònia de naixement que portà la nova figura des de la platja del Bogatell fins a la Rodona del Casino al Poblenou.
Precisions en la datació
9 de desembre de 2011
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una figura realista d'una mulassa, amb els ulls oberts de vidra i la boca oberta. Al coll i du campanes i picarols, així com du els arnesos i corretges típics de la bèstia, així com un esquellot. Vesteix faldilla verda amb triangles a la vora, retallats sobre passamaneria daurada, mentre que al llom hi du l'escut de la ciutat brodat sobre un domàs vermell.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es porta per una sola persona a l'interior de la peça.
Punts expel·lidors
Quatre punts de foc situats a la boca
Elements desmuntables
Es desmunta en dues parts, el cavallet i el cos.
Història específica de la peça
La Mulassa de Barcelona es troba referenciada des de 1568 i pertanyia al gremi dels Paraires, que tenien capella a la basílica de Santa Maria del Pi, per la qual cosa se la va arribar a conèixer com la Mulassa del Pi. Aquesta llançava fuets i obria les processons amb el rebombori consegüent. Es va perdre a mitjans del segle XIX i a va ser recreada l'any 1988.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una figura realista d'una mulassa, amb els ulls oberts de vidra i la boca oberta. Al coll i du campanes i picarols, així com du els arnesos i corretges típics de la bèstia, així com un esquellot. Vesteix faldilla verda amb triangles a la vora, retallats sobre passamaneria daurada, mentre que al llom hi du l'escut de la ciutat brodat sobre un domàs vermell.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es porta per una sola persona a l'interior de la peça.
Punts expel·lidors
Quatre punts de foc situats a la boca
Elements desmuntables
Es desmunta en tres parts, el cavallet, el cos i orelles
Elements mòbils
La Mulassa de Barcelona es troba referenciada des de 1568 i pertanyia al gremi dels Paraires, que tenien capella a la basílica de Santa Maria del Pi, per la qual cosa se la va arribar a conèixer com la Mulassa del Pi. Aquesta llançava fuets i obria les processons amb el rebombori consegüent. Es va perdre a mitjans del segle XIX i a va ser recreada l'any 1988.
Història específica de la peça
La Mulassa de Barcelona es troba referenciada des de 1568 i pertanyia al gremi dels Paraires, que tenien capella a la basílica de Santa Maria del Pi, per la qual cosa se la va arribar a conèixer com la Mulassa del Pi. Aquesta llançava fuets i obria les processons amb el rebombori consegüent. Es va perdre a mitjans del segle XIX i a va ser recreada l'any 1988.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
És una mulassa negra, amb el coll extensible i mòbil, i porta una gualdrapa de vellut de color or vell.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portada per cinc persones a l'interior de la bèstia, dues situades al davant i dues al darrere. La cinquena persona se situa al mig de la bèstia i és qui en manipula el coll i el cap.
Punts expel·lidors
Un punt d'aigua situat a la boca de la bèstia.
Elements desmuntables
Es desmunta en vuit parts: cap, les dues orelles, coll, cua i el cos, que es divideix en tres peces.
Elements mòbils
Orelles, cap, coll, cua i la part central del cos, que es converteix en un castellet de titelles.
Història específica de la peça
Es pot documentar l'existència d'una mulassa a Girona des de finals del segle XVI. Hi ha constància que el 1648 es construí una mulassa a Girona fins que l’any 1859 es destruí durant l'ensorrament de la capella de Sant Miquel. El 2014 es va recuperar la mulassa gironina, i el 2016 es va crear una versió més petita de la figura: la Mula Petita.
Precisions en la datació
28 d'octubre de 2016
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Àliga naturalista, inspirada en l'àliga reial, amb les ales obertes. Duu una corona de raïms, fulles de pàmpol i d'olivera. A la zona del pit a on hi ha el visor del portador hi ha unes fulles de pàmpol.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per una sola persona situada a l'interior de la peça.
Història específica de la peça
L’any 2003 es va estrenar per la Festa Major de Vilafranca una àliga, en substitució de l’àliga vella, encarregada per la regidoria de cultura de l’ajuntament de Vilafranca a l’artista Dolors Sans. Aquesta Àliga Nova va sortir per la Festa Major durant 8 anys. L’any 2010 el Consell de la Festa Major de Vilafranca va decidir que no sortís i va tornar a sortir l’àliga vella.
L’any 2014, es va signar un conveni entre l’Associació de Veïns de Sant Julià de Vilafranca i l’ajuntament segons el qual l’ajuntament cedeix l’Àliga Nova del 2003 a l’Associació de Veïns durant un període de 4 anys. A partir d’aleshores el nom de la peça és Àliga de Sant Julià. Es va presentar a la festa del barri el juny de 2015. Els portadors de l’Àliga de Sant Julià són els pares i mares de l’AMPA de l’escola Baltà Elias.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Mig cos de bou de mida petita i de color marró fosc amb una taca blanca a la pota de davant i al llom.
Sistema de Portatge i mobilitat
Té una roda al mig de les potes davanteres. És portat exteriorment per una persona com si es tractés d'un carretó.
Punts expel·lidors
Dos punts de foc situats a les banyes.
Història específica de la peça
Els Torets neixen a petició dels menors que participaven en els correfocs que també volien participar de la Festa Major. Són considerats els fills del Toros Embolats: la Divina, l'Afgano, el Molaria i el Provechoso, ja que van servir d'exemple per a la seva construcció.
|
|
|