IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una bèstia que té el cap, el coll i el llom de drac, té les ales de ratpenat plegades i una cua de porc. Està inspirada en les gàrgoles que coronen les catedrals gòtiques.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
És un drac alat suportat per dues potes, amb el coll estirat, la cua cargolada, dues banyes al cap i la boca oberta amb actitud ferotge, pintat de color verd amb reflexes daurats.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es portat per una sola persona situada a l'interior de la peça
Punts expel·lidors
Quatre punts de foc: un a la boca, un a cada ala i un a la cua
Història específica de la peça
El mes de maig de 2005 va arribar una enorme caixa de fusta a la Plaça de la Vila. El 14 de maig al vespre, abans del inici del correfoc, la caixa es va obrir i entremig del fum va aparèixer un drac trient foc pels queixals.
Sa senyoria Dom Fumera de Pavillard, drac de Badalona, és el fruït de l'empemta de la ciutat, s'inspira en les imatges dels rajols de la casa modernista de l'enginyer Enric Pavillard, construida per l'arquitecte Joan Amigó
Dom Fumera és el drac de Badalona i fou concebut per dominar carrers i places de la ciutat.
Precisions en la datació
14 de Maig de 2005
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'una bèstia multiforme, té el cap de llop, el tors nu d'una dona, ales de ratpenat i cua de serp.
Sistema de Portatge i mobilitat
Portat per una sola persona situada a l'interior de la peça.
Punts expel·lidors
Vint-i-dos punts de foc: un a cada mà, quatre a cada ala, dos a la cua i deu a l'esquena.
Elements desmuntables
Es desmunta en quatre parts parts: cos, cua i les dues ales.
Història específica de la peça
La llegenda explica que, el 1983, una estranya criatura va dipositar un ou a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa. Aquell ou era el fruit d'una folla nit d'amor entre en Llucifer dels Diables de Terrassa i una estranya i no determinada criatura. Aquesta no volia saber-ne res, ja que només havia estat un amor momentani –tot i que molt apassionat–. Així doncs, va decidir deixar la seva futura filla, encara dins l’ou, en mans dels Diables. Aquests, es feren càrrec de l'ou fins que, el 2 de juliol de 1983, durant la celebració del Raval Infernal, l'ou s'obrí. Al crit d'"Habemus Pàjara!", tot Terrassa va celebrar el naixement d’una criatura amb cos de dona, cap de llop, cua de serp i ales de ratpenat: la Pàjara de Terrassa.
La figura sorgeix en els primers anys de recuperació de la cultura popular de Terrassa després de la dictadura, i sorgeix com a alternativa a la tradicional figura del drac.
Precisions en la datació
2 de juliol
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Es tracta d'un cadell de lleó que està dempeus, recolza el pes del seu cos sobre les seves potes del darrere, i no pas en posició desafiant, com la majoria de lleons. El cos no és sencer, aquest queda tallat just a l'inici de les potes de la part posterior, on es veuen les cames del portador.
Sistema de Portatge i mobilitat
El porta una sola persona situada a l'interior de la peça.
Història específica de la peça
Es va crear la figura del Lleonet pels valors que representa aquest animal: elegància, fermesa, tenacitat, fortalesa... I també per la semblança del Lleó del Vendrell, tot i que al ser un cadell, aquest es considera més juganer, rialler, inquiet i simpàtic.
Precisions en la datació
Inaugurat i beneït per Mn. Joan Maria Padrell, rector de la parròquia el dia 3 de juliol del 2015 acompanyat del Lleó del Vendrell.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Drac vermell amb les ales obertes, porta les mans esteses cap endavant amb les urpes obertes. El cos es recolza sobre una base coberta de fulles verdes i flors blanques, i per darrere en sobresurt la cua, que acaba amb forma de triangle.
Sistema de Portatge i mobilitat
Portada per una sola persona situada a l'interior de la peça, l'acompanyen dues persones que guien els moviments i carreguen la pirotècnia.
Punts expel·lidors
Vint-i-sis punts de foc: dos al coll, dos a cada mà, quatre a les espatlles, sis a cada ala i quatre a la cua.
Un punt d'aigua situat a la boca.
Elements desmuntables
Es desmunta en dues parts: cos i ales.
Breu història de l'objecte
El Bitxo de Terrassa és una figura innovadora, ja que defuig del model del drac tradicional europeu i es tracta d'un drac basat en la tradició oriental, tradició en què aquestes bèsties són elements mítics que aporten salut i bona fortuna.
Història específica de la peça
El nom prové dels barris de Poble Nou i de la Zona Esportiva, que eren una zona plena de torrents. De fet, els carrers d'aquests barris encara recorden aquest passat i avui dia la gent encara recorda les riuades de 1962 al barri. Així doncs, a principis de 1980, comencen a sorgir associacions que volen recuperar les tradicions catalanes, i l’any 1985 l'Associació de veïns es va fer amb la primera figura del Bitxo que llença aigua i foc. Aquesta primera figura es va deteriorar, fins que l’any 1996, el mateix constructor (Pep Ruiz "Ragà”) en va fer una rèplica.
L'actual figura és de 2013 i és obra de Pere Lluís Carné i Josep Martínez, i, tot i que recorda les primeres figures, l'actual és molt més gran que les primeres.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Mulassa vestida de roba verda amb una gualdrapa vermella de vellut amb l'escut dels pallaresos. en el coll i porta un collar de color vermell amb picarols, per marcar la seva presencia. Pota cua feta amb pel natural.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per dues persones situades a l'interior de la bèstia.
Elements desmuntables
Es pot desmuntar en tres parts, el cap, el cos i la cua.
Història específica de la peça
La mulassa és una caracterització de la mula que acompanyava a jesús en el seu naixement, utilitzada popularment des del segle XV en diferents seguicis populars. S'encarrega d'obrir pas a les autoritats del poble en el seguici després dels gegants de la localitat.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Àliga d'estil naturalista, amb el bec obert i les ales plegades. Al cap hi porta una corona.
Sistema de Portatge i mobilitat
Es portada per una sola persona situada a l'interior de la peça que carrega el pes a les espatlles.
Història específica de la peça
Element festiu que neix per la Cercavila de Lavern, que té lloc l'últim diumenge de juny.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Truja alçada sobre les potes posteriors, deixant a la vista els sis pits, en posició d'atac i amb la intenció de caminar o córrer cap a la seva presa.
Sistema de Portatge i mobilitat
Portat per una sola persona situada a l'interior de la peça que carrega el pes a les seves espatlles.
Punts expel·lidors
Setze punts de foc: tres a la boca, dos a cada braç, un a cada pit i tres a la cua.
Història específica de la peça
Diu la llegenda que als vilatans d'Argentona els anomenaven els “replicatruges”. Expliquen que aquest malnom es devia que els vilatans esperaven la visita del bisbe de Barcelona, i que aquests, en veure la polseguera del camí, van fer repicar les campanes per tal de donar la benvinguda al bisbe. La sorpresa fou que el carro, un cop va arribar al poble, no era el carruatge del bisbe, sinó que era un carro carregat amb truges.
Precisions en la datació
Festa Major de Sant Julià, gener de 2008.
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Representa el drac de set caps que apareix en els capítols onzè i desè del llibre de l'Apocalipsi. Els set caps surten del tronc del drac i es dirigeixen a diferents posicions de manera amenaçadora. En tots els caps hi ha unes diademes o corones. A la part baixa de la bèstia hi ha unes faldilles que cobreixen els portadors.
Sistema de Portatge i mobilitat
Portat per dues persones situades a l'interior de la peça, hi ha una tercera persona situada a fora de la bèstia que dirigeix els moviments. El pes de la bèstia recau sobre els dos portadors.
Punts expel·lidors
Vint-i-tres punts de foc: tres a cada cap i dos a la cua.
Història específica de la peça
Els set caps de la bèstia tenen com a significat simbòlic els set turons de Roma, com a personificació del món pagà, i les diademes sobre cada cap simbolitzen el poder terrenal. A la Bíblia, aquest animal apareix en diferents ocasions, principalment al Llibre de l'Apocalipsi.
Precisions en la datació
6 d'octubre de 2001, bateig de foc
|
IDENTIFICACIÓ /
DESCRIPCIÓ ELEMENT FESTIU /
ÚS DE LA FIGURA /
INDUMENTÀRIA /
ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS RELACIONATS /
SOBRE LA BÈSTIA /
SOBRE L'AUTORIA /
INSCRIPCIONS /
MORFOLOGIA DE LA PEÇA /
BIBLIOGRAFIA /
ARXIU /
INFORMANTS /
FITXA COMPLETA
Descripció element festiu:
Descripció general
Animal multiforme, amb cap i cos de gall, pell de gripau i cua de serp.
Sistema de Portatge i mobilitat
És portat per una sola persona situada a l'interior de la peça.
Punts expel·lidors
Onze punts de foc: quatre a la boca, dos a cada ala i tres a la cua.
Història específica de la peça
Com a figura festiva de Mataró, representa el camp, la pagesia, el món rural... En record de la llegenda popular catalana. Aquesta llegenda diu que el Basilisc neix de l'ou rodó d'una gallina fecundat per una serp i covat per un gripau. Aquest ou ha de ser cremat, ja que si no, causa desgràcies i calamitats en una masia.
Precisions en la datació
25 de gener de 2014
|
|
|