Àliga del Vendrell

L'Àliga compta amb la seva pròpia llegenda: «Ja fa molts i molts anys, abans que El Vendrell fos una vila, a les profunditats de la muntanya de la Roca Aguilera, ja hi vivia un ésser… Durant molt de temps, les persones que s’hi apropaven podien sentir-la, però ningú s’atrevia a anar fins a la mateixa muntanya. Els pastors que per allà passaven amb els seus ramats, alguna ovella sempre perdien, ja que les petites àligues i els aligons que sobrevolaven la zona se’ls cruspien. Quan ja teníem campanar i la vila anava creixent, molts dels habitants sentien l’estrany i profund soroll de l’Àliga, que sempre provenia de la Roca Aguilera. Tots els veïns i veïnes estaven intrigats i tenien por que aquella bèstia els destrossés el poble que anaven construint o que se’ls cruspís a tots, tal com feia amb les ovelles. Molts anys passaven, i tothom seguia sense atrevir-se a pujar aquella muntanya, fins que un dia un noi jove que treballava la vinya va decidir anar-hi i fer-ho. Tots els habitants del Vendrell van anar darrere d’ell fins arribar al lloc, on tots es van quedar mirant bocabadats com el noi ascendia per les roques. Tot era en silenci i només se sentia algun xiuxiueig… De tant en tant, però, l’Àliga es deixava sentir! El noi ja era gairebé a dalt i la gent patia… Però hi va arribar! Un cop a dalt, les àligues i aligons van començar a sobrevolar la muntanya. Al noi no li havia passat res! L’Àliga acabava de demostrar a tot El Vendrell que era una bèstia benèvola i molt noble i que a la seva muntanya podia pujar-hi tothom qui ho volgués. Des de llavors, són moltes persones les que van a fer el seu cim i a escalar per les seves parets rocoses mentre l’Àliga, contenta però amagada, segueix fent els seus característics sorolls. Però la història no s’acaba aquí… Un matí, l’Àliga va sortir de les profunditats, i per la Festa Major de Santa Anna 2013, va decidir venir a viure a la vila i quedar-s’hi per sempre més. Porta al bec una branca d’olivera i una altra de palmera en representació del Vendrell. No l’heu vist mai volar al voltant de l’Àngel de Tobies? Vendrellencs i vendrellenques, avis i àvies, joves i no tan joves, nens i nenes… L’ÀLIGA ÉS VOSTRA!!!»