Notícies Bestiari

Missatge d'error

  • Warning: "continue" targeting switch is equivalent to "break". Did you mean to use "continue 2"? a include_once() (línia 1374 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/bootstrap.inc).
  • Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2405 de /home/bestiarian/www_inventari/includes/menu.inc).
Subscriure a Canal Notícies Bestiari
La Federació d'entitats culturals amb figures de Bestiari Festiu
Actualitzat: fa 3 hores 3 minuts

“Un drac normal”, un projecte per la mainada que agafa el punt de vista d’un drac per explicar el confinament

dv., 12/06/2020 - 11:12

Així com durant les setmanes de confinament les entitats de bestiari van proposar diferents treballs manuals perquè els infants pintessin i creessin dracs, a la província de Girona un historiador i un professional del món de la imatge van bastir tota una història al voltant d’aquesta figura. El projecte, titulat “Un drac normal”, es va desenvolupar durant els dies en què la ciutadania es va haver de tancar a casa a causa de la Covid-19. El seu objectiu era publicar un conte i una il·lustració cada dia, a través d’una pàgina web, per entretenir la mainada una hora al dia i, a la vegada, explicar-los què estava passant.

Jaume Prat, autor dels contes, i Quim Paredes, creador dels dibuixos, són veïns de Salt i de Celrà respectivament. Just dos dies abans que el Govern espanyol anunciés el divendres 13 de març l’estat d’alarma, en Quim va trucar a en Jaume per preguntar-li què passaria amb la mainada si s’arribaven a tancar les escoles. “En Quim va proposar que féssim alguna cosa – explica en Jaume Prat–, i vam agafar el compromís que jo escriuria una petita història i ell faria un dibuix basant-se en el text per després publicar-ho a la web”. “Vam triar com a protagonista un drac perquè és un personatge màgic per si mateix i perquè ens donava molt de joc”, afegeix.

Primer van començar el projecte pensant-se que el confinament preventiu duraria només quinze dies, però després es va allargar. A mesura que anaven penjant contes a la web en Quim i en Jaume es van anar animant i al final van acabar publicant un total de 75 històries. Per anunciar la proposta van enviar un petit comunicat de premsa als diaris i revistes del territori. També van crear una pàgina a Facebook. Finalment, però, va ser el boca-orella el que va fer que la mainada acabés escrivint-los cartes per explicar-los que cada dia esperaven la història del seu drac.

Com explicar la nova normalitat

Els contes d’Un drac normal són històries que desperten un somriure. Són relats divertits que tenen una doble lectura, una pels infants i una altra pels adults. El seu objectiu és explicar què significa la paraula confinament, quina és la seva causa i com es pot afrontar. A partir d’aquesta base, els mesos de març, abril, maig i juny en Jaume Prat va redactar diferents parts d’un mateix conte en el qual un drac, que es passeja per les ciutats de Girona, Barcelona o Lleida, es troba personatges que li expliquen a la seva manera què està passant.

El dimoni del pont del Dimoni de Girona o el follet de la biblioteca Montfollet, per exemple, apareixen en aquesta història. A través d’ells el drac s’assabenta perquè la població no surt de casa seva i què és el coronavirus. Els relats també serveixen per explicar als infants altres aspectes més sensibles relacionats amb la pandèmia, com pot ser la malaltia o la mort. “Tots aquests temes els hem tractat des de la ingenuïtat, ja que són vistos des del punt de vista d’una criatura extrapolat en un drac”, afirma Prat. Les històries, a la vegada, també són crítiques, per exemple, amb els polítics del Govern, més coneguts com “els de la corbata”.

Totes les històries d’Un drac normal, a més, sempre estan acompanyades d’una il·lustració. Com assenyala Jaume Prat, les històries d’adults són tot lletra però per arribar als nens “es necessiten dibuixos”. En aquest sentit, cada dia, el conte tenia una il·lustració que la mainada podia descarregar i pintar.

Un gran descobriment

Quan el confinament va arribar al seu equador més o menys en Jaume i en Quim van fer un gran descobriment. Van buscar més informació sobre els dracs i van conèixer per primera vegada la víbria. Aquesta figura, que de vegades és descrita com la femella del drac, els va inspirar per fer un conte per Sant Jordi en què la protagonista fos una nena, la Jordina. “Li vam donar la volta a la llegenda i la vam fer en clau femenina”, explica Prat. D’aquesta manera, el drac es va convertir en víbria i en un animal gens ferotge que no menjava carn, mentre que el protagonista es va transformar en una nena.

Altres treballs i fonts d’inspiració

En Jaume Prat i en Quim Paredes no és la primera vegada que treballen junts, es coneixen des de fa més de deu anys. Al llarg d’aquest temps han publicat diferents històries. Una és El fantasma de la Mulleras (2013), que explica com era la vida al poble de Salt a principis del segle XIX, vinculada a les fàbriques tèxtils. L’altra història és una novel·la juvenil il·lustrada que parla sobre la Guerra Civil i es titula Un dia de bombes (2017).

En el cas del projecte “Un drac normal”, Paredes i Prat no s’han basat en la història passada, sinó en les notícies i el context actual per poder escriure i dibuixar relats sobre el confinament. Com a fonts d’inspiració, Jaume Prat parla que s’ha impregnat de l’humor i el surrealisme de Mortadel·lo i Filemó i del món imaginatiu de Jules Verne. A l’hora de fer aquest projecte, a més, no han estat sols, sinó que els han ajudat Núria Casals, en la revisió ortogràfica, Sandra Prat en la gestió de les xarxes socials i Lluïsa Paredes, en la composició de la cançó del Drac Normal.

Com a últim apunt, el fet que el drac visqui sota el Pont de Pedra de Girona no és casualitat. Jaume Prat explica que sota aquest pont que travessa l’Onyar hi ha la llegenda que hi viu la Cucullona, un animal amb mig cos de cocodril i ales de papallona. “Farem sortir un drac, que fa més respecte”, van decidir ell i en Quim. A més, aquest pont és un lloc molt turístic pel qual cada dia passa molta gent i que, per tant, els lectors podien ubicar fàcilment.

Les obligacions fiscals d’una associació: l’impost de societats i el model 347

dj., 11/06/2020 - 18:36
L’impost de societats

L’impost de societats és un import que es paga un cop l’any, entre l’1 i el 25 de juliol. De vegades surt a compte que les entitats el facin perquè l’administració li retorna diners. Quan es recomana? Quan l’entitat té un gran moviment econòmic, és a dir, quan al llarg de l’any ha hagut de facturar molt, un import global superior als 50.000 euros.

Un altre cas en el qual una associació també ha de fer l’impost de societats és quan els diners que té al banc donin un rendiment superior als 2.000 € anuals.

 El model 347

Qualsevol entitat que rebi, encara que sigui un euro d’una administració pública o tingui firmat un conveni de subvenció amb alguna administració ha de fer la declaració del model 347. Aquesta es presenta el 28 de febrer de l’any següent. És important fer-la, sinó l’entitat pot rebre un requeriment per part de l’Agència Tributària.

El model 347 és una declaració informativa que li diu a l’Agència Tributària quants diners ha rebut una determinada entitat de l’administració pública. A la vegada, en aquesta declaració també s’han d’especificar totes aquelles operacions que hagi tingut una associació amb una mateixa entitat si superen els 3.000 € (IVA inclòs).

Si l’associació s’arribés a equivocar fent aquesta declaració informativa, no se la sancionaria. En aquest cas, l’agència tributària avisaria que s’ha de rectificar o verificar. Ara bé, si una entitat no la fa sí que se la sanciona. Aquesta declaració serveix perquè l’Agència Tributària sàpiga qui no ha declarat l’IVA.

En el model 347 s’ha d’especificar qui atorga la subvenció i quin és l’import. Les subvencions s’han de separar per trimestres i els imports d’un mateix NIF s’han de dividir cada tres mesos.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Skitterphoto Pexels)

La Generalitat obre una nova convocatòria de subvencions destinades a l’àmbit de la cultura popular

dv., 05/06/2020 - 20:09

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha obert una nova convocatòria de subvencions. Totes elles estan destinades a l’àmbit de la cultura popular i tradicional i del patrimoni etnològic i són per aquest any 2020.

Hi ha tres tipus d’ajudes: una per a activitats culturals, una altra per a l’organització de festivals i trobades nacionals, i una tercera per a activitats en matèria de formació i de documentació.

Totes les entitats que s’hi vulguin inscriure ho poden fer des del divendres dia 5 fins al dilluns 22 de juny (ambdós dies inclosos).

D’acord amb les bases generals, aquestes convocatòries no són compatibles amb les sol·licituds d’ajuts vehiculats a través de l’Agrupació del Bestiari.

Per a tots els interessats, les sol·licituds de subvenció s’han de tramitar telemàticament a través de Tràmits gencat, en cas d’entitats privades o empreses, i a través d’EACAT en cas d’ens públics. La tramitació requereix disposar d’un certificat digital. En cas de dubtes o problemes amb la tramitació dels ajuts, podeu consultar el web del Departament de Cultura o bé enviar un correu electrònic a osic@gencat.cat.

Més informació

Web de la notícia: https://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/convo_3_linies_cult_pop-00003 

(Foto: Encesa del Viagrot de Cubelles)

La Cucafera de Tortosa, candidata a “tresor del patrimoni cultural” de la ciutat

dv., 05/06/2020 - 14:20

Queda menys d’una setmana perquè es tanqui la votació que decidirà quins són els set tresors del patrimoni cultural de Tortosa. L’any que ve la ciutat serà la Capital de la Cultura Catalana (CCC) i, per anar preparant aquesta celebració, l’organització de la CCC ha organitzat aquesta activitat amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi.

A la pàgina web de la Capital de la Cultura s’han penjat un total de 20 candidatures que aspiren a convertir-se en “tresor del patrimoni cultural de Tortosa”. Una d’elles és la Cucafera, els gegants i la cort de bèsties.

Com s’explica a la web de la CCC, l’objectiu de la campanya és promoure i divulgar el patrimoni cultural de la ciutat de Tortosa d’una manera didàctica, pedagògica i lúdica. Alhora, també es vol motivar la visita als llocs seleccionats i elegits. De fet, a partir del resultat de l’enquesta, es crearan noves rutes turístiques que permetran als visitants conèixer la riquesa patrimonial de la ciutat.

Fins al diumenge 7 de juny, la ciutadania d’arreu de Catalunya pot votar els set tresors de Tortosa. A part de la Cucafera, els gegants i la cort de bèsties, també estan nominats el Call Jueu, el castell de la Suda, la Catedral o la Festa del Renaixement, entre d’altres.

La Cucafera és un dels símbols més emblemàtics de Tortosa. La seva existència es remunta al segle XVI. Actualment hi ha tres exemplars de la figura: una gran, la mare, i dues de petites. Totes elles participen en les festes importants de ciutat.

(Foto: La Cucafera a la Llotja Tortosa /Font: Enric)

Èxit d’assistència a la xerrada “La comunicació en el món del bestiari”, disponible ja al Youtube

dv., 05/06/2020 - 13:49

Dijous 4 de juny, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC), l’Agrupació del Bestiari va preparar una xerrada virtual a través del canal de Youtube titulada: “La comunicació en el món del bestiari festiu”.

L’activitat tenia com a objectiu mostrar diferents idees sobre com gestionar les xarxes socials d’una associació i, alhora, explicar com es poden relacionar les entitats amb els mitjans de comunicació. L’acte va tenir bastant d’èxit, ja que va arribar a comptar amb l’assistència d’una trentena de persones.

El primer ponent a parlar va ser Marc Rodero, president de l’associació Drac de Foc el Cabrot del Vendrell. Durant el seu torn de paraula va explicar les activitats que havia preparat l’entitat durant el període de confinament.

Primer, va organitzar un concurs de cartells de festa major. L’activitat animava els més petits de la colla a dibuixar el Cabrot i el Cabrot Petit del Vendrell. Un altre acte va ser el festeig del naixement del Cabrot Petit, que va tenir lloc el 18 de maig de l’any 2019. En aquest cas es van preparar vídeos recopilatoris de l’activitat i el dissabte 16 de maig es va fer una xerrada en directe a través d’Instagram.

“Durant aquests mesos de confinament ha estat prioritari reinventar-nos i no deixar-ho perdre”, va afirmar Marc Rodero fent referència a la importància de mantenir el contacte amb els membres de la colla durant la pandèmia de la Covid-19.

La segona persona a parlar va ser Rafel Pérez, de la colla Botafocs de Castelló de la Plana. Pérez va explicar que, durant i després del confinament, la pàgina web i el Facebook han estat unes eines immediates que han servit perquè l’entitat tingués una presència viva i activa.

Enguany, coincidint amb el trenta aniversari de la colla, des de Botafocs s’han penjat diferents materials a Facebook per cohesionar l’entitat i, a la vegada, donar protagonisme a totes aquelles persones que han passat al llarg dels anys per l’associació.

A través de la secció “Fem memòria” s’han publicat arxius com el llibret dels vint anys de Botafocs, els cartells i les fotografies d’activitats d’altres anys i reculls de premsa que parlen de l’entitat.

L’última part de la xerrada va comptar amb el torn de paraula de Meritxell Bayarri, periodista de l’Agrupació del Bestiari. Bayarri va explicar alguns consells per redactar una nota de premsa útil i eficaç. Va voler remarcar la importància de posar el correu electrònic i un telèfon de contacte en les notes de premsa, de contextualitzar les informacions i de redactar una informació clara, amb frases senzilles i sense gaires subordinades.

Per acabar l’acte, que va estar moderat per Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari, es va obrir un torn de preguntes fetes pels assistents. En aquest apartat es van posar sobre la taula qüestions com la dificultat de la cultura popular a l’hora d’aparèixer als mitjans de comunicació generalistes. També es va parlar sobre la necessitat que té el sector de renovar-se per cridar l’atenció de l’audiència.

Pel que fa a les colles, es va comentar la importància de les xarxes socials per atraure nous públics. En aquest cas, a les activitats que en un futur podran tornar a realitzar les colles de bestiari.

Els Catifaires de Gràcia demanen la col·laboració de les entitats per crear una catifa virtual per Corpus

dv., 05/06/2020 - 12:29

Catifaires de Gràcia són un col·lectiu de persones procedents de diferents àmbits de la cultura popular que s’apleguen per fer catifes de Corpus. Enguany la seva activitat s’ha vist afectada per la crisis sanitaria de la COVID-19. És per això, i mantenint el projecte inicial de catifa que havia de fer-se a la plaça de la Virreina davant de la Parròquia de Sant Joan de Gràcia, què han reconduït l’activitat convertint-la en virtual on tothom hi pot aportar una imatge obtinguda amb el telèfon mòbil, ordinador etc.

El disseny de la catifa és de l’artista visual Jordi Lladó i està dedicada als 700 anys de la primera processó del Corpus documentada a Barcelona i als 150 anys de la Revolta de les Quintes.

La catifa virtual es crearà a partir de les fotografies que s’enviin, entre els dies 5 i 13 de juny (fins les 13.30 h). Per mitjà d’un formulari els participants podran penjar fins a un màxim de cinc fotografies amb una mida màxima de 10 Mb per fotografia. També es pot accedir al formulari des de la pàgina web dels carifaires, http://catifairesgracia.blogspot.com/

La catifa resultant es farà pública a les xarxes en format de gigafoto el Diumenge de Corpus 14 de juny, per la tarda – vespre. El nom amb què ens facin arribar les imatges apareixerà en el llistat de participants que es publicarà el mateix dia 14.

A continuació podeu veure el cartell de l’activitat:

(Foto: Catifa de Gràcia de l’any 2018 / Font: Catifaires de Gràcia)

Les obligacions fiscals d’una associació: l’IVA i les factures

dt., 02/06/2020 - 17:46
L’IVA

Estan exemptes d’IVA totes aquelles activitats que no són activitats econòmiques. Per exemple, quan una entitat organitza un acte i no ha de pagar res per realitzar-lo. Les activitats econòmiques, en canvi, sí que tenen IVA. Exemple: una associació ven samarretes o munta una barra de bar.

Les entitats tenen un sistema especial d’IVA, es tracta de l’IVA prorratejat. El motiu? Al llarg de l’any té diferents tipus d’ingressos, com les quotes socials, que estan exemptes d’IVA, i els beneficis obtinguts a partir d’una activitat econòmica. Com que té dos tipus d’activitats, en lloc de poder-se deduir l’IVA al complet, es deduirà una mitja que es calcula anualment segons les activitats que ha fet amb IVA i sense.

Exemple: si l’associació compra gots i en el tiquet se li aplica l’IVA, aquest no se’l pot deduir sencer, només una part, que cada any es decideix. El càlcul de l’IVA prorratejat es fa el 30 de gener. En els casos en què s’hagi de deduir l’IVA prorratejat i encara no s’hagi fet el càlcul, es té en compte el de l’any passat.

Atenció: les factures exemptes d’IVA

Quan una entitat fa una factura no és vàlid posar un article que indiqui que està exempta d’IVA per l’article 20 de la Llei d’IVA. Si una associació fa una factura perquè està fent una activitat econòmica l’import va amb IVA. Si aquest no es posa, s’està cometent un frau de llei.

Un altre cas és quan una associació sense ànim de lucre organitza una activitat pròpia, és a dir, dins del seu àmbit intern. Per exemple, una festa pels seus socis. Aquesta activitat, encara que generi beneficis, si és només pels socis, no es factura amb IVA. Tota aquella activitat comercial o econòmica, en canvi, sí que porta aquest impost.

El problema és com s’interpreten les activitats que s’organitzen. Si una entitat fa una trobada i només convida altres colles, sense que hi hagi una prestació de servei d’espectacle, es pot entendre que està exempta d’IVA. L’activitat, en aquest cas, s’inclou dins dels estatuts socials de l’entitat i, per tant, es pot justificar com a activitat pròpia.

En el cas que una colla faci una actuació o participi en algun acte per encàrrec d’un Ajuntament, depenent del cas la factura porta IVA o no. Per exemple, si els diners que es destinen per organitzar un acte formen part d’un conveni entre l’associació i l’Ajuntament, en aquest cas no portaria IVA. En canvi, si l’Ajuntament contracta la colla perquè presti un servei determinat, en aquest cas l’IVA aniria inclòs a la factura.

Si el concepte és trobada i es pot englobar dins dels estatuts de l’entitat, l’IVA es pot incloure a l’import o es pot fer la factura directament sense IVA. La línia és molt confusa. Quan una factura es fa sense IVA s’ha de poder demostrar que aquella activitat està recollida als estatuts de l’entitat. En aquest sentit, es recomana que les associacions modifiquin els seus estatuts perquè les seves activitats siguin el màxim d’obertes possible, sempre que no es tracti d’activitats comercials.

En una mateixa factura es pot facturar l’IVA expressament en uns conceptes i no en d’altres. Hi ha coses que van amb IVA i hi ha coses que van sense.

Com es fa una factura?

Quan una persona o una entitat fa una factura s’ha d’identificar amb nom, cognoms (o raó social de l’entitat), el NIF o DNI i l’adreça completa. Perquè una factura sigui correcta ha de quedar clar a qui va dirigida amb nom, cognoms, NIF i adreça. La factura ha de portar data i una numeració. Si no és així, la factura pot arribar a ser nul·la. Si es fan factures amb IVA, aquest ha d’anar desglossat. També és important especificar clarament el concepte.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Beatriz Pérez Moya Unsplash)

L’Agrupació del Bestiari celebrarà el DASC amb unes xerrades sobre la comunicació en les entitats

dl., 01/06/2020 - 13:50

Dijous 4 de juny, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC), l’Agrupació del Bestiari farà un conjunt de xerrades al voltant del tema: “La comunicació en el món del bestiari festiu”.

L’acte es farà en directe a través del canal de Youtube de l’Agrupació i començarà a les 19 hores. Primer, Mateu Tres, com a president de l’Agrupació, donarà la benvinguda als assistents virtuals i presentarà l’acte.

A continuació tindrà lloc la primera xerrada, que es titula “Les xarxes socials durant el confinament i el desconfinament. Idees i bones pràctiques”. Marc Rodero, de l’associació Drac de Foc el Cabrot del Vendrell, i Rafel Pérez, de l’entitat Botafocs de Castelló de la Plana, parlaran sobre el paper que tenen les xarxes a l’hora de cohesionar i mantenir viva l’entitat en moments tan difícils com la crisi causada per la Covid-19.

A continuació, Meritxell Bayarri, periodista de l’Agrupació del Bestiari, farà una ponència en què explicarà diferents maneres amb les quals les associacions es poden relacionar amb els mitjans de comunicació. S’explicarà com preparar una nota de premsa i què tenir en compte a l’hora d’enviar-la.

Des de l’Agrupació del Bestiari es conviden totes les entitats a assistir a aquest acte i a fer-ne difusió a través de les xarxes socials mitjançant les etiquetes #DASC2020, #DASCaCasa#BestiariDesDeCasa. També us podeu descarregar el cartell de l’activitat en el següent enllaç.

Des de l’any 2014, se celebra cada any pels volts del 4 de juny el Dia de l’Associacionisme Cultural. L’objectiu d’aquesta diada és remarcar el pes i la força que tenen les entitats culturals a Catalunya.

Cartell de l’Agrupació del DASC 2020

Cinc claus per engegar una campanya de micromecenatge

dv., 29/05/2020 - 13:19
Article de Xarxanet  Entitat redactora: Fundació Pere Tarrés Autor/a: Joan Rosinach

 

Des de fa un temps, el micromecenatge s’ha convertit en una nova forma de finançar projectes. Una tendència que va a l’alça arran de la crisi de la Covid-19 i que es posa de manifest amb el llançament de múltiples campanyes per part d’entitats que cerquen com poder seguir oferint els seus serveis, especialment a les persones més vulnerables. En aquest context, és més necessari que mai poder afinar bé en l’objectiu a assolir i no aprofitar qualsevol necessitat d’aconseguir recursos per tirar endavant una campanya.

El gran nombre de campanyes d’aquest tipus es basen en un sistema de recompenses. És a dir, a canvi de les aportacions que facin les persones col·laboradores, mecenes, s’haurà de lliurar quelcom a canvi, ja sigui en forma de contingut, producte o servei de qualitat. Per això, és important tenir el suport d’una comunitat que ajudi a assolir els objectius difonent la idea. Abans de llençar-la, però, es necessita una sòlida estratègia de comunicació que pot dividir-se en les fases que es mostren a continuació.

Adaptar-se a la idea

La campanya de micromecenatge s’ha d’adaptar a la idea per tal d’assolir l’èxit. Per això és important planificar bé com s’explicarà la història. El públic de la campanya vol saber els motius pels quals l’entitat ha arribat fins aquí, com va sorgir la iniciativa i perquè es va considerar important tirar-la endavant. Habitualment en les campanyes s’exposa un problema i el projecte es construeix com una eina capaç de solucionar-lo. Abans d’engegar res, és primordial tenir una bona base amb arguments sòlids sobre els quals s’asseuran la resta de fases posteriors.

Preparar la campanya

Un cop es tenen clars els motius i les motivacions que permeten tirar endavant la campanya, és moment de donar-li forma. El primer que s’ha de fer és l’elecció de la quantitat mínima requerida per realitzar el projecte perquè aquest sigui assolible. Una quantitat excessiva per un costat, o irrisòria per l’altre, farà poc creïble la iniciativa i, per tant, que no tingui gaire recorregut. Quan ja s’ha decidit, és moment d’elaborar els continguts explicatius sobre el projecte: textos, imatges, vídeos, infografies,…

Cal definir recompenses que resultin motivadores perquè la gent participi en la campanya. Més enllà de l’entorn més proper, el públic en general cal que tingui clar que participar-hi i col·laborar-hi és necessari. També s’ha d’elegir durant quant de temps estarà oberta la campanya, intentant que aquest període sigui acord amb l’objectiu a assolir. Projectes d’aquest tipus no poden dilatar-se molt en el temps, ja que impedeixen mantenir l’interès, fins i tot, de la pròpia entitat. Una vegada es té tot a punt, és moment de publicar-ho a la plataforma escollida.

La comunicació i el màrqueting

L’èxit d’una campanya de micromecenatge dependrà de la capacitat de l’entitat per donar a conèixer la idea al públic potencial de participar-hi. Per tant, caldrà dissenyar i executar una estratègia de comunicació i màrqueting en què com l’objectiu final sigui aconseguir que el projecte es faci viral. En aquesta línia, hi ha algunes accions que poden ser clau i ajudar al fet que el màxim nombre de persones s’assabentin de la posada en marxa de la iniciativa. Tindríem:

  • Difusió en xarxes socials.
  • E-mail màrqueting.
  • Creació d’una pàgina informativa (pot ser la pròpia web de l’entitat) sobre la campanya per potenciar l’impacte i publicar contingut extra.
  • Elaboració d’una nota de premsa informativa sobre la campanya.
  • Disseny de l’estratègia de relacions públiques en mitjans de comunicació i blogs.
  • Realització d’accions ‘offline’ que complementin l’estratègia de comunicació i màrqueting.
L’hora de la veritat

Arribats a aquest punt, és el moment de donar a conèixer la campanya i caldrà destinar tots els esforços per assegurar-ne l’èxit. És l’instant perquè l’entitat desplegui tot el potencial a nivell de difusió i realitzar un seguiment a les persones que vagin col·laborant en la campanya perquè també ens ajudin a aconseguir fer-la viral. Caldrà estar alerta als possibles comentaris que es rebin i resoldre tots els dubtes que vagin sorgint a les persones interessades.

El després

Un cop la campanya ha finalitzat i s’ha assolit, o no, l’objectiu previst, és moment de comunicar adequadament els terminis i la forma en què rebran les recompenses corresponents totes les persones que hi hagin col·laborat. També és necessari desenvolupar tot el treball de producció del producte per al seu lliurament als mecenes que han participat en la campanya i de considerar els aspectes legals i fiscals que comporta la realització d’aquest tipus d’iniciativa en la plataforma escollida.

(Foto: Canva Studio)

Les obligacions fiscals d’una associació: introducció i tipus d’ingressos

dv., 29/05/2020 - 12:42
Donar-se d’alta d’una activitat a l’Agència Tributària

Tota entitat sense ànim de lucre ha de tenir un NIF i ha de saber de què està donada d’alta a l’Agència Tributària.  Si l’entitat no està donada d’alta de cap activitat, com poden ser espectacles públics o activitats recreatives, teòricament no pot facturar.

Què s’hauria de fer? Una mínima comprovació per saber de què està donada d’alta l’associació. Anar a Hisenda i preguntar, com a representant d’una entitat, si l’associació està donada d’alta d’alguna activitat en concret. Les associacions poden facturar i obtenir beneficis. El que passa és que el benefici que s’obté sempre ha d’estar reinvertit en la mateixa entitat.

Tipus d’ingressos que tenen les entitats  a) Quota social

Les quotes socials van sense IVA. De fet, és un ingrés exempt de tota classe d’impost, ja que no es considera un benefici.

b) Subvencions

Justificar les subvencions: És important anar portant la comptabilitat de l’entitat per després poder justificar bé les subvencions. Si no és així, l’administració pot demanar que es justifiquin les despeses, que es retorni part de la subvenció que no està ben justificada o, en el pitjor dels casos, que es retorni la totalitat de l’ajuda.

Requisits: Cada cop més les administracions demanen a les entitats que compleixin amb més normes. Per poder optar a una subvenció se’ls pot demanar: el certificat d’estar al corrent de pagament, el certificat d’estar al corrent a la Seguretat Social o el certificat de compliment de la normativa de protecció de dades, entre d’altres.

c) Activitats econòmiques

En quins casos una entitat ha de pagar impostos? Per exemple, va a una sortida i emet una factura perquè l’entitat organitzadora de l’acte pagui la pirotècnia i el transport. Aquesta factura ha de ser amb IVA. Un altre cas és si l’associació fa samarretes i altres tipus de productes de marxandatge. Si aquests productes es venen a través d’una compravenda, també s’ha de tenir en compte l’IVA.

Si l’entitat està fent una activitat econòmica, és a dir, una activitat comercial, ha de declarar l’IVA. Un altre exemple és si l’associació munta una barra de bar. Amb els beneficis que obté, hauria de tributar i pagar impostos. S’ha de diferenciar una activitat que fa l’entitat de tipus social o cultural d’una activitat econòmica.

El certificat d’estar al corrent de pagament 

La Generalitat de Catalunya, per exemple, amb algunes subvencions, o una entitat li presenta un certificat per demostrar que està al corrent de pagament o no rebrà la subvenció. Encara que a l’hora de presentar els impostos l’import sigui zero, aquests s’han de presentar per demanar segons quines ajudes.

En tots aquests casos, es recomana demanar ajuda professional. A l’hora de declarar l’IVA o l’impost de societats una entitat es pot equivocar i aquest error pot sortir molt car, ja que l’Agència Tributària la pot sancionar. Cal tenir en compte que aquestes sancions solen ser cares.

Portar la comptabilitat d’una entitat

En el moment en què una entitat comença a presentar impostos, ha de portar una comptabilitat. Ja no s’hi val apuntar quins diners entren i quins surten. S’ha de fer una comptabilitat més d’empresa, separant els ingressos i indicant si són per subvencions, si són ingressos per quotes, per donacions o per haver prestat un servei determinat.

Les despeses també s’han de començar a separar per classes. Per exemple, despeses de transport, de personal, de pirotècnia, etc. I els impostos també s’han de diferenciar perquè no tots els IVA són iguals. Amb tot això, és necessari que una entitat comenci a utilitzar un programa comptable.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Dylan Gillis Unsplash)

Oberta la convocatòria d’ajuts per a l’organització d’activitats i restauració o construcció de bestiari

dt., 26/05/2020 - 21:24

Des de l’any 2016, l’Agrupació del Bestiari promou un projecte col·lectiu on s’inclouen diverses activitats organitzades per les entitats federades. Aquest projecte és presentat en una convocatòria de subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Malgrat la dificultat que suposa gestionar un projecte d’aquesta dimensió, l’acollida que ha tingut aquests darrers anys és bona.

Enguany, s’han proposat diversos canvis, tant per a la millora interna de la gestió, com per donar resposta a la situació sobrevinguda a causa de la Covid-19. Per ara, no es preveuen noves convocatòries al llarg d’aquest any.

Qui s’hi pot presentar?

Tota entitat federada (entitat o fundació amb NIF) que tingui pensat organitzar (o ja hagi dut a terme) alguna activitat durant l’any 2020 que encaixi en les següents descripcions:

  • Organització de trobades de bestiari celebrades entre els mesos de gener i març 2020, o amb previsió de celebració quan hagi passat el desconfinament.
  • Activitats dutes a terme durant el confinament i/o el desconfinament, com ara propostes de divulgació a les xarxes socials o altres mitjans; campanyes de sensibilització; activitats de petit format adreçades al públic en general tot respectant la legislació sanitària.
  • Restauració i construcció de figures de bestiari festiu, o adaptació d’aquestes per a garantir el compliment de les mesures sanitàries.
Quines despeses són subvencionables? 

S’acceptaran factures per import igual o superior a 50 €, que estiguin vinculades a l’activitat i que responguin als conceptes previstos a les bases. En tots els casos, només s’acceptaran factures emeses amb data dins l’any 2020.

Com i quan presentar la sol·licitud?

La sol·licitud s’haurà de presentar abans del 10 de juliol de 2020.

Un cop realitzada l’activitat, cal presentar la memòria de justificació amb còpia de totes les factures i comprovants de pagament.

Resolució de l’ajut

Un cop l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) publiqui la resolució de l’ajut, es comunicarà a cada entitat sol·licitant l’import assignat (sempre serà un percentatge proporcional segons el pressupost presentat).

En cas que es justifiqui un import inferior al previst inicialment, s’ajustarà l’import de l’ajut proporcionalment. 

Per a més informació 

Si teniu dubtes, consulteu les bases dels ajuts (podeu demanar tota la documentació a la secretaria de l’Agrupació) o bé adreceu-vos al correu info@bestiari.cat.

(Foto: Ferafoc de Sant Quintí de Mediona)

Ja es poden demanar els ajuts de la Generalitat per compensar les pèrdues per la Covid-19

dt., 26/05/2020 - 20:24

Fa uns dies l’Agrupació del Bestiari informava les entitats que hi havia dues línies d’ajuts convocades per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) per pal·liar els efectes causats per la crisi de la Covid-19. Actualment el tràmit ja es troba operatiu i es poden presentar les sol·licituds fins al divendres 30 d’octubre del 2020.

Cal tenir en compte que les bases preveuen que l’òrgan instructor concedirà les subvencions a mesura que es vagin rebent per ordre estricte de presentació. Si l’entitat compleix els requisitis, es recomana presentar la sol·licitud com més aviat millor.

1) Ajuts per a despeses estructurals

Subvencions per a despeses estructurals d’entitats afectades pel cessament de l’activitat cultural a causa de l’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19 (Resolució CLT/1030/2020).

La finalitat és de contribuir econòmicament a finançar les despeses estructurals de les entitats afectades pel cessament de l’activitat cultural a causa de l’estat d’alarma, fins a un màxim de 5.000 euros.

S’entenen com a despeses estructurals els lloguers, proveïdors, serveis bàsics, subministraments i nòmines entre d’altres, tant durant el període d’estat d’alarma com en el període posterior fins que es pugui reprendre l’activitat en un 70% respecte a l’any 2019.

Aquest ajut és compatible amb altres ajuts ordinaris, sempre que l’import total dels ajuts no superi el total de l’activitat.

Enllaç a les bases: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8135/1794669.pdf

Enllaç al tràmit Gencat: https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Subvencions-per-a-despeses-estructurals-dentitats-afectades-pel-cessament-de-lactivitat-cultural-a-causa-de-lestat-dalarma-amb-motiu-de-la-COVID-19?category=73fa5630-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

2) Ajuts per a pèrdues derivades de l’organització d’activitats culturals amb públic de pagament

Subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant el període d’estat d’alarma amb motiu de la Covid-19 (Resolució CLT/1028/2020).

La finalitat és de contribuir econòmicament a compensar la reducció d’ingressos corresponents als espectacles i activitats culturals cancel·lades durant el període d’estat d’alarma.

Entre altres casuístiques, aquesta línia d’ajut va destinada principalment a compensar pèrdues de l’organitzador per l’anul·lació d’activitats amb públic de pagament.

Enllaç a les bases: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8135/1794645.pdf

Enllaç al tràmit Gencat: https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Subvencions-per-compensar-les-perdues-per-anullacio-despectacles-i-activitats-culturals-durant-el-periode-destat-dalarma-amb-motiu-de-la-COVID-19?category=73fa5630-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Donada l’excepcionalitat d’aquests ajuts, es recomana llegir detingudament les bases per saber si es té dret a demanar l’ajut, així com possibles incompatibilitats amb altres ajuts. En cas de dubte, podeu posar-vos en contacte amb l’Agrupació del Bestiari.

(Foto: Au Fènix de la Pobla de Mafumet) 

Les festes Quinquennals dels Gegants del Pi s’ajornen i es faran probablement a finals d’any

dl., 25/05/2020 - 20:12

El Coronavirus obliga a ajornar una de les festes més esperades enguany pels amants dels gegants i la imatgeria festiva. Es tracta de les Quinquennals dels Gegants del Pi, unes celebracions que es fan els anys acabats en 0 i 5. Aquestes festes expliquen la recuperació dels quatre Gegants del Pi el 12 de juny de l’any 1960. Per fer-ho, se solen programar diferents actes com exposicions, conferències i cercaviles.

Aquesta edició de les festes feia més d’un any que s’estava preparant i ja fa uns mesos que penjava d’un fil. La proposta s’havia treballat en la línia de les darreres edicions de les Quinquennals, tot vertebrant-les al voltant de l’exposició de gegants centenaris i la seva posterior cercavila. En el marc de les celebracions, estava previst que visitessin la ciutat gegants emblemàtics vinguts d’arreu del país, alguns dels quals fa dècades que no trepitgen Barcelona. La programació també incloïa algunes xerrades i taules rodones, que posarien l’accent en l’època de la recuperació, la història de les figures i la tradició gegantera.

Ara per ara, des de l’organització es creu que el millor és ajornar les activitats i reprogramar-les més endavant, entenent que és una festa extraordinària, que no tornaríem a viure fins a l’any 2025. La idea és fer-les a finals d’any si la situació ho permet i es poden complir les mesures sanitàries. Si no és el cas, es programarien el juny del 2021. Aquesta decisió s’ha consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments, entitats i col·laboradors implicats.

De totes maneres, des dels Gegants del Pi engegaran algunes iniciatives virtuals per a commemorar a les xarxes aquest aniversari de la recuperació. Durant el confinament han anat penjant jocs, retallables i, fins i tot, els filtres d’Instagram per a convertir-se en els gegants, que han tingut molt d’èxit. En aquesta línia, les activitats commemoratives de l’aniversari s’iniciaran el dia que farà 60 anys de la recuperació: el divendres 12 de juny. La programació a les xarxes s’allargarà fins al dissabte 20 de juny i comptarà amb explicacions històriques que tractaran diferents temàtiques, així com un recull de vivències en format audiovisual.

Els Gegants del Pi ja es troben documentats en relació amb la basílica de Santa Maria del Pi l’any 1601, pel que fa al gegant. El 1624 apareix la geganta i el 1669 els gegants petits o gegantons. Les figures actuals són de l’any 1807 els grans (atribuïts a Ramon Amadeu) i del 1858 els petits (obra de José Galceran). A finals del segle XIX van ser abandonats, ja que es va deixar de celebrar la processó de Corpus al Pi.

No seria fins al 1960 que una campanya ciutadana va decidir recuperar les quatre figures. La restauració va anar a càrrec de Manel Casserras i Boix, sota la direcció dels dissenys d’Evarist Mora, qui els va vestir tot inspirant-se en les imatges del segle XIX: els grans, com a turcs, i els petits, com a burgesos afrancesats. El 12 de juny del 1960 van tornar a veure la llum en una gran festa. Al llarg dels anys vuitanta i noranta es van fer les rèpliques de les quatre figures, que preserven les peces originals. Els quatre gegants originals només surten pel Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol i, cada cinc anys, a les Festes Quinquennals.

La Generalitat convocarà dos ajuts per a les entitats per compensar les pèrdues generades per la Covid-19

dv., 22/05/2020 - 12:48

L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les bases de dues convocatòries d’ajuts relacionats amb l’estat d’alarma causat per la Covid-19.

Ja que aquests ajuts són excepcionals, la Junta de l’Agrupació recomana llegir detingudament les bases per saber si es té dret a demanar l’ajut, així com possibles incompatibilitats amb altres ajuts.

Donada l’excepcionalitat d’aquests ajuts es recomana, en cas de dubte, posar-se en contacte amb l’Agrupació del Bestiari.

1 Ajuts als lloguers, proveïdors i serveis bàsics

Subvencions per a despeses estructurals d’entitats afectades pel cessament de l’activitat cultural a causa de l’estat d’alarma amb motiu de la Covid-19 (Resolució CLT/1030/2020).

La finalitat és contribuir econòmicament a finançar les despeses estructurals de les entitats, afectades pel cessament de l’activitat cultural a causa de l’estat d’alarma, fins a un màxim de 5.000 euros.

S’entenen com a despeses estructurals els lloguers, proveïdors, serveis bàsics, subministraments i nòmines entre d’altres, tant durant el període d’estat d’alarma com en el període posterior fins que es pugui reprendre l’activitat en un 70% respecte a l’any 2019.

Aquest ajut és compatible amb altres ajuts ordinaris, sempre que l’import total dels ajuts no superi el total de l’activitat.

Enllaç a les bases: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8135/1794669.pdf

2 Ajuts per a activitats culturals que no s’han pogut realitzar

Subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant el període d’estat d’alarma amb motiu de la Covid-19 (Resolució CLT/1028/2020).

La finalitat és contribuir econòmicament a compensar la reducció d’ingressos corresponents als espectacles i activitats culturals cancel·lades durant el període d’estat d’alarma.

Entre altres casuístiques, aquesta línia d’ajut va destinada principalment a compensar pèrdues a l’organitzador per l’anul·lació d’activitats amb públic de pagament.

Enllaç a les bases: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8135/1794645.pdf

Període de sol·licitud: Fins que no es publiqui al DOGC la convocatòria, no es poden presentar les sol·licituds. Des de l’Agrupació del Bestiari es farà arribar informació quan s’obri el període.

(Foto: Encesa de la Targafera / Facebook: Associació Cultural Guixanet)

La Fundació PuntCAT ofereix un curs gratuït per aprendre a crear una web amb WordPress

dj., 21/05/2020 - 22:08

Totes aquelles entitats que necessitin crear una pàgina web des de zero ara tenen una oportunitat. L’Agrupació del Bestiari ha arribat a un acord amb la Fundació PuntCAT per oferir un curs gratuït amb el qual aprendre a crear i gestionar una web mitjançant WordPress.

Fins al divendres 29 de maig, aquelles associacions que estiguin interessades a apuntar-se a aquest curs poden omplir el formulari que trobaran a continuació. S’hi poden inscriure dues persones per entitat i per fer-lo no es requereixen coneixements previs d’informàtica. L’única condició és contractar un espai d’allotjament web i un domini que ofereix la Fundació PuntCAT a un preu competitiu de 40 € l’any.

El curs serà online i es farà en tres sessions de noranta minuts cada una. Les classes seran en dissabte i es duran a terme el 6, el 13 i el 20 de juny al matí. En la primera classe es farà una introducció al panel de control del hosting, a la creació de bústies de correu electrònic, a la facturació, i a la instal·lació de WordPress.

En la segona sessió s’aprendrà a personalitzar les pàgines de WordPress, és a dir, a escollir plantilles i a conèixer com configurar els menús, els ginys, les pàgines i les entrades. Finalment, en la tercera classe s’oferirà informació sobre els plugins, és a dir, aquelles extensions que permeten agregar funcionalitats noves a la web.

Per tal d’aprofitar les classes, es recomana que els alumnes dediquin entre sessions una mica del seu temps per posar en marxa la web de la seva entitat. Així i tot, si una entitat tingués dubtes per a configurar la seva pàgina web un cop finalitzat el curs, es podria posar en contacte amb la Fundació PuntCAT per rebre assessorament.

Cal recordar que, segons la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una entitat que rebi diners de l’administració ha de tenir una web. En ella ha de publicar els estatuts actualitzats, el reglament de règim intern, qui són els membres de la junta, com també altra informació rellevant.

Les pòlisses contractades amb l’Agrupació del Bestiari tindran una bonificació quan es renovin

dl., 18/05/2020 - 20:10

L’Agrupació del Bestiari de Catalunya ha arribat a un acord amb MGS i ARÇ Cooperativa per obtenir una bonificació en la renovació de les pòlisses contractades a través de l’Agrupació.

Segons aquest acord, es farà un extorn (devolució) del 20% de la prima abonada a la renovació tant per a les pòlisses de Responsabilitat Civil com per a la d’Accidents. La mesura, que s’ha pres per fer front a la crisi de la Covid-19, és extraordinària i, per tant, només s’aplicarà aquest any 2020.

Cal tenir en compte que per aconseguir aquesta devolució no cal que les entitats facin cap sol·licitud. L’única condició és haver fet el pagament corresponent de la prima de renovació de l’assegurança.

Ampliació del termini de pagament

Ara farà més d’un mes que la Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari va enviar un comunicat a les colles federades amb una sèrie de mesures per intentar pal·liar els efectes causats per la crisi de la Covid-19 com, per exemple, la paralització del sector cultural.

Una d’aquestes mesures era, precisament, la de negociar amb ARÇ i MGS per obtenir alguna mena de bonificació. En aquest cas, a part de la devolució del 20% de la prima de renovació, s’han aplicat mesures per flexibilitzar els pagaments d’aquelles entitats amb problemes de tresoreria.

La companyia MGS ha ampliat el termini legal per a poder fer front al pagament de la pòlissa. Enguany es disposa de noranta dies, a partir de la data de renovació, per a fer el pagament de manera voluntària en cas que una entitat no tingui suficient saldo al compte bancari en el moment de renovar les pòlisses.

Per a les pòlisses de bestiari, la companyia gira rebut bancari a la data de renovació sense que s’hagi de fer res. Si alguna entitat necessita que s’ampliï el termini de pagament, es recomana posar-se en contacte amb ARÇ Cooperativa per gestionar la situació.

Bona valoració de l’acord

Des de la Junta de Govern es fa una valoració positiva de l’acord, ja que garanteix la continuïtat de les condicions de les pòlisses en el futur per a tot el col·lectiu sempre que es mantinguin els productes contractats.

La Junta també vol realçar l’esforç conjunt entre l’Agrupació, ARÇ i la companyia MGS per ajustar l’import de les primes d’aquest any, ja que aquest acord implica una reducció d’ingressos per a les tres parts.

Cobertura dels riscos de qualsevol activitat

Des de la Junta de Govern de l’Agrupació del Bestiari es recorda que tant la pòlissa de responsabilitat civil com la pòlissa d’accidents cobreixen els riscos derivats de qualsevol activitat organitzada per les colles dins dels àmbits dels seus estatuts.

Actualment, tot i la interrupció en aquests moments de totes les activitats -en especial, dels actes de foc-, és possible que ben aviat es puguin celebrar activitats de petit format, assajos, reunions i potser algunes trobades. Totes elles cobertes per aquestes pòlisses.

En cas que s’anul·lin o no es paguin les pòlisses actuals, possiblement no es garantiran les condicions i els preus d’aquests darrers anys en futures contractacions i renovacions.

(Imatge: La Porca al Mercat de Sant Antoni / Font: Facebook Diables Trapelles de Sant Antoni)

Se suspèn el Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida previst pel 4 de juliol

dl., 18/05/2020 - 17:25

Comunicat de l’Organització del Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida i la Colla del Griu d’Artesa de Lleida:

Davant la situació actual i atenent les recomanacions emeses en relació amb l’estat d’alarma per la COVID-19, l’organització del Festival d’Enceses, la Colla del Griu d’Artesa de Lleida i l’Ajuntament d’Artesa de Lleida han decidit conjuntament suspendre el Festival d’Enceses previst pel proper 4 de juliol de 2020. Així, com la resta d’actes de la Festa Major d’Artesa de Lleida.

Tant per l’organització, com per la colla i el consistori, la prioritat en qualsevol cas és la salut de tothom i, davant el fet de no poder garantir les mesures d’higiene i seguretat establertes per les autoritats, ens hem vist obligats a prendre aquesta mesura extraordinària.

Per tant el proper 3 de juliol 2021 celebrarem tots plegats el 12è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida i la 15a Trobada de Bestiari Festiu i Popular. Les colles inscrites a data d’avui, seran considerades inscrites en la propera edició.

(Foto: Encesa de la Gralla de Foc dels Blaus de Granollers / Font: Flips Media)

La Direcció de Cultura Popular anima a celebrar el Dia de l’Associacionisme Cultural, que enguany es farà virtualment

dv., 15/05/2020 - 19:34

Aquest 2020, a causa de la crisi de la Covid-19, les festes populars s’estan celebrant de diferent manera. L’enginy i les ganes de festa fan possible que, a través de les xarxes, la gent visqui les celebracions ni que sigui una mica. El Dia de l’Associacionisme Cultural no serà una excepció.

El pròxim dijous 4 de juny la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural convida un any més les entitats a celebrar aquest dia dedicat a les associacions i els seus socis. Enguany la festa no es podrà fer en els equipaments associatius, sinó que s’haurà de fer a través de la xarxa. És per aquest motiu que des del Departament de Cultura s’anima totes les entitats a proposar activitats virtuals per fer des de casa.

Per fer difusió dels actes, les associacions poden utilitzar les etiquetes #DASC2020, #DASCaCasa#BestiariDesDeCasa en les seves xarxes socials. El Departament també promocionarà els actes des de la seva web en l’Agenda Cultural. Perquè l’activitat hi consti cal omplir el següent formulari el més aviat possible.

Els equipaments a Pinterest

A part de les activitats que organitzi cada entitat, la Direcció General de Cultura Popular crearà un tauler a Pinterest amb imatges dels diferents equipaments culturals que hi ha a Catalunya. D’aquesta manera, els ciutadans podran veure la gran varietat d’espais que hi ha al territori.

Per participar-hi cal enviar les fotografies a l’adreça electrònica cpt.cultura@gencat.cat indicant a l’assumpte “Pinterest Equipaments culturals” i seguir els següents requisits:

· Imatges de bona qualitat estètica.
· Preferentment en format vertical (mínim de 564 píxels d’amplada, alçada proporcional).
· Formats d’arxiu que admet: .jpg, .png, .gif.
· Indiqueu nom de l’equipament i adreça completa.
· Indiqueu si l’equipament disposa de pàgina web i faciliteu-nos la URL.
· Indiqueu nom de l’entitat gestora en el cas que sigui diferent al nom de l’equipament.

Un dia dedicat a les entitats

El 27 de maig de 2014 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar el 4 de juny Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC), instaurant així una jornada dedicada a posar en valor el pes i la força de l’associacionisme cultural català.

La data rememora el 4 de juny de 1864 quan va començar el quart Festival Euterpe, organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé.

Filtres d’Instagram i mascaretes infantils, noves maneres de veure el bestiari

dv., 15/05/2020 - 18:18

Aquesta segona setmana de maig, l’associació dels Gegants del Pi ha preparat una activitat ben divertida pels infants. Es tracta d’uns filtres que es poden trobar a Instagram i amb els quals els nens i nenes poden assemblar-se als gegants Mustafà i Elisenda o al Lleó i a la Mulassa de Barcelona.

Els filtres estan disponibles des del dimecres 13 de maig. Per accedir-hi cal anar al perfil d’Instagram dels Gegants del Pi (@gegantsdelpi) i clicar la icona que representa una cara. En aquest apartat es poden trobar diferents màscares virtuals amb les quals petits i grans, a part del bestiari i el Mustafà i l’Elisenda, també es poden convertir en el Perot lo Lladre i els Gegants Petits del Pi: la Laia i l’Oriol.

Filtres dels Gegants del Pi

Una altra de les novetats d’aquesta setmana han estat les mascaretes infantils que ofereix l’Ajuntament de Tarragona. Estan decorades amb dibuixos de les bèsties festives de la ciutat com l’Àliga, la Cucafera, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, el Lleó i el Griu.

El principal requisit per aconseguir aquesta mesura de protecció contra la Covid-19 és estar empadronat a Tarragona. El consistori té preparades mascaretes de diferents mides pels nens i nenes d’entre 2 i 14 anys. Només es pot demanar una per persona i per aconseguir-la els pares o els tutors legals han d’emplenar un formulari.

Mascareta infantil amb elements del bestiari de Tarragona

Ambdós projectes, tot i ser diferents, tenen un mateix objectiu: aconseguir que els infants passin d’una manera més agradable la greu situació de crisi causada per la Covid-19. Es tracta de dos punts de vista originals des dels quals acostar-se al bestiari.

Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern

dj., 14/05/2020 - 17:00

Totes les entitats que tinguin una relació amb l’administració pública estan obligades a complir amb aquesta normativa. Pot ser una relació mitjançant un conveni, un contracte de prestació de serveis o una subvenció. Si l’entitat rep diners públics, ha de complir amb aquesta llei. Les entitats declarades d’utilitat pública i les fundacions, encara que no rebin diners públics també l’han de complir.

Si l’entitat no té pàgina web pròpia, l’Ajuntament ha d’habilitar una part de la seva perquè l’associació pugui penjar la informació de la llei de transparència i bon govern. Per demanar una subvenció a la Generalitat també s’ha de complir amb aquesta normativa. El seu objectiu és que els ciutadans sàpiguen en què s’està gastant els diners públics l’administració.

Què s’ha de fer constar?

En la web s’han de penjar els estatuts actualitzats, el reglament de règim intern (en cas que l’entitat en tingui) i informació sobre qui són els membres de la junta i quin càrrec ocupen. Només s’ha de posar el nom i el cognom, ni l’adreça, ni el número de telèfon ni el DNI. La llei de transparència també demana que l’associació pengi un organigrama que expliqui com està estructurada internament l’entitat.

Pel que fa a les subvencions, s’ha de publicar informació sobre aquestes i sobre els convenis. Si l’entitat rep més d’una subvenció, ha de fer una llista. Ha d’indicar quin import rep, de quin ajuntament i amb quin objectiu (dues línies). També cal penjar l’estat de comptes de l’entitat, és a dir, quants diners surten i quants entren en termes globals.

En el cas de les subvencions, a la pàgina web s’han de pujar els projectes que s’entreguen a les administracions quan es demana una ajuda i la memòria que serveix per explicar l’activitat que s’ha dut a terme.

Tota aquesta informació ha d’estar en un lloc visible, que sigui fàcil de trobar i que s’hi pugui accedir amb un sol clic. La llei diu que ha de ser un accés directe i ràpid, a ser possible a una de les pestanyes principals de la web.

No es pot substituir la pàgina web pel Facebook. Si l’associació no té web, ha de passar un document a l’ajuntament perquè publiqui tota aquesta informació a la seva pàgina.

La llei diu que s’han de tenir els continguts dels últims cinc anys de l’entitat. La recomanació és publicar els últims dos anys com a mínim.

Per acabar cal assenyalar que, totes aquelles associacions que rebin més de 5.000 € anuals d’una administració pública, estan obligades a tenir pàgina web pròpia. La mateixa norma també s’aplica a totes aquelles entitats en les quals les subvencions representin el 60% del seu pressupost anual.

Font: Patrícia Julià de SeInProDat Assessors.

(Foto: Maurício Mascaro Pexels)